dimecres, 10 de setembre de 2014

Rebosteres per Europa: França. Clafoutis aux cerises.






"El millor que pots fer per algú
és un bonic plat de menjar.
De quina altra manera es pot entrar al seu cos
sense haver de tocar-lo?

(Padma Lakshmi)





Després d'unes merescudes vacances, el repte de Rebosteres per Europa aterrissa a França. La veritat és que podria haver triat moltes receptes -algunes ja per si soles a la meva llista de receptes pendents-, però he escollit i fet, amb possiblement algunes de les últimes cireres de la temporada, un Clafoutis aux cerises.

Fa temps que en Didac, un bon amic de El Port de la Selva em demanava que posés aquesta recepta al blog i la veritat és que el repte m'ha vingut com anell al dit.

Didac, aquí tens la recepta, te la dedico. No puc guardar-te'n un trosset, però no dubto que la teva mare te'n farà un encara més bo -si és això possible, perquè és espectacular-. Però com tenim un sopar pendent amb una llista que serà impossible que ens mengem, l'afegeixo per repetir-lo.

I a més a més, faig una recomanació. Resulta que en Didac és del Mas Estela, que no sé si coneixeu, però si no, us diré que a part d'un lloc preciós, ell i la seva família fan uns vins espectaculars i segur que la recepta d'avui encara és més deliciosa si l'acompanyem d'un xarrup d'un dels seus vins dolços -o la garnatxa o el moscatell-, sublims els dos, que us animo a provar.



La veritat és que és una d'aquelles receptes que fa molt de temps que tenia pendent de fer. Tant, que en realitat, fa anys. Des de petita; quan anava a casa la meva tieta, o a la pelu, em llegia -en cinc minuts i només mirant les fotos-, les revistes del cor i, com podeu imaginar, el que més m'agradava era fullejar les receptes que, a gairebé totes, posaven al final.

Una de les receptes que recordo era aquesta: un meravellós Clafoutis aux cerises.

Tot i això, no conservo totes aquelles receptes que vaig llegir i que em van quedar registrades a la memòria, per això, he seguit la recepta d'un dels meus blogs predilectes, francès, l'Amuses Bouche.



El Clafoutis és una espècie de pastís d'origen francès, concretament de Limousin, que és una regió de la part occidental del massís central que dona nom a la capital regional, Limoges.

El nom prové del mot occità clafotís -del verb clafir que significa "farcir"- i això és degut a que aquest pastís s'elabora omplint el motlle amb una massa semblant a la dels crêpes i cireres, de manera que la massa omple els forats que queden entre les cireres i les cireres, la massa.

A la cuina occitana són molt comuns tant els postres on l'ingredient principal és la fruita, com elaboracions molt semblants a la del flan o púding, com la d'avui, que és una recepta que va començar a estendre's per França de manera més important cap al segle XIX i que ara ja és coneguda arreu del món.

La recepta, tal i com es fa a Limoges, no és en absolut complicada, de fet, ni tant sols s'ha de treure l'os de les cireres. Diuen que l'os té un component que accentua el sabor de la fruita i a més evita l'excés d'humitat de la massa. Però ull, no mossegueu amb força.

He de dir que vaig tenir sort en trobar unes fantàstiques cireres, que a més a més, em van deixar provar abans de comprar, ja que la temporada ja s'ha acabat. Per això, a la mateixa regió francesa, i per no deixar de fer aquest deliciós pastís, es va originar la flognarde o flaugnarde que es fa amb la mateixa massa, però amb altres tipus de fruita com les pomes i les peres, inicialment i, ara, també amb prunes, maduixes, gerds, préssecs, mores...en fi, amb totes aquelles que volgueu fer servir, segons la temporada, vigilant que siguin fruites que no deixin anar massa aigua. Heus aquí el clafoutis d'hivern.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 400 gr de cireres
  • 3 ous
  • 200 gr de crema de llet
  • 50 gr de Maizena
  • 25 cl de llet sencera
  • 100 gr de sucre
  • 1 pessic de sal
  • 1 culleradeta de pasta de vainilla


Primer de tot s'ha de barrejar la Maizena amb el sucre i una vegada sigui ben barrejada, ja podem afegir el pessic de sal i els ous i batre fins que s'hagi blanquejat la massa.




Llavors, s'ha d'anar afegint progressivament la llet i la crema de llet fins a obtenir una pasta líquida i sense cap grumoll. 




No cal fer servir ni barilles elèctriques ni robot de cuina, ja que és suficient amb unes barilles de ma, l'únic que hem  d'aconseguir és que no quedi cap grumoll.

En un motlle que s'ha d'untar bé amb mantega, s'han de posar les cireres, que s'han d'haver netejat bé.

I l'últim pas, és bolcar pel damunt la massa que hem fet.




I només queda coure al forn, prescalfat a 180ºC, durant 45 minuts, vigilant que no es torri massa, ja que depenent del forn, el temps pot variar. Per saber si està ben cuit, igual que es fa amb les quiches, s'ha de punxar amb un escuradents; ha d'estar ben quallat.




Pot ser més fàcil? Són unes postres delicioses i sorprenentment lleugeres.





I tot i sortir de França, vull acabar amb una cançó que em transporta a estius passats, a El Port de la Selva. La versió que Pennywise va fer de Stand by me.


When the night 
Has come
And the land is dark
And the moon is the only light we'll see

Well I won't be afraid
No, I won't be afraid
Just as long as you stand, stand by me

So darling, darling stand by me
Won't you stand by me
Just as long as you stand, stand by me

When the sky that we look upon
Tumble and falls
And the mountains crumble to the sea

I won't cry, I won't cry
No I won't shed a tear
Just as long as you stand by me

So darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me

So darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me

When the night 
Has come
And the land is dark
And the moon is the only light we'll see

I won't cry, no I won't cry
No I won't shed a tear
Just as long as you fucking stand by me 

So darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me

Darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me...


When the sky that we look upon
Tumble and falls
And the mountains crumble to the sea


I won't cry, no I won't cry
No I won't be afraid
Just as long as you fucking stand by me 


Darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me

Darling, darling stand by me
Oh won't you stand by me
Oh won't you stand, won't you stand, stand by me...






TEXTO O DESCRIPCION



10 comentaris:

  1. M'encanta la clafoutis! I questa ny no l'he fet, quina pena... T'ha quedat de luxe! Un petó!

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina
  2. M'encanten....... la recepta que proposes, el motlle que utilitzes, l'estrofa de la introducció i la cançó final!!!! Tot!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  3. Veus, aquesta versió si que m'agradaria! Jo vaig provar la que porta farina d'ametlla a la massa i em va resultar molt densa. I quines cireres, i quin motlle... I quines coses! Jo de petita feia el mateix jajaja fins i tot tenia una carpeta on guardava receptes de les revistes :P
    Petoneta..i bona diada!
    Sandra

    ResponElimina
  4. Me encanta ese molde que has utilizado, es divino. Casi tanto como ese pedazo de receta que nos has traido, ummm, deliciosa!!!

    ResponElimina
  5. Hola marta, jo l'havia tastada aquesta tarta amb poma, ara tindrè pendent de fer-ho amb les cireres

    ResponElimina
  6. que ricaaaaa me encanta las cerezas debe estar d emiedo.... un abrazo
    Carolina
    http://carriscupcakes.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  7. Aun no he probado a hacer cafloutis pero todo se andara, muy buena eleccion para el reto :)
    Petonets

    ResponElimina
  8. La recepta té una pinta exquisita :D pero es que el motlle s'emporta el premi d'avui!! Es simplement perfecte!! :D
    Petonets
    Ainhoa Máximo Solís - Cookcakes de Ainhoa

    ResponElimina
  9. ¡Hola!
    Soy una compi del reto y no he podido visitar hasta hoy las recetas del reto.
    Impresionante receta, me ha encantado!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!