"Hurtas mi vulto y, cuanto más le debe
a tu pincel, dos veces peregrino,
de espíritu vivaz el breve lino
en las colores que sediento bebe,
vanas cenizas temo al lino breve,
que émulo del barro lo imagino,
a quien, ya etéreo fuese, ya divino,
vida le fió muda esplendor leve.
Belga gentil, prosigue al hurto noble;
que a su materia perdonará el fuego,
y el tiempo ignorará su contextura.
Los siglos que en sus hojas cuenta un roble,
árbol los cuenta sordo, tronco ciego;
quien más ve, quien más oye, menos dura."
(Luís de Góngora -Córdoba-)
Igual que ja vam fer el Nadal passat, per fer un Asaltablogs una mica més festiu, cadascú de nosaltres ha de "robar" una recepta d'un blog que ens toca per sorteig, i no es pot fer pública la seva identitat fins l'últim diumenge de mes, que en aquest cas, és també l'últim de l'any. Fem l'Asaltablogs invisible.
Així que als nervis, bons, de cada últim diumenge de mes, per mirar quines receptes ha triat cadascú i per comprovar si algú més ha triat la mateixa que jo, ara es suma que sé, del cert, que algú s'ha estat passejant pel meu blog, en busca d'una recepta. Això fa il·lusió i, alhora, respecte.
I com ara mateix, si ho esteu llegint, vol dir que ja estem, o ha passat l'últim diumenge del mes, ja puc dir que la meva amiga invisible és la Chary.
El seu blog, bé, un dels seus blogs, "Mi cocina y otras cosas", està plagat de receptes, consells, articles gastronòmic, entrevistes...sí, sí, entrevistes. I és que ella, cordovesa, es defineix com a bloggera, articulista, comercial, dona de casa seva i que, per si fos poc, imparteix classes de cuina.
La Chary és, ni més ni menys, que administradora de quatre blogs, col·labora en webs externes, fa manualitats, és amant de la fotografia i del bricolatge. Casi res.
Si he de ser sincera, m'ha costat molt escollir una recepta que, a més, he hagut de versionar, per diferents motius que segur que ella entendrà. En primer lloc, perquè després de les festes, el rebost sembla que hagi estat assaltat de debò i, en segon lloc, perquè he fet la recepta una mica més lleugera (el mascarpone no compte :P).
Però puc dir, sens dubte, que la inspiració ha sortit del seu fantàstic blog i a més, m'ha fet aprofitar uns meravellosos espàrrecs blancs, en conserva, fets per la mare del meu Javi (el de Vitoria). No sabeu quina delícia.
Per fer aquesta recepta, per a dos persones, es necessiten els següents ingredients:
- 1 llauna d'espàrrecs blancs + suc dels espàrrecs
- 1/2 porro picat
- 1 ceba petita
- 1 patata petita
- mantega
- 2 cullerades de mascarpone
- sal i pebre
- aigua
- un rajolí de llet
- oli de trufa (opcional)
Ha de coure fins que les patates siguin ben tendres.
I aquest és el moment en que s'ha de rectificar de sal i pebre.
Abans de servir, podeu colar-la, jo no ho he fet perquè els espàrrecs eren tant tendres que ha quedat una crema suficientment fina.
Boníssima, sobretot amb uns espàrrecs com els que tenia, de primeríssima qualitat.
I una bona banda sonora per aquest plat tant delicat, és Russian Red. Avui, Cigarettes.
Cigarettes
No tell me what it is, it isn't fair
'cause I'm wasting time, but it isn't my heart
it isn't my fault.
And every situation understands, well
the anecdote of chasing the location to your door,
Yeah yeah...da da...
'Cause I'm wasting time, now I'm wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
And all the letters that I have never sent, da da...
And he was sitting by the swimming pool
But he was scared, 'cause it wasn't his time, it wasn't his chance.
Getting older's not been on my plans
But it's never late, it's never late enough for me to stay, da da...
'Cause I'm wasting time, now I'm wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
And all the letters that I have never sent, da da...
(Russian Red)
Que rica crema
ResponEliminaEsa crema tenía que estar realmente deliciosa!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake