INSTA-COOK: Coca de patata, ceba i brie. La devorareu.

"Tener tranquilo el ánimo y alegre el humor

a las horas de comer y de dormir,

es uno de los preceptos cuya práctica

contribuye más a prolongar la vida."

(Francis Bacon)

"La presentadora de televisión Kim Lange está en el mejor momento de su carrera cuando sufre un accidente y muere aplastada por el lavabo de una estación espacial rusa. En el más allá, Kim se entera de que ha acumulado mal karma a lo largo de su vida: ha engañado a su marido, ha descuidado a su hija y ha amargado a cuantos la rodean. Pronto descubre cuál es su castigo: está en un agujero, tiene dos antenas y seis patas? ¡es una hormiga! Kim no tiene ganas de ir arrastrando migas de pastel. Además, no puede permitir que su marido se consuele con otra. Sólo le queda una salida: acumular buen karma para ascender por la escalera de la reencarnación y volver a ser humana. Pero el camino para dejar de ser un insecto y convertirse en un ser bípedo es duro y está plagado de contratiempos."

Aquesta és la ressenya d'un llibre, "Maldito Karma", que va caure a les meves mans un aniversari, regal dels meus companys de despatx. Encara no l'havia començat fins ahir. Sí, sí, ahir, i només em queden catorze pàgines per acabar-lo.

L'he llegit en el moment precís.

Buscava un llibre entretingut i que em fes riure per llegir a la platja. Cada estiu m'enduc dos o tres llibres, me'ls enduc a la platja i, al final, llegeixo un màxim de deu pàgines de cadascun. Dono oportunitats a tots els que trio per venir de vacances amb mi.

Aquesta vegada però, m'he quedat enganxada.

A l'estiu, necessito un llibre d'aquells que et deixi la ment relaxada, i aquest no solament ha aconseguit això, sinó que m'ha fet riure "a carcajada limpia".

No sé si hagués rigut tant si l'hagués llegit en un altre moment, però la veritat és que ja estic pensant en fer-me amb un altre llibre de l'autor, l'alemany David Safier.

Normalment, no m'enganxo mai a llibres que estan narrats en primera persona, no acostumo a congeniar amb el protagonista i en aquest, tot i no fer-ho, des d'un principi m'ha enganxat el sarcasme i totes les coses absurdes, però potser no tant, que li passen.

I com a coprotagonista: Giacomo Casanova. Durant tot el llibre van sortint notes a peu de pàgina amb les "Memorias de Casanova" on es narra la mateixa història des del seu punt de vista...no explico perquè.

Si voleu passar una estona divertida -com a mínim somriures se us escaparan- llegiu-lo. A més us farà reflexionar de varies coses que potser no us haguéssiu parat a pensar.

I igual que l'estiu reclama un bon llibre, venen de gust bons sopars. Aquesta coca em va enganxar tant com la lectura que us recomano. Us l'ha cruspireu en un no res. I si a sobre l'acompanyeu d'una copa de vi blanc ben fred, una bona companyia i una divertida lectura, llavors, haureu fet l'estiu.

Per fer aquesta recepta (unes 4 coques), es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

200 gr de farina
3/4 got d'aigua
3/4 got d'oli
sal i pebre

Per la coca:

1 patata gran o dues de mitjanes
1 ceba gran o dues de mitjanes
olives negres d'Aragó
espècies italianes
formatge brie
oli d'oliva
sal i pebre
alfàbrega
all en pols

Aquesta és una recepta d'aquelles que es fan a ull i amb els ingredients que tens, per això no porta llevat, perquè no en tenia i, la veritat, quan la torni a fer, la faré igual.

En primer lloc s'ha de pastar bé la farina amb l'aigua i l'oli. Jo he fet servir les mides que indico, però depenent de la farina, absorbirà més o menys líquid, així que l'important és que hi hagi la mateixa quantitat d'aigua que d'oli i anar afegint una i l'altre a poc a poc, fins a obtenir la textura que volem. També s'ha d'afegir la sal i una bona quantitat de pebre negre recent mòlt. La massa ha de ser brillant i elàstica, suficientment dura per poder-la treballar, però ja veureu que es tracta més d'una qüestió d'elasticitat, ja que per l'alta quantitat d'oli és una massa realment flonja.

I la deixem reposar una mitja hora, tres quarts. Com no porta llevat, pràcticament no augmentarà el seu volum, però sí que es relaxarà el gluten i això ens permetrà treballar-la millor.

Mentre reposa, s'ha de tallar les patates, amb pell, a rodantxes el més fines possibles. Si teniu una mandolina, perfecte, jo, com estic de vacances i no tinc tots els meus estris, ho he fet amb paciència i un bon ganivet. I, igualment, s'ha de tallar la ceba ben fina.

Passat el temps de repòs, s'ha d'agafar per cada coca una bola de la mida d'una pilota de golf i estirar-la el més fina possible, per fer coques individuals, i, al damunt de cada coca, s'ha de posar una bona filera de brie.

Pel damunt, com si fossin escames s'ha d'anar col·locant els trossos de patata, sal i pebre, espècies italianes, all en pols i alfàbrega i pel damunt la ceba.