dissabte, 27 de setembre de 2014

Amanida Caprese líquida: impressionant.





"Amore e tosse
non può essere nascosta."

(Dita popular italiana)



El primer que he de dir d'aquesta recepta és que li he agafat molta estima per diversos motius. En primer lloc perquè és deliciosa, en segon lloc perquè és molt vistosa i espectacular com a aperitiu quan tens gent convidada, en tercer lloc, perquè més fàcil impossible i finalment, perquè l'he après dels meus Fogons de la Bordeta.

L'amanida Caprese, tot i no ser molt amant dels tomàquets crus, és un plat que m'agrada molt, per la seva frescor i perquè, sens dubte, les olives negres i la mozzarella em perden, però és que aquesta versió, és insuperable. Proveu-la i us n'enamorareu.



La illa de Capri, que dona nom a aquesta meravellosa amanida, i que es troba ubicada al Mar de Tirreno, al costat sud del Golf de Nàpols, va ser anomenada pels grecs "Capros", per tenir forma de porc senglar i en canvi els romans, els emperadors dels quals van escollir la illa com a lloc de descans, l'anomenaven "Capraea" per ser escabrosa i rocosa.

Però tot i que la illa dóna nom a aquesta amanida, no es coneix exactament el seu origen.

Diuen que després de la Segona Guerra Mundial, un paleta que era molt patriòtic i gourmet, va voler captar els colors de la bandera italiana dins d'un panet, però això és només una de les històries que corren.

La primera menció històrica d'aquesta recepta és cap a principis dels anys 20 quan es serveix, per primera vegada, al menú de nit de l'Hotel Quisisana, a Filippo Tommaso Marinetti, fundador del futurisme, qui volia una alternativa a la pasta tradicional.

Aquesta amanida, a part de reproduir la bandera, es converteix també en un fidel mapa de la zona i cultura gastronòmica italiana ja que agrupa alguns dels ingredients més representatius. El tomàquet, color vermell, és un dels ingredients més utilitzats a la cuina italiana; la mozzarella, el color blanc, és també el formatge italià per excel·lència, i tot i que a Capri no es produeix la de búffala, cada dia arriben provisions a la illa; i l'alfàbrega, el color verd, producte típic de Liguria i que recorda una de les salses més emblemàtiques, el pesto. I l'oli d'oliva, l'or que no sobre mai.

Ja veieu, més simple no pot ser. 

I per fer que aquesta amanida sigui més sofistica, us presento la recepta d'avui.




Per fer aquesta amanida tant original es necessiten els següents ingredients:


  • 1 mozzarella de búfala
  • 4 tomàquets pera
  • 2 tomàquets cirerols
  • olives negres d'Aragó o olivada
  • Alfàbrega fresca
  • Flor de sal d'olives negres
  • Oli d'oliva verge i sal


En primer lloc s'ha de preparar l'aigua de tomàquets i per fer-ho, s'ha de tallar els tomàquets a trossos i posar-los en un colador amb un drap de cuina. Si teniu un colador de malla i una gassa fina millor. I s'ha de deixar al damunt d'un bol perquè vagi filtrant l'aigua.




Com que l'aigua ha de quedar transparent, és possible que s'hagi d'anar colant vàries vegades o bé per un filtre de cafè o bé per un colador de malla. Mireu com queda a la primera filtrada.




A part, s'ha de triturar la mozzarella de búfala fins a obtenir una crema ben fina. Perquè no quedi excessivament espesa, s'ha d'afegir una mica del seu sèrum.




I la reservem dins d'una màniga pastissera que, després, facilitarà l'emplatat.




Per muntar els gotets d'aperitiu, s'ha de posar, primer, un parell de rodanxes dels tomàquets cirerols, una mica d'olivada pel damunt d'aquests, fulles d'alfàbrega tallades a juliana fina, un polsim de flor de sal d'olives negres i unes gotes d'oli d'oliva verge.

I ja només queda afegir, al moment de servir, una mica d'aigua de tomàquets pel damunt i decorar amb una fulla d'alfàbrega.




És un aperitiu realment deliciós. I no em digueu que no resulta vistós...



I per no sortir d'Itàlia, una cançó de la banda sonora de la pel·lícula Scusa ma ti chiamo amore, que ara ha versionat el cinema espanyol.



Semplicemente

Ora che mi sento bene
spengo la luce
spero di riuscire a dimostrare che
così va bene
ora che ci penso
mi perdo in quell'attimo
dove dicevo che tutto era fantastico
mi sembra ieri
e ora che è successo fa lo stesso
se non ti cerco non vuol dire che mi hai perso
già sto sognando...ma adesso...

Buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
lei...te, dove sei?
anche oggi che ti ho cercato
buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
anche oggi che ti vorrei
semplicemente, semplicemente
semplicemente, semplicemente

La voglia di non ragionare ma vivere
sempre disposto a rischiare e ridere...ridere
la gioia di quest'attimo senza pensarci troppo
solo gustandolo
la stesse storie e quei percorsi che non cambiano
quelle canzoni e le passioni che rimangono
semplicemente non scordare
come i libri della scuola fra le dita
la colazione ogni mattina da una vita...semplice
come incontrarsi perdersi poi ritrovarsi
amarsi lasciarsi.
Poteva andare meglio può darsi
dormire senza voglia di alzarmi
e faccio quello che mi pare
se ci penso ora...se ci penso adesso...
non so ancora che cosa ne sarà
perché mi manca il fiato
perché ti cerco ancora
non so dove che cosa ci sarà!
semplicemente, semplicemente,
semplicemente...

Buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
lei...te, dove sei?
anche oggi che ti ho cercato
buona notte a te buona notte a me
buona notte a chi ancora non ho incontrato
buona notte pure a lei
anche oggi che ti vorrei
semplicemente, semplicemente
semplicemente, semplicemente...

(Zero Assoluto)






TEXTO O DESCRIPCION



2 comentaris:

  1. M'has convençut!!! La provaré!!!!
    Salut!
    Olga

    ResponElimina
  2. Ooooh! Com m'agrada veure aquestes amanidetes al teu bloc, els hi tenim molt de carinyo! Merci solet!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!