Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Experimentant. Sous-vide, una nova realitat: llom amb patates.

"Nada  hay tan vacío

como un cerebro lleno de sí mismo."

(Ignacio Manuel Altamirano)

M'encanta veure com evoluciona la cuina: les tècniques, els instruments, els ingredients. Em resulta fascinant. A més a més, hi ha alguns orígens curiosos, com la història del bany maria. Sabeu d'on ve? 

Sembla ser que moltes antologies de dones científiques parlen d'una tal "Maria la jueva" com a percussora de la tècnica. Tot i que ja es va citar al segle IV per Zósimode Panópolis, autor dels escrits de alquímia més antics que es coneixen, hi ha qui dubta que ella realment existís. Però els que creuen en ella, li atribueix el descobriment del bany María, una tècnica elèctrode d'escalfar, típica dels laboratoris, que en un moment determinat, va passar a la cuina.

Amb aquesta tècnica s'aconsegueix aplicar escalfor, suaument i de manera uniforme, a un líquid, col·locant el recipient que el conté dins d'un altre més gran amb aigua en ebullició. D'aquesta manera, la temperatura dels aliments mai passa dels 100ºC. 

I és que la ciència i la cuina, moltes vegades van de la mà.

En els últims anys, la cuina al buit suposo que té el mateix efecte que llavors va tenir el bany María, ara conegut i practicat per gairebé tothom.

Resulta màgic veure com els aliments que es tanquen dins d'una bossa termoresistent i hermètica, de la que s'extreu l'aire, s'impregnen fins a l'extrem d'aromes, es cuinen lentament en el seu propi suc i en surten amb una textura immillorable.

Però no resulta fàcil, cal estudiar bé la tècnica, per això és molt recomanable el llibre de Joan Roca, potser el més accessible i entenedor. Jo en tinc un parell més i són més nivell avançat.

Empapeu-vos, llegiu, proveu, estudieu i equivoqueu-vos. És divertidíssim. I tot i que somnio amb un roner professional, amb l'Anova Culinary, ja m'és possible jugar. 

La recepta que us proposo avui la vaig treure del blog Dorar no sella los jugos i és ideal, sobretot pels qui, com jo, no són molt amants del llom del porc. Sempre m'ha resultat una carn seca i poc saborosa. La salmorra inicial, juntament amb la cocció al buit fa que el resultat sigui excel·lent.

Per la meva versió de llom amb patates, es necessiten els següents ingredients:

• 1 kg de llom de porc ibèric
• 1 litre d'aigua
• 16 gr de sal
• farigola
• cerfull
• 2 cullerades de mel
• pebre negre en gra
• 1 all
• patates liles
• oli d'oliva verge
• vinagre de Mòdena 
• mostassa de Dijon à l'Ancienne
• mel
• sal i pebre 

En primer lloc, s'ha de submergir la carn en una salmorra d'equilibri durant 3 dies. Per això, s'ha de dissoldre els 16 grams de sal en el litre d'aigua, de manera que quan s'equilibri amb la carn s'obtingui una concentració del 0,8% (16 gr/2 kg). Per aportar sabor a la salmorra, s'ha d'escalfar amb 2 cullerades de mel, farigola, cerfull, grans de pebre i un all a trossos.

Després de tres dies a la nevera, s'ha d'assecar bé la carn, embadurnar bé de mostassa de Dijon à l'Ancienne i envasar al buit amb bosses específiques per la cocció.

Segons expliquen molt bé al blog del que m'he inspirat, segons les taules de cocció al buit, el temps necessari per arribar als 55ºC al centre de la peça, eren unes tres hores, però jo vaig seguir les indicacions del blog i vaig fer al mínim de temperatura de seguretat (55ºC), durant 6 hores. Després s'ha de refredar ràpid amb aigua i gel i ja es pot guardar a la nevera fins consumir-la.

Per acompanyar la carn rosadeta i deliciosa, vaig fer una vinagreta amb oli d'oliva verge, vinagre de Mòdena, mel, mostassa de Dijon à l'Ancienne, sal i pebre i unes chips de patates violeta per acabar d'arrodonir el plat. 



I avui, la proposta de banda sonora és Fréro Delavega i el seu "À l'equilibre". 

À l'equilibre

J'suis resté quelques heures à regarder dehors
La pluie tombait sur mes peurs, tombait sur mon corps
Faire le tour de mon ile, y chasser mes démons
Remonter sur le fil, seul avec mon bâton

J’ai laissé ma dérive guider quelques instants
J’ai regardé les deux rives, j’ai regardé devant
Les pieds dans le sable et faire le tour de mon ile
Et même si c’est instable, je suis bien sur mon fil

Je sens le vent entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

J’en perds souvent le sens mais j’en connais la fin
Dans ce couloir immense qui mène à mon chemin
Oh loin derrière la ville, là devant à l’horizon

Remonter sur mon fil, en forme, seul avec mon bâton

Jsuis resté tout là-haut pour écouter le vent
J’ai laissé mon bateau guider quelques instants
Sans un mot tu peux oui faire le tour de mon ile
Tu me verras dans le vide, les 2 pieds sur mon fil

Je sens la vie entre mes doigts

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent
Quitte à tout perdre, je reprendrai le vent

Je suis à l’équilibre, tadadada tadadadada

Estima, menja, viu, brilla. Nutella 100% saludable.

"Si algo he aprendido en mi camino es que con ganas,

entusiasmo, confianza, foco e ilusión

todos podemos reinventarnos,

dar un giro a nuestra vida y a nuestra salud;

para ello solo tenemos que estar alineados con lo que nos dice

alto y claro nuestro corazón."

(Elka Mocker)

A vegades hi ha llibres que cauen, de manera casual, a les teves mans i modifiquen la teva visió de les coses. Segurament perquè apareixen en el moment just, quan estàs preparat pel canvi, quan el desitges. I amb el meu últim llibre de cuina m'ha passat. És diu Ama, come, vive, brilla i l'ha escrit l'Elka Mocker, a qui cito al principi del post.

Ja el títol va fer que em fixés en ell (i l'edició va ajudar, ja que és veritablement maco) i això que a priori no semblava el moment més adequat per fer-ho, ja que després de bastants dies de viatge pel Marroc, vaig tornar malament de la panxa i portava dies gairebé sense menjar.

El cas és que potser per això, i malgrat la panxa, sentia una necessitat de variar els meus hàbits alimentaris, tot i que, la veritat, és que no estaven gens malament. Però necessitava un afegit. I amb aquest llibre, he obert els ulls en vàries coses.

No es tracta de canviar la meva cuina, que considero sana, sinó de millorar certes coses i afegir altres, ingredients absents i saludables.

I la casualitat va fer que portéssim del Marroc gairebé un quilo de dàtils...element imprescindible per la recepta d'avui.

El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. 

El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.

És un aliment molt calòric, ja que conté molt de sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals.

Aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa); té un elevat percentatge de fibra, un 6% de la ingesta diària recomanada per tassa. Aquesta fibra és insoluble i s’uneix als greixos i al colesterol, i ens ajuda a eliminar-los de l’organisme. Conté força antioxidants naturals, una bona dosi de vitamines i minerals, com, per exemple, vitamines del grup B, vitamina A, vitamina C, potassi, calci, zinc, magnesi, manganès i seleni, que eviten l’oxidació dels àcids grassos i milloren la combustió dels greixos. Conté fitonutrients amb efectes antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment i, per tant, a mantenir-nos joves més temps.I el contingut en àcids grassos no passa de l’1% i són cardiosaludables: omega-3, 6 i àcid oleic.

Aquest fruit ajuda en la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l’estat de les vies respiratòries i té un efecte laxant. També li atribueixen bons efectes sobre l’estrès, els nervis i la capacitat de concentració. És depuratiu, combat l'anèmia, la obesitat i ajuda a mantenir l'aparell digestiu i el cor en bones condicions. Millora la visió, la hipertensió i segons la medicina ayurvèdica, el dàtil forma part del grup dels aliments coneguts com a sàtvics, que són frescos, sucosos, untuosos, nutritius i gustosos. Segurament són els més importants dins de la medicina ayurveda, ja que considera que ajuden a incrementar l’energia mental, l’alegria i el bon humor. Són els més recomanats per aconseguir una bona salut i un equilibri energètic en general.

Per tant, podríem dir que el dàtil ens fan estar de “bon rotllo” i, a més a més, afavoreix un estat de serenitat i claredat. És un aliment fresc, aporta energia, està carregat de nutrients i és deliciós al paladar. Ens permet alimentar l’organisme i mantenir-lo en equilibri energètic, sense necessitat de desgastar-lo.

En fi, que aquesta recepta és un bon exemple de que en els ingredients naturals podem trobar tot el que necessitem per satisfer als més llaminers a la vegada que alimentem les nostres cèl·lules. 

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de dàtils tendres
• 80 ml d'aigua
• 1 culleradeta de vainilla en pols
• 17 gr de cacau pur en pols
• 80 gr de mantega d'avellanes 
• 1 pessic de sal

Primer de tot es posen en remull els dàtils durant un parell d'hores i, si no teniu feta la mantega d'avellanes es fa triturant avellanes torrades (millor si són de qualitat i les torreu a casa) fins que quedi una crema fina. Al principi sembla que no queda, ja que fins que els fruits secs, fins que no treuen l'oli sembla que no vagin a quedar fins.

Passades les dues hores de remull, s'han de treure els ossos dels dàtils i afegir tots els ingredients a una trituradora. Així de fàcil. S'ha de triturar tot bé durant uns minuts -amb paciència- fins que quedi una crema.

I cap a la nevera, millor si és en un pot de vidre. 

Es pot guardar durant una setmana a la nevera i aguanta perfectament al congelador.

I com els dàtils els vam portar de Marroc, concretament els vam comprar tornant del desert, res millor per acabar aquest post que una de les cançons que vam escoltar dins del 4x4 camí d'Erg Chigaga.

Imuhar

Matinfa, tenessey

Imuhagh tigraw tikma

Ayitma

Yofa anikir

Nikiss sandade

Wadagh nihane

Matinfa, tenessey

Imuhagh tigraw tikma

Imuhagh tigraw tikma id talghuwene ayishrayane

What good is it to have

Free men who sleep in this world of suffering

Wake up, my people

Straighten up, my people

Confront the difficulties of your current situation

A long road awaits you

What good is it to have

Free men who sleep in this world of suffering

Free men suffering shows us that times have changed

(Bombino)