diumenge, 14 de febrer de 2016

"Azul oscuro casi negro". Alubias de Tolosa.






"Mejor es la comida de legumbres donde hay amor
que de ternero cebado donde hay odio."

(Dita popular)




Al País Basc sempre es diu que qui treballa ho fa per "llevar las alubias a casa", el que evidencia com d'importants són aquestes llegums a la zona.

I és que les mongetes proporcionen una part considerable de la proteïna vegetal que el nostre cos necessita i per això, com a llegum, és un dels productes bàsics d'una alimentació correcta.

Diuen que abans, als "caseríos" les mongetes constituïen el menú diari, excepte els diumenges que para variar es menjava cigrons i bacallà. 

Les de Tolosa, en concret, no se sap molt bé d'on van arribar. Hi ha qui diu que van ser introduïdes a la península provinents de les Amèriques al segle XVI, després de la seva colonització. No obstant, sembla que hi ha altres hipòtesis que defensen la teoria de que aquí, abans de la descoberta d'Amèrica, ja n'hi havien, però que encara faltava temps perquè fossin acceptades com a aliment bàsic i es generalitzés el seu consum.

Diuen que a excepció del llenyataires i "ikazkiñek", que van seguir defensant les faves com a aliment reparador dels seus esforços a la feina i un major poder alimentici, cap a finals dels segle XVII i principis del XIX, la mongeta va començar a tenir la importància que es mereixia i el seu cultiu va augmentar convertint-se en plat obligat a la majoria de les cases de Gipuzkoa a mitjans del segle XX, tot i que la segona meitat de segle no va ser tant bona per aquesta llegum. Aquesta última dècada, però, i gràcies als nutricionistes que remarquen que és un dels aliments d'orígen vegetal més ric en proteïnes, amb gran quantitat d'hidrats complexes i molta fibra, a més de minerals i vitamines, en especial del grup B, així com la moda a la tradició, ha fet que revifessin.

I és que aquesta mongeta d'un color "azul oscuro casi negro", a part del seu increïble color és un aliment ideal per enfortir els ronyons, per millorar l'estrenyiment, reduir el colesterol, per la pressió arterial i, per suposat, per fer entrar en calor els dies de fred.




Ah, i la identificació de les mongetes "de Tolosa", no és perquè la producció sigui exclusivament al municipi o comarca, sinó per la tradició de mercat de la localitat en comercialitzar-la.



La recepta és la original del Restaurante El frontón, on diuen es mengen les millors mongetes de Tolosa. I el vi, boníssim. De Maset del Lleó. El Cabernet Franc, una edició limitada que m'ha agradat molt. 






Ah, i ja que he posat el títol que he posat, una altra recomanació, no deixeu de mirar la pel·lícula "Azul oscuro casi negro", a mi em va agradar molt.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients (4 personas):

  • 500 gr de mongetes negres de Tolosa
  • 2 litres d'aigua
  • 1 raig d'oli d'oliva
  • sal

"Sacramentos" (opcional):

  • Piparras
  • Berza
  • Morcillas de Beasain
  • Panxeta ibèrica


Aquestes mongetes, si són de bona qualitat, no cal posar-les en remull, només netejar bé i cap a la cassola.

Llavors, s'ha d'afegir 4 litres d'aigua per cada quilo de mongetes, així que si fem mig quilo, s'haurà d'afegir un parell, d'aigua freda, un raig d'oli d'oliva i dur a ebullició amb el foc al màxim.

Quan arrenqui el bull s'ha de baixar el foc gairebé al mínim i deixar coure fins que la mongeta sigui ben tendre (unes 3 o 4 hores), mantenint la temperatura. Jo he fet servir l'olla de cocció lenta, així que una vegada van arrencar el bull, cap a dins i 8 hores a "slow".

Les mongetes no s'han de remenar, simplement agitar la cassola de tant en tant fent cercles suaument.

Si ho feu amb cassola, possiblement s'hagi d'afegir aigua -sempre freda, sobretot-, com en l'olla de cocció lenta no s'evapora res, no cal afegir-ne.

I la sal, s'ha d'afegir quan la mongeta sigui cuita, mai abans o se'n separaria la pell.

Jo aquesta vegada no vaig afegir més "sacramentos" que unes piparres pel damunt, però si voleu s'ha de coure la morcilla i la panxeta a part i afegir-los al final, amb una mica de "berza" escaldada i sofregida amb una mica d'all.






I per acabar, una balada preciosa d'Hertzainak.


Aitormena

Ez dira betiko garai onenak
azken finean gizaki hutsak gara
Barearen ostean dator ekaitza
Udaberri berririk ez guretzat
Denborak aurrera etengabian
ta orain ezin eutsi izan giñana
rutinaren morriak bihurtu gara
lehen aska gaitzetan.

Ohartu gabe arrunt bilakatuta
Ohartu gabe heldu gara mugara
Mundua jautsi zaigu gainera
maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

Ez dakigu non dagoen hoberena
Bila dezagun beste lekuetan
Ba, zin dagizut ez dizudala
inoiz gezurrik esan eta
zaude zihur ezin izango
zaitudala ahaztu inoiz
aitortzen dut izan zarela
ene bizitzaren onena
baina orain, maitia lehen baino
lehen aska gaitzetan.

(Hertzainak)


Traducció:

Los mejores momentos no son para siempre
Al fin y al cabo somos simples humanos
tras la calma viene la tempestad.
No habrá nuevas primaveras para nosotros.
El tiempo avanza sin cesar
Y ahora no podemos ser lo que fuimos
Nos hemos vuelto esclavos de la rutina
Cariño, liberémonos cuanto antes

Sin darnos cuenta nos hemos acostumbrado
Sin darnos cuenta hemos llegado al fin
El mundo se nos ha caído encima
Cariño, liberémonos cuanto antes

No sabemos dónde está lo mejor
Busquemos otros lugares

Si, te juro que nunca te he mentido
Y seguro que no te olvidaré jamás
Confieso que has sido lo mejor de mi vida
Pero ahora, liberémonos cuanto antes.







   TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!