dilluns, 21 de març de 2016

Pato Pekín. Felicitats Oriol.





"No camines delante de mí, puede que no te siga.
No camines detrás de mí, puede que no sea un guía.
Solo camina a mi lado y sé mi amigo."

(Albert Camus)


Diuen que qui té un amic, té un tresor. I com jo en tinc un de molt gran, l'Oriol, no podia no fer-li el "pato Pekin", que sempre demana, i menys, a unes hores de ser el seu aniversari. Que és avui. Així que, aprofito per publicar la recepta i per felicitar-lo.

Felicitats Oriol. Aquesta recepta és per tu. 




Segurament, el "pato laqueado a la pekinesa" o "pato pekin" (no m'agrada la traducció) és un dels plats més reconeguts internacionalment de la gastronomia xinesa.

Com el nom indica és originari de Pekin, tot i que es consumeix en tota la regió i a ser possible s'ha de fet amb ànecs ben engreixats i grans, ja que sinó, una vegada fos el greix, queda en res.

Ja des de fa segles ha estat un dels plats preferits dels comensals, ja durant la Dinastia Yuan (1206-1368) -ja es trobava la recepta a un dels receptaris de la època "Recetas completas de platos y bebidas", escrit per Hu Sihui, inspector de les cuines imperials, al 1330- i a principis del segle XV era un dels plats que sempre escollien, pels seus tiberis, els membres de la família imperial Ming.

La veritat és que és una mica laboriós i empipador de fer, però és un plat realment deliciós. Val la pena l'espera.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per l'ànec:
  • ànec (2-3 kg)
  • una ceba tendre
  • gingebre
  • 1 culleradeta de vi d'arròs
  • 1 cullerada de salsa de soja
  • 2 cullerades de mel
  • 4 cullerades de salsa Hoisin
  • aigua

Per les "tortitas" mandarines:
  • 1 tassa d'aigua bullint
  • 250 gr de farina
  • 1 cullerada d'oli de sèsam

Per la salsa:
  • 1 culleradeta de vi d'arròs
  • 1 culleradeta d'oli de sèsam
  • 1 tassa de salsa hoisin (4 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de mantega de cacauet, 1 cullerada de mel o "melaza", 2 culleradetes de vinagre d'arròs, all en pols o picat, 2 culleradetes d'oli de sèsam, una mica de salsa picant xinesa -o tabasco si no se'n té- i pebre negre)


En primer lloc, s'ha de netejar bé l'ànec de plomes i de vísceres. Llavors, s'ha de separar la pell de la carn i entre mig untar bé amb la barreja feta de ceba, gingebre, sal, cinc espècies xineses i vi d'arròs, i una mica per fora, com si li féssiu un massatge a l'ànec. Costa bastant, s'ha de tenir paciència i vigilar no trencar la pell. Com l'ànec té molt greix la pell està força enganxada a la carn, així que, tranquil·litat i bons aliments. Perquè no surti el marinat, seria bo tancar la pell amb l'ajuda d'escuradents.

Llavors, s'ha de fer bullir l'aigua amb tres cullerades de sal i escaldar l'ànec perquè tregui l'excés de greix.

Una vegada escaldat, s'ha de pintar bé amb la barreja de mel i soja i deixar que s'assequi, i tornar a repintar. Per fer-ho bé, s'ha de penjar l'ànec del coll i deixar que sequi 24h, jo li vaig posar una ampolla de vi per mantenir-lo dret i així vaig deixar que s'assequés. D'aquesta manera, la pell quedarà brillant i no s'arrugarà.

Passat el repòs, s'ha de prescalfar el forn a 200ºC i posar una safata amb aigua, introduir l'ànec al damunt de la reixeta, a la meitat del forn i d'aquesta manera el greix caurà allà. L'ànec té molt de greix. Ha d'estar uns 20 minuts per una banda i uns 20 minuts per l'altra, llavors baixar el forn a 150ºC i deixar una hora.

Passada la hora, s'ha de pujar la temperatura a 190ºC i deixar per una banda i per l'altre fins que la pell sigui cruixent i daurada, però aquesta vegada ja sense l'aigua. Una safata, però, l'heu de deixar si no voleu que el forn quedi brut.




La salsa Hoisin, s'ha de fer barrejant tots els ingredients i després s'ha d'afegir el vi d'arròs i l'oli de sèsam. S'ha de preparar també bastonets de ceba tendre i de cogombre, que es serviran amb l'ànec i finalment, fer les "tortites".

Per fer-les, s'ha de pastar la farina, sal, l'oli de sèsam i l'aigua que ha de ser bullint fins que sigui una massa elàstica i deixar reposar un quart d'hora. 




Després fer boletes i aplanar amb el corró fins que siguin ben ben fines. Fer a la paella, com si fossin crepes i anar deixant cobertes amb un drap fins al moment de servir.





I potser perquè l'ànec, al ser un ocell, m'ha fet pensar en el Joan Colomo, acabo el post d'avui amb Les coses.

Les coses

Les coses
tenen ànima
tenen memòria
les coses també tenen drets

Les coses
es poden comunicar
poden empatitzar
les coses també tenen drets

Cuidem totes les coses
de la pedra al desmai
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses són guais

Les coses 
són de debò
més que tu i jo
aquesta és la veritat

Cuidem totes les coses
del diamant al carbó
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses molen mogollón

(Joan Colomo)






  TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. Una receta muy original ^^
    Felicidades también!
    Un besote!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!