diumenge, 24 d’abril de 2016

Galetes de la sort. Per qui encara la busca...





"El que no cree en la magia
nunca la encontrará."

(Roald Dahl)



No fa gaire vaig llegir al Muy Interesante, un article que, "valga la redundancia", em va semblar d'allò més interessant. Començava amb la següent història:

"Entre sus amigos, Joan tenía fama de cenizo. En menos de tres días, su novia le había plantado por su amigo de toda la vida, sus jefes le habían concedido un traslado al destartalado despacho del semisótano -un magnífico habitáculo de 2x2 con vistas al muro del patio- y su gato había aprovechado el momento para practicar el salto de altura desde la ventana de su apartamento, en un octavo piso. El gato, además, había demostrado experimentalmente que eso de las siete vidas era, en realidad, un cuento chino. Pero aquella mañana, Joan creía tener un buen motivo para pensar que su suerte, por fin, iba a cambiar. Allí mismo, bajo la mesa del despacho, relucía una brillante moneda de un euro. "Ahí está -pensó nuestro hombre-, el euro de la suerte", y con un rápido movimiento se lanzó a por él. En su entusiasmo, Joan no percibió que la mesa era algo más ancha por aquel lado, así que cuando alzó la cabeza se golpeó violentamente. Un compañero lo encontró inconsciente unos minutos después. La moneda, por cierto, había desaparecido."

Explicada la història, plantejaven una sèrie de preguntes com si el destí jugava amb el bon jan de'n Joan, si és que aquest estava pagant els pecats d'una vida anterior, que si va deixar la pota de conill a casa...etc, però concluïen que darrera de la seva aparent mala sort no s'amagava cap complot, ni tampoc havia estat víctima de mal d'ulls perquè la fortuna, en definitiva, depèn de nosaltres mateixos. Al menys això és el que sosté el psicòleg Richard Wiseman, autor d'un curiós estudi.

Després de deu anys d'investigacions i centenars d'experiments, Wiseman no només afirma que deixar la sort en mans de la superstició resulta ridícul, sinó que afirma que amb la nostra actitud podem influir notablement en que la sort canvi cap a bé.

Afirmació que ja ve de lluny, en realitat. Jacinto Benavente ja afirmava fa gairebé un segle que "todos creen que tener talento es cuestión de suerte; nadie piensa que la suerte pueda ser cuestión de talento".

Sembla ser que el Diccionari de la Reial Acadèmia recull sobre aquest fenomen fins a 19 entrades, definint-lo des de "encadenamiento de los sucesos, considerado como fortuito o casual" fins a "circunstancia de ser, por mera casualidad, favorable o adverso a alguien o algo que ocurre o sucede".

Però segons Wiseman, l'Acadèmia no pot estar més equivocada; segons ell només els supersticiosos creuen que algú neix amb estrella. I els supersticiosos venen de la costum, d'anys i anys en els que la via que es creia eficaç per trobar la bona fortuna es basava en amulets, que anaven des de potes de conill a ferradures. 

Però les persones afortunades utilitzen, sense saber-ho, una sèrie d'estratègies com esperit constructiu, són de mires obertes i tenen habilitat per crear oportunitats i seguir la seva intuïció.

Per això Wiseman, va voler demostrar-ho amb un altre experiment en el què proposava a un grup de voluntaris que comptessin el número de fotografies que apareixien en un diari. Mentre que els poc afortunats trigaven una mica més de dos minuts en completar-ho, els afortunats només trigaven, tant sols, uns segons. I és que, simplement, havien vist que a la segona pàgina del diari hi havia un gran anunci que deia: "deje de contar, diga al controlador que ha visto este anuncio y ganará 250 dólares." Només uns quants van detectar-ho. En realitat, els que estaven més tensos i preocupats per comptar les imatges ni es van adonar de l'anunci, tant és així que els dies en que tenen mals pressentiments, els supersticiosos haurien de quedar-se a casa. Segons Wiseman, "las personas supersticiosas que creen firmemente que son poco afortunadas, realmente se sentirán más tensas ciertos días. Con total seguridad se sentiran estresadas, conduciran peor, posiblemente estarán más distraídas y serán más propensas a tener un accidente".

Així que la mala sort és conseqüència d'un mateix. Quan més preocupats, pitjor sort tindreu.

I és que les persones tenen mala sort, senzillament, perquè o no veuen les bones ocasions que diàriament estan al seu voltant o les desaprofiten. I també és important si la percepció que tenen les persones del que succeeix és positiva o negativa.

I per això Wiseman va crear "l'escola de la Fortuna" a la Universitat de Hertfordshire, per ensenyar a tots els que creuen que no poden fer res per millorar la seva fortuna, que la sort no es modifica amb talismans o conjurs, sinó amb una millor predisposició cap a la vida. Durant un mes, els experts de l'escola preparen als estudiants per aprofitar totes les oportunitats que se'ls presentin, per trencar amb la rutina diària i, en definitiva, per canviar el xip per un més positiu.

I és que Wiseman és rotund: "Percibir que la suerte depende de nuestra razón junto con una dosis de ciencia y sano escepticismo puede ser muy positivo en nuestras vidas".



I seguint les indicacions de Wiseman, no podia deixar passar la oportunitat d'endur-me, del fabulós "Restaurante Imaginario" de l'Iván, aquestes delicioses galetes de la sort, perquè tant si la busqueu, com si no, están delicioses i són divertides de menjar. I és que altra vegada arribem a l'últim diumenge del mes i tots els lladres de cuines sortim al carrer. Asaltablogs al poder!

I és que la recepta i el post no pot ser més adient, ja que és evident que l'Iván és una d'aquelles persones que veu les oportunitats i les aprofita. Ha creat un espai, seu, on compartir el seu amor per la cuina i això, creieu-me, a molta gent li agradaria dir que ho ha fet.

Gràcies Iván per la recepta, l'he hagut d'adaptar als ingredients que tenia per la cuina perquè al final se'm va tirar el temps a sobre, però he gaudit igualment passejant-me per la teva fabulosa cuina.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 1 clara d'ou
  • 1/2 culleradeta de pasta de vainilla
  • un pessic de sal
  • 30 gr de farina
  • 50 gr de sucre


En primer lloc, s'han d'escriure els missatges que volem posar dins de les galetes de la fortuna, en tires de paper de, més o menys, 2,5cm x 10cm.




Una vegada escrits tots els missatges, s'ha de posar a prescalfar el forn a 200ºC i mentre, anar preparant la safata de forn ben coberta amb paper vegetal.

Finalment, s'ha de preparar la pasta de les galetes, per això, s'ha de separar la clara del rovell i batre-la juntament amb la vainilla, la sal i el sucre fins que escumi i blanquegi i, per últim, s'ha d'afegir la farina amb moviments envolvents fins que resulti una massa homogènia amb tots els ingredients ben integrats.

Llavors, s'han de fer cercles ben fins de massa i coure, aproximadament uns 5 minuts o fins que els costats del cercle siguin daurats i el centre lleugerament blanc. 




Es poden fer de cop, però després s'ha de treballar molt ràpid posant les frases dins les galetes, ja que si aquestes es refreden es trenquen. Per això, i com no en feia molta quantitat, jo he preferit fer-les d'una en una.




Només sortir del forn, s'ha de girar la galeta, posar el paper al mig, doblegar per la meitat com si féssim mitges llunes i després posar els extrems cap a baix per donar la seva forma característica. Com a truc es poden deixar les galetes al damunt d'un got perquè es refredin o dins de motlles de cupcakes o oueres, com he fet jo.




I ja només queda menjar les galetes i llegir amb atenció el missatge. Creieu en la sort?





I per acabar el post d'avui, una preciosa cançó.


Cançó de l'Ovidi - A la vida

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes
que passen prop de mi.

Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí.
Havent-te'n tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah! la vida...

Encara espere tant de tu,
que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà.
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena,
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

(Maria Arnal i Marcel Bagès)






TEXTO O DESCRIPCION



7 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta historia de la sort, la veritat es que sempre he pensat que la sort, per dir-ho d'alguna manera, se l'ha de buscar cada un. M'ha fet gràcia que fins hi tot hagis posat missatges!!

    ResponElimina
  2. Estas galletitas siempre han llamado mi atención, pero nunca he mirado como prepararlas. Buen asalto!
    Besos

    ResponElimina
  3. una receta muy interesante, si señor. Gran asalto!

    ResponElimina
  4. anda que ricas, me encantan estas galletas con mensajito...te han quedado fantásticas. Por cierto estoy de concurso en mi blog hasta finales de mayo, anímate a participar que regalo muchos premios. Un besito,
    http://elbauldelasdelicias.blogspot.com.es/2016/03/3-concurso-el-baul-de-las-delicias-con.html

    ResponElimina
  5. JAjaja el Jacinto Benavente, quanta raó! Això però, no deixa de ser una mica de sentit comú, si penses que alguna cosa anirà malament, per poc que hi vagi hi pararàs atenció i et semblarà catastròfic, en canvi, si creus que tot anirà bé, per poc que hi vagi ho trobaràs genial! És allò del got mig ple o mig buit.
    M'encanten aquestes galetes de la sort. No sabia que es poguessin fer a casa. M'ho apunto :-)
    Un petó
    Blanca

    ResponElimina
  6. Esta receta tampoco la vi!! Que original y rica!!!

    ResponElimina
  7. Un asalto de lo más divertido y rico, se me pasaron por alto!!
    Besps

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!