"Cuando llegues al final de tu cuerda,
haz un nudo y aguanta."
(Franklin D. Roosevelt)
No puc suportar el final de l'estiu. Ja des de ben petita se m'omplen els ulls de llàgrimes quan enfilo la carretera d'El Port de la Selva a Llançà, direcció a Barcelona. I mai és per la tornada en si -de petita m'agradava molt tornar a l'escola i en el fons m'agrada tornar a casa-, sinó per deixar d'estar a La Selva de Mar.
De vegades penso que no hauria d'haver mirat tant "Verano Azul", no sé quantes vegades dec haver vist aquesta sèrie, i mira que només tenia un any quan la van estrenar (1981), però l'han reposat tantes vegades que no m'atreviria a dir quantes.
Qui no ha xiulat mai la cançó amb que comença la sèrie? Qui no ha cantat "del barco de Chaquete no nos moveran" -cançó que canten quan es resisteixen a les pressions de la constructora que vol treure La Dorada (vaixell de Chanquete) per edificar-? Qui no recorda la frase "Agustín, Beatriz ya es mujer"? Qui no ha plorat amb la mort del Chanquete?
Però el moment que més recordo, és l'últim capítol. Recordeu a la Julia dient: "A nadie le gustan las despedidas, sobretodo si despedirse significa separarse de alguien que quieres.". Uns instants després, la música del Dúo Dinámico. Moment imborrable. Doncs igual que la Julia en el taxi, així marxo jo al acabar l'estiu.
Doncs això, que una vegada més l'1 de setembre és aquí, implacable, com cada any, i com cada final d'estiu, amb ell arriba la depressió post-vacances.
Ara toca tornar a incorporar-se a la rutina.
Ara toca tornar a incorporar-se a la rutina.
Aquest any, però, m'he guardat una última recepta de les de l'estiu, per postejar, i d'aquesta manera, sembla que la tornada sigui més gradual.
La recepta d'avui és un boníssim arròs negre mar i muntanya que vaig fer l'últim dissabte d'agost per celebrar l'aniversari d'ELL.
Només una coseta abans d'anar a la recepta. L'arròs s'ha de cuinar en extensió i no en alçada, perquè d'aquesta manera quedi una capa d'arròs ben fina; segons els comensals s'ha d'agafar una mida o altra.
Per fer aquest arròs, per a quatre persones es necessita:
- 320-350 gr d'arròs de Pals
- Caldo de peix casolà o de paella amb sofregit Aneto
- 4 llaunetes de calamars amb tinta
- 10 trossos de pollastre -cuixetes-
- 8 trossos de conill
- 1 pebrot vermell
- 1 pebrot verd
- 1 manat d'alls tendres
- 1-2 cebes tendres (segons la mida)
- 1 grapat de musclos
- 1 grapat de tallarines
- 1 cullerada de tomàquet fregit
- oli d'oliva verge
- julivert (per les tallarines)
- 3 alls (2 per l'arròs i l'altre per les tallarines)
- pebre negre mòlt
En primer lloc, s'han de segellar les carns, a la mateixa paella on farem l'arròs, amb una mica d'oli i el foc fort. Es tracta de que agafin color ràpid i es segelli la carn, perquè després no quedi seca. A mida que es vagin fregint, s'han d'anar reservant en un plat apart.
En el mateix oli, una vegada feta la carn, s'ha de començar a sofregir, en primer lloc, el pebrot vermell, tallat a daus petits.
Quan el pebrot perdi la seva duresa, s'ha d'afegir la ceba picada, el pebrot verd tallat a daus de la mateixa mida que el pebrot vermell i els alls tendres a trossos una mica més grans que els pebrots i deixar que sofregeixi. Com sempre s'ha d'anar salpebrant, i quan hagin passat uns cinc minuts des de que s'han afegit totes les verdures, s'ha d'afegir dos alls picats.
Quan el sofregit de verdures ja gairebé estigui i comencin a estar ben brillants i meloses, s'ha d'afegir una cullerada de tomàquet fregit, casolà, i deixar fer xup-xup uns minuts més.
A l'últim moment, s'han d'afegir els calamars amb tinta i deixar sofregir uns minuts perquè tots els sabors s'ajuntin.
I per últim ja podem afegir la carn.
[Si això ho podeu fer amb temps i deixar que reposi un parell d'hores millor. De fet, una vegada apagat el foc, si podeu deixar aquest parell d'horetes amb l'arròs barrejat amb el sofregit, els calamars i la carn, encara millor. Jo vaig anar a la platja.]
En un cassó a part, s'han d'obrir els musclos i les tallarines, per separat, per evitar que si surt un musclo o una tallarina que no s'obre perquè no està en bon estat, no ens espatlli l'arròs.
Per fer-ho, s'ha de posar un parell de cullerades d'aigua i posar a coure, primer els musclos, fins que siguin oberts. Llavors, reservar-los, traient una de les cloves. No tireu l'aigua i afegiu-la al caldo, que s'ha d'escalfar.
Igualment, amb les tallarines, s'ha de fer el mateix que amb els musclos, reservant, també, el caldo resultant i afegint-lo al caldo. En aquest cas, s'ha d'amanir les tallarines amb un oli al que s'ha d'afegir julivert, un all picat, sal i pebre. I reservar.
I ja es pot preparar l'arròs.
Amb el foc fort, s'ha de deixar sofregir, encara sense el caldo, fins que canvi de color i comenci a estar transparent, i llavors, ja es pot afegir el caldo que ha d'estar calent -hem afegit també la mica d'aigua que han deixat anar els musclos i les tallarines-.
Diuen que per les paelles s'ha de posar dues mides i mitja de caldo per cada mida d'arròs. Jo ho faig a ull i vaig tastant.
Quan es tracta de paella com aquesta, d'arròs negre, m'agrada que quedi una mica de socarrat, per això, no s'ha de remenar mai l'arròs perquè no quedi del tipus rissotto i no quedi enganxós. Si el remenéssim, deixaria anar midó.
Els primers minuts a foc fort i després s'ha de baixar.
I una vegada al punt -encara ha d'estar al dente per evitar que amb el repòs es passi (a mi no m'agrada gens tou)-, s'ha d'apagar el foc, posar els musclos i les tallarines pel damunt i deixar reposar uns cinc minuts amb la paella tapada amb un drap.
Boníssima. Sobretot si és àpat d'un dinar d'estiu, en una preciosa terrassa.
En el mateix oli, una vegada feta la carn, s'ha de començar a sofregir, en primer lloc, el pebrot vermell, tallat a daus petits.
Quan el pebrot perdi la seva duresa, s'ha d'afegir la ceba picada, el pebrot verd tallat a daus de la mateixa mida que el pebrot vermell i els alls tendres a trossos una mica més grans que els pebrots i deixar que sofregeixi. Com sempre s'ha d'anar salpebrant, i quan hagin passat uns cinc minuts des de que s'han afegit totes les verdures, s'ha d'afegir dos alls picats.
Quan el sofregit de verdures ja gairebé estigui i comencin a estar ben brillants i meloses, s'ha d'afegir una cullerada de tomàquet fregit, casolà, i deixar fer xup-xup uns minuts més.
A l'últim moment, s'han d'afegir els calamars amb tinta i deixar sofregir uns minuts perquè tots els sabors s'ajuntin.
I per últim ja podem afegir la carn.
[Si això ho podeu fer amb temps i deixar que reposi un parell d'hores millor. De fet, una vegada apagat el foc, si podeu deixar aquest parell d'horetes amb l'arròs barrejat amb el sofregit, els calamars i la carn, encara millor. Jo vaig anar a la platja.]
En un cassó a part, s'han d'obrir els musclos i les tallarines, per separat, per evitar que si surt un musclo o una tallarina que no s'obre perquè no està en bon estat, no ens espatlli l'arròs.
Per fer-ho, s'ha de posar un parell de cullerades d'aigua i posar a coure, primer els musclos, fins que siguin oberts. Llavors, reservar-los, traient una de les cloves. No tireu l'aigua i afegiu-la al caldo, que s'ha d'escalfar.
Igualment, amb les tallarines, s'ha de fer el mateix que amb els musclos, reservant, també, el caldo resultant i afegint-lo al caldo. En aquest cas, s'ha d'amanir les tallarines amb un oli al que s'ha d'afegir julivert, un all picat, sal i pebre. I reservar.
I ja es pot preparar l'arròs.
Amb el foc fort, s'ha de deixar sofregir, encara sense el caldo, fins que canvi de color i comenci a estar transparent, i llavors, ja es pot afegir el caldo que ha d'estar calent -hem afegit també la mica d'aigua que han deixat anar els musclos i les tallarines-.
Diuen que per les paelles s'ha de posar dues mides i mitja de caldo per cada mida d'arròs. Jo ho faig a ull i vaig tastant.
Quan es tracta de paella com aquesta, d'arròs negre, m'agrada que quedi una mica de socarrat, per això, no s'ha de remenar mai l'arròs perquè no quedi del tipus rissotto i no quedi enganxós. Si el remenéssim, deixaria anar midó.
Els primers minuts a foc fort i després s'ha de baixar.
I una vegada al punt -encara ha d'estar al dente per evitar que amb el repòs es passi (a mi no m'agrada gens tou)-, s'ha d'apagar el foc, posar els musclos i les tallarines pel damunt i deixar reposar uns cinc minuts amb la paella tapada amb un drap.
Boníssima. Sobretot si és àpat d'un dinar d'estiu, en una preciosa terrassa.
I avui acabo amb una de les cançons que vaig tenir el plaer de sentir aquest estiu, al Festival Acústica de Figueres, de la mà de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Refree que han versionat aquesta preciosa cançó de Chicho Sánchez Ferlosio. Aquesta vegada, no deixo l'enllaç de l'Spotify, perquè veure cantar a la Sílvia i tocar al Raül, no té preu; deixo el vídeo.
Gallo negro
Cuando canta el gallo negro
es que ya se acaba el día.
Si cantara el gallo rojo
otro gallo cantaría.
Ay, si es que yo miento
que el cantar que yo canto
lo borre el viento.
Ay, qué desencanto
si me borrara el viento
lo que yo canto.
Se encontraron en la arena
los dos gallos frente a frente.
El gallo negro era grande
pero el rojo era valiente.
Ay, si es que yo miento
que el cantar que yo canto
lo borre el viento.
Ay, qué desencanto
si me borrara el viento
lo que yo canto.
Se miraron cara a cara
y atacó el negro primero.
El gallo rojo es valiente
pero el negro es traicionero.
Ay, si es que yo miento
que el cantar que yo canto
lo borre el viento.
Ay, qué desencanto
si me borrara el viento
lo que yo canto.
Gallo negro, gallo negro,
gallo negro, te lo advierto:
no se rinde un gallo rojo
más que cuando ya está muerto.
Ay, si es que yo miento
que el cantar que yo canto
lo borre el viento.
Ay, qué desencanto
si me borrara el viento
lo que yo canto.
Doncs em sembla que no ets la única que deixa el seu lloc d'estiueg mig plorant...jo també sóc una mica Júlia....! Quan van fer Verano Azul jo era adolescent i em sentia com ells, així que ja et pots imaginar com em va marcar!
ResponEliminaQue tinguis una bona tornada guapa...ah...i aquest arròs té molt bona pinta!
Ptns
Gemma de Food&Cakes by GB
Que bo! Amb el que m'agrada l'arròs negre d'quest no deixaria ni les engrunes! Un petó maca!
ResponEliminaLes receptes que m'agraden
Un plat ideal per a celebrar un aniversari i per acomiadar l'estiu, encara que et costi tant! a mi m'encanta que s'acabi ;). Un petó.
ResponEliminaAi si he arribat a plorar amb la primera cançó que has compartit!!!!! Però tranquil.la......ens deixen les delícies de l'estiu i ens arribaran les de la tardor!!!! Ja sé que no és el mateix però.....ens hem de conformar, oi???
ResponEliminaHas fet un gran arròs per acomiadar l'estiu!!!!
Petons,
Olga