INSTA-COOK: Oh, Mon Dieu! Soupe à L’Oignon.

divendres, 6 de novembre del 2015

Oh, Mon Dieu! Soupe à L’Oignon.

"Qui mange un ognion,

rote comme un démon."

(Dita popular)

Crec que no hi ha res més reconfortant que una sopa de ceba. Bé si, una sopa de ceba feta a casa, amb un intens caldo fet amb temps, amb cebes ben caramel·litzades i amb el millor dels formatges: el Comté.

A més he trobat el de 24 mesos de curació i us prometo que encara m'emociono al recordar el sabor d'una cullerada d'aquesta sopa.

Diuen que aquesta sopa, aparentment senzilla, prové de Lyon. És una sopa antiguíssima -de fet es manté la tradició medieval d'abocar-la al damunt del pa- que tot i que segurament existia a altres països europeus, es té constància, per primera vegada, en un llibre de cuina del segle XIV, Le viandier de Taillevent, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França.

La costum de posar formatge és posterior, ja que era una sopa humil, feta amb ingredients senzills i per combatre la gana.

Cap al segle XIX, però, es va estendre per París la costum de prendre alguna cosa calenta a altes hores de la nit, en tavernes i restaurants de les Halles de París, el mercat central i, la sopa, va passar a ser el més pres tant pels nocturns, com pels treballadors del torn de nit.

Cap a la segona meitat del segle XX les Halles van ser derruïdes, però lluny de perdre's aquesta costum, es va estendre per tota França.

I en dono gràcies, perquè per mi és la sopa més deliciosa que existeix.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

1 litre de brou de pollastre casolà
500 gr de cebes liles
75 gr de mantega
4 llesques de pa (jo he posat pa de sàlvia casolà)
200 gr de formatge Comté
1 rajolí de vi blanc
1 cullerada de farina
sal i pebre
ciboulet

Començo amb una recomanació: brou casolà. Jo tinc la sort de tenir una slow cooker i tenia preparat un brou espectacular fet amb un os de pernil, un os blanc, 2 carcasses de pollastre, 1 porro, dues pastanagues, 1/2 xirivia, 1/2 nap, 2'5 litres d'aigua i 18 hores en posició baixa.

A part, s'ha de pelar les cebes i tallar-les en juliana ben fina. Tot i que la majoria de receptes fa servir cebes blanques, a mi m'agrada fer servir cebes liles; les trobo més gustoses i donen color.

S'ha de desfer i torrar una mica la mantega i sofregir bé la ceba, a foc ben lent, fins que caramel·litzi bé.

Llavors, s'ha d'afegir una cullerada de farina, deixar que aquesta cogui perquè no deixi sabor a farina crua, afegir un bon raig de vi blanc i quan l'alcohol s'hagi evaporat, afegir el caldo i deixar que bulli uns 20 minuts fins que tots els sabors s'ajuntin i espesseixi una mica.

Mentre, s'ha de prescalfar el forn per gratinar, a màxima potència i torrar el pa. Jo he fet servir un pa fet a casa amb aromes de sàlvia i la veritat és que la combinació no pot ser millor.

Per últim, només s'ha de repartir la sopa en els bols, posar al damunt de cadascú una llesca de pa torrat i una bona quantitat de formatge Comté pel damunt i gratinar.

Per sevir, una mica de ciboulet pel damunt i...voilà!