Un viatge a la infància. "Huesitos".

 

“Todas las personas mayores fueron al principio niños,

aunque pocas de ellas lo recuerdan.”

(Antoine de Saint-Exupery)

I un altre mes, tornem amb el repte que més m’agrada de la xarxa, l’AsaltaBlogs.

Aquesta vegada, tots els assaltadors, sense cap mena de pietat, ens hem immiscuït a un dels blogs més dolços que he visitat: Postres Originales. 

La seva autora, la Pilar, de Ciudad Real, sempre ha estat una apassionada de la cuina i, com jo, ja acompanyava, des de ben petita o a la seva mare, o a la seva àvia a comprar, per després, observar com aquestes transformaven la compra en verdaderes meravelles. I així, és com va aprendre a estimar la cuina.

La veritat és que m’ha costat bastant escollir la recepta que volia endur-me del seu blog, i fins a l’últim moment, he mantingut tres candidates, però al final, no puc estar més contenta amb la meva elecció.

Avui, torno a la meva infància de la mà d’uns “huesitos” casolans, que són una verdadera delicia. ELL diu que li recorda més al Tokke, i la veritat, pot ser. El que no tinc cap dubte és que són realment exquisits i que són encara més bons que els que es compren.

Qui no recorda els “huesitos”? Són una de les galetes que més em recorda a quan era petita. Només en menjava de tant en tant, quan em quedava amb els avis i em donaven un cacaolat, uns “huesitos” i un paquet de cromos d’alguna de les col·leccions que feia.

Els “huesitos”, no són gaire més grans que jo. Van ser creats al 1975 per “Chocolates Hueso”, una empresa familiar ubicada a Ateca (Zaragoza) fundada al 1862 per Francisco Hueso, que va arribar a ser molt important en una època determinada, ja que diuen que inclús va arribar a ser proveïdora de la Casa Reial pels volts de 1900.

Després de crear-se els huesitos, al 1975, va venir el primer anunci, protagonitzat per un noiet d’una tribu africana, amb els cabells subjectats per un os i vestit amb uns pantalonets de pell de lleopard que deia: “¡eso...eso...chocolates hueso!”. En aquell moment, els huesitos es coneixien com a Ambrosías-praliné de chocolate.

I la seva fama va anar creixent, fins a tenir inclús un equip ciclista –el “Hueso”-, que va participar a la Volta a Espanya durant tres anys consecutius, del 1983 al 1985.

Al 1989 l’empresa es va vendre a la mercantil britànica “Cadbury-Schweppes” i aquesta, posteriorment a l’americana “Kraft Foods”. “Mondelez International”, filial d’aquesta última, volia tancar la fàbrica d’Ateca i traslladar la producció a Polònia, però finalment, després d’una campanya social i institucional brutal, es van tirar enrere i, va vendre la fàbrica, juntament amb les marques “Huesito” i “Tokke” a Chocolates Valor, que és qui ara, n’ha assumit la producció.

La recepta no pot ser més senzilla, ni menys espectacularment deliciosa.

Per fer 12 “huesitos”, es necessiten els següents ingredients:

• 8 galetes de gelat rectangulars o quadrades
• 200 gr de xocolata Milka
• 1 cullerada d’oli d’oliva suau o de gira-sol
• 50 gr de xocolata blanca
• Nutella

  

La recepta original diu que primer s’ha de posar la Nutella al microones perquè es desfaci una mica i es pugui untar millor. Jo no en tinc i amb tenir-la a temperatura ambient, en vaig tenir de sobres i se’m va escampar d’allò més bé.

Així que, comencem amb la recepta. S'ha de fer amb galetes per gelat.

S’ha d’untar una galeta amb una capa fina de Nutella –si la fem gruixuda després pot quedar empalagós-, i tapar amb una altre galeta, que també hem d’untar, fent fins a 4 capes de galeta. Evidentment, la última galeta, no s’ha d’untar.

Una vegada untades, s’ha de fer una mica de pressió perquè les galetes quedin ben unides, i amb l’ajuda d’una espàtula o d’un ganivet, hem de treure l’excedent que surti pels laterals.

I cap a la nevera, com a mínim uns 30 minuts, perquè la Nutella endureixi.

Passat aquest temps, s’han de treure i tallar tres parts iguals; si la galeta era rectangular, s’ha de tallar pel costat més llarg.

Finalment, s’ha de desfer la xocolata Milka i quan sigui desfeta, s’ha d’afegir una cullerada d’oli i remenar bé fins que aquest sigui ben integrat.

Amb una mica de paciència, s’han d’anar cobrint tots els “huesitos” amb la xocolata desfeta, sense deixar cap costat sense cobrir i deixar que caigui l’excés, posant-los al damunt d’una reixeta, i cap a la nevera.

Mentre, s’ha de desfer la xocolata blanca, amb compte de que no es cremi i una vegada desfeta, s’ha de posar dins d’una màniga pastissera.

Aquest pas és opcional, però no només els hi dona una mica de gràcia visualment, també de sabor. S’ha de tallar una punta de la màniga pastissera i fer ratlles de xocolata blanca al damunt de la xocolata Milka.

I a la nevera altre vegada.

Passada una hora, aproximadament, ja es poden menjar.

Vigileu. Són addictius. Qui avisa no és traïdor.

I per acabar el viatge a la infància, res millor que una volta pel supermercat, de la mà de Parchís.

Este supermercado tiene de todo
y estamos ya sintiendo un hambre de lobo
nos vamos a comprar chocolatinas
helados y pasteles y golosinas.

Superman sin comida no se ira
y buscara sus latas de conservas
pero los precios están tan altos
casi a las nubes llegando están
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Este supermercado tiene de todo
estamos ya sintiendo un hambre de lobo
nos vamos a comprar patatas fritas
globos de colores y muchas pipas.

Superman se ha escapado donde esta?
es un perro muy listo que buscara
ya encontró su comida viene contento
con una rica lata para su almuerzo
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Superman sin comida no se ira
y buscara sus latas de conservas
pero los precios están tan altos
casi a las nubes llegando están
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Superman se ha escapado donde esta ? 
es un perro muy listo que buscara 
ya encontró su comida viene contento 
con una rica lata para su almuerzo
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

(Parchís)