dissabte, 7 de juny de 2014

De bandera. Bloc de pollastre amb escamarlans, cava i ceps.






"Per fer les coses bé és necessari:
primer, l'amor,
segon, la tècnica."

(Antoni Gaudí)




I seguim amb les propostes de llibres de cuina que són un tresor. Avui: La cuina dels cartells modernistes. Un llibre de cuina escrit per Carles Gaig -qui té una estrella Michelin d'allò més merescuda-, i David Heras, un gran xef a qui podeu trobar a les cuines de l'Hotel Balneari Vichy Català.




Aquest llibre de cuina és especial. Combina la cuina contemporània amb els cartells modernistes de finals del segle XIX i principis del XX. Original, oi? Cada cartell té una proposta gastronòmica, realment espectacular.



El modernisme va ser el moviment artístic que va imposar el cartell a Catalunya. Una mica més tard que a la resta d'Europa, però abans que al territori espanyol. Si bé és cert que l'esclat va arribar durant els primers anys noranta, fruit de l'embranzida que agafaven totes les manifestacions artístiques en aquell moment, cal tenir present, que el cartellisme té uns inicis, més o menys afortunats, al llarg de la segona meitat del segle XIX.

L'actor Josep Robreño pintava cartrons que penjava dels balcons del Teatre del Liceu anunciant les obres que s'hi representaven; Joaquim Verdaguer, impressor, augmentà el format d'aquests cartells, introduint combinacions de lletres, de motlles de fusta, que permetien un cert joc estètic; Ortego va realitzar un exitós cartell per la xocolata Matías López i, Tomás Padró, un famós dibuixant, anunciava amb cartells algunes de les revistes en què col·laborava.

Però el que està considerat el primer cartell modern, imprès a quatre tintes, amb cromolitografia, és el que va anunciar les Festes de la Mercè de 1877, d'autor desconegut.

Després, personatges tant coneguts com Eusebi Planas, en va realitzar un molt significatiu pels balls de disfresses del Carnestoltes de 1878 i Josep Lluís Pellicer, al 1888, per la Exposició Universal de Barcelona.

Autors, tots ells, que no poden deixar d'anomenar-se, en els moments inicials del cartellisme a casa nostra.

Però el que va ser de gran importància, va ser el concurs, convocat al desembre de 1897, per l'elaboració del cartell de l'<<Anís del Mono>>, el gran esdeveniment en la vida dels cartells modernistes catalans, que va tenir un gran èxit de participació amb la concurrència dels més anomenats artistes en aquesta especialitat: Ramón Casas, Alexandre de Riquer, Lluís Labarta, Antoni Utrillo... 

I és que els concursos van ser l'element impulsor del cartellisme.

Però per sobre de tots els noms cal parlar de Ramón Casas, el més original cartellista del moment. Els primers cartells que va fer, tenien relació amb el famós local d'Els Quatre Gats i anunciaven obres xineses; després, va simplificar les línies i intensificar els colors, per produir un gran impacte a l'observador del cartell, donant també més protagonisme a la dona, com a element principal dels seus cartells. En Ramón Casas, va guanyar nombrosos concursos i va fer cartells tant coneguts com els de l'Anís del Mono, Cigarrillos París, cava Codorniu, Auto-garatge Central, o altres per anunciar revistes tant conegudes, llavors, com "Pèl i Ploma".




I juntament amb els concursos, l'altre element impulsor fonamental, van ser les exposicions. La primera que va organitzar-se va ser la de cartells estrangers a la Sala Parés, al 1896, amb obres de Cheret, Grosset, Toulouse-Lautrec, Puvis de Chavannes, Hardy, Hassal. I tres anys més tard, al 1899, es va celebrar la primera exposició de cartells impresos a Catalunya, amb prop d'una trentena.

Això és la primera etapa del cartelllisme català, que tot i patir una decaiguda des dels anys deu a la guerra civil, va revifar més endavant.



Recordo un quadre a casa els pares, de'n Ramón Casas, que sempre m'ha agradat molt. He de reconèixer que sempre he sigut una enamorada d'aquests tipus de cartells. Una època ben interessant el modernisme, no trobeu?



Per fer aquesta recepta per quatre persones (a les fotos veureu el doble de la recepta, perquè la vaig fer per més persones), es necessiten els següents ingredients:

  • 1 pollastre de pagès
  • 1 culleradeta de sal fina
  • 1 culleradeta de pebre
  • 1 cullerada de llard
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
  • 75 gr de mantega
  • 5 cebes
  • 1 pastanaga
  • 1 branca d'api
  • 1 porro
  • 2 grans d'all
  • 1 fulla de llorer
  • 3 grans de pebre negre
  • 2 gots de cava
  • 600 gr d'escamarlans
  • 4 ceps grans
  • 1 culleradeta de pebre vermell dolç
  • 1 litre d'aigua mineral
  • 2 gr de sal maldon


En primer lloc, s'han de pelar les cues dels escamarlans sense treure'n el cap i reservar les closques, que més endavant farem servir.




A part, s'ha de salpebrar el pollastre per dins i per fora i posar a dins d'una safata per portar al forn, prescalfat, a 165ºC, durant una hora i mitja.





Mentre, s'ha de pelar una ceba i la pastanaga i tallar, juntament amb el porro i la branca d'api a trossos mitjans, alhora que aixafeu els alls. 




A mitja cocció del pollastre -és a dir, al cap de tres quarts d'hora-, s'han d'afegir a la safata del pollastre, les closques dels escamarlans.




I, cinc minuts més tard, s'ha d'afegir la barreja de verdures, els alls, el llorer i el pebre negre i, deu minuts més tard, el pebre vermell dolç. 




Tot seguit, s'ha d'afegir el cava i deixar reduir i, després, l'aigua, deixant coure fins esgotar el temps de cocció, és a dir, la hora i mitja.

A part, s'han de pelar la resta de cebes, tallar a juliana i posar, juntament amb la mantega, a coure a foc lent, durant dues hores, aproximadament, fins que tingui textura, gairebé, de melmelada. I reserveu.




Per fer el bloc, s'ha de cobrir amb paper film un motlle rectangular -jo he fet servir un de plumcake-, i reservar.




Amb compte, s'ha de treure la pell del pollastre, intentant que no es trenqui i, posar-la a la part del fons del motlle, que serà la part visible, doncs quedarà a dalt de tot del bloc.

Després, s'ha de desossar el pollastre i reservar-lo.




A part, s'ha de sofregir els ceps, tallats a làmines fines. Jo, com no és època de bolets i havien de ser frescos, he fet servir ceps congelats.




Per altra banda, s'ha d'agafar el suc de la safata del forn i les verdures amb les closques i posar dins d'un cassó, triturar, colar i dur a ebullició fins que redueixi una mica, no gaire.




I a muntar el bloc. Dins del motlle on s'ha posat la pell del pollastre, s'ha d'anar col·locant diferents capes de pollastre desossat, làmines de ceps sofregides i ceba caramel·litzada, mentre s'ha d'anar pressionant perquè quedi un bloc ben ferm, tapar amb paper film i reservar a la nevera durant, com a mínim, sis hores.




Fins arribar acabar amb tot el pollastre.




Llavors s'ha de desemmotllar i tallar en porcions.

Abans de servir, s'ha de posar al forn i gratinar les porcions fins que la pell sigui torradeta, posar una mica de suc a la base del plat i servir amb escamarlans saltats amb una mica d'oli i sal maldon.



I una cançó preciosa, per acabar el post d'avui. Per tu ploro, de Marina Rosell.



Adéu, rosa d'abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d'enyorament em moriré.

Adéu, rosa d'abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d'enyorament em moriré.

Quan et diran la meva fi,
plora per mi,
que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor,
no ploris gaire,
que et marciria el pas de l'aire.
No ploris gens,
no ploris, no.
Per tu i per mi,
jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.

Adéu, rosa d'abril!
Adéu, rosa encarnada!
Demà, lluny del teu roser,
d'enyorament em moriré.

Quan et diran la meva fi,
plora per mi,
que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor,
no ploris gaire,
que et marciria el pas de l'aire.
No ploris gens,
no ploris, no.
Per tu i per mi,
jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.

No ploris gens,
no ploris, no.
Per tu i per mi,
jo, que ja en sé,
bé puc plorar millor.

(Marina Rosell)






TEXTO O DESCRIPCION



2 comentaris:

  1. La meva àvia diria que és un plat de "postín"...Quina pena que s'hagi perdut aquesta tradició "cartellista" que tants espectaculars fruits va donar a aquella època! Petons!

    ResponElimina
  2. Quina passada de plat! Ha d'estar boníssim... M'encanta! Una abraçada!

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!