dimecres, 16 de desembre del 2015

"La cenicienta que no quería comer perdices" hizo un brioche con la calabaza.







"Él sabía que los príncipes azules no existían,
pero estaba dispuesto a bañarse en pintura azul por hacerla feliz..."




"Y fueron felices y comieron perdices", així és com acaben la majoria de contes. Però alguna vegada algú s'ha preguntat si el príncep i la princesa van ser feliços de veritat? Si el príncep era tant perfecte com tothom imagina que són els prínceps? Si la princesa va ser feliç? I si ni tant sols els agradaven les perdius?

Avui, per variar una mica, recomano el conte, per adults, "La cenicienta que no quería comer perdices", un llibre que va néixer a proposta d'un grup de dones maltractades a les que aquest final de conte va fer més mal, que bé.

Així que Nunila López i Myriam Camareros, a partir d'aquesta idea van reinventar el clàssic conte de la Ventafocs, convertint a la protagonista en una vegetariana rebel, que es nega a cuinar perdius, que no fa servir sabates de taló i que està disposada a descobrir la vida en soledat. 

I aquest personatge, que es troba amb la rateta presumida que comença a engreixar i lliga més, la Bella durment i la Blancaneus que estan desintoxicant-se del prozac, la Caputxeta vermella que té problemes amb un caçador violent i un Pinotxo que està fart de les seves pròpies mentides, aprèn, finalment que quan et quedes buit, només pots omplir-te de coses boniques.

I va aconseguir fer realitat el seu somni.

I el conte acaba.

"Érase unas mujeres que no estaban solas, y unas perdices que volaban perdices".

Si voleu llegir-lo, és molt curtet i a mi em va fer somriure: El conte.



Sort que els que m'explicaven a mi, acabàven: "i vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...i vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte, s'ha acabat".

Per això, com mai he sigut una ventafocs en busca del príncep blau i no ncessito una carrossa, amb les carbasses en faig brioixos.

La recepta és de la Dolors una crack amb el forn, i com va de contes, a més a més, res millor que una visita al seu blog: Hi ha bruixes a la cuina.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 500 gr de farina de força
  • 1 bona cullerada de mel
  • 15 de llevat fresc
  • 150 gr d'aigua
  • 15 gr de llet en pols
  • 200 gr de puré de carabassa
  • 70 gr de mantega freda
  • 10 gr de gingebre fresc ratllat
  • 1 polsim de sal
  • 1 rovell d'ou
  • 2 culleradetes de llet
  • sucre blanc



En primer lloc, s'ha de tamisar la farina dins d'un bol o del recipient de la pastadora i fer un forat al mig, en el que s'ha d'afegir la mel, el llevat esmicolat, l'aigua, la llet en pols i el puré de carabassa. Aquests ingredients s'han de barrejar bé i deixar que reposin uns 6 minuts.

Passat aquest temps, s'ha de pastar dues vegades, durant uns dos minuts, i alternant els pastats amb dos descansos d'uns 6 minuts. Ja veureu el canvi de textura de la massa, doncs al final del segon pastat ja ha de tenir cos.

Llavors, s'ha d'afegir la mantega i tornar a repetir els pastats amb descansos anteriors.

Finalment, s'ha d'afegir la sal i el gingebre i pastar fins que la massa sigui lluent i gairebé no s'enganxi. 

Arribats a aquest punt, s'ha de fer una bola amb la massa, posar-la dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, tapar amb film transparent i deixar que faci la primera fermentació fins que dobli el seu volum. Segons la temperatura de la cuina pot trigar entre 60 i 90 minuts. O, com vaig fer jo, deixar dins la nevera tota la nit.

Una vegada feta la primera fermentació, s'han de formar els brioixos. 

Es poden fer amb 12 motlles de brioix ben untats amb mantega o, si no en teniu, es pot fer un brioix gran o fer servir motlles de cupcakes.




Per formar-los, primer s'ha de buidar la massa fermentada al damunt de la superfície de treball i colpejar-la una mica amb la ma per desgasificar la massa i tallar peces de pes variable segons el motlle que feu servir. Jo he fet servir un motlle gran.

Llavors, abans de formar, s'han de deixar reposar uns 5 minuts sobre la superfície i posar dins del motlle una vegada formades les boles.

A part, s'ha de barrejar el rovell d'ou amb les dues cullerades de llet i pintar les boles.

I a fermentar per segona vegada. No cal tapar, ja que el rovell evita que la massa s'assequi, sempre que estigui ben pintada, és clar.

Quan ja quedi poca estona perquè acabin de fermentar (el temps depèn de la temperatura de l'habitació on els tingueu fermentant i de la mida dels brioixos), s'ha de posar el forn a prescalfar a 190ºC.

Abans d'enfornar, s'han de pintar de nou amb el rovell i, si voleu, decorar amb sucre granulat.

I cap al forn, baixant la temperatura a 180ºC.

S'han de coure uns 25 minuts si son petits i uns 40-50 si és un brioix gran.




És un brioix molt esponjós i delicat, que us alegrarà els matins si n'esmorzeu unes llesques.





Acabo amb una cançó amb una lletra deliciosa, lluny dels prínceps i de les princeses.


Matemática de la carne

Fuimos a hacer el amor
Y parece que volvimos de la guerra
Me sentí astronauta cuando me abriste la puerta 
Perdida en tus lunares diciendo adiós a la tierra
Borrando en el felpudo el camino de migas
Para que nadie siga el rumbo que entreven tus piernas
Cuando caminas punto a punto formando una línea
Una recta entre mis curvas y tus indirectas, con puntería

Volaron los minutos teniéndote cerca
Ocuktos y jugando mudos juntos a ese "truco o prenda"
Con el lenguaje de las manos
Leyendo en braille cada surco de piel
Pero también tus labios

Vivimos sin horarios, lejos de calendarios
Versos de pasión y no de aniversario
Todo lo que no te dije lo hice
Cicatrices que aún recuerdo, sueños
Cuando despertamos vecindarios.

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Estás en mi lista de sueños cumplidos
Y en el de pecados compartidos
Rompamos juntos la barrera del sonido
Cuando el gemido se coma a el ruido y

Hagamos juntos todas las maldades
La dieta de los caníbales
Soy de los que siempre creyó en las señales
Por eso pégame, muérdeme, déjame cardenales

Oh, oh, oh, oh

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Que he visto arrejuntarse el hambre con las ganas
Pero no hay mejor skyline que verte tumbada

Oh, oh

Bésame, bésame
Besayúname

(versión Bely Basarte)






TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. Marta!!!! Gràcies reina per fer la recepta i per fer-la d'una manera així de xula! 😀 T'ha quedat espectacular! I és bo, oi?
    I m'encanta el conte i com ho lligues sempre tot: he rigut molt. 😊
    Cuida't guapa i bones festes!!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!