dimarts, 12 d’agost de 2014

El color em posseeix. Arròs de pop i remolatxa.






"Nunca quise que el color fuera color.
Nunca quise que la textura fuera textura
ni que las imágenes se convirtieran en formas.
Quería que todo ello se fusionase en un espíritu viviente."

(Clyfford Still)




A la cuina, m'agraden els colors. Molt. I el color de la remolatxa, o al menys, la seva enorme capacitat per tenyir, m'era bastant desconeguda fins que vaig fer el Gaspatxo de remolatxa. Les meves mans semblaven tenyides de sang. Quin color!



De fet, però, els colors dels aliments, de les herbes i de diferents productes naturals s'han fet servir sempre. La història dels tints naturals comença amb la de l'home.

Des de les primeres civilitzacions l'home ha fet servir colorants naturals; substàncies o pigments que extreien d'animals (mol·luscs, insectes...), minerals (òxid de ferro, silici, mica...) o plantes (arrels, fulles, fongs...) i que feien servir tant per l'art, com per tenyir teixits o pells.  Un exemple és la planta d'índic, ja que el seu ús és potser un dels més antics, ja que es feia servir per tenyir els vestits que els posaven a les mòmies  o el púrpura de Tiro, extret de mol·luscs, que ja es feien servir a Creta, aproximadament cap a l'any 1600 a.C.

Tot i això, sembla que cap a l'any 1856 l'ús de colorants naturals va decaure i va començar l'era dels colorants sintètics, sobretot en el sector industrial. Això va implicar que, poc a poc, els colorants naturals anessin caient en desús, tot i que, evidentment, les avantatges de fer-los servir són innegables, tant per la salut, com pel seu baix cost.

A més a més, la varietat dels tints naturals és tant àmplia i hi ha tantes maneres de tenyir -sistemes de fermentació, maceració, cocció...- que la gamma de colors pot ser gairebé infinita.

L'home ha evolucionat molt, potser massa, però hi ha aspectes dels nostres avantpassats que potser hauriem de tenir més en compte, per aprendre a conviure amb un planeta que, entre tots, ens estem carregant.



I com a petit homenatge als colors del planeta, un arròs ple de color, natural, de la terra i del mar. Un fantàstic arròs de remolatxa i pop.



Per fer aquest arròs, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 1 cua de pop
  • 1-2 remolatxes fresques petites
  • 1 ceba tendre
  • 1 pebrot verd
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • un rajolí de vi blanc
  • caldo de peix (4 mides per mida d'arròs)
  • espècies per peix al gust (anet, pebre blanc, pell seca de llimona mòlta...)
  • pebre vermell dolç
  • 2 mides d'arròs
  • all-i-oli (1 all, oli de gira-sol, 1 ou, sal i pebre)


En primer lloc, s'ha de netejar bé les remolatxes, pelar-les i tallar-les a dauets ben petits. S'ha de tenir en compte que la remolatxa deixa anar molt suc d'un color molt viu, que costa de treure, així que feu-ho a algun lloc fàcil de netejar.




Llavors, en una paella, s'ha de començar a sofregir la remolatxa, que és el que triga més a coure. Si ho feu amb remolatxa ja cuita, llavors ja no cal seguir aquest ordre i podeu fer el sofregit amb tots els ingredients alhora.




Una vegada la remolatxa hagi perdut la duresa inicial, ja es pot afegir la ceba i el pebrot verd, tallats a trossos petits, també.

Quan comencin a daurar-se tots els ingredients, ja podem afegir una cullerada de tomàquets fregits, les espècies i, a l'últim moment, quan el sofregit sigui gairebé llest, el vi blanc.




Mentre s'acaba de fer el sofregit, s'ha de tallar dues cues de pop ja cuites, a rodantxes, i afegir-les al sofregit abans de tirar l'arròs, donem un parell de voltes i aquest últim ja es pot afegir.




Deixem que l'arròs doni un parell de voltes fins que sigui transparent i ja es pot afegir el caldo de peix, si pot ser casolà, calent, i deixem que cogui, uns 18 minuts. 




Enretirem del foc, tapem amb un drap uns cinc minuts i ja es pot servir.





I per una recepta amb molts colors, una cançó a tot color.


A tot color

M'he topat amb els teus ulls
que em miraven des de lluny
on es troba el què em falta i el què vull

i oblidant-nos del present
hem tornat a ser com nens
abraçant amb valentia aquest moment

L'eufòria ens aixeca per sobre la gent
la vida és més bella i el món menys dolent

Quan un matí obris els ulls veuràs
que tot és més senzill quan sumem dos
i sortiràs amb un cafè al terrat
que avui s'encén el dia a tot color

Tantes nits comptant estels
entre riures, plans i anhels
però tu segueixes buscant el que ja tens

És massa temps fent-nos els sords
ignorant la veu del cor
en una cursa interminable cap enlloc.

...i jo voldria que fossis tu.

(Els Catarres)






TEXTO O DESCRIPCION



2 comentaris:

  1. Quina plat més maco i més acoorit, i a més ha d'estar de vici viciós! Tremendo! Un petó Marta!

    "Les receptes que m'agraden"

    ResponElimina
  2. desde Valencia diguem que molt bo.
    Pense que es podria provar tambe amb conill i pollastre.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!