"Toda felicidad
depende de un buen desayuno."
(John Gunther)
Sé que hi ha molta gent a qui no li agrada llevar-se d'hora. Que el despertar-se pel matí és un suplici. Per a mi no. M'encanta. I és que no sóc precisament de dormir. Els matins són per mi el millor moment del dia i encara m'agrada més que llevar-me, esmorzar.
Sempre esmorzo i li dedico la seva estona. Sempre la mateixa. Com un ritual. De fet, em llevo amb tanta gana que podria menjar-me un plat de macarrons i és que penso que no hi ha esmorzar millor que els esmorzars de forquilla.
Entre setmana, però, s'ha de fer bondat. I una bona dosi de vitamines i fibres, i pocs greixos, és important, sobretot per tenir energia per aguantar les jornades laborals.
Fa poc vaig llegir que esmorzar cereals et produeix una sensació equivalent a la felicitat. Ho provem?
Aquest esmorzar que avui proposo és ideal. És ple de beneficis: aporta fibra, ajuda a combatre el colesterol, ajuda a controlar els nivells de sucre en sang i no té un excés de greixos.
Aquesta barreja de flocs de civada, fruits secs i mel va ser creada pel metge americà James Caleb Jackson, que va anomenar-la "granula", al 1863. És nutricionalment molt bona ja que conté forces calories -que no greixos- que és el que proporciona energia, per això es molt utilitzat per esportistes i, inclús, per qui vol muscular.
La recepta que jo proposo és una adaptació d'una recepta de l'Alma Obregón i és deliciosa. Jo l'he fet amb la meitat de sucres i afegint coco ratllat i és boníssima, però amb la recepta original, ja deu ser per plorar.
Per fer aquesta granola es necessiten els següents ingredients:
- 4 cullerades de mantega (jo he posat dues)
- 4 cullerades de golden syrup (o mel) (jo he posat dues)
- 150 gr de sucre moscovat (jo he posat 75 gr)
- 2 cullerades d'aigua
- 500 gr de flocs de civada
- 200 gr de coco ratllat
- 50 gr d'avellanes
- 50 gr de nous
- 50 gr d'ametlles
- canyella
En primer lloc, i a foc lent, s'ha de desfer la mantega amb el golden syrup (o la mel), el sucre moscovat i l'aigua.
A part, en un bol, s'ha de barrejar els flocs de civada, amb els fruits secs picats, el coco i un polsim de canyella al gust.
Quan els sucres ben homogenis, ja es poden afegir a la barreja de flocs de civada i remenar fins que tot sigui ben integrat.
Llavors, s'ha d'estendre al damunt d'una safata coberta amb paper de forn i fornejar durant uns 25 minuts a 150ºC o fins que sigui daurat. Està bé remenar de tant en tant perquè no quedin boles massa grans.
I una vegada fora del forn, s'ha de deixar refredar. Quan és fred és quan esdevé cruixent. Amb fruites està deliciós.
Per guardar i que es mantinguin cruixents el millor de tot és un pot hermètic de vidre.
I amb la mateixa alegria d'un bon esmorzar acabo el post d'avui amb Calaíto, una cançó que vaig recuperar després de molts anys de no sentir-la al veure de nou la pel·lícula Sobreviviré. Tenia el cd de la banda sonora i tot!
Por las mañanitas del porvenir
camino con mi sombra sin donde ir
y sólo veo penitas, fatigas, turistas y días sin fin.
Con mi gorra negra de medio lao
la camisa de flores muy guapeao
te canto por las calles y plazas canciones, como un pasao.
Una tabernita donde hay gachís
200 japoneses haciendo clic
y saco mi guitarra, mi cara, mi arte y te canto así.
Tiritiriti tran tran tiritití
que yo soy de mi tierra, que sí, que sí,
que si tu no me quieres, chiquilla bonita, voy a morir.
Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.
Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
De domingo a domingo yo estoy nublao
no me funciona nada, voy asustao
y todo por quererte, y amarte, soñarte, por ser honrao.
La playa de Los Caños me la ha jugao
que allí te ví ese cuerpo de Colacao
no sé como decirte, chiquilla bonita, que estoy colao.
Desde la calle Betis a algún tablao
te vendo un canutito muy apañao
no estoy en ningún sitio, me entiendes, con nadie, ni en ningún lao
Me han dicho que en el barrio te has presentao
con un gachó del brazo que está forrao
y de tu Calaíto y los buenos momentos te has olvidao
Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.
Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.
Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
(Paco Ortega)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!