diumenge, 8 de febrer de 2015

La bomba. I pum!






"Para ser irremplazable,
uno debe buscar siempre ser diferente."

(Coco Chanel)



No sé quantes vegades vaig anar, de petita, amb els meus tiets, a aquell bar, ni sé exactament si el bar que recordo és al que realment vam anar, però per motius que desconec, recordo perfectament aquella tarda en que vaig provar, per primera vegada, les bombes.

Al meu tiet li agradaven molt i ell m'agradava molt a mi. Era "la bomba". Així que amb aquesta recepta, li vull fer un petit homenatge, perquè hi ha mil coses que em recorden a ell.



Aquest aperitiu tant senzill que combina les textures de la patata sedosa, la carn i el cruixent arrebossat, ha de ser picant. Per dins i per fora, ja que no és una bona bomba si no hi ha el toc final de l'allioli.

L'origen és incert. Hi ha qui diu que deu el seu nom als bombardejos soferts a Barcelona durant la Guerra Civil i hi ha qui explica que va ser creada al conegut bar de la Barceloneta, "La cova fumada" i que al principi era una espècia de croqueta, sense cap nom concret, fins que un client, al provar-la, com que picava molt, va cridar: "això és la bomba!" i així que la va batejar.

Sigui com sigui, us deixo un petit documental que vaig trobar buscant per internet la història d'aquesta reconeguda tapa.




I com cada lloc té la seva versió, jo us presento la meva. Deliciosa.

Per cert, al blog tinc una altre recepta de Bombes, molt diferents a aquesta, però també boníssimes.



Per fer aquestes bombes es necessiten els següents ingredients:

  • 3 patates grans
  • mantega
  • 1 botifarra gran
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba
  • 1 all
  • chili fresc
  • 2 alls
  • 1 cullerada de sucre morè
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  •  1 cullerada de pasta de nyores
  • tabasco de chipotle fumat
  • pebre negre
  • panko
  • allioli (oli de gira-sol, 1 ou, 1 all i sal)
  • 1 ou
  • panko + farina de galeta a parts iguals
  • tomàquet fregit casolà picant (tomàquet, chili i tabasco)


Primer de tot s'ha de fer el puré de patates que ha de ser ben espès i ha d'estar ben fred per manipular millor les bombes. 

Per això, s'ha de bullir les patates senceres i amb pell fins que siguin ben cuites. Després, s'han de pelar, salpebrar, passar per un passapurés i amanir amb una mica de mantega, sal i pebre i deixar refredar bé a la nevera.




Mentre, s'ha de preparar el farcit.

En primer lloc, s'ha de sofregir la ceba, l'all i el pebrot ben picats, amb uns trossos de chili fresc -segons us agradi més o menys picant-, fins que siguin ben sofregits.




Llavors, s'ha d'afegir la carn de botifarra ben esparracada i deixar que sigui ben cuita i daurada. Una vegada hagi agafat color, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i la pasta de nyores, el sucre morè i el Tabasco de chipotle fumat -també al gust-. Rectifiquem de sal i reservem.




Mentre, s'ha de preparar un allioli amb l'all, un ou, sal i oli de gira-sol.

A part, també s'ha de sofregit tomàquet triturat amb chili i unes gotes de Tabasco, al gust, fins que redueixi.

I ja es poden muntar les bombes posant una mica de puré de patata al damunt de la mà, una mica del farcit, una altre capa de patata i donant-li forma de bola.

Després es passen per ou batut i per una barreja de panko i farina de galeta a parts iguals, altre vegada per ou i per la barreja de panko i pa ratllat.




S'han de fregir amb abundant oli i per servir, s'ha de posar una mica de la salsa picant de tomàquet i una mica d'allioli pel damunt.

El farcit és la bomba.






I avui per acabar, no poso una cançó. Igual que he començat, acabo amb un homenatge al meu tiet. Per ell, la lectura era imprescindible. Els llibres eren el seu món. Així que acabo el post d'avui amb el poema que estava llegint l'últim dia que va estar a casa seva, poc abans de deixar-nos.


"Hi ha mots..."

Hi ha mots...el que diuen
és fosc o minúscul,
mes sense commoure's
no es pot escoltar-los.

Que plens, els seus timbres,
de folla delera!
Hi ha plors de partença,
tremors de trobada.

No troba resposta
a la terra vana
el mot que naixia
de llum i de flama.

En temple o batalla,
em trobi on em trobi,
al punt de sentir-lo
el sé reconèixer.

En plena pregària
el so respondria,
a mitja batalla
iria a cercar-lo.

(Mikhaïl Júrievitx Lérmontov)



TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!