"Se dará tiempo al tiempo,
que suele dar dulce salida
a muchas amargas dificultades."
(Miguel de Cervantes)
Moltes vegades us he parlat de l'Ibán Yarza, la meva clau d'entrada al fabulós món del pa. I des que vaig entrar a aquest món, m'he tornat molt exigent amb el pa, i amb la brioxeria.
Hi ha llibres que una vegada els agafo, no els deixo anar fins que gairebé completo totes les receptes. Això em passa sobretot amb els de pa. Primer em va passar amb el llibre del Daniel Jordà i, quan va sortir "Pan casero", amb el de l'Ibán. I una d'aquestes receptes que més ganes tenia de fer i que havia tastat en un dels molts tallers que he fet amb ell, és aquesta deliciosa trena semi-integral amb nous, mel i dàtils. Una delícia, contundent, però gens empalagosa i molt sana.
No hi ha res més especial, per mi, que les olors a la cuina. Sobretot quan elabores brioxeria o pa. La olor a massa, la olor de la fermentació, del llevat, del pa dins del forn...
Per fer aquesta deliciosa trena es necessiten els següents ingredients:
Per la massa:
- 225 gr de farina de força
- 50 gr de farina integral
- 80 gr de llet
- 55 gr d'ou (1 unitat)
- 15 gr de mel
- 10 gr de sucre
- 25 gr de mantega
- 15 gr de nous picades
- 12 gr de llevat de forner
- 3 gr de sal
Pel facit:
- 150 gr de nous
- 40 gr de dàtils
- 40 gr de mantega
- 30 gr de mel
Per la glassa:
- 50 gr d'aigua
- 100 gr de sucre
- 1 culleradeta de suc de llimona
En primer lloc s'han de picar les nous el més finament possible i barrejar tots els ingredients de la massa, menys la mantega i treballar-la bé. És una massa bastant enganxosa. Per això, s'ha de deixar reposar uns deu minuts abans de treballar-la bé. Passat aquest temps és més malejable i s'ha d'amassar, plegant sobre si mateixa i fent-la rodar sobre la taula, durant uns vuit minuts o fins aconseguir una massa llisa, homogènia i brillant. Llavors s'ha d'afegir la mantega i tornar a pastar fins que s'integri bé i torni a estar llisa i brillant.
Mentre reposa, s'ha de fer el farcit barrejant les nous picades a trossos irregulars, els dàtils a trossets ben petits, la mel i la mantega en consistència pomada.
Una vegada la massa ha fermentat, s'ha d'estirar formant un rectangle, amb l'ajuda d'un corró, que sigui el doble de llar que d'ample, d'uns 60x30cm. Una vegada fet el rectangle, s'ha de repartir uniformement el farcit pel damunt i enrotllar la massa, verticalment, com si es tractés d'un braç de gitano. I quan tingueu el cilindre de massa, s'ha de tallar, també en sentit vertical, pel mig, amb l'ajuda d'un ganivet que talli bé. Al fer-ho es veuran les capes de farcit. I llavors, s'ha de trenar les dues meitats i segellar bé cada extrem apretant bé amb els dits fins que les puntes de la massa estiguin perfectament unides.
Aquesta trena ha de fermentar entre una hora i mitja i tres hores, depenent de la temperatura de l'habitació. Ha de créixer molt i esponjar-se.
S'ha de coure al forn prescalfat a 210ºC, durant, aproximadament, 30 minuts.
Si teniu ventilador al forn, no el poseu, ja que es pot daurar massa i si veieu que sense aire també es daura massa, podeu tapar-la amb una mica de paper d'alumini.
Mentre cou la trena, s'ha de preparar la glassa dissolvent el sucre amb l'aigua i escalfant fins que bulli. Ha de bullir un parell de minuts perquè l'almívar espessi una mica, i afegir el suc de llimona. La glassa s'ha de posar calenta i només treure la trena del forn. S'ha de posar de manera generosa.
D'un dia per l'altre està espectacular.
I per acabar una de les cançons d'una de les pelis nyones que més m'agrada mirar: Because I Said So.
World spins madly on
Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on
Everything that I said I'd do
Like make the world brand new
And take the time for you
I just got lost and slept right through the dawn
And the world spins madly on
I let the day go by
I always say goodbye
I watch the stars from my window still
The whole world is moving and I'm standing still
Woke up and wished that I was dead
With an aching in my head
I lay motionless in bed
I thought of you and where you'd gone
and let the world spin madly on
I thought of you and where you'd gone
And the world spins madly on
(The Weepies)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!