diumenge, 29 de gener de 2017

Gnocchi di patate dolci con pesto di rucola. Buono, bello e a buon mercato.





L'infinito

Sempre caro mi fu quest'ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l'ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedento e mirando, interminati
Spazi di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
lo nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l'eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e 'l suon di lei. Così tra questa
Infinità s'annega il pensier mio:
E 'l naufragar m'è dolce in questo mare

(Giacomo Leopardi)

Sempre he amat aquest solitari turó,
I el setge, que m'impedeix veure
De l'últim horitzó m'exclou.
Assegut i mirant, il·limitat
Espai més enllà, i el sobrehumà
Silenci, i la profunda quietud,
Em trobo amb el meu pensament, on gairebé
El cor no s'espanta. I com el vent
Sento cruixir els arbres, jo sóc
L'infinit silenci la meva veu
Comparant: em subjuga l'etern
I l'estació morta, i la present
I viva, i tots els seus sons. En aquesta
immensitat s'ofega el pensament meu:
I naufrago dolçament en aquest mar.



I com sempre començo els posts de receptes de l'AsaltaBlogs...altre vegada és final de mes! I com cada final de mes, toca robar una recepta. Aquest mes la que es queda amb la cuina ben buida és la Bea, del blog Sweet Cookies by Bea, que si no coneixeu, us recomano que hi feu una volta, ja que és ple de bones receptes. No us enganyo si us dic que m'ha constat força escollir la recepta per "robar"...

Però finalment m'he decantat per uns Gnocchis, tot i que no he pogut evitar versionar-los una mica. Enlloc de fer-los de la manera tradicional, que és com els proposa la Bea i acompanyar-los d'un pesto tradicional, com també proposa ella, he fet una versió una mica més colorida i amb un punt original.

I de què parlar-vos en relació als Gnocchis? Si voleu saber una mica més sobre ells, us convido a que visiteu el post de la recepta de Gnocchis amb salsa de ceps i trufa que anys enllà vaig publicar...només cal que cliqueu AQUÍ i veureu la història d'aquesta pseudo pasta tant original. 

Avui us parlaré una mica dels moniatos, ja que enlloc de patata, he fet servir la seva versió més dolça, que combina d'allò més bé amb un pesto de ruca.

I és que no fa gaire vaig llegir que el moment idoni per menjar moniato és per la nit -casualment vaig fer els gnocchis per sopar amb la meva amiga Olatz, a qui li encanta fer de conillet d'indies-, fet que em va sorprendre positivament, ja que em semblava un plat bèstia per sopar. Em vaig quedar més tranquil·la.

Per una banda, perquè tot i ser un tubercle ric en hidrats de carboni i sucres, el contingut calòric no és molt elevat. Per cada 100 gr de moniato, només hi ha 100 kcal. I per altra banda, segons la medicina tradicional xinesa, el moniato és un tipus de vegetal de energia Yang i, per tant, afavoreix la relaxació i el bon descans. Les verdures de temporada, igual que les hortalisses d'arrel -entre elles el moniato-, són d'energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred, per això és ideal per l'hivern. I els estils de cocció també influeixen en l'energia dels plats, per això, com per fer aquesta recepta es cou el moniato bullit, al forn o al microones, és una manera de cuinar Yang per afavorir el son després d'un dia intens de feina i buscar el confort físic, emocional i mental.

A més a mes, el moniato és ric en vitamines A, C, E i àcid fòlic -més que la patata- i pel seu sabor més dolç i pel seu alt contingut en fibra sacia més i amb menys quantitat en tenim suficient.

Però encara hi ha més. El moniato té altres propietats molt interessants: ajuda a desintoxicar el fetge, té un efecte preventiu sobre el càncer gràcies als betacarotens que conté i que es veuen gràcies al seu bonic color taronja, és un aliat de la salut ocular i de la pell, reforça el sistema digestiu i, gràcies altre vegada al seu sabor dolç i que és un hidrat de carboni, ajuda a reduir o eliminar el desig de dolços, carbohidrats refinats i a saciar la gana emocional.

Així que ja sabeu...per combatre la gula...Gnocchis!!

Ah! I el pesto, de ruca, per donar un to una mica més exòtic al normal!


Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels gnocchis de moniato:

  • 500 gr de moniatos
  • 200 gr de farina
  • 1 rovell d'ou
  • sal i pebre
  • nou moscada

Pel pesto de ruca i nous:
  • 150 gr de ruca
  • 50 gr de nous
  • 50 gr de parmesà
  • oli d'oliva verge
  • unes fulles d'alfàbrega
  • sal i pebre
  • 1 all
  • uns pinyons (per posar sencers)


En primer lloc s'han de coure els moniatos, sencers o bé bullint-los o al forn embolicats amb paper d'alumini. En qualsevol cas, una vegada cuits, s'han de pelar i passar pel passapurés, si en teniu, o aixafar amb una forquilla.

Llavors, afegim el rovell d'ou, la sal, el pebre i la nou moscada i amb l'ajuda d'una cullera remenem bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

Finalment, s'ha d'anar afegint la farina mica en mica i amb les mans pastar fins que quedi ben integrada. La quantitat de farina de la recepta és orientativa, ja que segons el tipus de patata -si els feu amb patata-, el moniato, o la manera de coure'l (aigua o forn), poden fer que quedi un puré d'una consistència o d'un altre que requereixi més o menys farina.

Una vegada la tinguem llesta, s'ha de fer una bola i deixar reposar, ben tapada amb paper film, durant uns 10 minuts com a mínim.

I ja podem fer els gnocchis, fent una espècie de xurros amb la pasta que hem d'anar tallant a trossets i amb l'ajuda d'una forquilla anar marcant per donar la forma típica. 




(Adjunto fotografia trobada per internet)




I ja es poden coure. Per això, s'ha de posar una olla amb aigua i sal i quan comenci a bullir, amb compte, s'han d'anar afegint el gnocchis, aproximadament de deu en deu, no de cop. Estaran llestos quan comencin a surar. És en aquest moment que s'han de treure i deixar escórrer mentre seguim coent la resta.

Per fer el pesto, s'han de triturar tots els ingredients, menys els pinyons que aniran al damunt per decorar. 

A mi m'agrada saltejar els gnocchis amb una mica de mantega abans d'afegir la salsa.



I per acabar, com sempre, una bona cançó per gaudir d'una bona recepta.

Nueva vida

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Mirada dulce que acuna con calma 
oye y susurra cuentos sin fantasmas
quien me iba a decir
que un amor tan profundo me iba a mi a latir en lo más hondo de mi corazón
trae misterio el perfume que amanece de nuevo

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

Con tu mano huelo la felicidad
y vuelo ese instante sin pensar
canción de amor que llena mi habitación
repleta de porque nos y sensaciones nuevas

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

viene y va
aunque se paren los cuatro vientos

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

(Ojos de Brujo feat Bebe)






TEXTO O DESCRIPCION



14 comentaris:

  1. Que gran receta, y que bien acompañada de una preciosa cancion. Buen asalto. Besos.

    ResponElimina
  2. Buena entrada, muy amena con tus textos.
    Buen asalto! Una recetaa rica, aunque laboriosa.

    ResponElimina
  3. Se è dolce e porta pesto...allora e'bene!!

    ResponElimina
  4. Estupenda receta te llevaste, la has bordado.

    ResponElimina
  5. perfecta canción para una perfecta receta con esa variante de boniato, para mi no pues no me gusta el boniato pero pensando en mi madre que le encanta... cuando venga a casa a pasar unos dias se los tengo que hacer, perfecto asalto. Encantada de pasar por tu cocina, besos

    ResponElimina
  6. quina pinta més bona...trobo que has fet una tria moooolt original, i deliciosa (suposo, per la pintassa)
    enhorabona i un petó

    ResponElimina
  7. Qué originales!! Me encantan los ñoquis pero nunca los he hecho en casa, y estos de boniato tienen que estar la mar de buenos.
    Genial asalto! Muás
    Ni Blanco Ni en Botella

    ResponElimina
  8. Me encanta esta receta y la entrada con esa musica.
    Felicidades por el asalto.
    Besos.

    ResponElimina
  9. Nunca los habia visto de boniato y nunca con pesto! Original es un rato! Y rico seguro que tambien jejejeje

    ResponElimina
  10. Muy ricos, a mi me encanta el boniato!!!

    ResponElimina
  11. Buena y rica receta,me gusta.besinos

    ResponElimina
  12. No soy muy fan de los gnocchis pero me parece muy originales de boniatos, una receta excelente. Beso.

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!