Dolces tradicions. Crema catalana (amb sucre o sense).

"Sant Josep...

la meva mare ha fet crema."

(Josep Pla -El Quadern Gris-)

Igual que a casa de'n Josep Pla, a casa meva, la mare, el dia de Sant Josep, sempre feia crema. Cada any, sabia que el 19 de març, el sopar acabava dolçament, amb la millor crema catalana que he tastat i amb uns quants melindros. 

I jo he volgut seguir la tradició i portar-vos la recepta, amb i sense sucre, pel pare.

El 19 de març és Sant Josep i als Països Catalans, tradicionalment, es celebra amb crema catalana. Unes postres, però, que podem trobar durant tot l'any a gairebé tots els restaurants del país.

El nom de "crema catalana" és molt recent, ja que, segons Jaume Fàbrega -casi podria dir que el meu gastrònom de referència-, abans no sempre es cremava la crema i en el seu lloc, es decorava amb sanefes o inscripcions fetes de xocolata o merenga. Per això, històricament es coneixia amb el nom de "crema de Sant Josep" o "crema cremada".

És una de les receptes dolces més antigues d'Europa, que ja apareix al Llibre de Sent Soví, del segle XIV, o al Llibre del Coch, del segle XVI. A més, sembla ser que la recepta s'ha mantingut pura, sense gaires variacions, excepte que actualment, es fa servir Maizena enlloc de midó, que és el que antigament es feia servir per fer la crema.

L'origen, no està clar, el que si és evident és que té parents molt propers a França -Crème brulée o la Crème pâtissière- o a Portugal -Creme caramelo-, entre d'altres. 

I podria seguir parlant de la crema catalana, de les seves referències literaries i de mil coses més, però vaig a la recepta, que encara me'n queda una mica i la vull escurar. No me'n puc estar. Són les meves postres preferides i aquelles que, vagi on vagi, sempre demano. Em passa com amb les croquetes, és una mena de ritual de control de qualitat d'allà on vagi.

Per fer la crema catalana, es necessiten els següents ingredients:

• 1 litre de llet sencera
• 1 canonet de canyella
• pell de llimona
• pell de taronja
• 200 gr de sucre (o 100 gr de Tagatosa)
• 8 rovells d'ou
• 40 gr de midó o Maizena

La recepta és senzillíssima.

Primer, s'ha de posar la llet en un cassó, juntament amb el canonet de canyella, la pell de llimona i la pell de taronja i dur a ebullició, a foc lent. És important treure absolutament tota la part blanca de la pell de llimona i de la pell de taronja, ja que de no fer-ho, podríem amargar la crema.

Mentre, en un bol, s'han de barrejar bé els rovells, el sucre (o la Tagatosa) i el midó o Maizena, fins que blanquegin i augmentin de volum.

Quan la llet arrenqui el bull, la deixem uns minuts al foc i, després, l'enretirem i la tapem amb un drap perquè es refredi una mica.

Passada aquesta estona, s'ha de colar una mica de llet al damunt dels rovells, sense deixar de remenar (això atempera els rovells i evita que qualli) i després la resta. S'ha de batre bé, colar i tornar al foc fins, a foc baix, fins que arrenqui el bull. Quan arrenqui el bull, s'ha de treure del foc i posar en cassoletes individuals.

Per evitar que faci una capa de tel, s'ha de cobrir amb paper film que estigui en contacte directe amb la crema i a la nevera.

Abans de consumir, s'ha de tirar sucre o Tagatosa pel damunt i amb un bufador, cremar. Ja veureu que amb Tagatosa no crema tant, però déu ni do. La foto inferior és amb Tagatosa.

Deliciosa. Sens dubte, les meves postres preferides.

I perquè no conec una veu més dolça que la de la Sílvia Pérez Cruz, vull acabar el post de la crema catalana, amb el seu Cant dels Ocells. Pell de gallina.

El cant dels ocells

En veure despuntar

al major lluminar

en la nit més joiosa,

els ocellets cantant,

a festejar-lo van

amb sa veu melidrosa.

L'àliga imperial

se'n vola cel a dalt,

cantant amb melodia,

dient: "Jesús és nat

per treure'ns del pecat

i dar-nos alegria".

Cantava el passarell:

"Oh, que hermós i que bell

és l'Infant de Maria!".

I li respon el tord:

"Vençuda n'és la mort,

ja neix la Vida Mia".

(Sílvia Pérez Cruz)