"Si vols conèixer el passat,
mira el present que és el seu resultat.
Si vols conèixer el futur,
mira el present que n'és la causa."
(Dita popular japonesa)
Recordeu que aquest estiu vaig estar a França i vaig venir carregada d'ingredients? Doncs un dels que em vaig procurar, tot i estar a un país europeu i no al Japó, va ser la pasta de miso.
Aquí en trobo, però al supermercat oriental que acostumo a anar, tot i que és dels més econòmics de Barcelona i me'l va recomanar una noia japonesa que em va fer unes classes de cuina, és caríssim i el venen en quantitats massa grans, pel meu gust. Així que a França, quan en vaig veure, no vaig dubtar en agafar una de les caixes. Mireu, és així.
I m'alegro, perquè m'ha encantat. I encara tenia albergínies -dues receptes seguides-.
El miso, mot que prové del japonès 味噌, significa "font de sabor" [mi que significa "condiment" o "sabor", i so, que significa "font"], és una pasta aromatitzant fermentada, que és feta de soja i/o cereals i sal marina.
Durant segles, tant a la Xina -d'on és originari-, com al Japó -on es va estendre, provinent de la Xina, sobretot al segle VII-, el miso va ser considerat un aliment curatiu.
Diuen que era tant apreciat, que el kome miso, un dels tipus de miso que hi ha, era l'aliment preferit de la família imperial japonesa i dels samurais; aquest en concret, perquè té un sabor més refinat i dolç que la resta.
El seu consum als països occidentals és relativament nou, ja que no és fins els anys 70, sobretot -a alguns llocs va començar a consumir-se fa uns 100 anys-, que es va estendre, gràcies a la proliferació de la cuina macrobiòtica.
Al llarg de la història han aparegut diferents tipus de miso, segons el clima, les costums i inclús, segons la disponibilitat de certs aliments, el que fa que hi hagi diferents temps de fermentació segons el tipus de miso, tot i que, en general, la fermentació és d'aproximadament dos anys.
Els més coneguts aquí són el hatcho miso -que està fet només amb soja i que, per tant, és el més proteic (20%), que és el més salat i de sabor més fort, i que va molt bé quan fa molt fred o ens sentim dèbils-, el kome miso -fet a base de soja i arròs blanc i que, com abans he explicat, té un sabor molt suau i dolç; diuen que és ideal quan fa calor i abans era el més consumit per l'aristocràcia i pels samurais-, el genmai miso -fet a base de soja i arròs integral i que és el que té més nutrients, però un procés de fermentació més complicat que fa que tingui un sabor suau i agradable- i el mugi miso -que està fet amb soja i civada i que conté un 13% de proteïnes; aquest és potser el que més es consumeix a occident, ja que no és ni massa fort, ni massa suau-.
El miso el podeu trobar pasteuritzat o no, però aquest últim és més car, tot i que, evidentment, conté més ferments naturals.
I és que les propietats del miso són moltes, així que com més natural, millor.
Gràcies als seus enzims i ferments afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i fa que sigui molt adequat per millorar les males digestions, ja que conté enzims vius. Per les malalties cardiovasculars va bé, ja que conté àcid linoleic i lecticina de soja, que fa que es dissolgui el colesterol a la sang, evitant l'enduriment dels vasos sanguinis. A més a més, el seu consum és molt adequat per combatre els símptomes més habituals com la pèrdua de calci i els fogots, té un alt poder antioxidant i és beneficiós per a persones sotmeses a radiacions, tant, que inclús diuen que es va notar una gran millora en pacients que van patir les radiacions nuclears d'Hiroshima i Nagasaki, després de que s'administrés per un consum terapèutic. És, a més a més, un bon alcalinitzant, ja que aporta molts minerals i afavoreix la eliminació de l'acidesa de l'organisme.
Tot i això, per persones amb hipertensió arterial no és adequat, degut al seu alt contingut en sodi, sobretot el hatcho miso.
El miso és molt proteix i ric en vitamina B12, en aminoàcids essencials i minerals com el magnesi, el calci i el ferro, i en vitamines del grup A, B, E i àcid fòlic.
I per últim, un parell de consells. Millor que no bulli, perquè no perdi les seves propietats, així que, normalment, el millor és afegir-lo al acabar la cocció del plat.
I ull amb la sal, que és un condiment força salat!
El miso, mot que prové del japonès 味噌, significa "font de sabor" [mi que significa "condiment" o "sabor", i so, que significa "font"], és una pasta aromatitzant fermentada, que és feta de soja i/o cereals i sal marina.
Durant segles, tant a la Xina -d'on és originari-, com al Japó -on es va estendre, provinent de la Xina, sobretot al segle VII-, el miso va ser considerat un aliment curatiu.
Diuen que era tant apreciat, que el kome miso, un dels tipus de miso que hi ha, era l'aliment preferit de la família imperial japonesa i dels samurais; aquest en concret, perquè té un sabor més refinat i dolç que la resta.
El seu consum als països occidentals és relativament nou, ja que no és fins els anys 70, sobretot -a alguns llocs va començar a consumir-se fa uns 100 anys-, que es va estendre, gràcies a la proliferació de la cuina macrobiòtica.
Al llarg de la història han aparegut diferents tipus de miso, segons el clima, les costums i inclús, segons la disponibilitat de certs aliments, el que fa que hi hagi diferents temps de fermentació segons el tipus de miso, tot i que, en general, la fermentació és d'aproximadament dos anys.
Els més coneguts aquí són el hatcho miso -que està fet només amb soja i que, per tant, és el més proteic (20%), que és el més salat i de sabor més fort, i que va molt bé quan fa molt fred o ens sentim dèbils-, el kome miso -fet a base de soja i arròs blanc i que, com abans he explicat, té un sabor molt suau i dolç; diuen que és ideal quan fa calor i abans era el més consumit per l'aristocràcia i pels samurais-, el genmai miso -fet a base de soja i arròs integral i que és el que té més nutrients, però un procés de fermentació més complicat que fa que tingui un sabor suau i agradable- i el mugi miso -que està fet amb soja i civada i que conté un 13% de proteïnes; aquest és potser el que més es consumeix a occident, ja que no és ni massa fort, ni massa suau-.
El miso el podeu trobar pasteuritzat o no, però aquest últim és més car, tot i que, evidentment, conté més ferments naturals.
I és que les propietats del miso són moltes, així que com més natural, millor.
Gràcies als seus enzims i ferments afavoreix l'equilibri de la flora intestinal i fa que sigui molt adequat per millorar les males digestions, ja que conté enzims vius. Per les malalties cardiovasculars va bé, ja que conté àcid linoleic i lecticina de soja, que fa que es dissolgui el colesterol a la sang, evitant l'enduriment dels vasos sanguinis. A més a més, el seu consum és molt adequat per combatre els símptomes més habituals com la pèrdua de calci i els fogots, té un alt poder antioxidant i és beneficiós per a persones sotmeses a radiacions, tant, que inclús diuen que es va notar una gran millora en pacients que van patir les radiacions nuclears d'Hiroshima i Nagasaki, després de que s'administrés per un consum terapèutic. És, a més a més, un bon alcalinitzant, ja que aporta molts minerals i afavoreix la eliminació de l'acidesa de l'organisme.
Tot i això, per persones amb hipertensió arterial no és adequat, degut al seu alt contingut en sodi, sobretot el hatcho miso.
El miso és molt proteix i ric en vitamina B12, en aminoàcids essencials i minerals com el magnesi, el calci i el ferro, i en vitamines del grup A, B, E i àcid fòlic.
I per últim, un parell de consells. Millor que no bulli, perquè no perdi les seves propietats, així que, normalment, el millor és afegir-lo al acabar la cocció del plat.
I ull amb la sal, que és un condiment força salat!
Per fer aquesta recepta per a quatre persones que no tenen molta gana, com a primer plat, o per dues amb gana, com a plat únic:
- 1 pot de cigrons
- 1 albergínia
- 1 ceba tendre gran
- 2-3 tomàquets
- Sal i pebre
- 1 culleradeta de mel
- Alfàbrega
- 1 culleradeta plena de pasta de miso
En primer lloc s'ha de picar la ceba i sofregir amb una mica d'oli.
Mentre, s'ha de tallar l'albergínia a daus ben petits i afegir a la paella on sofregim la ceba, quan aquesta sigui transparent.
A part, s'ha de ratllar dos o tres tomàquets, depenent de la mida i afegir quan l'albergínia sigui gairebé cuita i daurada, juntament amb una culleradeta de mel.
Quan ja sigui tot ben sofregit, s'ha d'afegir una culleradeta ben plena de pasta de miso, rectificar de sal i pebre -vigileu que el miso ja és salat-, i l'alfàbrega o fresca o seca, al gust.
I només cal deixar que tots els sabors s'ajuntin, un parell de minuts, i llest.
Deliciós. M'acostumaré ràpid al toc de miso. I amb l'albergínia queda boníssim.
I per acabar, una cançó que he descobert aquest estiu i que m'encanta. Anima inclús un dilluns al tornar de les vacances.
Stolen dance
I want you by my side
So that I never feel alone again
They've always been so kind
But now they've brought you away from here
I hope they didn't get your mind
Your heart is too strong anyway
We need to fetch back the time
They have stolen from us
And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it
Coldest winter for me
No sun is shining anymore
The only thing I feel is pain
Caused by absence of you
Suspense is controlling my mind
I cannot find the way out of here
I want you by my side
So that I never feel alone again
And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it
And I want you
We can bring it on the floor
You've never danced like this before
But we don't talk about it
Dancing on doing the boogie all night long
Stoned in paradise
Shouldn't talk about it
Shouldn't talk about it
(Milky Chance)
Jo vaig comprar una bossa de miso al lloc on dius, m'ho arribes a dir i te'n dono un pot que em surt per les orelles!, jajajaja hauré de fer la teva recepta per gastar-lo :P
ResponElimina