Amore a prima vista. Caponata siciliana.

"Cu metti a spiranza da pignata

nun c'e' bisognu di lavari i platti"

-Qui posa la seva esperança a la olla,

no ha de fregar els plats-

(Proverbi sicilià)

Hi ha moltes receptes representatives de la cuina italiana, moltes,però si alguna és clarament representativa de la cuina siciliana, potser m'atreviria a dir que és la caponata, i és que recull els ingredients típics de la zona.

La caponata és un àpat d'estiu. Ideal per dies de calor. 

Hi ha diverses teories que dien que la caponata té origen català i que prové de la nostra estimada samfaina, tot i que hi ha altres que diuen que deriva de la paraula caupona que era una taverna on els mariners, menjaven ràpidament plats senzills amb gran quantitat d'espècies, just abans de salpar.

Tot i que aquest plat no pot ser anterior al 1600, que és quan els àrabs sembla que van introduir les albergínies a Sicília procedents de la Índia.

Un exemple de com n'és de representativa de la cuina siciliana, és la referència que Giuseppe Tomasi di Lampedusa en fa a "Il Gattopardo", una pel·lícula que és un clar homenatge a la cuina siciliana.

L'altre dia, pel meu sant, vaig anar a sopar amb la família al Pla de la Garsa, un petit restaurant del Born que guarda tot l'encant de la Barcelona modernista i que té una carta diferent i alhora sorprenent. Si no heu estat mai allà, us recomano que aneu a tastar-lo. Amb uns productes de primera qualitat que el Pol -el noi que porta el restaurant- s'encarrega d'anar a comprar al Mercat de Santa Caterina i amb un servei més que amable, estic segura que us agradarà. Ah! L'aigua i el pa, que per cert és excel·lent, corren a càrrec de la casa. Tot un detall.

Doncs bé, l'altre dia, pel meu sant, al Pla de la Garsa, vaig provar, per primera vegada, la Caponata. I em va encantar.

La casualitat va fer que de camí al restaurant hagués fet parada a La Formiga d'Or, on vaig comprar un llibre de la cuina italiana de les àvies, on evidentment estava la recepta de la caponata, tal i com vaig comprovar només arribar a casa.

I aquí està. La comparteixo amb vosaltres, perquè és deliciosa, per acompanyar carn, peix, com a amanida freda, amb torradetes, arròs, amb el que vulgueu. Es pot guardar en pots de conserva i tenir a punt per improvisar qualsevol àpat. Jo la vaig acompanyar amb cuscús i la barreja de sabors és fantàstica.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 800 gr d'albergínies
•  1-2 branques del cor de l'api
• 2 cebes tendres
• 300 gr de tomàquets 
• 1 1/2 cullerades de sucre
• 80 ml de vinagre de vi blanc (jo he posat de Chardonnay)
• 1 cullerada de pinyons
• 100 gr d'olives negres sense pinyols
• 25 gr de tàperes
• 1 cullerada de panses
• sal i pebre
• alfàbrega
• oli d'oliva verge

El primer que s'ha de fer és tallar les albergínies a daus.

Després, salar-les i posar-les en un colador perquè deixin anar l'excés d'aigua i la fortor i picantor que tenen algunes, com a mínim durant mitja hora, encara que l'ideal és que estiguin així durant una horeta.

Mentre, es pot anar preparant la resta d'ingredients.

En una cassó, s'ha de bullir les branques d'api, senceres i ja netes -sense fils-, durant cinc minuts i reservar.

En la mateixa aigua on hem escaldat l'api, s'ha d'escaldar els tomàquets, als que prèviament se'ls ha de fer una creu a la punta, per pelar-los amb facilitat. Res, només un parell de minuts, i reservar-los. Quan siguin freds, s'han de pelar, treure les pepites de dins i tallar-lo a daus.

La ceba tendra i l'api s'han de tallar a juliana, les tàperes, si són molt grosses per la meitat i les olives negres sense pinyol, també, per la meitat, verticalment.

En un bol, s'han de posar en remull les panses, mentre preparem la recepta. I els tomàquets, s'han de pelar.

Una vegada passada l'estona que s'ha de tenir l'albergínia escorrent, s'ha d'assecar bé amb l'ajuda de paper de cuina i posar en una paella, amb oli, on s'ha de deixar sofregir fins que sigui gairebé del tot cuita.

Llavors, s'ha de treure de la paella i deixar que s'escorri, altre vegada en un colador, per evitar l'excés d'oli, ja que és una verdura que n'absorbeix molt. 

S'ha d'anar en compte de no tirar l'oli on les hem cuit, ja que el farem servir per sofregir la resta de les verdures.

Així doncs, a la mateixa paella on s'han sofregit les albergínies i amb el mateix oli, s'ha de posar, en primer lloc, la ceba i l'api i començar a sofregir.

Quan comencin a estar transparents i una mica dauradetes, s'ha d'afegir el tomàquet a daus petits i deixar que sofregeixi fins a obtenir una mena de salsa espessa.

Llavors ja podem afegir les olives, els pinyons, les tàperes, el sucre i barrejar bé.

Quan sigui ben amorosit, s'ha d'afegir l'alfàbrega i el vinagre i deixar que aquest s'evapori.

I ja podem afegir les albergínies i les panses i deixar fer xup-xup fins a perdre la fortor del vinagre i fins que sigui tot ben cuit. No arriba a la textura de melmelada, però casi.

Es pot menjar calenta, tèbia o freda, encara que d'un dia per l'altre és com més bona està.

Una delícia. Com a acompanyament, sobre una torrada de pa, com a amanida freda, de totes les maneres en que us passi pel cap, segurament, estarà deliciosa.



I per acompanyar una recepta siciliana, res millor que la música d'una cantautora siciliana, en sicilià.

A' Finestra

Sugnu sempri alla finestra e viru genti ca furria pà strada

Genti bedda, laria, allegra, mutriusa e siddiata

Genti arripudduta cu li gigghia isati e a vucca stritta

Turi ho vogghia di quaccosa, un passabocca, un lemonsoda

Iddu ci arrispunni: Giusi, quannu ti chiamavi Giuseppina,

eri licca pà broscia cà granita

Turi tu n'ha fattu strada e ora che sei grosso imprenditori

t'ha 'nsignari a classi 'ntò parrari.

Sugnu sempre alla finestra e viru genti spacinnata,

sduvacata 'nte panchini di la piazza, stuta e adduma a sigaretta,

gente ca s'ancontra e dici ciao cu na taliata,

genti ca s'allasca, genti ca s'abbrazza e poi si vasa,

genti ca sa fa stringennu a cinghia, si strapazza e non si pinna,

annunca st'autru ¡nvernu non si canta missa,

genti ca sa fa 'lliccannu a sadda,

ma ci fa truvari a tavula cunsata a cu cumanna.

Chi ci aviti di taliari, 'un aviti autru a cui pinsari

almeno un pocu di chiffari

itavinni a travagghiari vannia 'n vecchiu indispettitu,

avemu u picciu arreri o vitru.

Jù ci dicu m'ha scusari, chista è la me casa e staju unni mi pare.

La domenica mattina dagli altoparlanti della chiesa

a vuci 'i Patri Coppola n'antrona i casi, trasi dintra l'ossa

piccaturi rinunciati a ddi piccati di la carni

quannu u riavulu s'affaccia rafforzatevi a muntanna.

Quannu attagghiu di la chiesa si posteggia un machinone

scinni Saro Branchia detto Re Leone

Patri Coppola balbetta e ammogghia l'omelia cu tri paroli

picchì sua Maestà s'ha fari a comunioni.

Chi ci aviti di taliari, 'un aviti autru a cui pinsari

almeno un pocu di chiffari

iltavinni un pocu a mari, vannia un vecchiu tintu

accussì janca mi pariti 'n spiddu

Jù ci dicu m'ha scusari,

ma picchì hati a stari ccà sutta a me casa pà 'nsultari.

Sugnu sempri alla finestra e viru a ranni civiltà

ca ha statu, unni Turchi, Ebrei e Cristiani si stringeunu la manu,

tannu si pinsava ca La diversità è ricchezza

tempi di biddizza e di puisia, d'amuri e di saggezza

Zoccu ha statu aieri, oggi forsi ca putissi riturnari

si truvamu semi boni di chiantari

'Nta sta terra 'i focu e mari oggi sentu ca mi parra u cori

e dice ca li cosi stannupì canciari.

Chi ci aviti di taliari 'un aviti autru a cui pinsari,

almeno un poco di chiffari

Itavinni a ballari, ittai quattru sauti e nisciti giustu pì sbariari

Jù ci dicu Cù piaciri, c'è qualchi danza streusa ca vuliti cunsigghiari!?

(Carmen Consoli)