dimarts, 23 de desembre de 2014

Crumble de porros i gorgonzola. La cassoleta del plaer.





"Nuestras palabras no son más que migas
que caen del banquete de la mente."

(Jalil Gibrán)



Quan vaig veure aquesta recepta, ho vaig tenir clar. L'havia de fer. I no m'equivocava. Mare de Déu, quina delícia.

La recepta, la vaig llegir a un dels llibre de la col·lecció "Tota la cuina catalana de la A a la Z", que justament aquest cap de setmana va acabar. Són 7 volums que presenten, de manera endreçada, totes les receptes, productes, tradicions, tècniques, cuiners i restaurants més rellevants de la història de la nostra gastronomia; una obra per homenatjar una de les cuines més importants del món: la cuina catalana.

La veritat és que tinc unes quantes receptes marcades i pendents de fer, però aquesta va ser la primera. Amb una petita variació, enlloc de roquefort, vaig triar el gorgonzola.



El crumble -que significa molles o trossets- és una recepta, inicialment dolça, tradicional d'Anglaterra. Tot i que hi ha qui diu que va néixer durant la Segona Guerra Mundial, arran de la necessitat de racionar els aliments -l'elaboració de pastissos necessitava massa farina, aquesta barreja va ser una alternativa més econòmica-, la primera referència, per escrit, és del apple crumble, i apareix en un llibre de cuina anterior, si no vaig errada, de principis dels anys 20, el Everybody's Cook Book: A Comprehensive Manual of Home Cookery, de Isable Ely Lord, i és durant la Segona Guerra Mundial que es popularitza, no que es crea.

La cobertura cruixent del crumble, però, també ha evolucionat i actualment es fa de moltes maneres, utilitzant trossets de galeta, amb farina barrejada amb cereals o fruits secs, amb espècies aromàtiques, dolç i salat. Hi ha mil i una variats.



La recepta d'avui és de crumble salat, de porros i gorgonzola i es necessiten els següents ingredients:

  • 100 gr de farina fluixa
  • 80 gr de mantega
  • 5 porros
  • 100 gr de gorgonzola
  • 1 cullerada d'oli de nous (jo vaig fer servir d'avellana)
  • 250 ml de nata líquida
  • 2 ous
  • nou moscada
  • sal i pebre


En primer lloc, s'han de tallar els porros a rodantxes i sofregir-los amb una mica d'oli fins que siguin una mica daurats.




A part, s'ha de barrejar el gorgonzola amb la nata líquida, salpebrar i afegir els ous batuts.




Després s'han d'afegir els porros i posar-ho a la safata que anirà al forn. Jo vaig posar-ho en cassoletes individuals.




Per fer el crumble, pròpiament dit, s'ha d'agafar la mantega, en consistència una mica pomada i barrejar amb la farina fins a obtenir una pasta que s'ha de trencar a trossos irregulars i posar al damunt dels porros. Feu trossets petits perquè així queden més cruixents, que és la gràcia del crumble.




S'ha de coure a forn prescalfat a 210ºC fins que les molles siguin ben daurades.

És un plat deliciosament contundent.





I com ja gairebé som Nadal, una nadala de la boca de Bad Religion. Us sona la melodia? És la cançó que jo sempre triava per jugar al tetris.


What Child Is This?

What Child is this who, laid to rest
On Mary's lap is sleeping?
Whom angels greet with anthems sweet,
While shepherds watch are keeping?

This, this is Christ the King,
Whom shepherds guard and angels sing;
Haste, haste, to bring Him laud,
The Babe, the Son of Mary.

Why lies He in such mean estate,
Where ox and ass are feeding?
Good Christians, fear, for sinners here
The silent Word is pleading.

Nails, spear shall pierce Him through,
The cross be borne for me, for you.
Hail, hail the Word made flesh,
The Babe, the Son of Mary.

Let me hear your
Raise, raise a song on high,
The virgin sings her lullaby.
Joy, joy for Christ is born,
The Babe, the Son of Mary.
The Babe, is the Son of Mary.
Jesus, the Son of Mary.

(Bad Religion)






TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!