Rebosteres per Europa. Irlanda: Guinness Cake.

"Caithfidh fir Éireann uile

o haicme go haonduine...

gliec na timcheall no tuitim."

"Tots els irlandesos

des d'una persona a totes les persones

han d'unir-se o caure"

(Dita popular) 

Ja quan vaig fer el Pa de cervesa Guinness i ceba vaig parlar de la història d'aquesta fantàstica cervesa que, a mi, personalment, m'encanta. 

Així que, com no podia ser d'una altre manera, us parlaré d'aquest nou repte que avui, igual que els propers dies 10 de cada mes, començo amb molta il·lusió: les rebosteres per Europa.

I en què consisteix aquest repte? Doncs cada mes, a través d'un sorteig entre tots els participants al repte, s'escollirà qui triarà un país d'Europa i la resta, haurà de fer una recepta dolça, un postre, de rebosteria, etc. típic d'aquell país.

Aquest mes, viatgem a Irlanda.

Tinc un amic, l'Oriol que s'ha instal·lat, durant uns mesos, a Dublín. Evidentment, a qui vaig preguntar de primeres sobre quin dolç havia de fer va ser a ell i, pensava que em diria que fes una altre cosa, però no, em va dir que fes el Guinness Cake.

No sé, pensava que era una recepta com més moderna, d'aquelles que encara que portin un ingredient típic d'Irlanda, no es considera el que jo entenc per recepta típica, però sembla que si.

El cas és que vaig buscar i rebuscar diferents receptes i, finalment, em vaig quedar amb la de la Nigella Lawson, que només veure-la, em va enamorar. El pastís, dic.

La Nigella Lawson, encara que crec que no necessita presentació, per qui no la conegui, és una cuinera britànica molt mediàtica, en primer lloc perquè sembla ser que va ser una reconeguda model que va deixar les passarel·les, per penjar-se un davantal.

El cas és que es tracta d'un pastís molt atractiu, perquè el seu mateix aspecte, recorda a la cervesa negra, que li atorga una densa textura, densa i humida que fa que el xocolata ressalti de la manera més profunda que us pugueu imaginar. El pa de pessic fosc per la xocolata recorda la cervesa i el frosting la densa escuma blanca.

Jo encara volia anar més enllà, així que, des del primer moment, ja vaig tenir al cap servir-lo dins d'una típica gerra de cervesa.

Suposo que ni sóc ni la primera, ni la última que ho fa així; per si de cas, no vaig mirar-ho perquè ningú em tirés la idea enrera.

Els ingredients que es necessiten són:

Pel pastís:

• 250 ml de cervesa negre Ginness 
• 250 gr de mantega
• 75 gr de cacau en pols
• 400 gr de sucre
• 140 ml de nata líquida per muntar
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 250 gr de farina de rebosteria
• 2,5 culleradetes de bicarbonat
• 2 ous

Pel frosting:

• 300 gr de formatge Philadelphia
• 150 gr de sucre glas
• 360 ml de nata per muntar

En primer lloc, en un cassó, s'ha de posar a escalfar la cervesa, a foc mig, sense que arribi a bullir i quan estigui calenta, s'ha d'afegir la mantega tallada a trossos i anar removent fins que aquesta s'hagi desfet completament; en aquest moment, s'ha d'enretirar del foc i reservar.

En un bol a part, s'ha de posar el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat i barrejar bé fins que quedin tots els ingredients ben integrats, amb un color uniforme.

En un altre bol, s'ha de posar la nata líquida, els ous i la vainilla líquida i barrejar bé amb unes barilles fins que quedi una barreja uniforme. Llavors, s'ha d'afegir la cervesa amb mantega, que havíem reservat, i barrejat fins a obtenir una mescla homogènia.

I ja podem anar afegint els ingredients secs, mentre las barilles van barrejant a velocitat mitja-alta. S'ha d'aconseguir una massa uniforme i sense grumolls, que és bastant líquida -no afegiu més farina encara que us sembli que n'hi falta-.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC, durant uns 50 minuts aproximadament. 

Jo he posat la massa en un motlle rodó, prèviament untant en mantega, i una vegada fet el pa de pessic, ja el col·locaré dins les gerres de cervesa. Així tinc la cocció més per la mà. 

Estarà llest, quan al punxar amb un escuradents, aquest surti net.

I molt important, s'ha de deixar refredar per complert.

Per preparar el frosting, només s'ha de barrejar el formatge Philadelphia i el sucre, a velocitat alta, fins a obtenir una crema suau i a part, muntar la nata.

Després, s'ha d'afegir la nata muntada, amb compte, fins que ambdós cremes siguin una de sola.

No poseu el frosting fins que el pastís sigui ben fred.

I sense sortir d'Irlanda, una cançó de Sinead O'Connor.

I'll tell me Ma when I go home

The boys won't leave the girls alone.

They pull my hair, they stole my comb,

but that's alright till I go home.

She is handsome, she is pretty

She is the belle of Belfast city

She is courtin' one, two, three.

Please won't you tell me, who is she?

Albert Mooney says he loves her,

All the boys are fighting for her.

They knock at the door and ring at the bell

Saying "Oh, my true love are you well?"

Out she comes as white as snow,

rings on her fingers and bells on her toes.

Oul Jenny Murray says she'll die,

If she don't get the fellow with the roving eye.

She is handsome, she is pretty

She is the belle of Belfast city

She is courtin' one, two, three.

Please won't you tell me, who is she?

Let the wind and the rain and the hail blow high

and the snow come tumblin' from the sky

She's as nice as apple pie

And she'll get her own lad by and by.

When she gets a lad of her own,

she won't tell her Ma when she goes home

Let them all come as they will

For it's Albert Mooney she loves still.

She is handsome, she is pretty

She is the belle of Belfast city

She is courtin' one, two, three.

Please won't you tell me, who is she?

(Sinnead O'Connor)