New York Deli Bread. Aromàticament deliciós.

"L'home que més estima la seva pàtria

és el més cosmopolita."

(Alfred Tennyson)

I com cada final de mes, toca encendre el forn amb la deliciosa proposta de Bake the World. Avui, Pa Deli Novayorkès.

Un pa ideal per fer els famosos sandvitxos que fan allà, de pollastre, de pastrami, i de tot allò que us pugueu imaginar. 

Un pa d'un subtil sabor àcid i amb un indescriptible aroma que li donen les llavors de comí de camp (alcaravea) i la farina de sègol. 

Un pa clar -fet amb farina de sègol blanca- però amb una molla compacta i esponjosa que fa que aguanti qualsevol farcit.

Un pa que, si bé es fa en dues etapes, ja que es comença la nit anterior amb l'esponja -un preferment que serà qui li donarà aquest sabor tant característic al pa- val la pena elaborar perquè el seu sabor, enamora.

Corren per la xarxa moltes receptes d'aquest pa, i jo, per fer la recepta d'avui, he seguit, d'entre totes les propostes de Bake the World, la de la web Faragulla, i la veritat és que ha quedat, francament, deliciós.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

Per fer l'esponja:

• 112 gr de farina
• 95 gr de farina de sègol blanca
• 350 gr d'aigua natural
• 0,8 gr de llevat fresc
• 19 gr de sucre
• 14 gr de mel

Pel pa:

• 353 gr de farina de força
• 5,5 gr de llevat fresc
• 14 gr de llavors de comí de prat (alcaravea)
• 10 gr de sal

En primer lloc s'ha de fer l'esponja, barrejant tots els ingredients per fer-la amb l'ajuda d'una cullera de fusta i fins a obtenir una barreja sense grumolls, suau i bastant líquida que s'ha de cobrir amb paper film i deixar que reposi, a temperatura ambient, si és possible a 21ºC, durant unes 14 hores.

Passades aquestes 14 hores, l'esponja ha d'estar plena de petites bombolles, tot i que no ha d'haver pujat perquè és una massa molt líquida, i ha de fer una olor lleugerament àcida.

Llavors s'ha de començar a prepara la massa del pa.

Per fer-ho, s'ha de barrejar la resta d'ingredients amb l'esponja i pastar.

Una vegada estiguin els ingredients ben barrejats, s'ha de bolcar la massa al damunt de la taula on pastarem -és molt enganxosa-, que ha d'estar una mica enfarinada i pastar per períodes de cinc minuts amb descansos, entre pastada i pastada, de 15 o 20 minuts, perquè el gluten es relaxi, fins que la massa sigui uniforme i brillant.

Llavors, s'ha de fer una bola amb la massa i posar-la en un bol untat amb una mica d'oli, tapar bé i esperar a que llevi durant una hora i mitja, aproximadament. Ja veureu que la massa creixerà molt.

I passada l'estona de fermentació, ja es pot formar el pa. O bé dos barres de 500 gr cadascuna o, com jo he fet, una de quilo.

Una vegada formada la barra, ha de tornar a fermentar, o dins d'un banneton o al damunt d'un paper vegetal amb dos objectes que facin de tope perquè el pa no perdi la forma, com podeu veure a les imatges. I a fermentar una hora, hora i mitja més.

Quan quedi una mitja hora per acabar la fermentació, s'ha de posar a prescalfar el forn a màxima temperatura.

I quan el pa hagi fermentat, s'ha de crear vapor al forn vaporitzant les parets amb aigua i posar el pa, una vegada s'hagin fet uns talls longitudinals al pa.

Els primers 15 minuts s'ha de coure a temperatura màxima i amb vapor i després, a 220ºC durant uns 30 minuts més, fins que tingui el daurat que volgueu. 

Una vegada cuit, s'ha de deixar refredar al damunt d'una reixeta.

I si podeu aguantar, us recomano que no talleu el pa fins passades 12 hores. Guanyarà en aromes.

Ja veureu quin pa més aromàtic, és ideal per fer sandvitxos de pollastre. Mireu quin sopar més bo vam fer.

I per degustar el New York Deli Bread, una cançó de Sidonie.

Nueva York

El borracho del parque

escupiendo insultos en mi honor,

baila y pisa las flores

con zapatos hechos de cartón.

Brillan dos arcoíris

en pequeños charcos de gasoil.

En el puente de Brooklyn

llenas mis dos ojos de hormigón.

Dicen que aquí

los versos dejan cicatriz,

el trovador oculta el arma

en un solar de Nueva York.

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Cada calle es un truco,

cada esquina es un farol.

Caigo en todas tus trampas

de alcantarilla y vapor.

Por la sucia escalera

subo al tejado al despertar.

Buenos días, Manhattan,

¿me concede usted el siguiente vals?

Dicen que aquí

los versos dejan cicatriz,

el trovador oculta el arma

en un solar de Nueva York.

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh

Te lo pido, te lo pido, te lo pido por favor,

un día más en Nueva York, oh, oh, oh.

(Sidonie)