diumenge, 30 d’octubre de 2016

Pebrots farcits de carn picada i arròs salvatge. Deliciosament sans.





"Quien se alza de puntillas
no se yergue firmemente.
Quien se apresura no llega lejos.
Quien intenta brillar
vela su propia luz.
Quien se define a sí mismo
no puede saber quién es.
Quien ejerce poder sobre otros
no tiene poder sobre sí.
Quien se aferra a su trabajo
no creará nada duradero.
Si quieres armonizar con Dios,
haz tu tarea y suéltala luego."

(Lao Tsé)


Com cada últim diumenge de mes, ens endinsem en una cuina i ens enduem una recepta. Aquest mes d'octubre, l'afortunada cuinera que s'exposa a quedar-se amb la cuina buida és la Sandra von Cake, del blog Apfelstrudelkuchen, una assalta blogs d'allò més activa. He de dir que els seus comentaris a les receptes que jo robo, sempre em fan somriure. Gràcies.

Aquesta gallega que viu a Alemanya és amant de la rebosteria i de les coses maques, i això es reflexa en el que fa i en el que diu. Completament d'acord amb ella en que a vegades costa creure que una cosa tant simple com preparar unes galetes o fer un pastís pugui fer tant feliç a una persona. Completament d'acord. Jo podria estar hores veient com unes magdalenes pugen al forn, com es formen uns macarons, com s'inflen unes lioneses o simplement, com bull l'aigua.

Però aquesta vegada, m'he endut una recepta salada de la seva cuina, que he adaptat una mica al què tenia per casa. Uns pebrots farcits d'arròs.

Bon appetit!



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
  • 250 gr de carn picada (mixta, de pollastre, de porc, de vedella...)
  • 125 gr d'arròs salvatge
  • 4 pebrots vermells petits
  • xili picat
  • alfàbrega fresca
  • formatge ratllat
  • 3 tomàquets
  • 1 ceba gran
  • salsa de soja
  • polsim de curry
  • 1 all
  • sucre
  • sal
  • pebre

En primer lloc s'ha de picar la ceba i l'all i sofregir. A part, s'han de ratllar els tomàquets i reservar i quan la ceba i l'all comencin a ser daurats, s'ha d'afegir, amb un polsim de sucre i salpebrar al gust. També d'ha d'afegir el xili picat al gust, la salsa de soja, un polsim de curry i l'alfàbrega picada i deixar fins que el sofregit redueixi.

Mentre, s'han de netejar bé els pebrots tallant la part de dalt com si es tractes d'un barret i treure'n les llavors.

S'han de posar en un recipient apte per microones, posar un parell de cullerades d'aigua al fons, tapar bé amb paper film al que li farem uns forats amb una forquilla i coure a màxima potència durant 7 minuts.

Mentre, s'ha de coure l'arròs però deixant bastant al dente (3/4 de la cocció), ja que s'acabarà de coure al forn.

Al sofregit s'ha d'afegir la carn picada i un cop feta, l'arròs i cuinar un parell de minuts fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.

I ja es poden farcir els pebrots i posar formatge pel damunt i cap al forn a 180ºC durant uns 25-30 minuts vigilant que no es cremin.





I per acabar, una de les meves preferides...ZaZ.

Si jamais j'oublie

Rappelle-moi le jour et l'année,
Rappelle-moi le temps qu'il faisait
Et si j'ai oublié,
Tu peux me secouer.

Et s'il me prend l'envie d'm'en aller,
Enferme-moi et jette la clé;
Aux piqûres de rappel
Dis comment je m'apelle.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi mes rêves les plus fous,
Rappelle-moi ces larmes sur mes joues
Et si j'ai oublié
Combien j'aimas chanter...

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Rappelle-moi qui je suis.

Si jamais j'oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis,
Ce que je m'étais promis.

Si jamais j'oublie les nuits que j'ai passées,
Les guitares et les cris,
Rappelle-moi qui je suis,
Pourquoi je suis en vie.

Rappelle-moi le jour et l'année...

(ZaZ)







TEXTO O DESCRIPCION



dilluns, 24 d’octubre de 2016

La terra. Hummus de remolatxa amb menta i "quicos".





"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,
y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,
quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,
sinó que tú perteneces a esta tierra."

(Proverbio indígena)




Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.

I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.

Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.

Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".

La pel·lícula és un viatge.

Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.  

Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.

Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu. 

En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar. 

Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.

Esteu preparats per viatjar?



I amb aquesta recomanació, una proposta. 

Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.



Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 400 gr de cigrons cuits
  • 200 gr de remolatxa cuita
  • suc de llima (opcional)
  • oli d'oliva verge extra
  • 1-2 cullerades de tahini 
  • ceba tendra
  • fulles de menta
  • "quicos"
  • 1 all
  • comí
  • pebre


La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.

Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible. 

Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.

Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.



I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.

Society

It's a mysery to me
we have a greed
with which we have agreed

And you think you have to
want more than you need
Until you have it all
you won't be free

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

When you want more than you have
You think you need
and when you think more than you want
your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place
'Cause when you have
more than you think
you need more space

Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me

There's those thinking more less
Less is more
but if less is more,
How you keeping score?

Means for every point you make
your level drops
Kinda like you're starting from the top
And you can't do that

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me

Society
have mercy on me
hope you're not angry
if I disagree

Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me

(Eddie Vedder)







  TEXTO O DESCRIPCION