dimarts, 17 de juny de 2014

La vedella que volia ser ànec. Entrepà de vedella "laqueada".






"No mengis tot el que pots,
no gastis tot el que tens,
no creguis tot el que sentis,
no diguis tot el que saps."

(Dita popular xinesa)




Fa poc, quan vaig fer la recepta dels fideus Yakisoba, vaig parlar-vos del supermercat oriental on acostumo a comprar els ingredients asiàtics i de la compra, tant poc organitzada, que vaig fer aquell dia.

Doncs bé, un dels ingredients que vaig comprar, i que m'encanta, són les 5 espècies xines. 



Una barreja d'espècies extraordinària, que he descobert que són les que donen aquell sabor tan característic del "pato laqueado".



Us podria parlar del "pato laqueado", però ara que tinc les espècies, el faré bastant aviat, així que, enlloc d'això, us parlaré de les cinc espècies xines.

A més avui va d'una vedella; una vedella que volia ser ànec. I l'estrella de la festa: les 5 espècies xines.

Les cinc espècies xines és una barreja que es prepara amb una fórmula basada en la filosofia xinesa de l'equilibri entre el yin i el yang i és un element bàsic de la cuina xinesa i asiàtica en general.

L'equilibri ve donat perquè inclou tots els sabors bàsics que es conèixen: el dolç, l'agri, l'amarg, el picant i el salat. I quan tots els sabors i els aromes s'uneixen, el sabor és d'allò més especial. A mi m'encanta.

El seu origen, com us podeu imaginar és d'allò més antic i, tot i que al llarg de la seva història de ben segur que la recepta ha patit diversos canvis, les espècies que en formen part són el pebre de Sezchuan, l'anís estrellat, la canyella o cassia, el clau d'olor i les llavors de fonoll; algunes barreges de les que es venen fetes inclouen, a vegades, gingebre i coriandre o nou moscada i regalèssia. 

Es creu també que, en realitat, el número d'espècies es refereix als cinc elements bàsics: la fusta, el foc, la terra, el metall i l'aigua.

Sigui el que sigui el que signifiqui, aporta al plat un sabor increïblement especial, així que si el trobeu -sempre a botigues orientals-, no deixeu de provar-lo.

És ideal per a tot tipus de plats de carn o de peix i inclús per verdures cuinades al woc, però sobretot va bé per les aus.

A més a mes, com que aquesta pols conté diferents espècies, té varies propietats molt beneficioses per a la salut. Per exemple, la canyella és hipoglucèmica -és molt adequada per diabètics- i la resta propietats antibacterianes, anticonvulsives i molt bones pel correcte funcionament del tracte gastrointestinal.



Un consell: torreu una mica les espècies i encara es potenciarà més el seu sabor.

Una curiositat: A la gastronomia occidental es fan servir en receptes dolces com les Speculoos tradicionals al nord d'Europa, en pastissos de poma, en peres o pomes al vi o simplement, als glassejats d'algun que altre pastís.



Els ingredients que es necessiten, per dues persones són:


  • 4 llesques de Pa brié 
  • Brots de ceba
  • vedella (una part que sigui ben tendre)
  • 60 ml de salsa de soja
  • 2 cullerades soperes de Pedro Ximénez
  • 1 cullerada sopera de sucre morè
  • 1 cullerada sopera de mel
  • 1 all
  • 1/2 cullerada de 5 espècies
  • oli d'oliva verge
  • 1/2 culleradeta Maizena



En primer lloc s'ha de preparar la salseta amb la que macerar la vedella, que, després, ens servirà per l'elaboració de la salsa amb la que naparem l'entrepà.

Per això, s'ha de barrejar l'all picat, la salsa soja, el Pedro Ximénez, el sucre morè, la mel, les 5 espècies, remenar bé i reservar.




A part, s'ha de tallar la carn a làmines ben fines i posar a macerar, com a mínim, uns 30 minuts ben coberts amb el líquid de macerar.




Quan vaig fer aquesta recepta, encara no tenia la màquina d'envasar al buit, però penso que la propera vegada que la faci, perquè hi haurà propera, la faré servir perquè la carn maceri al màxim.

Llavors, s'ha d'untar una safata per anar al forn, amb una mica d'oli i posar la carn a coure al forn prescalfat a 200ºC.




Durant el procés de cocció, s'ha d'anar untant o pintant amb el macerat.

S'ha de deixar al forn fins que sigui ben tendre.




Quan sigui cuita, s'ha d'escórrer la carn i reservar-la, al forn apagat per mantenir l'escalfor i, amb la salseta restant i una miqueta de res de maizena diluida amb aigua freda, s'ha de posar en un cassó al foc fins que espessi.




En una planxa i amb una mica de mantega, s'han de torrar les llesques de pa i preparar per servir.




Una capa de carn i ben napada amb la salseta.




Al damunt uns brots de ceba i ja està llest per menjar.



I per degustar aquest entrepà, una de les meves cançons predilectes. Avui, no té res a veure amb la recepta, però ja fa massa temps que la vull posar. Clara Peya i la seva Predicció.



L'Oracle de Delfos 
m'ha dit que hi ha una noia 
en una ciutat llunyana
que pujarà al vagó d'un tren
a les tres de la matinada.

La reconeixeràs de seguida:
blanca, felina, 
secrets a les mans
llengua ferma, 
pestanyes que riuen,
descalça...

L'Oracle de Delfos 
m'ha dit que tu entraràs al vagó
i t'asseuràs al seu davant

El vagó estarà buit, 
però no hi haurà cap altre 
seient possible.

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu
i no baixareu la mirada.

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu
i no baixareu la mirada.

Saliva a la gola
i estrèpit d'entranyes...

Obriràs la boca
 per dir alguna cosa,
però callaràs.

Obrirà la boca 
per dir alguna cosa, 
però callarà.

L'Oracle de Delfos 
m'ha dit que les dues 
amb la boca oberta
callant, 
us acostareu senceres,
mans a la falda
i els peus arrelats,
descalces de tot...

I us respirareu
l'una dins l'altre
i l'altre dins l'una

mastegant-vos 
les dents
els secrets
 i l'alè...

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu
i no baixareu la mirada.

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu
i no baixareu la mirada.

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu...

Tu la miraràs a ella
i ella et mirarà a tu...

Saliva a la gola
i estrèpit d'entranyes...

Felines,
fermes,
estrepitosament callades...
Blancament crues

(Clara Peya)






TEXTO O DESCRIPCION





2 comentaris:

  1. Una bona troballa, veig!! Ja m'imagino el sabor d'aquesta salsa... fa uns mesos també vam anar a petar a una botiga oriental i hi vam comprar la salsa ho-chin, que deu ser semblant a la teva perquè també té molt gust de pato laqueado! Petons

    ResponElimina
  2. Que bo! Ja veig que hauré de comprar salses orientals... Una abraçada!

    "Les receptes que m'agraden"

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!