"Hay dos formas de ver la vida:
una es creer que no existen milagros,
la otra creer que todo es un milagro."
(Albert Einstein)
És inevitable que davant de certes circumstancies, generalment, adverses, miri endarrere i compari com afrontava certes coses anys abans i com sóc ara.
Recordo com si fos ahir un parell de ruptures, però no va ser ahir, ni jo sóc la de llavors.
Recordo com si fos ahir, com en Kang m'oferia generosament gelat amb l'esperança de que aquell disgust, que llavors pensava que no superaria mai, parés.
I és que qui no ha sentit que el gelats i la xocolata, o els dolços en general, ens ajuden a sentir-nos millor?
Doncs sembla ser que no és així. Una recent investigació duta a terme a la Universitat de Minnesota (EEUU) afirma que aquest "antídot" casolà que la majoria fem servir per afrontar certs entrebancs emocionals no funciona en absolut i que, en cap cas, millora el nostre estat d'ànim.
Per fer l'estudi, els experts van induir a un total de 100 estudiants un mal estat d'ànim fent-los veure vídeos de pel·lícules altament dramàtiques i molt tristes, de manera continuada. Després, oferien a la meitat dels participants el seu menjar preferit o aquells aliments considerats "de confort" i, a l'altre meitat, aliments que res tenien a veure amb els que es consideren reconfortants. Després els preguntaven com es sentien i tots responien igual, independentment del què haguessin menjat.
No contents amb això, van realitzar un altre experiment. Aquesta vegada, després de la llarga i lacrimògena sessió de cine a una meitat els van deixar menjar tot el que van voler i a l'altre res. I altre vegada, els dos grups es sentien millor.
A les conclusions de l'estudi, publicat a la revista Health Psychology, Mann explica que d'aquesta manera s'elimina la justificació de que menjar aliments de confort millorin les coses. Tal com afirmava David Levitsky, coautor de l'estudi: "la idea de que puguem sentir-nos millor només consumint certs aliments és molt atractiva, però, en realitat, sentir-se millor no té res a veure amb el menjar en si, i és un efecte psicològic molt dèbil.
No sé si això serà o no així, però aquest gelat em va fer sentir millor, sobretot perquè me'l vaig menjar rodejada de gent fantàstica: els meus amics.
Per fer aquest meravellós gelat, es necessiten els següents ingredients:
Per les molles de pa integral caramel·litzat:
- 250 gr de pa integral de bona qualitat
- 45 gr de mantega salada o sense sal
- 100 gr de sucre
- 3/4 culleradeta de canyella
- 1/4 culleradeta de sal
Per la crema de gelat:
- 250 ml de llet sencera
- 375 ml de crema de llet
- 100 gr de sucre
- 65 gr de sucre morè o moscovat
- 1 pessic de sal
- 5 rovells d'ou
- 225 gr de crema agria
- 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
- 1-2 cullerades de whisky
Per fer les molles de pa caramel·litzat, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.
Llavors, s'ha de desfer en molles de pa petites, de la mida aproximada de granets de blat de moro.
Si el pa és casolà, millor, jo l'he fet amb llevat de cervesa per que la malta estigui en el whisky i en el pa.
Si el pa és casolà, millor, jo l'he fet amb llevat de cervesa per que la malta estigui en el whisky i en el pa.
A part, en un cassó, s'ha d'escalfar la mantega fins que es desfaci i deixar que cogui fins que comenci a daurar-se. En aquest punt, s'ha de retirar del foc i afegir els trossets de pa, 100 gr de sucre, la canyella i la sal.
Aquest pa s'ha d'estendre al damunt d'una safata de forn i deixar que cogui durant uns 20-30 minuts, remenant de tant en tant perquè quedin tots els trossos torradets, de color marró fosc i ben caramel·litzat.
El pa s'ha de deixar refredar completament i guardar en un recipient hermètic fins que el feu servir (això si el feu uns dies abans).
Per fer la crema de gelat s'ha d'escalfar la llet, 125ml de la crema de llet, el sucre i la sal en un cassó.
En un bol a part, s'ha de barrejar la nata restant (250 ml) i la crema agria i batre bé, si cal amb el batedor, perquè no quedi cap grumoll.
En un altre, s'ha de batre bé els rovells d'ou i mica en mica, afegir la barreja calenta de llet, i tornar al cassó, on s'ha de deixar coure a foc lent, sense deixar de remenar, fins que la crema espessi el suficient com perquè quedi la cullera coberta.
Llavors a la nata s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el whisky, remenar bé i la crema.
S'ha de deixar a la nevera fins que la crema sigui ben freda, a poder ser, tota la nit.
I una vegada fred ja es pot posar a la màquina de gelats, juntament amb la meitat del pa i seguir les instruccions de cada màquina fins que sigui gelat.
Ho posem a un recipient, amb la resta de pa pel damunt i cap al congelador fins al moment de servir. Tot i que si us el mengeu recent fet, és més suau que el vellut. Mmm...
I per acabar, un clàssic que a mi, em porta molts records...
En un bol a part, s'ha de barrejar la nata restant (250 ml) i la crema agria i batre bé, si cal amb el batedor, perquè no quedi cap grumoll.
En un altre, s'ha de batre bé els rovells d'ou i mica en mica, afegir la barreja calenta de llet, i tornar al cassó, on s'ha de deixar coure a foc lent, sense deixar de remenar, fins que la crema espessi el suficient com perquè quedi la cullera coberta.
Llavors a la nata s'ha d'afegir la pasta de vainilla i el whisky, remenar bé i la crema.
S'ha de deixar a la nevera fins que la crema sigui ben freda, a poder ser, tota la nit.
I una vegada fred ja es pot posar a la màquina de gelats, juntament amb la meitat del pa i seguir les instruccions de cada màquina fins que sigui gelat.
Ho posem a un recipient, amb la resta de pa pel damunt i cap al congelador fins al moment de servir. Tot i que si us el mengeu recent fet, és més suau que el vellut. Mmm...
I per acabar, un clàssic que a mi, em porta molts records...
Bizarre Love Triangle
Every time I think of you
I feel shot right through with a bolt of blue
It's no problem of mine but it's a problem I find
Living a life that I can't leave behind
There's no sense in telling me
The wisdom of a fool won't set you free
But that's the way that it goes
And it's what nobody knows
While every day my confusion grows
Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say
I feel fine and I feel good
I'm feeling like I never should
Whenever I get this way, I just don't know what to say
Why can't we be ourselves like we were yesterday
I'm not sure what this could mean
I don't think you're what you seem
I do admit to myself
That if I hurt someone else
Then I'll never see just what we're meant to be
Every time I see you falling
I get down on my knees and pray
I'm waiting for that final moment
You'll say the words that I can't say
(New Order)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!