dimarts, 24 de març del 2015

Cebes farcides de carn i calamars. Fantàstiques.





"Qui menja ceba,
no tremola després de la mort."

(Dita popular catalana)




Hi ha un ingredient sense el que no podria viure. Bé, n'hi han uns quants, però aquest potser és el més clar de tots: la ceba.

No sé que faria sense la ceba. I mira que em fa plorar, la maleïda.

He provat mil trucs. De fet, la fortor que desprèn en ser tallada, ha fet que s'hagi escrit mil trucs sobre com evitar plorar al tallar-la.

La que més he sentit és la de retenir un glop d'aigua a la boca mentre la talles perquè el conducte que uneix la via respiratòria nasal amb la gola queda tancat i així no es respiren els compostos sulfurats que en provoquen la llàgrima, o tenir una aixeta oberta o un got d'aigua ple al costat de la ceba que s'està tallant, però a mi, què voleu que us digui. No em funciona.

En canvi, aquest Nadal, la Carme em va regalar unes ulleres que si us he de dir la veritat, han fet que gairebé no plori. No podeu ni imaginar-vos la fila que faig mentre tallo ceba, i és que de més discretes n'hi ha segur. Mireu, mireu...





Com vaig llegir al llibre "Tota la cuina catalana de la A a la Z", diuen que a la cuina catalana tot comença amb la picada i acaba amb la ceba.

I és que la ceba, en totes les seves formes -vella, tendra, calçots, ceballots...- s'incorpora a tota mena de plats, cuinada de moltes maneres diferents.

A la cuina catalana, és fonamental, ja que constitueix l'element essencial de moltes bases i salses, com a acompanyament típic de les amanides i com a farcit, o per ser farcida, com en la recepta d'avui.

La ceba és una planta herbàcia bulbosa originària de l'Àsia Central, i des de fa segles, és doncs un ingredient essencial i indispensable de la cuina mediterrània. Quan és jove es pot menjar tota, fins i tot la seva tija, i quan és gran, s'aprofita el seu tubercle, que creix enterrat.



Abans d'anar a la recepta, sabeu el secret per conservar-les? 

Perquè no es grillin les cebes s'han de guardar dins d'un cistell el dons del qual s'ha de folrar bé amb paper. No han de tenir contacte amb cap plàstic i s'ha d'intentar que no estiguin amuntegades.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per les cebes:

  • 4 cebes dolces no massa grans
  • 350 gr de carn picada (vedella + porc)
  • 1 calamar gran
  • 1 ceba tendra gran
  • 2 cullerades de tomàquet fregit
  • 1 cullerada de polpa de nyora
  • sal i pebre
  • un rajolí de xerès
  • 1 cullerada de sucre morè
  • sal i pebre
  • pa ratllat

Per la salsa:

  • La carn de les cebes (interior)
  • vi blanc
  • llet desnatada
  • mel
  • sal i pebre


Per fer aquesta recepta, hem de tenir una mica de paciència, però l'espera, val la pena.

En primer lloc, s'ha de fer el farcit de les cebes. Per això, s'ha de picar la ceba tendra i començar a sofregir en una paella, amb una mica d'oli. Quan comenci a estar daurada, s'han d'afegir el calamar tallat a trossets ben petits i deixar que coguin bé.




Llavors, s'ha d'afegir el tomàquet fregit, la polpa de nyores, el sucre morè, salpebrar i quan s'hagi sofregit bé, afegir un rajolí de xerès.




Quan l'alcohol s'hagi evaporat, s'ha d'afegir la carn picada, rectificar de sal i pebre i finalment, quan la carn sigui ben cuita, afegir pa ratllat perquè el farcit quedi ben lligat.




I reservem.

A part, s'ha de buidar les cebes. Per això, primer pelem la primera capa de la ceba i en tallem la part superior, reservant el barret que es fa servir a l'hora de coure i servir la ceba farcida.

Llavors, amb un buidador i molta paciència, s'ha d'anar buidant la ceba i guardant els trossets. Si aconseguiu que només quedi una capa de ceba, millor. Després, el plat queda més fi.




Una vegada buides, s'han de farcir, tapar amb el barret i coure al forn, a 180ºC, fins que la ceba sigui ben cuita, depenent del forn i de la mida de les cebes, trigarà més o menys, jo vaig deixar-les una hora, aproximadament.




En un cassó, s'ha de sofregir tots els trossos que hem buidat de la ceba i quan siguin ben daurats, s'ha de tirar un bon raig de vi blanc, una cullerada de mel, sal pebrar i quan l'alcohol s'evapori, cobrir amb llet desnatada i deixar al foc fins que la ceba sigui ben tova. 

Després s'ha de passar pel turmix i si voleu, colar. A mi m'agrada amb textura.




Per servir-les, s'ha de posar una base de la salsa de ceba, la ceba al damunt i unes fulles de sàlvia per decorar.

Delicioses.



I una deliciosa versió, per posar banda sonora a aquesta recepta.


Aquest cony de temps

Trenca'm a bocins
i endevina quina peça em rovella els ossos,
posa'm al revés
a veure si així vaig bé.

Seu al meu costat,
torna'm a tranquil·litzar amb els teus llavis dolços,
diga'm el perquè
d'aquest dia tan esquerp.

La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.

Potser
passo massa temps a casa,
pot ser,
però el carrer és tant fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.

Ara parla fort
per tapar les veus que dintre meu em maltracten,
o potser millor
calla i sent la meva por.

La finestra, en caure el vespre, s'ha tornat en un mirall
i el que veig no menteix i m'espanta.
Si almenys aquesta pluja em servís per netejar
tots els núvols llargs i negres
que ara es van filtrant per les parets.

Potser
passo massa temps a casa,
pot ser,
però el carrer és tant fosc,
deu ser
que aquest cony de temps se'm fica al cos.

(Els pets -versió The New Raemon)






TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. La ceba....fantàstica??? Fantàstica és poc, Marta!!! I aquestes teves.....encara molt més!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!