{dolços de mandarina grecs} Rajos de sol en plena tardor...

"Un home que no arrisca res per les seves idees,

o no valen res les seves idees,

o no val res l'home."

(Plató)

Cada dia, pel matí, segueixo un ritual. 

M'encanta llevar-me d'hora. El primer que faig és obrir les persianes i mirar si fa sol. Un cafè amb llet, un entrepà, un suc, encara al llit, amb el mateix programa de la tele (un dels pocs que miro) -abans mirava "Formatges del Món" o la "Cuina de Rachel Khoo", però ara m'he de conformar amb veure les cases de la gent...-, i cap a la dutxa.

Els matins, abans de sortir de casa, m'agraden. Em sento a gust.

Els matins, abans de sortir de casa, són, per mi, un dels petits plaers de la vida. Sobretot si fa sol.

I si no en fa, me'l busco. O els fabrico. Com aquests dolços, que són com raigs de sol.

αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules no significaven res fins que, rebuscant entre les receptes dolces de Grècia, el nou destí de les Rebosteres per Europa, vaig topar amb aquest dolç, el vaig fer i després de 48 hores d'espera al tastar-los, em van captivar.

αμυγδαλωτά με μανταρίνι

Aquestes paraules, ara, em roben el cor.

Aquestes boles de mandarina són una recepta típica de l'illa de Corfú i són una espècie de trufes de fruita deliciosament refrescants i perfectes tant per postre com per berenar o per acompanyar un cafè.

No es fan en un moment, en contra del què pot semblar, però l'espera val la pena i es conserven durant temps.

Ja veureu quin aroma desprenen! Cada mossegada és un plaer i us serà difícil no acabar amb totes, una darrera l'altra.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 1/2 kg de mandarines
• 125 ml de suc de mandarina
• 175 gr d'ametlla mòlta
• 300 gr de sucre
• sucre glas

En primer lloc, s'ha de pelar les mandarines, amb compte de retirar tota la part blanca interior que donaria un gust amarg. Les pells, s'han de posar en un bol i cobrir amb aigua; ha de reposar unes 6 hores. Passada aquesta estona, s'han de colar i posar al foc amb aigua i coure fins que siguin tendres, uns 45-60 minuts.

Després s'han de colar novament i deixar refredar.

S'han de triturar juntament amb un parell de cullerades de suc de mandarina, afegir les ametlles mòltes i seguir triturant fins aconseguir una crema homogènia.

A part, en un cassó antiadherent, s'ha de tirar la resta de suc de mandarina i el sucre i coure sense deixar de remenar, fins que el sucre estigui dissolt. I una vegada ho estigui, s'ha de deixar bullir l'almívar, uns 5 minuts, sense remoure, fins que espessi una mica.

Finalment, s'ha de barrejar amb la barreja de mandarina i ametlla i deixar coure tot uns deu minuts, remenant de tant en tant.

Quan la barreja es desenganxi de les parets del cassó, s'ha de treure del foc i deixar refredar.

S'ha de folrar una safata amb paper de forn i, amb les mans humides, anar fent boletes de la mida d'una nou, deixar al damunt de la safata i deixar assecar 24 hores.

I per últim, s'han d'arrebossar els dolços de mandarina amb sucre gras i guardar en un recipient hermètic.

Són unes boletes suaus, dolces, fresques i adictives. No en podràs deixar de menjar.

I com que de Grècia va la cosa...Vaixell de Grècia, un clàssic.

Si per les albes veieu passar un vaixell

besant les aigües del mar bressol dels déus,

feu-li senyal, que pugui veure on som

i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,

no penseu mai que ho hagi perdut tot,

que el poble sempre podrà inflar el velam

per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,

que duus la pena i el dol que porta el meu,

vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,

infla les veles que anem al mateix port.

(Lluís Llach)