Una mica de paciència...i un àpat impressionant.

"Déjame entrar,

déjame ver algún día

como me ven tus ojos."

(Julio Cortázar -Rayuela-)

És ben cert que el menjar, igual que d'altres coses, entra pels ulls. Ara, a més, la cuina està molt de moda i la presentació dels plats ha esdevingut d'allò més important.

L'altre dia, vaig llegir en una revista, el nom del qual no recordo, que hi ha un artista i escultor, crec recordar que es deia Sergio Montoya que ha creat un nou concepte de l'escultura.

A l'article destacaven que ja altres artistes, al llarg de la història, van innovar i crear corrents en el món de la gastronomia, com en el seu moment, Leonardo Da Vinci, amb el seu receptari, però incidien en que Montoya ha desenvolupat una nova modalitat plàstica, nova que no respon a cap altre corrent artística.

Sembla ser que ha creat una nova manera de concebre l'art de l'escultura i la gastronomia, que ha anomenat "gastroescultura". Uneix les seves dues grans passions: l'art i la cuina. I no sembla mala idea.

Expressa un llenguatge plàstic molt personal que va en paral·lel amb els processos de creació de la vanguardia culinària espanyola, que és la seva principal inspiració.

La gràcia era que es va fer una exposició a Madrid i després de contemplar les seves obres, es podien provar les escultures fetes gastronomia al mateix temps, a la cuina del restaurant on s'exposava. Crec que va ser a Madrid, a veure si algún dia es desplacen a Barcelona.

I hi ha qui crea escultures arran de la cuina i cuiners que directament, fan meravelles amb els aliments. Com l'Ettore, de Bavette, de qui tantes vegades us he parlat, i és que m'encanten les seves receptes.

Aquesta vegada, m'enduc de la seva cuina un plat entretingut, però no només deliciós, sinó que, estèticament, és excel·lent.

Ho podeu fer amb el tipus de peix que vulgueu, jo vaig fer servir un bon llom de bacallà dessalat i el resultat no va poder ser millor.

Per fer aquesta recepta per a 4 persones, es necessiten els següents ingredients:

Pels farcellets de bacallà:

• 4 carabassons llargs
• 4 lloms de bacallà dessalat
• 2 porros
• 40 gr de mel
• sal i pebre negre
• oli d'oliva
• mostassa de Dijon

Per la salsa de tomàquet al fonoll:

• 32 tomàquets cirerols
• 1 ceba tendra gran
• 3 alls
• sal i pebre
• oli d'oliva
• fonoll fresc
• 1 culleradeta de sucre morè

Primer de tot, s'ha de preparar el carabassó, per poder trenar-lo. S'han de tallar amb una mandolina en tires molt fines. Després, d'aquestes tires, se n'ha de fer tres, apartant el tros del mig (el que té les llavors) -el podem guardar per fer un puré-.

Després, s'han d'escaldar amb aigua bullent durant uns segons, només perquè perdin la rigidesa i retirar-les, posant-les dins d'un bol amb aigua i gel, per aturar la cocció.

S'han d'assecar molt i molt bé amb l'ajuda de paper de cuina. Necessitarem uns 30 talls per cada paquet.

S'ha d'estendre paper film al damunt de la taula on treballareu i pintar-lo bé amb oli d'oliva.

Primer, s'han de col·locar 15 tires de carabassó paral·leles, una al costat de l'altre, sense deixar espai entre elles i amb les altres 15 tires, s'ha d'anar trenant fins aconseguir un trenat quadrat, com si fos un cistell de mimbre. Així, igual per a cada paquet. I reservem.

A part, s'ha de netejar els porros, tallar-los a juliana i sofregir amb una mica d'oli; quan siguin gairebé cuits i comencin a enrossir-se, s'ha d'afegir la mel i deixar uns minuts més, fins que caramel·litzin. I reservem en un colador perquè es refredi i deixin anar tota l'aigua que quedi.

Per acabar de fer els farcells, s'ha de salpebrar els lloms de bacallà i posar una mica de mostassa per una de les cares. Al damunt de cada llom, s'ha de posar els porros i col·locar-los al mig del trenat. 

S'ha de tancar cada paquet doblegant les quatre cantonades del quadrat, i ajudant-nos amb el paper film. Ha de quedar un paquet rectangular. S'ha d'apretar bé el paper film, enrollant-lo, donar la volta i coure amb una vaporera uns deu minuts, apagar el foc i reservar.

A part, s'ha de fer la salsa de tomàquet al fonoll. Primer, s'ha de pelar la ceba i els alls, tallar a juliana fina i sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva. Després, s'ha d'afegir els tomàquets cirerols, una culleradeta de sucre morè i un parell de branquetes de fonoll i deixar coure uns 20 minuts a foc baix. 

Finalment, s'ha de rectificar de sal i pebre, triturar i colar.

Abans de servir, s'ha de treure el paper film i assecar els farcellets amb paper de cuina per retirar l'excés de suc.

Per emplatar, s'ha d'agafar un plat pla i posar al centre la salsa de tomàquet i amb l'ajuda d'una espàtula, s'ha de col·locar el farcellet al damunt de la salsa i decorar amb una mica de fonoll fresc i uns trossets d'olives negres.

És un plat molt vistós amb el que segur que us lluireu. 

I al obrir...mireu quina delícia! Més sucós impossible! És un plat irresistible i molt sa!

I per una recepta tan delicada, una veu impressionant: Adele.

Set fire to the rain

I let it fall, my heart

And as it fell, you rose to claim it

It was dark and I was over

Until you kissed my lips and you saved me

My hands, they're strong

But my knees were far too weak

To stand in your arms without falling to your feet

But there's a side to you

That I never knew, never knew

All the things you'd say

They were never true, never true

And the games you'd play

You would always win, always win

But I set fire to the rain

Watched it pour as I touched your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

When layin with you

I could stay there

Close my eyes, feel you here forever

You and me together, nothing is better

But there's a side to you

That I never knew, never knew

All the things you'd say

They were never true, never true

And the games you'd play

You would always win, always win

But I set fire to the rain

Watched it pour as I touched your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

I set fire to the rain

And I threw us into the flames

Well, I felt something die

Because I knew that that was the last time, the last time

Sometimes I wake up by the door

That heart you caught must be waiting for you

Even now when we're already over

I can't help myself from looking for you

I set fire to the rain

Watched it pour as I touch your face

Well, it burned while I cried

Because I heard it screaming out your name, your name

I set fire to the rain

And I threw us into the flames

Well, I felt something die

Because I knew that that was the last time, the last time

Let it burn

Let it burn

Let it burn

(Adele)