Amanida Caprese líquida: impressionant.

"Amore e tosse

non può essere nascosta."

(Dita popular italiana)

El primer que he de dir d'aquesta recepta és que li he agafat molta estima per diversos motius. En primer lloc perquè és deliciosa, en segon lloc perquè és molt vistosa i espectacular com a aperitiu quan tens gent convidada, en tercer lloc, perquè més fàcil impossible i finalment, perquè l'he après dels meus Fogons de la Bordeta.

L'amanida Caprese, tot i no ser molt amant dels tomàquets crus, és un plat que m'agrada molt, per la seva frescor i perquè, sens dubte, les olives negres i la mozzarella em perden, però és que aquesta versió, és insuperable. Proveu-la i us n'enamorareu.

La illa de Capri, que dona nom a aquesta meravellosa amanida, i que es troba ubicada al Mar de Tirreno, al costat sud del Golf de Nàpols, va ser anomenada pels grecs "Capros", per tenir forma de porc senglar i en canvi els romans, els emperadors dels quals van escollir la illa com a lloc de descans, l'anomenaven "Capraea" per ser escabrosa i rocosa.

Però tot i que la illa dóna nom a aquesta amanida, no es coneix exactament el seu origen.

Diuen que després de la Segona Guerra Mundial, un paleta que era molt patriòtic i gourmet, va voler captar els colors de la bandera italiana dins d'un panet, però això és només una de les històries que corren.

La primera menció històrica d'aquesta recepta és cap a principis dels anys 20 quan es serveix, per primera vegada, al menú de nit de l'Hotel Quisisana, a Filippo Tommaso Marinetti, fundador del futurisme, qui volia una alternativa a la pasta tradicional.

Aquesta amanida, a part de reproduir la bandera, es converteix també en un fidel mapa de la zona i cultura gastronòmica italiana ja que agrupa alguns dels ingredients més representatius. El tomàquet, color vermell, és un dels ingredients més utilitzats a la cuina italiana; la mozzarella, el color blanc, és també el formatge italià per excel·lència, i tot i que a Capri no es produeix la de búffala, cada dia arriben provisions a la illa; i l'alfàbrega, el color verd, producte típic de Liguria i que recorda una de les salses més emblemàtiques, el pesto. I l'oli d'oliva, l'or que no sobre mai.

Ja veieu, més simple no pot ser. 

I per fer que aquesta amanida sigui més sofistica, us presento la recepta d'avui.

Per fer aquesta amanida tant original es necessiten els següents ingredients:

• 1 mozzarella de búfala
• 4 tomàquets pera
• 2 tomàquets cirerols
• olives negres d'Aragó o olivada
• Alfàbrega fresca
• Flor de sal d'olives negres
• Oli d'oliva verge i sal

En primer lloc s'ha de preparar l'aigua de tomàquets i per fer-ho, s'ha de tallar els tomàquets a trossos i posar-los en un colador amb un drap de cuina. Si teniu un colador de malla i una gassa fina millor. I s'ha de deixar al damunt d'un bol perquè vagi filtrant l'aigua.

Com que l'aigua ha de quedar transparent, és possible que s'hagi d'anar colant vàries vegades o bé per un filtre de cafè o bé per un colador de malla. Mireu com queda a la primera filtrada.

A part, s'ha de triturar la mozzarella de búfala fins a obtenir una crema ben fina. Perquè no quedi excessivament espesa, s'ha d'afegir una mica del seu sèrum.

I la reservem dins d'una màniga pastissera que, després, facilitarà l'emplatat.

Per muntar els gotets d'aperitiu, s'ha de posar, primer, un parell de rodanxes dels tomàquets cirerols, una mica d'olivada pel damunt d'aquests, fulles d'alfàbrega tallades a juliana fina, un polsim de flor de sal d'olives negres i unes gotes d'oli d'oliva verge.

I ja només queda afegir, al moment de servir, una mica d'aigua de tomàquets pel damunt i decorar amb una fulla d'alfàbrega.

És un aperitiu realment deliciós. I no em digueu que no resulta vistós...



I per no sortir d'Itàlia, una cançó de la banda sonora de la pel·lícula Scusa ma ti chiamo amore, que ara ha versionat el cinema espanyol.

Semplicemente

Ora che mi sento bene

spengo la luce

spero di riuscire a dimostrare che

così va bene

ora che ci penso

mi perdo in quell'attimo

dove dicevo che tutto era fantastico

mi sembra ieri

e ora che è successo fa lo stesso

se non ti cerco non vuol dire che mi hai perso

già sto sognando...ma adesso...

Buona notte a te buona notte a me

buona notte a chi ancora non ho incontrato

buona notte pure a lei

lei...te, dove sei?

anche oggi che ti ho cercato

buona notte a te buona notte a me

buona notte a chi ancora non ho incontrato

buona notte pure a lei

anche oggi che ti vorrei

semplicemente, semplicemente

semplicemente, semplicemente

La voglia di non ragionare ma vivere

sempre disposto a rischiare e ridere...ridere

la gioia di quest'attimo senza pensarci troppo

solo gustandolo

la stesse storie e quei percorsi che non cambiano

quelle canzoni e le passioni che rimangono

semplicemente non scordare

come i libri della scuola fra le dita

la colazione ogni mattina da una vita...semplice

come incontrarsi perdersi poi ritrovarsi

amarsi lasciarsi.

Poteva andare meglio può darsi

dormire senza voglia di alzarmi

e faccio quello che mi pare

se ci penso ora...se ci penso adesso...

non so ancora che cosa ne sarà

perché mi manca il fiato

perché ti cerco ancora

non so dove che cosa ci sarà!

semplicemente, semplicemente,

semplicemente...

Buona notte a te buona notte a me

buona notte a chi ancora non ho incontrato

buona notte pure a lei

lei...te, dove sei?

anche oggi che ti ho cercato

buona notte a te buona notte a me

buona notte a chi ancora non ho incontrato

buona notte pure a lei

anche oggi che ti vorrei

semplicemente, semplicemente

semplicemente, semplicemente...

(Zero Assoluto)