dimarts, 17 de març de 2015

El primer petó. Amanida de fonoll, ceba tendre, bacallà i taronja.






"Menjar és una necessitat,
però menjar intel·ligentment
és un art."

(La Rochefoucauld)




Costa una mica de creure, però fins el cap de setmana passat, no havia tastat mai el fonoll.

De petita era de les que quan feiem una excursió, agafava un trosset de fonoll silvestre i me'l posava a la boca. No m'agradava massa el seu sabor anisat, però tot i això, l'anava llepant fins que gairebé havia desaparegut el seu rotund sabor. Petites rareses.

Així que jo associava aquell sabor, amb el bulb de fonoll. Ni tant sols m'havia plantejat tastar-lo.



El fonoll és un producte típic de les gastronomies mediterrànies, sobretot les fulles, que tenen un sabor dolç molt agradable, molt utilitzat en les amanides. També s'usa el bulb -que és el que he fet servir jo-, sobretot a les cuines del centre d'Europa.

El bulb que comprem a les botigues, que deriva del fonoll silvestre, és dolç i delicat, amb un gran aroma.




A part, aporta una important quantitat d'hidrats de carboni i fibra i està molt indicat per prevenir la hipertensió, el colesterol, en dietes depuratives i/o diürètiques i per diabètics, celíacs i intolerants a la lactosa.



El divendres, vaig acompanyar a la mare a comprar a una nova botiga que han obert a prop de casa seva -un apunt: no suporto les botigues que només es preocupen pel seu aspecte i obliden per complert que ha de ser còmode, pràctica i coherent a l'hora de distribuir els seus productes- i em va comprar un bulb de fonoll.

I aquella mateixa nit, la meva història d'amor amb ell, va començar. Aquest va ser el primer petó. Suau, delicat, dolç i intens.



Per fer aquesta amanida, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:


Per l'amanida:

  • 500 gr de morro de bacallà dessalat per fer esqueixada)
  • 2 taronges
  • 2 arrels de fonoll
  • 2 cebes tendres
  • 5 cullerades d'oli d'oliva
  • 3 cullerades d'olivada
  • 2 cullerades de vinagre balsàmic
  • anet fresc
  • aigua 
  • sal
  • gel

Per la reducció de taronja:

  • 2 taronges
  • 1 cullerada de sucre


Primer de tot, s'ha de preparar la reducció de taronja. Per això, s'ha d'agafar el suc de dues taronges i una cullerada de sucre  i posar al foc fins que redueixi i adopti textura de salsa.




Llavors, s'ha de netejar l'arrel de fonoll i, segons la recepta original, tallar-lo a daus, jo he fet servir una mandolina i l'he tallat a làmines més fines, que m'ha semblat més delicat. Podeu escaldar-lo uns segons i treure ràpidament, posant-lo amb aigua i gel o menjar-lo cru, que a mi, personalment, m'agrada més.




S'ha d'amanir el fonoll amb una mica d'oli i sal i disposar-lo al fons del plat on servirem l'amanida.

Al damunt, s'ha de posar el bacallà que s'ha d'amanir amb oli i vinagre i sobre d'ell, tossets de taronja (tallades sense cap pell, en viu) i rondanxes de ceba tendre, intentant que quedi ben maco.




Per acabar, s'ha de posar uns brots d'anet, una mica d'olivada i el cordó de salsa de taronja que hem fet inicialment.




Ja veureu quina frescor i quin xute de vitamines. És una amanida senzilla i deliciosa. Enamora.



I per un plat tant delicat, una veu dolça i profunda. Núria Graham, que va adapatar We Belong de Pat Benatar, en català, pel disc de la Marató de TV3. Quines ganes de sentir-la, aquest any, al Festival Embassa't de Sabadell.


Som fets l'un per l'altre

Ja  t'ho he dit tantes vegades,
he plorat sola tants cops.
Sempre em sorprèn com de bé em trenques el cor,
i he posat massa de mi
jo encara no et vull deixar a la teva sort
lluitant contra els dubtes del teu cap.

Pertanyem a la llum
hem vingut de la tempesta;
pertanyem a la trampa del so de les nostres paraules.

Per molts cops coneguem
o admetem
i encara que ens dolgui
venim del mateix lloc,
som fets l'un per l'altre.

Potser puc semblar-te dèbil quan no sé que fer;
no sabria pas com treure la meva força si no hi ets.

No hem parat de repetir-nos
hem perdut el seny,
no hi ha cap esperança,
no hi ha cap gir final.

Ara tanca els ulls i dorm, ara prova de somiar
deixa el cap en blanc i esforça't per tirar endavant.

Ni tant sols podem saber com ens hem estimat.
Et sento parlar dins meu, sempre et veig a tot arreu.

(Núria Graham)







TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. No m'imagino com deu ser...no em quedarà més remei que fer-la i cruspir-me-la ;)
    Anna

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!