divendres, 27 de març de 2015

Bake the world fa parada a França. Fougasse de xili i sàlvia.






"Bienaventurado
el que no cambia el sueño de su vida
por el pan de cada día."

(Facundo Cabral)





Com n'és de maco aquest pa. I quina delícia. Quan vaig veure que aquest mes, el repte Bake The World, ens duia a França a conèixer la fougasse, ràpidament em va venir al cap la millor que he provat mai, la de carxofes de Daniel Jordà. La vaig tastar en un dels seus cursos i fa molt que la tinc pendent, però no vaig trobar les carxofes que ell fa servir i sense elles, no la vull reproduir, així que la deixo en stand by, fins que tornin a tenir les carxofes.

I d'un mestre, vaig passar a un altre. 

L'elaboració bàsica d'aquesta recepta és de'n Richard Bertinet, un dels grans gurús del pa i jo, només he aportat aromes a la massa, de xili i sàlvia. 



La fougasse és un pa típic de la zona de la Provença i diuen que el seu origen es remunta a l'antiga Roma. 

Sembla ser que prové del que es coneixia com a panis focacius, un pa pla que es coïa amb les cendres de la llar. De fet, possiblement, d'aquest pa provenen una gran varietat de pans com la Focaccia italiana, la Hogaza espanyola, la Pogača dels Balcans o la Fugassa de Liguria, tot i que a França, igual que jo he fet, s'acostuma a afegir alguns ingredients per aromatitzar el pa, com olives, formatge, anxoves o herbes aromàtiques, entre d'altres.

Aquest pa, a més a més, tenia una funció i és que s'utilitzava per calcular la temperatura del forn de llenya, abans de coure pans més grans i aquest, era el pa que els treballadors es menjaven per dinar, no es venia.

Si m'accepteu un consell, mengeu-lo acabat de fer, el seu cruixent no té preu.




Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 500 gr de farina de força
  • 350 gr d'aigua
  • 10 gr de sal
  • 10 gr de llevat fresc
  • farina de blat de moro
  • xili picat al gust
  • orenga o sàlvia secs al gust
  • all picat


La recepta d'aquesta fougasse, parteix dels ingredients de la massa de pa blanc, que altres vegades he posat al blog i que sovint faig servir per fer variacions.

Només s'ha de pastar bé tots els ingredients, menys les espècies, seguint el mètode tradicional de'n Richard Bertinet (amassat francès) o amb la pastadora. Jo aquesta vegada, he barrejat una mica els ingredients dins d'un bol i he pastat a mà.





Una vegada ben pastat, s'han d'afegir les espècies i pastar fins que tots els ingredients s'hagin barrejat bé.





Llavors, s'ha de deixar llevar una hora, dins d'un bol untat amb oli i tapat amb un drap humit.

Passat aquest temps, s'ha de dividir la massa en quatre porcions, i, desgasificant una mica, s'ha de donar a cada porció, forma de rectangle. S'ha d'enfarinar bé cada tros amb farina de blat de moro.

Una vegada estigui la massa una mica estirada, amb la rascleta, s'ha de fer un tall al mig i a cada costat del tall central, dos talls més, com a la foto.





Amb les mans, s'ha d'obrir els forats i posar al damunt del paper de forn, untant bé amb farina de blat de moro, que farà que quedi encara més daurat i cruixent.





S'ha de coure al forn, que ha d'estar prescalfat a 230ºC, durant 10-12 minuts.

Es pot menjar una mica tebi o deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta.





És un pa deliciosament aromàtic i extraordinàriament cruixent. No deixeu de fer-lo.





Mireu quina pinta té la molla, en un tres i no res, us acabareu una fougasse sencera.





Mossegar aquest pa, et fa feliç, així que per acabar només podia posar una cançó alegre. Avui, tanco el post amb Els Catarres.


Vull estar amb tu

L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
i penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant el somriure de la meva gent

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir
i quan em dius que tens pressa, però encara tens temps
d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més
fent el gos, fent l'amor, espolsant-nos la mandra molt lentament

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu

Quan m'enfado i esclafes a riure per sota el nas
quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar

La vida tranquil·la dels dies d'estiu
les nits a la fresca banyant-nos al riu
petons i cançons a la platja de Tamariu

La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians
em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas.

(Els Catarres)





TEXTO O DESCRIPCION



7 comentaris:

  1. Ostres, que bones amb un toc picant i amb la salvia!! M'agrada la idea! Petons

    ResponElimina
  2. Con esos ingredientes has conseguido una espectacular FOUGASSE, riquísima y perfecta!!!! Nos encontramos en el próximo reto panarra. Buen finde.!! Besos,

    ResponElimina
  3. La fougasse con el toque de picante y de salvia debe de estar muy bueno, este pan hay que probarlo sí o sí! :)
    Un beso!
    Raquel

    ResponElimina
  4. Marta, que be t'han quedat i em sembla molt gustosa la teva variant amb els xiles i la salvia. M'ho apunto per la propera fougasse
    Un petó

    ResponElimina
  5. Se ve muy tostadica y rica y más con ese toque que le has dado.
    Abrazos panarras

    ResponElimina
  6. M'ha encantat la teva versió!!

    ResponElimina
  7. Toma ya ese aporte picante, oleee, me gusta!!
    Besos
    Nieves

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!