dimarts, 23 de juny de 2015

Per un Sant Joan diferent, una coca original. Coca Mojito.






"La vida es una serie de cambios naturales y espontáneos.
No te resistas a ellos, que sólo crea dolor.
Deja que la realidad sea la realidad.
Deja que las cosas fluyan naturalmente hacia adelante
en la forma que deseen."

(Lao Tzu)




Com diu la cançó que posa música a aquesta original coca de Sant Joan: "...sin carbón no hay Reyes Magos, al igual que sin borrón no hay trato."

Així que serà veritat que toca tornar a definir el traç, reagrupar trossets, per molt petits que siguin i començar de zero, amb tota la gent fantàstica que puc presumir de tenir al costat.

Toca reinventar-se i, per això, que millor que començar per la coca de Sant Joan.

Vaig veure que el mestre Daniel Jordà feia una coca Mojito y vaig pensar que la idea era increïblement bona. Així que he dissenyat la meva pròpia recepta i he afegit una deliciosa crema al rom amb un sutil i elegant toc de llima i menta.

El resultat? Una coca fresca, dolça i deliciosa que anima a qualsevol.

Feliç revetlla a tots.



El dia abans, s'han de confitar les llimes, per fer-ho, es necessiten els següents ingredients:

  • 6 llimes
  • 1 kg de sucre
  • aigua


En primer lloc, s'ha de tallar les llimes a rodanxes i posar-les en un cassó cobertes amb aigua i dur a ebullició. Quan arrenqui el bull, s'han de retirar del foc i colar.

Llavors s'han de coure durant 15 minuts en un litre d'aigua amb 250 gr de sucre. Passat aquest temps, s'ha de retirar el cassó del foc i deixar les llimes durant una hora en remull amb l'almívar. 

Aquest pas s'ha de fer quatre vegades.

Després s'han de colar i deixar a la nevera fins a fer-les servir.



Per a fer la massa de la coca es necessita:

  • 300 g de farina de reposteria
  • 50 g de mantega
  • 60 g de sucre
  • 35 g de llevat fresc
  • 2 ous
  • 5 g de sal
  • 75 ml de llet
  • 100 g de farina d'ametlla
  • pell de llima ratllada
  • menta


Primer s'ha de desfer el llevat amb la llet tèbia, és molt important que sigui tèbia, i ho reservem. 

En un bol a s'han de batre els ous amb el sucre fins que quedi una massa blanca i esponjosa, així després la coca no ens quedarà seca, afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega que haurem deixat fora de la nevera fins que tingui una consistència de pomada. 

Els ingredients s'han de pastar molt bé. Una vegada ben pastats, s'ha d'incorporar seguidament el llevat que teniem desfet amb la llet, la farina d'ametlla i, poc a poc, la farina tamisada perquè no se'ns facin grumolls, així la coca quedarà flonja. 

La farina s'ha d'anar incorporant, a poc a poc, fins que la massa no se'ns enganxi als dits, i hem de treballar bé la massa amb les mans. Un cop sigui ben homogènia, fem una bola i la deixem reposar, tapada amb un drap, fins que dobli el volum.



A part hem de fer la crema pastissera amb els ingredients següents:

  • 5 rovells d'ou
  • 130 g de sucre morè
  • 50 g de maizena
  • 625 ml de llet
  • la pell d'una llima
  • 2 fulles de menta
  • elixir de rom


Per fer la crema pastissera de rom, s'ha de posar a bullir la llet amb la pell de llima i la dues fulles de menta -les fulles les traiem al cap de dos minuts-. 

Mentre la llet es va escalfant, s'han de batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegin i anar afegint, poc a poc, la maizena. 




Quan la llet hagi arrencat el bull, s'ha de treure del foc, colar-la i deixar que refredi, per evitar que els ous quallin i deixin grumolls, quan els afegim la llet. 

Així doncs, quan la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s'ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar a colar i posar de nou al foc. 

S'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi. 

Al treure del foc, s'ha d'afegir un raig d'elixir de rom.

Abans de posar la crema a la coca, aquesta ha de ser ben freda, així que el millor és agafar una safata, posar la crema i tapar-la amb film transparent (procurant que el film toqui la crema perquè no es formi un tel) i deixar refredar. Quan hagi perdut l'escalfor inicial, poseu-la a la nevera.

Un cop tinguem la crema freda i la massa de la coca estirada, s'ha de repartir la crema pel damunt de la massa.

La coca perquè fermenti, s'ha de deixar reposar durant al menys una hora tapada amb un drap humit.




Passat aquest temps, s'ha de pintar bé amb ou batut i decorar amb la llima confitada, pinyons i la crema que havíem guardat, fent unes tires pel damunt, i sucre.




Posem la coca al forn, que prèviament haurem escalfat, durant 30 minuts, a una temperatura d'entre 160-170º i la deixem coure fins que estigui ben dauradeta. Depenent del forn i de la mida o gruix de la coca, pot trigar més o menys, així que s'ha d'anar mirant; si es deixa torrar molt, pot quedar massa seca.

Només sortir del forn s'ha de pintar amb rom que hem de tenir amb menta durant mitja hora, i ratllar llima pel damunt. I a l'últim moment, decorar amb unes fulles de menta.






I per acompanyar la coca, Vestusta Morla.


Días raros

Ábrelo, ábrelo despacio.
Di, ¿qué ves? Dime, ¿qué ves?...¿si hay algo?
un manantial breve y fugaz entre las manos.

Toca afinar, definir de un trazo...
sintonizar, reagrupar pedazos...
en mi colección de medallas y de arañazos.

Ya está aquí...
¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?
¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Aún quedan vicios por perfeccionar en los días raros,
los destaparemos en la intimidad con la punta del zapato.

Ya está aquí...
¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?
¿Quién iba a decir que sin borrón no hay trato...?

El futuro se vistió con el traje nuevo del emperador.
¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Nos quedan muchos más regalos por abrir, 
monedas que al girar, descubrar un perfil.
Ya empieza el celofán...y acaba en eco!!!

(Vestusta Morla)






TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. Esta noche me pondré con el prefermento, porque mañana quiero que mis Juanes tenga su coca.....aunque ya voy tarde pero bueno, entrará dentro de su día jaja.
    Una nueva versión muy original
    Besinos

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!