dimecres, 1 de juliol de 2015

Necessito alguna cosa ben fresca! Sopeta freda d'ametlla, alfàbrega, julivert i all amb makis vegetals d'anxoves de l'Escala.






"Gaudim de la calor perquè hem sentit el fred.
Valorem la llum, perquè coneixem la foscor.
I entenem la felicitat perquè hem conegut la tristesa."

(David L. Weatherford)





Fa dies que ha arribat la calor. De manera evident. Sufocant. Enganxosa. A mi, que voleu que us digui, no m'agrada l'estiu. Al menys fins que no puc estar estirada a la platja, mig endormiscada, mentre llegeixo i em remullo a estones equivalents.

Ara, caminar per Barcelona és lent i les distàncies sembla que s'allarguin, no es pot dormir per la nit -si no tens aire acondicionat- i cada deu minuts he de beure aigua per hidratar-me. I jo, creieu-me, no bec tant com hauria durant l'any.

Avui he llegit un article a El País, molt interessant.

Sembla ser que Hipòcrates ja va descriure que el vent podia afectar a les persones i va atrevir-se a afirmar que existia la possibilitat que les epidèmies tinguessin relació amb les condicions meteorològiques.

La capacitat de l'organisme per mantenir la seva temperatura és possible gràcies a un sistema regit per l'hipotalam, que actua equilibrant els mecanismes de producció i de pèrdua de calor a través de l'augment de la freqüència cardíaca, la dilatació dels vasos per incrementar el flux sanguini de la pell i generar pèrdua de calor a l'exterior per irradiació, l'augment de la freqüència respiratòria i la sudoració. 

I aquest esforç per adaptar-se a la nova temperatura, és major durant la primera gran calorada, com ara, ja que el cos, encara no s'ha acostumat.

I la calor, incrementa la irritabilitat i incita a una conducta més agressiva, segons un article publicat a la revista Psychiatric Services, per l'equip d'Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona.

També es va realitzar un estudi al Centre de Salud La Unión de Murcia, que va analitzar les dades dels informes d'urgències d'un hospital psiquiàtric durant 9 anys, comparant-los amb els partes meterològics. El resultat? Els dies amb brisa i vent de l'est, augmentaven les urgències psiquiàtriques, igual que els dies de pluja, els deliris augmentaven amb una humitat superior al 60% i els trastorns obsessius compulsius amb temperatures superiors als 30ºC.

I sense estudis pel mig, que voleu que us digui. Si dorms malament perquè fa calor, el dia següent és més dur, sobretot si t'has d'arrossegar per carrer en busca de trossets d'ombra.

Opcions...seguir esperant les vacances i una bona alimentació, fresca i plena de vitamines. Per això aquesta recepta de la Carme Ruscalleda em va semblar ideal. A veure que us sembla.



Per fer aquesta recepta, per a sis persones, es necessiten els següents ingredients:


Per la sopeta:
  • 20 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 2 gr d'all laminat
  • 10 gr de julivert picat
  • 20 gr d'alfàbrega picada
  • 40 gr d'espinacs escaldats
  • 400 gr de llet calenta
  • 1 litre d'aigua calenta
  • 100 gr de farina d'ametlla
  • 25 gr de vermut blanc sec
  • sal i pebre blanc

Pels makis:
  • 18 tires fines de cogombre
  • 2 pastanagues picades a daus minis
  • 2 cogombres pelats i picats a daus minis
  • fulles de coriandre i ciboulet per decorar
  • 6 filets d'anxoves de l'Escala

Per a la vinagreta:
  • 100 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 20 gr de vinagre de cava
  • sal i pebre blanc
  • 10 gr de mostassa en gra


En primer lloc, s'ha de preparar la sopeta. Per això, en una olla amb oli d'oliva, s'ha de sofregir l'all laminat, el julivert i l'alfàbrega que han de quedar ben cuits, sense daurar-se.

Llavors, s'ha de barrejar el sofregit amb l'oli, la llet, els espinacs, el vermut i l'ametlla en pols i triturar-ho tot fins que sigui ben, ben fi.

A la mateixa olla, s'ha de barrejar el que hem triturat amb l'aigua calenta, la sal i el pebre i dur a ebullició. Quan bulli, s'ha de deixar només 30 segons, tornar a triturar altre vegada i reservar-ho a la nevera.

Per fer els makis vegetals, primer s'ha de tallar la pastanaga i el cogombre a daus ben petits.




Després, s'han d'enrotllar les tires fines de cogombre, que s'han de fer amb la mandolina, com si fossin makis i emplenar-los amb la pastanaga i el cogombre a daus i reservem a la nevera.




Per muntar els plats, s'ha de col·locar la sopa en plats sopers, posar els makis al damunt i amanir-los amb la vinagreta que s'ha de fer emulsionant tots els ingredients, posant un tros de filet d'anxova i una fulla de coriandre i ciboulet.

Un plat deliciós, d'estiu, refrescant i sorprenent. A què espereu per tastar-lo?



I per seguir aprofitant l'estiu, bona música i unes copes de vi a qualsevol terrasseta on corri l'aire.


Estiu

Cau la calor a la safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l'olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba...

El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentides de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por...

I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".

Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que em diu que torne?
No s'imaginen lo mal que em senc.

Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida! 
Res del que passa és comparable a tu
la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo...
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
Dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora...
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora.

Pero hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'auto-compassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida! 
Res del que passa és comparable a tu
la nostre eixida, homes i dones d'actes impurs
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable a tu.
Passa la vida!

(Zoo)







  TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!