dimecres, 30 de setembre de 2015

Com estimo la cuina catalana, la de casa. Suquet de peix, a la meva manera.





"Los pescadores saben que el mar es peligroso
y la tormenta terrible,
pero nunca han encontrado estos peligros
razón suficiente para permanecer en tierra."

(Vincent Van Gogh)



Qui no ha tastat mai aquest espectacular guisat tradicional mariner, humil però gegant, d'aprofitament, en el seu origen, perquè els pescadors no podien vendre els peixos trencats, però ara, gairebé de festa?

Jo l'adoro, l'estimo, el venero. A ell i a totes les seves variants, és un plat d'aquells que cadascú fa a la seva manera.

Diuen que el seu nom prové del suc que, després de preparar aquest guisat, es pot menjar a cullerades. Gustós i enriquit amb una perfecte picada, una barreja molt comú a la cuina catalana que aconsegueix salses gruixudes i delicioses, sobretot com la d'avui que porta un fetge de rap, que, per mi, n'és el secret.

A més, he tingut la sort de trobar una peixatera a qui li encanta xerrar i preparar els millors ingredients, i vaig sortir del Mercat de Lesseps amb una barreja excel·lent d'espines i caps de peix variat, un fetge "saníssim" -com ella mateixa em va explicar (per cert, diu que és perfecte per fer arrebossat als petits de la casa per les vitamines que conté)-, un parell de cues de rap i uns preciosos rogers que no necessitava, però que va aconseguir que m'endugués.

A veure si us agrada, és la meva versió del suquet de rap que la Rosario, la peixatera de la meva mare, li va explicar i que agrada molt a casa. Jo no m'he pogut estar de fer-la meva en més d'un pas.



Per fer aquest suquet es necessiten els següents ingredients:


Pel fumet:

  • Caps i espines de rap i peix variat
  • 1-2 porros
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 1 xili fresc
  • aigua de mar (1 mida per cada 2 d'aigua dolça)


Per suquet:

  • 2 cues de rap o lluerna (si en trobeu)
  • 7 patates
  • 2 cebes grans
  • 2 pebrots verds
  • 2 cullerades tomàquet fregit casolà
  • vi blanc
  • 1 fetge de rap
  • ametlles
  • 1 cabeça d'alls
  • julivert
  • xili picat
  • pebre negre 
  • xerès dolç
  • 4 llesques de pa


En primer lloc, s'ha de fer el fumet de peix. Per això, s'ha de posar en una olla els caps i espines de rap i peix variat -sense ulls ni vísceres que sinó el fumet quedaria amargant- (jo vaig posar de rap, bruixes, daurada, morralla, escórpora...un bon pack que em va preparar la peixatera) i sofregir amb una mica d'oli. Quan siguin daurats, s'ha d'afegir el porro tallat a trossos grans, una cullerada de tomàquet fregit casolà, un xili fresc (sense les llavors) i sofregir una mica més.

Una vegada tot sofregit, s'ha de cobrir amb aigua. Jo he fet servir aigua de mar, en la següent proporció: 1 got d'aigua de mar per cada 2 gots d'aigua dolça. S'ha de cobrir només un dit pel damunt dels caps i espines, sinó quedaria massa aigualit.




El brou ha de bullir uns 30 minuts i després ja es pot colar i reservar. Si es cou mes estona, pot arribar a ser amargant.

A part, i ja a l'olla que farem servir per fer el suquet, s'ha de sofregir una cabeça d'alls i les llesques de pa fins que siguin daurats i enretirar.




Una vegada daurats, en el mateix oli s'ha de sofregir el fetge de rap, i reservar.




En el mateix oli, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i el pebrot verd picats a trossos petits i quan ja comenci a ser ben daurat, s'ha d'afegir un bon raig de vi blanc i una cullerada de tomàquet fregit casolà.




Llavors, s'han de pelar i escapçar les patates (fer un tall amb el ganivet i acabar trencant-les perquè treguin el midó), afegir al sofregit i deixar que coguin una mica abans d'afegir el fumet.




Passats uns minuts, s'ha de cobrir bé amb el fumet.

Mentre, s'ha de tallar a rodantxes la cua de rap -traient les espines- i fer la picada amb les ametlles, el pa torrat, els alls daurats, el fetge de rap i un bon raig de xerès dolç.




I quan les patates siguin cuites, s'ha d'afegir el rap i la picada, una mica de julivert i deixar fer xup-xup dos minuts. I enretirar del foc.

Si el mengeu d'un dia per l'altre és increïble.



I què millor per gaudir d'un suquet de rap que un peix sense espines...?


Amb una escaleta tisora pujaré ben a poc a poc a dalt d'un garrofer
per saber que quan sóc a dalt el cor batega més.

Inspirant ben fort, 
em menjo un núvol blanc.
Tinc tot el pulmó ple d'electricitat.
Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

I a dalt d'un cigró viatjaré a Plutó,
creuaré la galàxia,
no em preguntis "com?".

Per saber que quan tu ets lluny
tot sembla més fosc.

I amb un telescopi et miro des de dalt,
mentre prens el sol,
mentre prens el bany.

Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Fàcil, fàcil, fàcil, fer l'amor amb tu és tan fàcil
que em fa feliç.
Fàcil de cuinar, fàcil de menjar, fàcil de pair.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

La vida que jo havia somniat.

(Joan Rovira)







  TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. Me encantan este tipo de platos. De cuchara y marineros son mis preferidos.
    Bss

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!