Pastissets de farina de garrofa. No en podràs menjar només un.

"El mundo...Sólo vive de si mismo:

sus excrementos son su nutrición."

(Walter Benjamin)

Lo que no mata engorda, diuen. Així que, per no morir en l'intent d'evitar quedar encallada a la porta, vaig buscant alternatives que em facin sentir una mica menys malament quan, de cop, necessito, millor, NECESSITO, dolç.

El millor, està clar, és portar una dieta equilibrada. Tot i que en realitat, sabem que és una dieta equilibrada?

Fa relativament poc, vaig llegir un article a la revista "Muy Interesante", que explicava que es considera que una dieta alimentària equilibrada conté quantitats suficients de calories i nutrients essencials per al creixement i el desenvolupament òptim de l'organisme en cada etapa de la vida, així com per prevenir deficiències o excesos nutricionals.

Una alimentació saludable aporta carbohidrats, proteïnes i greixos -a més a més de vitamines i minerals-, en proporcions adequades per reduir el risc de malalties cròniques.

Segons els nutricionistes, en una dieta equilibrada per evitar la obesitat i atres problemes de salut relacionats (diabetis, hipertensió...), el percentatge de calories ha de distribuir-se de la següent manera:

- Hidrats de carboni: 50-55% (la majoria haurien de tenir el seu origen en cereals integrals, fruita, llegums i verdures.

- Greixos: 30-35% (és recomanable el consum d'oli d'oliva, cru, pel seu alt contingut en àcids greixos monoinsaturats (àcid oleic). També és recomanable els greixos omega-6 i omega-3, necessaris, entre d'altres coses, pel bon funcionament del cervell.

- Proteïnes: 10-15% (i és recomana mantenir un equilibri entre les fonts alimentàries animals -carn, peix i ous- i vegetals -lleguminoses, cereals i fruits secs- de proteïnes.

I el més important, s'ha de fer 3 àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i dos extra (a mig matí i a mitja tarda).

I si voleu saber més sobre la farina de garrofa, la seva història i el perquè és bo incloure-la a la nostra dieta, només cal que mireu la recepta que vaig penjar dels Croissants mini de farina de garrofa. Allà us ho explico.

Per cert, són boníssims, així que no cal que gasteu tota la farina per aquests pastissets, heu de provar els croissants.

Per fer aquests pastissets es necessiten els següents ingredients:

• 1 tassa de llet de coco i arròs
• 200 gr de farina
• 220 gr de sucre (o xarop atzavara)
• 2 ous
• 80 gr de farina de garrofa
• 2 culleradetes de llevat tipus Royal
• 90 gr de mantega
• 30 gr de mantega salada
• canyella en pols
• gingebre en pols

Primer de tot, s'ha de prescalfar el forn a 175-180ºC.

Mentre, s'han de barrejar tots els d'ingredients i barrejar fins que sigui una massa ben homogènia.

La farina de garrofa, si fa temps que la teniu, pot ser que faci com pedretes, així que si us passa i queden petits grumolls a la massa, amb un cop de túrmix els fareu desaparèixer.

Jo els he fet amb forma de magdalena, així que s'ha de preparar una safata de cupcakes i anar posant papers de magdalena.

Repartiu la massa -va molt bé ajudar-vos d'una cullera de servir gelat- i ompliu els motlles sense arribar a dalt de tot, aproximadament un terç, perquè després no es desbordin els pastissets.

I ja els podeu enfornar, aproximadament, durant uns 20-25 minuts, depenent del forn.

Per comprovar si estan, punxeu-los amb un escuradents. 

Jo prefereixo que quedin més aviat poc cuits que massa secs, així que a partir dels 10 minuts us recomano que aneu comprovant com estan.

Un berenar perfecte i d'allò més sa, ara que ha començat l'estiu. I igual de perfecte, per acompanyar aquests pastissets, és aquesta cançó de Luthea Salom.

Hey! wake up

the sun is up

with all the warmth and colors that it brings

we'll go plant our dreams

and watch them grow

into weird shapes that haven't yet been seen

let's get ourselves up on the roof

let's greet the sun

Darkness fills up the room with worries

it builds walls

it has no color at all

so, hey! wake up

the night is up

it left some dirty dishes in the sink

hey! wake up i'll make you a cup of tea

let's get ourselves up on the roof

let's greet the sun

(Luthea Salom)

Hey! Despierta

el sol ya ha salido

con todo el calor y colores que trae

iremos a plantar nuestros sueños

y verlos crecer

en extrañas formas que aún no han sido vistas

subamos al tejado

saludemos al sol.

La oscuridad llena la habitación de preocupaciones

edifica paredes

y no tiene color alguno

así que, hey! despierta

la noche acabó

dejó algunos platos sucios en el lavadero

hey! despierta, te haré una taza de té

subamos al tejado

saludemos al sol.

(Luthea Salom)

 

Petits Fours d'aperitiu. Mini Muffins salats de porros, Cheddar i olives negres.

"Todo el mundo trata de realizar algo grande,

sin darse cuenta de que la vida se compone de cosas pequeñas."

(Frank Clark)

Mira que m'agrada cuinar i que tinc receptes de cuina, pendents i d'aquelles que he repetit mil vegades i que no fallen mai, però quan hi ha un sopar, dinar o vermut d'aquells en que la consigna és: "que cadascú porti alguna cosa", em costa, em costa molt.

Quan faig algun dinar o sopar a casa, tinc mil idees, però quan es tracta de portar alguna cosa, com a part d'un menú, no em decideixo i el que acostumo a fer, és buscar de manera incontrolada una recepta que em faci dir: aquesta.

No sé si serà per l'excés d'informació culinària de la meva base de dades personal, a la que no li dono mai treva, i que engrosseixo de manera gairebé obsessiva, però no hi ha manera de decidir-me en un període de temps raonable.

El cas és que el passat dia 1 de maig, com cada primer d'aquest mes, ens vam reunir amb la família de la branca paterna d'ELL i cadascú havia de portar alguna cosa...així que va començar la recerca...

Com tothom es decideix més ràpid que jo, les opcions es van reduir a portar alguna cosa per l'aperitiu.

A mi m'agraden molt els pastissets salats, així que els camps de recerca es van centrar en aquests.

Després hi havia un parell d'exigències més que la recepta havia de superar si volia ser escollida; la primera, que es pogués fer el dia abans sense que al dia següent fos immenjable i, l'altre, que tot i haver aguantat fins al dia següent, pogués estar tot un matí al cotxe, ja que aquest any, vam anar a la festa de l'1 de maig de Sant Llorenç Savall.

Mireu com planten un pi, que a les 9 del matí han anat a buscar al bosc, al bell mig de la plaça del poble, impressionant.

En fi, que després de molt buscar, vaig optar per un clàssic que sempre agrada, l'empanada gallega, i uns muffins salats, de cheddar i porros -amb l'afegit que no vaig poder resistir d'olives negres- que vaig veure a Directo al Paladar. Els vaig veure i tenien una pinta deliciosa i, a més a més, recomanava menjar-los tebis, així que si anaven maldades i feia solana, no els passaria res.

Va ser veure la recepta i dir: aquesta, i va ser tot un encert, a mi em va encantar, sobretot recent fets, i crec que, en general, van agradar molt; inclús al cap de tres dies, estaven bons, en van sobrar uns quants que no cabien a les safates i els vaig deixar a casa. Van ser un perfecte esmorzar de pont.

Us els recomano. A més, inclús encanta a nens que no poden veure la verdura!

Per fer aquests mini muffins salats, es necessiten els següents ingredients (surten 48 mini muffins):

• 310 gr de farina de rebosteria
• 2 culleradetes de sal 
• 2 culleradetes de llevat tipus Royal
• 1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
• 2 ous
• 300 ml de buttermilk (300 ml de llet i una cullerada de suc de llimona)
• 100 gr de mantega
• 25 gr de mel
• 3 porros
• 200 gr de Cheddar
• 70 gr d'olives negres sense pinyol

En primer lloc s'han de preparar els ingredients que s'afegiran als muffins, així que s'han de pelar i netejar els porros i tallar-los a trossets ben petits i sofregir amb una mica d'oli fins que comencin a estar daurats. I llavors s'ha de reservar.

A part, s'ha de preparar el formatge. Si el trobeu ratllat, perfecte. Jo no el vaig trobar i el vaig comprar a talls, així que amb paciència s'ha d'anar tallant a trossos molt petits. I també s'ha de reservar.

I, finalment, s'ha de preparar les olives negres, tallant-les a trossos petits.

I ja es pot començar a preparar la massa.

Primer s'ha de preparar la buttermilk. Per fer-ho, s'ha de posar la llet en un bol i afegir una bona cullerada de suc de llimona i deixar reposar uns cinc minuts.

Mentre, en un bol s'ha de preparar els ingredients secs, és a dir, la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal i barrejar bé.

A part, s'ha de posar els ingredients humits, és a dir, els ous, la buttermilk, la mantega fosa i la mel i batre amb les varilles fins que tots els ingredients estiguin completament integrats.

I llavors, ja podem barrejar, amb les varilles, la barreja d'ingredients humits amb la barreja d'ingredients secs, fins a obtenir una massa homogènia, però sense batre amb excés, ja que sinó perdrà esponjositat.

I ja es poden afegir els porros, les olives negres i el formatge Cheddar, barrejant amb suavitat amb la resta de la massa fins que quedi tot ben barrejat i uniforme.

Llavors, s'han de preparar els motlles posant-los dins la safata per fer els muffins i anant-los omplint amb paciència, ja que són petitons, sense arribar fins el límit del motlle.

I a coure'ls al forn, que ha d'estar presacalfat a 190ºC, durant, aproximadament, uns 25 minuts o fins que al punxar-los amb un escuradents surtin nets.

I passats un parell de minuts, s'han de treure de la safata de forn on els hem fet i posar a refredar-los al damunt d'una reixeta.

Aquestes mini magdalenes, a diferència de les dolces, estan delicioses recent sortides del forn, només un parell de minuts després. Queden delicioses tèbies. Només hi ha el perill d'acabar amb totes elles abans de que es refredin.



I per acabar, ideal per compartir aquests mini muffins amb amics, una cançó de Joey Cape (Lagwagon): To all my friends.

Here's a song to all my friends I know they'd like

I remember every drunken night at the old dive

Driving the ol' wreck trying to make it home, somehow

One more pit stop at our favorite watering hole

The ghost of Christmas past

swallowed all our pride

we'd open up our story books and water down the eyes

Our demons raised their glasses singing

"I propose a toast...to all my friends"

who's buying the next round

Cup half empty cup half full perspectives and beers

they weren't failure just the regulars of my favorite year

they come and go paying their toll from mobiles homes

dacaying old unsound minds the ghost of Christmas future dancing

To the click of time

the beating of defeat

shaking in his hands

a lifetime of retreat

and his regrets were ours

a time to say good-bye

to all my friends

I've been waiting so long

for you to call

my old friend

To all my friends

to all my friends

to all, my friends

to all my friends

(Joey Cape)

En sèrio??? Si, si, si!!! Muffins Donut.

“Cocinar es la aplicación humana más antigua,

básica y universal de los cambios físicos y químicos

sobre las materias de la naturaleza.”

(Arthur E. Grosser –The cookbook Decoder-)

Hi ha receptes que un dia veus i t’apuntes, i no arribes a fer mai, o trigues en fer-la. En canvi, hi ha d’altres, que no trigues ni 24 hores, que el mateix dia, hagis o no d'anar a comprar els ingredients, se't fica al cap i l'has de fer.

Com aquesta.

I veig que no sóc la única a qui li va passar, ja que a l’Alma -de qui vaig veure aquesta recepta-, li va passar el mateix. Ella va veure “Donut Muffins” en un blog i aquella mateixa tarda els va fer.

A mi em va passar igual, vaig veure la recepta mentre anava al metro i només arribar a casa li vaig fer a ELL per berenar. Pel camí, repassava mentalment els ingredients que tenia per casa. Només tenia tres quarts d’hora abans de que hagués de marxar a un taller de cuina, però això no em va semblar cap impediment.

I m’alegro. Són deliciosos.

Jo tampoc sé, igual que l’Alma, si tenen més gust a Donut o a canyella o a què, però són els muffins més suaus, tendres, i esponjosos que he tastat mai. No són gens empalagosos i són un vici…si en menges un, és difícil no menjar-ne més.

I avui, passo directament a la recepta, que són vacances...

Per fer dotze muffins de mida normal, es necessita :

Pels muffins :

• 215 gr de farina de rebosteria
• 1,5 culleradetes de llevat tipus Royal
• ½ culleradeta de sal
• ½ culleradeta de nou moscada
• 1 culleradeta de canyella
• 150 gr de mantega fosa
• 150 gr de sucre morè
• 1 ou M + un rovell (o un ou L)
• 180 ml de llet

Pel toc final :

• 115 gr de mantega fosa
• 150 gr de sucre blanc
• 1 culleradeta de canyella

En primer lloc s’ha de posar a prescalfar el forn a 180º, ja que la massa es prepara en un moment i mentre, posem les càpsules dins la safata per fer cupcakes i reservem.

En un bol, s’ha de tamisar la farina, el llevat, la sal, la nou moscada i la canyella i reservar.

I en un altre bol, s’han de batre la resta d’ingredients amb unes varilles, jo ho he fet amb la KitcheAid, però la recepta és tant simple que ja va bé amb unes varilles de mà.

Quan els ingredients líquids siguin ben batuts, s’ha d’anar afegint, a poc a poc, als ingredients secs, sense deixar de remoure, fins obtenir una massa esponjosa i homogènia.

I ja es pot repartir entre les dotze càpsules. Jo he fet servir una cullera de servir gelat i així he posat, exactament, la mateixa quantitat de massa a cada càpsula, però si no, també va molt bé amb una màniga pastissera. És una massa molt lleugera.

S’han de coure al forn uns 20 minuts i per comprovar que estan ben cuits, s’han de punxar amb un escuradents.

Mentre els muffins es couen, s’ha de fondre la mantega per l’últim toc i barrejar en un bol o platet la canyella i el sucre.

Llavors, una vegada els traiem del forn, s’ha de deixar que reposin uns deu minuts i pintar amb la mantega fosa i després passar pel sucre barrejat amb canyella.

Són deliciosament suaus. Una meravella. Com us he dit, són irresistibles, així que vigileu.

I per una recepta curiosa, una cançó de Gertrudis.

Curiós

Vist que la terra és plana,

que hi ha mugrons que no són rodons,

hi ha viatges sense tornada

i trens que no tenen parada,

que les escales només pugen i

que els llençols només s'abaixen,

encara que també s'enganxen,

cal fer front a la conjuntura,

anant a missa o a costura,

que tot això s'està perdent.

Igual que la democràcia

que s'ha quedat sense clients.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

Sempre han dit que els nens petits

s'estranyen de veure's els dits.

I després quan ens fem grans

necessitem fer estranyes les mans.

Déu n'hi do quin embolic.

Quan el que ens queda és un pessic

d'aquell brètol inconscient

que érem abans de ser decents.

Cosa tampoc del tot dolenta,

si ens salvéssim de la renta.

I és que el boig és qui veurà

i un món nou i de veritat.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

(Gertrudis)

De la sang dels titans en broten magdalenes. Magdalenes de mores.

“Me han dicho que no me quieres,
no me da pena maldita,
que la mancha de la mora
con otra verde se quita.”

(Copla popular)

Explica la llegenda que en aquells llocs on va caure la sang dels Titans que lluitaven contra els Déus, en van neixer centenars de rosers de plantes espinoses amb mores, per això, els grecs les anomenaven ayma titanon, i li atribuïen propietats miraculoses.

No és fins després del segle I d.C., però, que tenim referència escrita del seu consum en receptes gastronòmiques, de la mà, com moltes altres vegades, del gastrònom romà Apicius, en el seu llibre De re coquinaria.

Les mores són molt antioxidants gràcies al seu alt contingut en vitamina C –més que els cítrics- i en betacarotè i són excel·lents pels bioflavonoides; afavoreixen, doncs, la formació del col·lagen, dels ossos, de les dents i dels glòbuls vermells, així com l’absorció del ferro. Com la majoria de fruites, també són una font important de fibra i milloren el trànsit intestinal; contenen molt ferro i potassi i vitamines del grup B (en especial la tiamina, la niacina i la riboflavina) –necessàries per a la transmissió i generació dels impulsos nerviosos i per l’activitat muscular- i col·laboren a l’equilibri cel·lular. 

En fi, que mengeu mores. Atipeu-vos de mores.

Diuen que provenen de l’Àsia i d’Europa i creixen als marges dels camins i en terrenys humits...de petita, recordo que sempre que anava de La Selva de Mar, al Port de la Selva a peu, recollia mores pel camí i arribava a casa amb les mans liles, la roba bruta i plena d’esgarrapades dels esbarzers...i és que quan són més bones, és al final de l’estiu.

Ara però, ja fa dies que en veig, i jo no sé si seran de cultiu o no, però fan un goig...

Per cert, una curiositat, sabeu perquè la Blackberry (mòbil) es diu com la fuita ? El seu teclat va recordar a les petites boletes que formen les mores. No ho hagués dit mai, però al descobrir-ho i fixar-m'hi, la veritat és que s'assemblen molt.

L'altre dia quan vaig anar a comprar vaig veure una capseta de mores que tenien tan bona pinta que no vaig poder resistir-me i les vaig agafar. Ja que són tant sanes, n’havia de fer alguna cosa!! ;) 

Per aquestes magdalenes, vaig fer servir els següents ingredients:

• 250 g de farina de rebosteria 
•  250 g d'ous (aprox. 5) 
• 250 g de sucre 
• 250 g d'oli d'oliva 
• 1 cullerada de canyella
• la pell d'1 llimona grossa, ratllada 
• 1 sobre de llevat Royal 
• 1 safateta de mores, aproximadament una i mitja per magdalena 
• per l'streussel (35 g farina, 2 cullerades de mantega freda, 4 cullerades de sucre moreno i 4 cullerades de sucre blanc, 1 culleradeta de canyella en pols)

En primer lloc s’ha de prescalfar el forn a 180º C.

Després, i mentre el forn s'escalfa, en un bol, s’ha de barrejar, seguint aquest ordre i sense deixar de batre amb les varilles, els ous, el sucre, la canyella, la pell de llimona ratllada i l'oli, i després, a poc a poc i tamisada, anar afegint la farina fins tenir una massa no molt forta.

Mentre tallem les mores en quatre trossets cadascuna i reservem.

Abans de posar-les al forn s’han d’omplir els motllos; aquesta vegada he fet servir motllos de silicona per fer muffins. Primer s’ha d’omplir fins a la meitat, repartir uns 5 o 6 trossets de mores i acabar d'omplir fins el gairebé el límit, deixant un dit. 

A part, s’ha de fer una barreja amb la mantega freda tallada a dauets petits, el sucre moreno, el sucre blanc i la canyella, fins que ens quedi com un granulat; farà que la magdalena quedi molt cruixent i donarà un gust deliciós de mantega.

Damunt de la massa s’ha de repartir bé l'streussel, generosament.

És molt important no obrir el forn durant la cocció, ja que això faria que no pugessin!

La cocció depèn de la potència del forn i del tamany dels motllos, jo aquestes les he tingut uns 13 minuts aproximadament, han d'estar de 10 a 15 minuts, això sí, aneu vigilant i quan veieu que comencen a estar dauradetes o si les punxeu i l’ escuradents surt net, ja les podeu treure.

Són realment delicioses.

I per degustar-les, res millor que el so càlid de la guitarra de Kurt Vile i la seva “Blackberry song”…

Blackberry song

man i like your style
make it last a little while
put your self under the ground
and you come back around
i wanna see ya
still the same

girl your like a child
your blackberries grow so wild
pick the best ones off the bush
and relish and wish you were alright
left
with lace
with rightness

my beloved blackberry
my love for you floats free
leave yourself in sound turn around
sing me your blackberry song

(Kurt Vile)

 

 

Una mini delícia de "Le Cordon Bleu": mini magdalenes de mel i xocolata.

“No podemos hacer grandes cosas,

pero sí cosas pequeñas con un gran amor.”

(Madre Teresa De Calcuta)

Avui, m’ha vingut al cap una història, que ens va explicar una vegada, un professor molt especial.

I, avui, amb la recepta, em ve de gust recordar-lo i explicar la petita gran història, una de les moltes grans lliçons que ens va donar.

Resulta que una vegada, un professor de filosofia, sense dir res, va agafar un pot de vidre i el va omplir de pilotes de golf davant dels seus alumnes. Quan va acabar, va preguntar als seus alumnes si el pot estava ple, i tots, van estar d’acord en que sí ho estava.

Acte seguit, el professor, va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar a dins del pot, omplint els buits que quedaven entre les pilotes de golf, i va tornar a preguntar de nou als alumnes, si el pot estava ple; ells van tornar a contestar que sí.

Després el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot.

La sorra es va escórrer entre els espais buits i el professor va tornar a preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants li van respondre amb un sí unànime.

El professor, ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i efectivament, el líquid es va diluir entre la sorra.

Els estudiants reien.

Quan, a poc a poc, el riure es va anar apagant, el professor els va dir:

“Vull que us fixeu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com el treball, la casa, el cotxe… La sorra és la resta de les petites coses.

Si primer poséssim la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants.

Ocupeu-vos primer de les pilotes de golf, de les coses que realment importen. Establiu les teves prioritats, la resta només és sorra".

Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar al professor que representava el cafè.

El professor va somriure i li va dir:

"M'encanta que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dues tasses de cafè amb un amic..."

Avui, per acompanyar aquest cafè amb un/a bon/a amic/ga, us proposo unes mini magdalenes de mel i xocolata, delicioses, i original del llibre “Le Cordon Bleu (170 recetas para caer en la tentación)”, tot i que jo la vaig descobrir a un fantàstic blog, http://www.muffingalaxy.com.

Per fer les mini magdalenes, necessitem els següents ingredients:

• 85 gr de mantega fosa i temperada 
• 2 ous 
• 130 gr de mel 
• 35 ml de llet sencera 
• 170 gr de farina tamisada 
• 5,5 gr de llevat tipus Royal 
• 200 gr de xocolata negra per recobrir (o blanc o amb llet…)

Heu de tenir en compte, que aquesta recepta, no és fer la massa i posar-la al forn, ja que necessita un repòs a la nevera, mínim, de dues hores, i màxim de 24h. Jo vaig tenir la massa reposant unes tres horetes.

La resta és molt senzilla.

Batem en els ous i la mel a velocitat alta, fins que la barreja es torni molt esponjosa i dobli el seu volum, aproximadament.

Després, s’ha d’afegir, a poc a poc, la llet a velocitat baixa i quan sigui homogènia la massa, s’ha d’anar afegint la farina ja tamisada i barrejada amb el llevat.

Quan tinguem una massa fina, anirem incorporant la mantega a poc a poc.

I la massa està llesta per tapar-la amb el paper film i ficar-la a la nevera a reposar.

Quan hagi reposat, un mínim de dues hores, la traiem una estona abans d’enfornar-les i perquè agafin la temperatura ambient, aproximadament uns 30 minuts. I just treure la massa de la nevera, posem a prescalfar el forn a 240ºC.

Preparem els motlles, i posem la massa, sense omplir-los fins a dalt de tot.

S’han de forcejar a 180ºC, durant 5-7 minuts o fins que tinguin el color daurat que vulgueu.

Per cobrir-les de la xocolata, el poseu a desfer, i un cop desfet, suqueu les mini magdalenes, una per una, boca a baix en el bol de la xocolata. Cal fer-ho amb molta cura. Jo després les he decorat amb unes boletes de tres xocolates que tenia i han quedat prou bé!

Són unes mini magdalenes super suaus i gens empalagoses. Unes petites mossegades que, sense donar-vos compte, devorareu i no en quedaràn més que les molletes. Si en tasteu una, no podreu parar. 

Jo les vaig posar a la nevera i és indescriptible el "creck" al mossegar-les!!! Ben fresquetes estàn de vici!!!

I per les coses petites, « The little things » :

 

Your hand fits in mine
Like it's made just for me
But bear this in mind
It was meant to be
And I'm joining up the dots
With the freckles on your cheeks
And it all makes sense to me

I know you've never loved
The crinkles by your eyes when you smile
You've never loved
Your stomach or your thighs
The dimples in your back at the bottom of your spine
But I'll love them endlessly

I won't let these little things slip out of my mouth
But if I do,
It's you, oh it's you,
They add up to
I'm in love with you,
And all these little things

You can't go to bed
Without a cup of tea
And maybe that's the reason that you talk in your sleep
And all those conversations
Are the secrets that I keep
Though it makes no sense to me
I know you've never loved the sound of your voice on tape
You never want to know how much you weigh
You still have to squeeze into your jeans
But you're perfect to me

I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
I'm in love with you
And all these little things

You'll never love yourself
Half as much as I love you
You'll never treat yourself right, darling
But I want you to
If I let you know, I'm here for you
Maybe you'll love yourself
Like I love you

And I've just let these little things
Slip out of my mouth
Because it's you
Oh it's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all these little things

I won't let these little things slip out of my mouth
But if it's true
It's you, it's you
They add up to
And I'm in love with you
And all your little things

(One Direction)