"Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell.
Hi ha una parada de xurros
en el carrer Urgell, cantonada Borrell.
Feien xurros molt llargs, (petits, mitjans)
feien xurros molt llargs,
i la gent (gent, gent, gent)
al passar (sar, sar, sar)
en solia comprar."
(Cançó popular)
Com cada final de mes, arriba l'AsaltaBlogs, i aquest mes de setembre, després d'unes merescudes vacances.
El blog assaltat aquest mes és el de la Raquel, una gaditana nascuda a Barcelona, amb un blog d'allò més dolç. He de confessar que m'ha estat molt difícil escollir una sola recepta de totes les que té.
I amb la Raquel no només tinc en comú el haver nascut a Barcelona, a les dues ens encanta la olor que surt de la cuina quan es cou un pa de pessic, començar a llegir la carta d'un restaurant pels postres, els mercats, sortir de tapes o a sopar amb bons amics i apuntar totes aquelles coses que no volem oblidar, com per exemple, les receptes del blog.
I de totes les dolces receptes que té, jo, avui, tot i que me'n guardo unes quantes per fer més endavant, he triat els xuixos amb Nutella, i he fet alguna petita variació.
Deliciosos.
Diuen que fa segles, els pastors feien xurros mentre pasturaven les seves ovelles (churras) a les muntanyes més altres. Com no tenien massa subministres de cuina, sembla ser que havien de fer aliments que s'elaboressin fàcilment i que es pogués cuinar a l'aire lliure. I els xurros, que eren una solució fàcil, van agafar el nom de les ovelles per la semblança que tenien amb les seves banyes.
Els pastors, així, amb farina de blat feien la massa i en plena muntanya fregien els xurros, que abans, eren rectes i petits; després els arrebossaven amb sucre, que donava energia, i el passaven per canyella. I d'aquí l'origen.
I quan es va escampar fora de l'àmbit dels pastors, la fama d'aquests deliciosos dolços es va escampar com la pólvora.
Hi ha qui diu, però, que tot i que es van començar a consumir cap al segle XIX a Catalunya, el seu origen és àrab.
Sigui qui sigui que ho va descobrir, gràcies. M'encanten.
Diuen que fa segles, els pastors feien xurros mentre pasturaven les seves ovelles (churras) a les muntanyes més altres. Com no tenien massa subministres de cuina, sembla ser que havien de fer aliments que s'elaboressin fàcilment i que es pogués cuinar a l'aire lliure. I els xurros, que eren una solució fàcil, van agafar el nom de les ovelles per la semblança que tenien amb les seves banyes.
Els pastors, així, amb farina de blat feien la massa i en plena muntanya fregien els xurros, que abans, eren rectes i petits; després els arrebossaven amb sucre, que donava energia, i el passaven per canyella. I d'aquí l'origen.
I quan es va escampar fora de l'àmbit dels pastors, la fama d'aquests deliciosos dolços es va escampar com la pólvora.
Hi ha qui diu, però, que tot i que es van començar a consumir cap al segle XIX a Catalunya, el seu origen és àrab.
Sigui qui sigui que ho va descobrir, gràcies. M'encanten.
Per fer aquesta senzilla recepta, es necessiten els següents ingredients:
- 1 mida de líquid (1/2 aigua i 1/2 llet)
- 1 mida de farina
- 1 pessic de sal
- xocolata per fer desfeta o Nutella
- oli de gira-sol
Hi ha qui afegeix sucre, però com jo en poso al final, a la massa no li'n poso.
L'aigua i la sal s'han de posar a bullir i quan arrenqui el bull, s'ha d'afegir, de cop, la farina, i remenar amb força sense pausa, per evitar que quedin grumolls.
Ha de quedar una pasta densa, molt espesa, que s'ha de deixar refredar una mica i posar dins d'una màniga pastissera per fer els xurros.
Jo els he volgut fer petits i per això he fet servir una boquilla d'estrella petita, però escolliu-la en funció de la mida que vulgueu.
I amb paciència s'ha d'anar apretant la màniga pastissera i tallar els xurros de la mida que vulgueu.
I amb paciència s'ha d'anar apretant la màniga pastissera i tallar els xurros de la mida que vulgueu.
Llavors s'han d'anar fregint els xurros en oli de gira-sol ben calent fins que siguin dauradets i anat posant-los, una vegada fets, en paper absorbent.
Ràpidament, una vegada siguin una mica escorreguts de l'oli, s'han d'anar posant en un bol amb sucre perquè quedin ben ensucrats. La massa no porta sucre, així que al quedar ben coberts, quedaran al punt.
I ja es pot preparar la xocolata desfeta de Nutella, escalfant una bona quantitat d'aquesta crema amb una mica de llet, fins que quedi una crema, bastant líquida, uniforme, fins que tingui l'espessor que més us agradi.
I ja els podeu servir. Una darrera l'altre, ni us n'adonareu i s'hauran acabat.
I ja els podeu servir. Una darrera l'altre, ni us n'adonareu i s'hauran acabat.
I una cançó que ràpidament veureu perquè l'he triat...
Xocolata amb xurros
Obro la finestra i no diries qui em vaig trobar
Una noia asseguda en el meu sofà
Em va dir què fas avui per berenar,
xocolata amb xurros i un tros de pa.
Perquè se'm fa tant difícil tenyir-ho tot del mateix color que tu...
Obre la finestra i el porticó
Obre la finestra i el porticó
Vaig pensar que allò no era veritat,
una noia com aquella en el meu terrat,
vaig pensar que allò no era de debò,
ara que se m'havia pujat el color.
Lelerelerelere Lelerelerelere
Xocolata amb xurros i un tros de pa
Xocolata amb xurros i un tros de pa
Xocolata amb xurros i un tros de pa
Si no assaborim una mica més,
les fantasies del moment.
Podem acabar evacuant...
Podem acabar evacuant l'enteniment
Podem acabar evacuant l'enteniment
Podem acabar evacuant l'enteniment
Enteniment, enteniment, enteniment, enteniment...
Xocolata amb xurros i un tros de pa.
(Carles Ribot)
Veo que tenemos muchas cosas en común, jajaja, aunque he tenido que darle al traductor de la página, porque aún siendo nacida en Cataluña, me vine tan pequeña que no me aclaro mucho con el catalán y algunas cosillas se me escapan... pero oye, tu versión no se me ha escapao, jajaja, me encanta guapa.
ResponEliminaGracias por participar, has elegido estupendamente.
Mil besos
No hay nada mejor que unos buenos churros con chocolate. Estupendo asalto Marta.
ResponEliminaBoníssims els xurros! Molt bona recepta, i amb xocolata deliciosos!
ResponEliminaUuuf que buenos los churros!!! son una de mis desayunos preferidos!!!
ResponEliminammmm que churros tan ricos! me encantan y asi con la nutella.. puff increible.. tomo nota!
ResponEliminate he encontrado en el reto asaltablogs que es la primera ves que participo y me quedo como seguidora porque me gusta tu blog y tus recetas.
un beso!!
http://elbauldelasdelicias.blogspot.com.es/
Quin esmorzar nena, si ho veu el meu adolescent atraca la teva cuina. Petons.
ResponEliminaQue buen desayuno con lo que me gustan los churros hummm....
ResponEliminaMarta, jo mai n'he fet de xurros i mira que semblen fàcils de fer! M'he quedat amb la cançó. Al meu blog tinc una pàgina en la que reullo cançons que tinguin a veure amb la gastronomia i aquesta no la tenia recollida (tela amb la cançoneta...). T'he descobert gràcies a l'asaltablogs i em quedaré per aquí. Per cert, jo també sóc de Barcelona ;-)
ResponEliminaUn petó
Blanca
T'han quedat magnífics... fa tan de temps que no els menjo!!!
ResponEliminapetons
un desayuno muy tradicional, di que sí!! ,muy buen asalto!
ResponEliminaLa millor llepolia del món mundial! Petons!!!
ResponEliminaQue rico asalto, me encanta! Desayunaría eso todos los días, jejejee.
ResponEliminaUn abrazo!!
Qué buenos! Perfectos para un domingo!
ResponEliminaQué ricos!!!!. Eso es desayunar bien!!. Abrazos
ResponEliminaQue rico los churros caseros
ResponEliminaMe encantan los churros, el chocolate y la nuetella.
ResponEliminaUna receta perfecta :)
Besitos.
Que rico tu asalto, yo tengo pendiente esta receta! Besitos!
ResponEliminaLo sencillo y tradicional siempre funciona, y tus churros con chocolate se llevan la palma!
ResponElimina