diumenge, 26 de juliol del 2015

Musclos farcits. Els devoraràs com un tigre (la closca i tot).






"La mente que se abre a una nueva idea,
jamás volverá a su tamaño original."

(Albert Einstein)




Últim dia del mes. Últim robatori abans de l'estiu. L'objectiu? La lladregota guanyadora d'aquesta temporada.

Es diu Elvira i és una de les lladres més actives d'aquest repte.

Arquitecta tècnica de professió, ara es dedica plenament a la cuina, la seva gran passió. Igual que jo, té una espècie de fixació a recopilar receptes de cuina, ja sigui acumulant retalls de revistes, llibres de cuina o anotacions per tot arreu que, després, intenta transmetre a través del seu extens blog de cuina: Así se come en Granada.

El seu pare li deia: "Tu no comes para vivir, vives para comer."

I crec que, a part de la recepta que m'enduc de la seva cuina, em quedo amb aquesta frase.



Fins fa poc, no podria dir que m'encantessin els musclos. Ara si. Definitivament, m'agraden tant com per demanar-me de primer plat, una gran olla de musclos al vapor. Això si, només si són de roca i no massa grans. 

Però sempre, sempre, he adorat els musclos tigre.

Així que quan vaig veure aquesta recepta, no vaig dubtar-ho. Una tapa perfecte per un sopar d'estiu.

L'Elvira els anomena "Periquitos" i jo avui, faré una versió lliure i tota comestible de la seva recepta. 

Els devorareu sencers.

Els musclos, a més a més, són una gran font de vitamines i nutrients, són sans i assequibles per qualsevol butxaca. Així que no hi ha excusa possible.




Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Pel farcit:

  • 2 kg de musclos
  • 900 gr de llet sencera
  • 100 gr de nata 
  • 50 gr de tomàquet fregit
  • 160 gr de mantega 
  • 100 gr de ceba tendra picada
  • 50 gr de pebrot verd
  • 50 gr de pebrot vermell
  • Tabasco
  • 300 gr de musclos picats
  • 175 gr de fumet
  • 15 gr de vi de Xerès
  • 175 gr de farina
  • 100 gr d'aigua de coure els musclos
  • 1 ou dur
  • sal i pebre

Per l'arrebossat:

  • 1 ou
  • farina
  • farina de galeta

Per la closca comestible:

  • aigua molt freda
  • farina de tempura
  • tinta de calamar


En primer lloc s'han de netejar bé els musclos; les closques han d'estar ben netes, ja que ens serviran de motlle.




Una vegada nets, s'han d'obrir els musclos al vapor, en una cassola amb un rajolí d'aigua i quan siguin oberts, s'ha de retirar la carn i picar-la finament. El caldo, s'ha de colar, reduir-lo a 100 gr i reservar.

En una paella s'ha de fondre la mantega i afegir la ceba ben picada, que s'ha de coure a foc suau fins que sigui ben transparent i llavors, s'han d'afegir els pebrots a dauets, i quan tot sigui daurat, s'ha d'afegir el tomàquet fregit i el xerès. Quan hagi reduït una mica, s'ha d'afegir la farina que s'ha de coure fins que comenci a ser d'un color marró.

I arribats a aquest punt, s'ha d'afegir l'aigua dels musclos reduïda, el fumet de peix, la llet i la nata i coure sense deixar de remenar, com si féssiu croquetes.

Finalment, s'ha d'afegir els musclos i l'ou dur, ambdós picats, i rectificar de sal, pebre i tabasco. És important que no afegiu més sal fins aquest moment, ja que l'aigua dels musclos i el fumet, ja n'aporten suficient.




Quan tingui la textura que ens agrada, s'ha de retirar el foc.

Mentre es refreda una mica, s'ha de cobrir cada closca de musclo amb un tros de paper film i després farcir-los bé, fins que quedin una mica bombats, com si fos un musclo sense obrir.

I cap a la nevera, un mínim de 3 hores.

Per acabar de fer-los, passada l'estona de repòs a la nevera, s'han de treure de les closques estirant el paper film. Han de quedar amb forma de musclo.




Llavors, s'han de passar primer per farina, després per ou batut i, finalment, per pa ratllat.




I aquí bé la part més curiosa i original.

Abans de fregir-los, s'ha de preparar una tempura amb aigua ben freda, tinta de calamar i farina fins a obtenir una pasta semilíquida.




Quan l'oli sigui ben calent, s'ha de cobrir amb la tempura negra la part inferior dels "musclos" de pasta i deixar fregir com si fossin croquetes.

I llestos. Uns musclos tigre totalment comestibles.




Bona idea, no?



I acabo amb la banda sonora d'una sèrie que inicialment vaig rebutjar, com els musclos, i que ara veig sovint.


Blank piece of paper

I've been staring
At this blank piece of paper for an hour
Trying to write this love song about you
But all the pretty words
That come to mind don't rhyme
Plus they make me sound like a fool

And you are on the plane flying in
While I'm struggling with this song
Trying not to say what I want to say
Which is I love you
I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to get in bed with you

Every situation's different from the one before
Now it's me who's waiting by the door
You are in a cab driving back home
Oh, I rearranged the furniture around again
I thought I'd mention that too

I'll say you make my day
And I'll say I can't wait to be with you again
And I'll say you make me shake
And I'll say I can't wait to get in bed with you

(Luthea Salom)






TEXTO O DESCRIPCION



9 comentaris:

  1. Ayyy medre, que ricos!!! Guárdame algunos para comer :D Besos!!

    ResponElimina
  2. Muy buen asalto, una receta estupenda

    ResponElimina
  3. Mmmmmm, como me gustan esos mejillones!!!! Creo que si los tuviera delante no podría parar!!!! Jejeje

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
  4. Wauuuuu!!!! no perdon, en mayuscula WAUUUUUU!!!! esto está para patentarlo y ponerlo en el mejor sitio del mundo. Nunca se me habria ocurrido lo de la concha comestible. Te lo copio, asalto, robo.... me han encantado y pienso hacerlo asi. Menudo éxito, felicidades!!!
    Besos.

    ResponElimina
  5. una pinta buenisima, me encantan!

    ResponElimina
  6. ¡Alaaa! ¿Totalmente comestibles?!! Siempre los he probado en la cascara. ¡Son geniales!

    ResponElimina
  7. Ohhhh són musclos amb trampa, que originals!! Així segur que em menjo la closca!! ;)
    Petons
    Anna

    ResponElimina
  8. Ostres, una idea genial això de la closca comestible!!! A mi els musclos tigre mai m'han fet gràcia pero veient aquests que ens has preparat m'ha entrat el cuquet, jajajaja!!! Un robatori d'alçada, felicitats!!!
    Un petó
    Blanca

    ResponElimina
  9. Molt bona pinta tenen aquestos musclos, la pena es que a mi no m'agraden però al meu xic i a sa casa si aixi que li donaré aquesta delicia per a que la cuïne quan vullga ^_^
    Bss!!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!