diumenge, 8 de maig del 2016

Kouign-amann. Records d'infància.





"Cuando yo tenía cinco años,
mi madre siempre me decía que la felicidad
es la clave para la vida.
Cuando fui a la escuela,
me preguntaron qué quería hacer cuando fuera grande,
escribí feliz.
Me dijeron que yo no entendía la pregunta.
Les dije que no entendían la vida."

(John Lennon)



La memòria és força curiosa. A vegades, no saps com, hi ha records que són imborrables encara que aparentment, no tinguin cap mena de transcendència. Un d'aquests records, per mi, és el Kouign-amann. 

No sé quants anys fa que vaig anar de viatge a la Bretanya, amb els meus pares, el meu germà i uns amics de la família. Vam llogar una autocaravana i després de passar per EuroDisney, vam fer ruta per terres bretones. En una de les parades, ni tant sols recordo a on, vam berenar en una plaça de pedra i recordo, com si fos avui, el gust d'aquella mena de pastisset-galeta-pastadefull de mantega.

Ens va agradar tant que vam comprar una postal on sortia la recepta per intentar reproduir-lo al arribar a casa. Aquesta postal apareix cada cert temps (anys) i torna a desaparèixer, igual que el record. Fa anys i anys que tinc al cap fer-la.

I l'altre dia, per fi, la vaig fer per regalar-li a la mare.

Només puc dir que, després d'hores d'elaboració, no vaig poder resistir-me a tastar-lo només sortir del forn. 

Recordeu l'escena de Ratatoullie on el crític Anton Ego prova un mos del plat i torna automàticament a la infància? Doncs durant mil·lèsimes de segon, tornava a ser petita, a aquella plaça d'on ni recordo on.



El culpable és el Kouign-amann, una espècie de pastisset fullat típic de la ciutat de Douarnenez, de la regió francesa de la Bretanya. 

El seu nom, en bretó, significa "pastís de mantega" i els ingredients bàsics són ben simples: farina, mantega i sucre.

Com gairebé sempre, hi ha diferents teories sobre la seva invenció. Hi ha qui diu que va ser conseqüència de la falta de farina (el que explicaria que tingui una alta proporció de mantega i sucre), altres diuen que va ser un accident a l'hora de mesurar els ingredients i altres que es deu a la influència dels mariners danesos i noruecs. En general, però es diu que va ser Yves-René Scordia, un forner i pastisser local del segle XIX.

S'elabora a partir d'una massa de pa fermentada que s'unta amb mantega i sucre abans de ser plegada, el que li dona després una consistència lleugerament fullada, que recorda a la pasta de full.

Quan encara està tebi és deliciós i es recomana el seu consum el mateix dia en que es forneja, per això allà és típic encarregar-los.



Per fer aquesta recepta, que he tret del fantàstic blog "Dulce Tradicción", es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de farina de rebosteria
  • 135 gr d'aigua tèbia
  • 10 gr de llevat fresc
  • 1 culleradeta de sal
  • 250 gr de mantega
  • 220 gr de sucre
  • 1/2 beina de vainilla


En primer lloc s'ha de dissoldre, en un bol, el llevat amb 50 gr d'aigua tèbia i després afegir la farina i la sal, barrejar, i per últim la resta de l'aigua.

S'ha de pastar fins que aconseguim una massa homogènia i que no s'enganxi. Es pot fer a mà, tot i que jo aquesta vegada he fet servir la KitchenAid.

Quan sigui ben amassada, s'ha de fer una bola i amb un ganivet (o amb la fulla amb la que faig la grenya del pa, en aquest cas), s'ha de dibuixar una creu a la part superior de la massa, tapar amb paper film o amb un drap i deixar que llevi en un lloc càlid.




Més o menys durant una hora i mitja, o fins que la massa dobli el seu volum inicial.




Quan quedin poca estona perquè estigui fet el llevat, s'ha de treure la mantega de la nevera i deixar que reposi uns cinc minuts.

Mentre, s'ha de treure les llavors de la beina de vainilla i barrejar-les amb el sucre.

Quan la massa sigui llesta, s'ha de pastar una mica amb les mans per treure l'aire i estirar-la amb l'ajuda del corró -al damunt d'una superfície lleugerament enfarinada-, fins aconseguir un rectangle d'uns 30 cm x 20 cm.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega entre dos papers de forn i amb el corró estirar-la fins a obtenir un rectangle de la mateixa mida que el que hem fet abans amb la massa. 

I tant la massa com la mantega s'han de deixar reposar durant una hora a la nevera.




I passat aquest temps, s'ha de començar amb els plegats de la massa, com quan fem pasta de full.

Per això, s'ha de treure la massa i la mantega de la nevera i estirar-la fins que tingui el doble de llargada que el primer rectangle que hem fet, és a dir, 60cm x 20cm. Llavors, s'ha de col·locar la placa de mantega al mig del rectangle de massa i doblegar primer la part inferior de la massa al damunt de la mantega i després la part superior, pressionant amb els dits perquè quedi la mantega ben coberta.




I fem el primer plec.

S'ha de girar la massa un quart de volta cap a l'esquerra, en el sentit contrari de les agulles del rellotge i estirar-la longitudinalment. Mentalment, s'ha de dividir la massa en tres parts, doblegar la part inferior sobre la part central i el mateix amb la inferior. Llavors, amb el dit s'ha de deixar una marca a la part inferior dreta de la massa per indicar que s'ha fet un plec. Tapem amb paper film i deixem reposar 20 minuts a la nevera.




I anem amb el segon plec.

A partir d'aquest, s'ha de substituir la farina per sucre per estirar la massa, però s'ha d'anar amb compte perquè el sucre aporta humitat i fa que la massa sigui més fràgil. Si veieu que no podeu amb ella, enfarineu una mica, però el mínim possible.




S'ha d'esparcir per la superfície de treball, col·locar la massa, girar-la de la mateixa manera que en el primer plec (un quart de volta cap a l'esquerra) i estirar-la.

Empolsinem la taula i dobleguem la massa seguint els passos del primer plec. Llavors, s'ha de deixar dues marques a la part inferior dreta per indicar que se n'han fet dos. I altre vegada, s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar 20 minuts a la nevera.

I tercer plec.

Novament, s'ha d'empolsinar la taula amb sucre i repetir els passos dels anteriors plecs. I quan la massa sigui estirada, s'ha d'empolsinar bé la superfície amb el sucre i doblegar la massa, donar mitja volta i empolsinar amb el sucre restant.

Finalment, s'ha d'estirar de nou i enrotllar la massa sobre si mateixa, apretant-la bé.




I després tallar porcions d'uns 2-3 cm d'ample que s'han d'anar col·locant en motlles de muffins que prèviament s'han de pintar bé amb mantega i empolsinar amb sucre.




I cap al forn, durant 30 minuts a forn prescalfat a 180ºC.




Només treure els kouign-amann del forn, s'han de girar perquè el caramel que queda als motlles cobreixi bé els pastissets.




L'interior és una barreja entre la pasta de full, un croissant, un pastís, galeta...no sabria com descriure'l.




Però el seu deliciós sabor fa que, tot i ser molt contundent, siguin completament adictius.




I no trobeu que són preciosos? Ideals per quan hi ha convidats a casa a l'hora del cafè.






I per aquesta recepta, una cançó que durant els últims dies he sentit molt sovint. Pel Martí, ell ja sap perquè.


Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"
Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,
ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de París,
que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jacques Tati,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,
que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,
i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro i m'espanto no fos que es cansés de mi,
 ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

(Manel)







  TEXTO O DESCRIPCION



2 comentaris:

  1. Me encantan todas tus recetas, son espectaculares! ¿Has pensado en darte a conocer en alguna red social especializada? Hay una app que se llama Foodies Moveando y seguro que tendrías mucho éxito. Yo te voto! :)

    ResponElimina
  2. Hola reina!! Encara que no t'escric la meitat del que voldria, segueixo les teves receptes amb molt d'interès! És increïble el que arribes a fer? I cada vegada les receptes es veuen més professionals: fas por!! jajajajajajajajajaja
    Aquesta m'ha agradat especialment perquè una amiga italiana em va passar fa 3 dies una recepta molt semblant però amb un nom ben diferent i uns origens una mica incerts :) Encara no he tingut temps de posar-m'hi jo però veient les teves fotos, m'hi llançaria ja!
    Petons guapa i continua així!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!