dimecres, 1 de gener del 2014

2014 i una recepta de luxe. Calamars farcits de gambons.






“Si digo que tengo tinta,
pero que no es de escribir,
y que tengo muchas patas,
¿quién piensas que soy, di?”

(Endevinalla)


 

Amb aquesta recepta, començo l'any. Deixo el 2013 amb molts moments bons i d'altres de no tan bons, però rodejada de gent que estimo i amb un nou blog. 

Un blog, que m'ha permès conèixer molta gent fantàstica i passar molt bones estones, amb riures i vetllades plenes de complicitat, que espero que segueixin durant aquest any que comença; gràcies a tots els que ho heu fet possible. 

Als meus pares, per seguir-lo incondicionalment; a TU per estar al meu costat i probar els plats, tant els bons, com els fracassos -que també n'hi ha- i el més important, per ser com ets i recolzar-me; i a tots els que em llegiu, per donar-me la il·lusió de seguir publicant receptes.

Bon 2014 a tothom, des d'aquí, us desitjo el millor.



Ja en un post anterior vaig parlar dels calamars, concretament dels calamars gegants. Sens dubte, els calamars gegants són uns animals curiosos, però els normals, també ho són.

Avui, curiositats d’una animal peculiar.

Sabíeu que els calamars avancen gràcies a un sistema de propulsió a xorro? Absorbeixen aigua per una part del seu cos –la cavitat paleal-, i les contraccions dels músculs d’aquesta cavitat, expulsen l’aigua, a pressió, a través d’un òrgan anomenat embut, que es troba sota els seus ulls. Així, controlant la quantitat d’aigua que passa per l’embut, i canviant-lo de direcció cap a un o l’altre costat del cos, poden regular la seva velocitat i moure’s cap a on volen.

Molts estudis s’han fet del calamar i dels seus hàbits, sobretot en aigües d’Austràlia i de Tasmania, i algunes de les conclusions a les que s’han arribat resulten més que curioses:

- els calamars, per reproduir-se, tenen sessions de sexe de tres hores, tan intenses, que després, durant mitja hora, no poden ni nadar.

- tant els mascles, com les femelles, poden canviar de color des de groc semblant a la sorra a violeta fosc amb reflexes verds i taronges.

- si veuen perill, poden produir un núvol de tinta per despistar l’enemic.

- viuen menys d’un any i s’ajunten moltes vegades per reproduir-se.

- els mascles de l’espècie Octopoteuthis Deletrón, copulen tant amb mascles, com amb femelles. Diuen els científics que la diferència és tant petita entre els dos sexes que no es donen ni compte. (viuen entre 400 i 800 metres de profunditat, així que no crec que vegin massa)


I l’última, que més que una curiositat del calamar, és una anècdota.

Fa un temps vaig llegir una noticia que em va deixar parada. Resulta que una dona de 63 anys, de Corea del Sur, que va ser inseminada per un calamar semi-cru, en un restaurant de Seúl. Si, si, com ho sentiu. La dona, notava una sensació estranya a la boca, que no era altre cosa que 12 bebés calamars que van començar a créixer a la seva boca després d’ingerir bossetes d’esperma que, al entrar en contacte amb la carn, intentaven créixer.

I és que a diferents països asiàtics –a diferència del que es fa aquí-, no es treuen les visceres, ja que estan considerades com un poderós afrodisíac.

Així que, un avís, renteu bé els calamars, sinó voleu embarassos no desitjats. En el país que estem, potser us obligarien a tenir-los.



Els calamars farcits són un plat de tota la vida. Recordo haver-ne menjat moltes vegades; els que fa la meva mare, són exquisits. A més a més, admet mil possibilitats a l’hora de farcir-los, així com infinitat de salses, per acompanyar-los.

Crec que és una recepta ideal per servir de plat principal, després d‘un complert aperitiu, i així ho vaig fer per Nit Bona.

En aquest cas, vaig fer-los farcits de gambons, les seves potes i un bons sofregit de porro. La salseta, no té nom.

Un altre avís, tingueu pa a la vora. Jo vaig fer uns panets de ceba i farigola que acompanyaven, de luxe, a aquests calamars.



Per fer-los es necessiten els següents ingredients (8 persones a raó d’un calamar per cadascú):


Pels calamars:

  • 8 calamars grandets i les seves potes
  • 3 porros grans
  • 500 gr de gambons (ja pelats)
  • Jerez
  • Un raig de mel
  • 1 cullerada de salsa de tomàquet casolana
  • Sal i pebre
  • 2 ous durs
  • mantega


Per la salsa:

  • 4-5 cebes grans
  • 2 pastanagues
  • 2 alls
  • 2 tomàquets ratllats
  • Brandy
  • Caldo de peix
  • Sal i pebre


El primer de tot, és netejar bé el calamar. La Berta, la peixatera on la mare compra el peix, me'ls va deixar ben nets i em va separar els cossos de les potes, tot i això, s'han de netejar bé amb aigua i donar la volta a les bosses dels calamars. Per fer-ho, amb el dit gros, s'ha d'anar empenyent des de la punta del calamar, cap a dins, i després, mica en mica, anar donant la volta, com si es tractés d'un mitjó.

Una vegada girada la bossa, s'ha de tornar a rentar molt be, i ja podem reservar. Sense donar la volta, així al coure, no rebenten.

Les potes i les aletes, ja es poden deixar tallades a trossets ben petits, perquè s'han d'afegir al sofregit, que és el següent pas.




Si els gambons els heu comprat sencers i no pelats, en un cassó s'han de sofregir els caps i les cloves amb una mica d'oli, i una vegada ben sofregits, s'ha d'afegir mig got d'aigua i deixar que bulli uns minuts. Després, s'ha de colar aixafant bé els caps i aquest suquet servirà per donar un sabor especial a la salseta.




En una paella a part, s'ha de sofregir, amb mantega, els porros, fins que siguin tous.




Llavors, s'ha d'afegir un raig de mel, una cullerada de tomàquet fregit casolà, salpebrar i deixar sofregir uns minuts més. 

Abans de tirar els gambons, les potes i aletes del calamar, s'ha de tirar un bon raig de Xerès i deixar que s'evapori. Llavors, ja podem afegir els gambons a trossets ben petits i les potes i aletes de calamar i deixar coure fins que tot sigui ben cuit.



 
A part, s'han de coure dos ous durs i quan siguin prou freds per pelar-los, s'han de tallar a trossets i afegir al farcit.

I reservem fins que es refredi.




Una vegada el farcit sigui fred, ja podem omplir els calamars. Hi ha qui ho fa amb l'ajuda d'una màniga pastissera, jo, en aquest cas, com els calamars eren grossos amb una cullera n'he tingut prou. Heu de vigilar de no omplir-los massa, ja que s'encongeixen molt i podrien rebentar; s'ha de deixar, aproximadament, un dit sense omplir. I una vegada plens, s'han d'anar tancant amb escuradents.




En una cassola, on després els courem, s'han de fregir, per marcar, els calamars i treure'ls.




En el mateix oli, s'ha de sofregir la ceba a juliana, els alls picats i les pastanagues a rodanxes, fins que comencin a daurar-se. Llavors s'han d'afegir els calamars, un bon raig de brandy (gairebé mig got), l'essència dels caps dels gambons i caldo de peix fins a cobrir els calamars.

I a coure fins que els calamars siguin cuits i la salsa hagi reduït; és el moment de rectificar de sal.

La salseta la podeu deixar tal qual. Jo, en aquest cas, vaig triturar-la fins aconseguir una salseta ben fina. Si la deixeu coure una mica amb els calamars, es tornarà més fosca i gustosa.




Si els feu d'un dia per l'altre, el sabor és encara més exquisit, si pot ser, és clar.



I per menjar aquests deliciosos calamars farcits, que millor que una mica d'alegria!


Todos los días sale el sol

Subiendo pa' abajo, bajando pa' arriba
perdiendo imperdible que tu no querías
que a gusto en tu colchón bañado en sudor

me encuentro a la luna, que estaba dormida
estas no son horas, pregúntale al día
que vamos a hacer hoy pa' darle color, color!

ey chipirón,
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol

soñando en tus bragas, perdiendo la vida
cruzando fronteras que no eran prohibidas
hagamos el amor, follemos tu y yo

que noche más corta, que nunca termina
que ganas de verte y comerte la vida
y ya ha llegado el sol, chispas y calor, calor!

ey chipirón,
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol

que ganas de verte y comerte la vida
no importan las horas, de noche y de día
que ganas de verte y comerte la vida
soñando en tus bragas, perdiendo la vida

subiendo pa' abajo, bajando pa' arriba
no importan las horas, de noche y de día
soñando en tus bragas, perdiendo la vida
por verte en mi cama, y comerte entero...

ey chipirón,
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol chipirón
todos los días sale el sol

(Bongo Botrako)







TEXTO O DESCRIPCION





4 comentaris:

  1. Qué ricos Marta, con ese relleno y la salsita tan rica, me encantan. Estupendo asalto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Rosa! Me alegro que te gusten! Pero no es un asalto! Un abrazo y feliz año.

      Elimina
  2. Doncs si, curiosos aquests animals eh?? Els trobo boníssims farcits del que sigui, però així amb gambot queda molt festiu i és ideal per aquestes dates! Feliç 2014 i a continuar publicant amb la mateixa il.lusió!

    ResponElimina
  3. Els calamars farcits, a casa, són un plat típic de Nadal! Aquests t'han quedat brutals! Una abraçada i Bon Any Marta!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!