dissabte, 21 de juny de 2014

De cullera. Arròs caldós de rap.

  




"Qui l'endevina?
Fa sopa fina.

Qui l'ha pescat,
tant malcarat?

Ens fa ganyotes
amb les dentotes.

Li diuen ...,
tothom ho sap."

(Endevinalla)




Em sembla que encara no havia parlat del rap. Un altre dels meus peixos preferits, pel sabor, per la textura...i que voleu que us digui, a mi, que sigui tant lleig, em resulta gairebé entranyable.



El seu nom científic és lophius piscatorius i, sens dubte, és un dels peixos més lletjos que hi ha. "Piscatorius", que vol dir pescador, ve donat perquè a part de ser lleig, al seu enorme cap té una espècie d'apèndix que funciona com si es tractés d'una canya de pescar. Si, si, el rap, que es camufla perfectament en un fons marí rocós per la seva pell fosca i irregular, atrau a les seves víctimes movent l'extrem d'aquest apèndix, com si fos un esquer, i quan aquestes intenten mossegar-lo, el rap obre la seva enorme boca i se'ls cruspeix. Si aquesta mena de canya de pescar és ben erecta, vol dir que el rap és fresc.

Diuen que hi ha més de 200 espècies de rap i que la majoria d'elles, viuen al fons marí dels oceans Atlàntic i Antàrtic, fins a 1.500 metres per sota l'aigua, amb excepció d'algunes espècies tropicals que viuen a llocs menys profunds.

I és que el rap té un color entre gris fosc i marró fosc, com amb estampat rocós, que fa que sigui ben fàcil de camuflar. Diuen que poden arribar a fer un metre de longitud, tot i que la majoria són més petits.

A més a més, és un peix molt sa.

Sabíeu que del pàncrees del rap es va obtenir, per primera vegada, la insulina sintètica?

És un peix blanc que conté proteïnes d'alt valor biològic, que conté diferents vitamines i minerals. De contingut més destacat són les vitamines del grup B, com la B1, B3, B12 i B9 (àcid fòlic), aquesta última afavoreix la producció i maduració de glòbuls vermells i blancs, així com la síntesis de material genètic. I de minerals el potassi -un mineral necessari pel sistema nerviós i la activitat muscular que intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula-, el fòsfor -que va bé pel sistema nerviós i per l'activitat muscular i participa en els processos d'obtenció d'energia-, el magnesi -que va bé pel funcionament de l'intestí, el sistema nerviós i els músculs, forma part d'òssos i dents i millora la immunitat, a part de posseir un suau efecte laxant-, el seleni i el ferro -necessaris per prevenir l'anèmia i necessari per la formació d'hemoglobina, proteïna que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules-, algun d'ells en grans quantitats.

Inicialment el rap era un peix gens apreciat pels pescadors, qui al pescar-lo, moltes vegades, el tornaven al mar. Però ara, crec que ja se l'ha situat on es mereix.



Bé, i tot i que es tracta d'un peix d'allò més lleig, la seva carn és senzillament deliciosa; compacta i blanca i, a més, recorda molt a la carn del marisc. Algun dia posaré la recepta del rap allangostat, que m'encanta.

El seu enorme i saborós cap, complementa la seva carn i proporciona un fumet insuperable. Per això, un bon arròs caldós amb rap, és per llepar-se'n els dits.



Per dues persones:


  • 2 tassetes d'arròs
  • 1 pebrot verd
  • 1 porro gran
  • 1 ceba tendra
  • 2 alls
  • 1 cua de rap
  • caldo de peix
  • rajolí de moscatell
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • 1/4 de cullereta d'ají groc


En primer lloc, s'ha de fer un bon sofregit. Per això, s'ha de tallar a trossets ben petits la ceba, el porro i el pebrot verd i sofregir amb els grans d'alls picats a la olleta màgica, amb una mica d'oli.




Quan el sofregit sigui ben daurat i confitat, s'ha d'afegir una cullerada de tomàquet fregit i 1/4 de cullereta d'ají groc, que li donarà un punt picant molt bo i deixar que sofregeixi, i, al final, s'ha d'afegir el moscatell.

Llavors s'ha d'afegir l'arròs i sofregir fins que es torni transparent, perquè agafi tots els sabors.




A part, s'ha de tenir un caldo de peix calent. Us deixo l'enllaç de com fer-lo als ingredients, però sinó també el podeu fer amb el que us agradi que compreu fet.

I quan l'arròs sigui transparent, s'ha d'afegir el caldo. Jo volia un arròs caldos i vaig afegir quatre mides de caldo, per mida d'arròs, és a dir, 8 tassetes de caldo.

En una paella a part, s'ha de fer a la planxa, a foc ben fort, el rap, que s'ha de tallar a daus, i afegir a l'últim moment.




Com el faig amb olleta màgica el deixo coure deu minuts i ja el retiro del foc, i s'acaba de coure amb la mateixa escalfor del ferro de la olleta, sinó, s'ha de deixar entre 18-20 minuts, segons el volgueu més o menys al dente.




I per servir, una mica de cibulet pel damunt. Li donarà gust i color. 



I per l'arròs caldós de rap, un rap.


El meu paradís

Rere la taula regalimen gotes d'aigua
sobre el vidre, cada paraula ambigua flota
entre línies d'un llibre
el record explota
fa forats de diferents calibres
i per això hem après a escriure.

La boira s'apodera
amors ridículs com Milan Kundera
mostren l'absurditat que avui impera, oxigen
l'Alba salva al Dídac, merci Pedrolo
per ensenyar-nos l'origen que ens provocava plorera.

No sirves para nada Goytisolo
brindo a la matinada, al sexe, al jazz i a un solo de piano amb soda
Montalbán convida aquesta nit al pianista i baixa de la parra bohemis i artistes
Cadascú té habitació pròpia aquesta nit
La Divisa de Maria Mercè Marçal i Virginia ens lliuren de la inòpia
de les guerres entre els homes
i aporten el punt de vista lúcid que només tenen les dones.

Envoltat de discos, llibres i trastos, el meu paradís
sembla fàcil ser feliç.

Rere la taula regalimen gotes d'aigua
sobre el vidre, i cada nota ambigua flota
entre els temes d'un disco
el sentiment explota, no ho explica la física
i és per això que hem après a fer música
El Thriller del nou blanc rebentant els sostres
Siempre es 26 de Carlos Puebla i per postres
Iceberg, coses nostres, tot és màrqueting
l'Ovidi descansa, la Court of Crimson King.
Fa 60 anys del primer disc en vinil
i avui fem diggin' amb l'afany de samplejar aquell estil
Ruben Blades vs. Chick Corea, puja la marea
mulla els peus Mike Oldfield
i amb Sonra la nova era
Nina Simone, Montoliu
el sol viu amb Isaac Hayes
actuen millor actriu si escolten Morricone
l'alquímia del so i del ritme que espanten les penes
descobreix la música que fem de Cicerone.
Envoltat de discos, llibres i trastos, el meu paradís
sembla fàcil ser feliç.

Maria Mercè Marçal, Montalbán, Pedrolo, Sonra, Goytisolo
Nina Simone, Iceberg, Carlos Puebla, Milan Kundera, Ennio Morricone
Chick Corea, Ovidi Montllor, Virginia Wolf, Ruben Blades, King Crimson, Mike Oldfield
Tete Montoliu, Isaac Hayes...sembla fàcil ser feliç.

(At Versaris)






TEXTO O DESCRIPCION




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!