Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pa. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de setembre del 2019

Pain Bagnat. El que importa, és l'interior.




"En las profundidades de mi invierno,
finalmente aprendí,
que en mi interior habitaba
un verano invencible."

(Albert Camus)



Coneixeu el pa Bagnat? Tradicionalment, es tracta d'un entrepà, d'origen francès, típic de la regió de Niça. L'entrepà, que normalment és fa amb un pa dens, el lactal, porta molts ingredients. Tot i que s'acostuma a fer amb tots aquells que componen l'amanida niçarda, hi ha mil variacions. De fet, pot portar tot el que li vulguis posar. M'encanten aquestes receptes que donen tant joc...

Tot i que sembla que ja s'acaba l'estiu, estic convençuda que encara queden molts dies de sol i calor i aquesta recepta és ideal per dur de pícnic al riu o per passar el dia a la platja...potser vaig una mica tard, però penso que encara es pot aprofitar.

En occità, "pan bahnat" significa pa mullat. Tradicionalment, era un sandwich de pescadors que preparaven pel matí amb ingredients bàsics, locals i econòmics com ou, tomàquets, ceba i enciam francès. Ara s'acostuma a fer amb tonyina, però llavors, es feia amb anxoves que resultaven més barates i més populars; la tonyina a finals del segle XIX sembla ser que era un peix bastant car.

Però la recepta d'avui és una volta a l'entrepà original. I és que com totes les receptes del genial Gordon Ramsay, és sorprenen, original i maca. No és de les més còmodes de menjar, però si de transportar.

I com sempre, no he fet la recepta seguint pas per pas les seves indicacions, sinó que he posat tots els ingredients dels que disposava en aquell moment.

Per mi, això va ser un dinar per un fabulós dia de platja...i vosaltres? On el portareu?

Per fer la recepta podeu comprar el pa o fer-lo. Us deixo la meva recepta de pa de pagès, la massa és ideal però per fer la recepta és forma diferent, més allargat, amb crostons i amb reixeta perquè no grenyi.



Per fer aquesta recepta necessiteu:

  • un bon pa
  • tomàquets
  • alfàbrega
  • seitons o anxoves
  • cogombre
  • ous durs
  • olives
  • oli i sal
  • pebre negre
  • all picat
  • vinagre

La recepta és tant fàcil que gairebé fa vergonya. 

S'ha d'agafar un pa de qualitat (molt important) i tallar la part de dalt per fer una "tapa". La idea és que el pa serveixi de recipient per aquest tipus d'amanida.

I després escollir els ingredients que més us agradi, tallar-los a làmines fines i després anar incorporant-los al pa, amanint, capa per capa amb una vinagreta suau d'oli, vinagre, all i pebre negre mòlt. No cal posar-ne gaire perquè el pa no s'humitegi en excés.

Jo primer vaig posar una capa de tomàquets, que vaig escaldar per treure la pell i alfàbrega, perquè el pa n'agafés bé el sabor. Al damunt, seitons, coberts per una capa de cogombres, olives i de nou alfàbrega i, finalment, ou dur. Al damunt de tot una mica d'enciam francès i ja podeu tapar.

Sobretot, no us oblideu d'anar amanint cada capa.



I per una recepta francesa, què millor que una banda sonora de la mà de Trois Café Gourmand...


À nos souvenirs

Comment puis-je oublier
ce coin de paradis ?
Ce petit bout de terre
où vit encore mon père,
Comment pourrais-je faire
pour me séparer d'elle ? 
Oublier qu'on est frères,
belle Corrèze charnelle,

Oublier ce matin que tu es parisien,
Que t'as de l'eau dans le vin,
Que tu es parti loin?

Ce n'était pas ma faute,
On joue des fausses notes,
On se trompe de chemin,
et on a du chagrin.
On se joue tout un drame,
On a des vagues à l'âme,
Tu as du mal au coeur,
Tu as peur du bonheur.

Acheter des tableaux,
Et des vaches en photo,
C'est tout c'que t'as trouvé
Pour te la rappeler.

Vous me trouvez un peu con,
n'aimez pas ma chanson,
Vous me croyez bizarre,
Un peu patriotard,

Le fruit de ma réflexion
ne touchera personne,
Si vos pas ne résonnent
jamais dans ma région,

C'est pire qu'une religion,
Au-delà d'une confession,
Je l'aime à en mourir,
Pour le meilleur et pour le pire.

Et si je monte au ciel,
y'aura peut être Joël,
Guillaume et Jeremy,
et mon cousin Piedri,
Yoan sera en voyage,
dans un autre pays,
Allez fais tes bagages,
Viens rejoindre tes amis:

On veut du Claudie musette,
A en perdre la tête,
On veut un dernier Chabrol,
Un petit coup de gnole,

Les yeux de nos grands mères,
La voix de nos grands pères,
L'au-delà de cette terre,
Vue sur les Monédières,

C'est pire qu'un testament,
Au delà d'une confidence,
On est les petits enfants
de ce joli coin de France.

Enterrez nous vivants,
Bayonnés s'il le faut,
Mais prenez soin avant,
De remplir notre jabot,

La relève est pour toi,
notre petit Lucas,
On t'laisse en héritage la piste,
Nous on dégage.

Le temps nous a gâté,
On en a bien profité,
On a des souvenirs en tête,
Ce soir, faisons la fête!

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en catéther,

D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent...

Acceptez ma rengaine,
Elle veut juste "je t'aime"
Soyez surs, j'en suis fier,
J'ai la Corrèze en cathéter,
D'être avec vous ce soir,
J'ai le coeur qui pétille,
Mimi sers nous à boire,
On a les yeux qui brillent..

(Trois cafe gourmand)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 30 d’abril del 2016

El millor pa d'espelta del món [amb masse mare]. I em menjo la vida.





"Tu mejor capital es tu salud.
Aprovéchala.
Si es buena no la malogres;
si no lo es no la estropees más."

(Pablo Picasso) 



Com haureu anat comprovant en els meus últims posts, cada vegada menjo, si més no ho intento, d'una manera una mica més sana, introduint, poc a poc, nous aliments a la meva dieta, de manera continuada. Un d'ells, l'espelta.

Si sou lectors habituals de revistes de cuina i/o nutrició, haureu vist que aquest cereal tant antic està molt ben vist. Però de la història d'aquesta farina, del seu origen i de les seves propietats, ja us en vaig parlar en el primer pa d'espelta que vaig penjar al blog, fet amb llevat fresc. La recepta d'avui varia perquè el pa que us presento és amb massa mare.

A mi m'agrada molt el pa integral, però això no vol dir que sempre em vingui de gust pans densos a l'extrem i aquí és on l'espelta em va enamorar, per la seva suavitat, pel seu aroma i perquè té l'extensibilitat perfecte per fer un pa integral al cent per cent, lleuger, amb volum i que grenya, com el pa blanc.

El pa que avui proposo porta una gran quantitat de massa mare i la seva fermentació és potent, però pràcticament és fa sol i la feina en si, és poca.

Però el 50% de la farina d'aquesta recepta està fermentada, així que s'ha de vigilar el punt perquè surti un pa de llagrimeta. Jo vaig començar la fermentació amb la meva massa mare de sègol (enllaç de la MM de sègol), però ho podeu fer amb la que tingueu.

La clau és la organització.

Tenia la recepta apuntada en un paper ronyós, així que no recordo de quina web la vaig treure, si aconsegueixo trobar-la, afegiré l'enllaç. Només em consta que vaig modificar algunes coses perquè era un pa aromatitzat.



Per fer aquesta recepta (surten dos pans d'uns 650 gr) es necessiten els següents ingredients:


  • 265 gr de farina de força
  • 216 gr de farina integral d'espelta
  • 148 gr de farina integral
  • 223 gr d'aigua
  • 200 gr de llet
  • 222 gr de massa mare refrescada amb espelta
  • 37 gr de mel
  • 15 gr de sal
  • 1,5 gr de llevat sec de forner
  • sèsam


En primer lloc s'ha de refrescar la massa mare, i refrescar.




Llavors, s'ha d'agafar 62 gr de massa mare (la meva era de sègol) i afegir 80 gr d'aigua i 80 gr de farina integral d'espelta, i remenar, tapar amb paper fil i deixar fermentar fins que faci bombolles, jo vaig estar unes vuit hores aproximadament, i feia poc que l'havia refrescat.




Per fer el pa, s'ha de barrejar la massa mare amb l'aigua i la llet i barrejar bé.

I en un altre bol, s'ha de barrejar les farines, un poquet de sèsam i la mel i la barreja de la massa mare amb l'aigua i la llet, fins que sigui una massa homogènia, llavors s'ha de deixar reposar uns 30 minuts per l'autòlisis, que farà que després el pastat sigui més fàcil.

Passat aquest repòs, s'ha d'afegir la sal i pastar sobre la superficie de treball durant un minut (pastat francès de Richard Bertinet), fem una bola i deixem que reposi dins d'un bol durant uns 15 minuts.

Llavors afegim el llevat diluit amb unes gotes d'aigua i tornem a pastar durant un minut, deixant novament un repòs de 15 minuts.

I novament un altre pastat d'un minut i repòs de 15 minuts.

Ara la massa ja ha de ser llisa i brillant (si no ho està, feu un nou pastat d'un minut i repòs de quinze). S'ha de bolcar sobre la superficie de treball, bolejar de nou i posar dins el bol perquè fermenti. Jo vaig deixar la massa tota la nit a la nevera.

Per formar els pans, s'ha de dividir la massa en dos i deixar 15 minuts de repòs perquè després ens sigui més fàcil formar les peces. Jo els he fet en forma de bâtard i els he posat dins d'un cistell de fermentació, que tot i ser més gran que els pans, ajuda a que aguantin la seva forma. Els tapem amb un drap i els posem dins d'una bossa de plàstic. Jo he fet la segona fermentació també a la nevera per allargar-la i han d'estar fins que augmentin de mida gairebé dos terços del volum inicial.




Per coure, s'ha de treure una estona abans de la nevera (hi ha qui el posa directament al forn) i a forn prescalfat al màxim a 250ºC amb aigua en una safata perquè faci vapor.

Abans de posar-lo al forn, s'ha de pintar amb aigua, posar sèsam al gust per damunt i fer la grenya a la zona central del pa.

I cap al forn, els primers deu minuts al màxim i després, s'ha de baixar a 230ºC i treure la safata d'aigua i obrir una mica la porta del forn perquè surti el vapor. Més o menys s'ha de deixar uns 50 minuts o fins que tinguin el color daurat que ens agradi.

Abans de tallar, ha d'estar fred totalment, o sigui que han de passar, al menys, unes cinc hores.

No sé si em tornarà a sortir igual, però ara mateix, encara ploro d'emoció!!!

*Cada farina es comporta diferent així que els temps de pastat són orientatius.

** Els temps de fermentació depenen de la temperatura, per tant també variaran segons l'ambient i l'època de l'any.



I per degustar aquest aromàtic pa, una cançó deliciosa.


El meu radar

Portem massa temps a casa tancats.
L'hivern era fred i s'ha fet molt llarga.
Estén els malsons, deixa'ls assecar.
Que m'han dit que aquest Sol tot ho pot curar.
Tant se val que t'hagin fet molt de mal.

No em sembla una idea gaire brillant.
Quedar-se dins d'aquest pou empotrat.
Aixeca't que sense tu estic perdut.
Tu ets el meu radar que detecta
quan hi ha persones dolentes al voltant.

Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.


Deixa que el món sigui un lloc més clar.
Deixa que tothom et vegi brillar.
Fes que el meu món sigui molt més clar.
Deixa que et pugui tornar a mirar.

(Quart Primera)






TEXTO O DESCRIPCION




dilluns, 21 de març del 2016

Pato Pekín. Felicitats Oriol.





"No camines delante de mí, puede que no te siga.
No camines detrás de mí, puede que no sea un guía.
Solo camina a mi lado y sé mi amigo."

(Albert Camus)


Diuen que qui té un amic, té un tresor. I com jo en tinc un de molt gran, l'Oriol, no podia no fer-li el "pato Pekin", que sempre demana, i menys, a unes hores de ser el seu aniversari. Que és avui. Així que, aprofito per publicar la recepta i per felicitar-lo.

Felicitats Oriol. Aquesta recepta és per tu. 




Segurament, el "pato laqueado a la pekinesa" o "pato pekin" (no m'agrada la traducció) és un dels plats més reconeguts internacionalment de la gastronomia xinesa.

Com el nom indica és originari de Pekin, tot i que es consumeix en tota la regió i a ser possible s'ha de fet amb ànecs ben engreixats i grans, ja que sinó, una vegada fos el greix, queda en res.

Ja des de fa segles ha estat un dels plats preferits dels comensals, ja durant la Dinastia Yuan (1206-1368) -ja es trobava la recepta a un dels receptaris de la època "Recetas completas de platos y bebidas", escrit per Hu Sihui, inspector de les cuines imperials, al 1330- i a principis del segle XV era un dels plats que sempre escollien, pels seus tiberis, els membres de la família imperial Ming.

La veritat és que és una mica laboriós i empipador de fer, però és un plat realment deliciós. Val la pena l'espera.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per l'ànec:
  • ànec (2-3 kg)
  • una ceba tendre
  • gingebre
  • 1 culleradeta de vi d'arròs
  • 1 cullerada de salsa de soja
  • 2 cullerades de mel
  • 4 cullerades de salsa Hoisin
  • aigua

Per les "tortitas" mandarines:
  • 1 tassa d'aigua bullint
  • 250 gr de farina
  • 1 cullerada d'oli de sèsam

Per la salsa:
  • 1 culleradeta de vi d'arròs
  • 1 culleradeta d'oli de sèsam
  • 1 tassa de salsa hoisin (4 cullerades de salsa de soja, 2 cullerades de mantega de cacauet, 1 cullerada de mel o "melaza", 2 culleradetes de vinagre d'arròs, all en pols o picat, 2 culleradetes d'oli de sèsam, una mica de salsa picant xinesa -o tabasco si no se'n té- i pebre negre)


En primer lloc, s'ha de netejar bé l'ànec de plomes i de vísceres. Llavors, s'ha de separar la pell de la carn i entre mig untar bé amb la barreja feta de ceba, gingebre, sal, cinc espècies xineses i vi d'arròs, i una mica per fora, com si li féssiu un massatge a l'ànec. Costa bastant, s'ha de tenir paciència i vigilar no trencar la pell. Com l'ànec té molt greix la pell està força enganxada a la carn, així que, tranquil·litat i bons aliments. Perquè no surti el marinat, seria bo tancar la pell amb l'ajuda d'escuradents.

Llavors, s'ha de fer bullir l'aigua amb tres cullerades de sal i escaldar l'ànec perquè tregui l'excés de greix.

Una vegada escaldat, s'ha de pintar bé amb la barreja de mel i soja i deixar que s'assequi, i tornar a repintar. Per fer-ho bé, s'ha de penjar l'ànec del coll i deixar que sequi 24h, jo li vaig posar una ampolla de vi per mantenir-lo dret i així vaig deixar que s'assequés. D'aquesta manera, la pell quedarà brillant i no s'arrugarà.

Passat el repòs, s'ha de prescalfar el forn a 200ºC i posar una safata amb aigua, introduir l'ànec al damunt de la reixeta, a la meitat del forn i d'aquesta manera el greix caurà allà. L'ànec té molt de greix. Ha d'estar uns 20 minuts per una banda i uns 20 minuts per l'altra, llavors baixar el forn a 150ºC i deixar una hora.

Passada la hora, s'ha de pujar la temperatura a 190ºC i deixar per una banda i per l'altre fins que la pell sigui cruixent i daurada, però aquesta vegada ja sense l'aigua. Una safata, però, l'heu de deixar si no voleu que el forn quedi brut.




La salsa Hoisin, s'ha de fer barrejant tots els ingredients i després s'ha d'afegir el vi d'arròs i l'oli de sèsam. S'ha de preparar també bastonets de ceba tendre i de cogombre, que es serviran amb l'ànec i finalment, fer les "tortites".

Per fer-les, s'ha de pastar la farina, sal, l'oli de sèsam i l'aigua que ha de ser bullint fins que sigui una massa elàstica i deixar reposar un quart d'hora. 




Després fer boletes i aplanar amb el corró fins que siguin ben ben fines. Fer a la paella, com si fossin crepes i anar deixant cobertes amb un drap fins al moment de servir.





I potser perquè l'ànec, al ser un ocell, m'ha fet pensar en el Joan Colomo, acabo el post d'avui amb Les coses.

Les coses

Les coses
tenen ànima
tenen memòria
les coses també tenen drets

Les coses
es poden comunicar
poden empatitzar
les coses també tenen drets

Cuidem totes les coses
de la pedra al desmai
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses són guais

Les coses 
són de debò
més que tu i jo
aquesta és la veritat

Cuidem totes les coses
del diamant al carbó
no n'hi ha cap que em faci nosa
perquè les coses molen mogollón

(Joan Colomo)






  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 31 de gener del 2016

"Las migas de pan a las dos vueltas ya estan, las del pastor cuando mas vueltas mejor". "Migas" amb ou.





"Con todo esto y a decir verdad,
en nuestros días,
razón y amor no hacen buenas migas."

(William Shakespeare)



Primer últim diumenge de final de mes del 2016. Primer repte dels "AsaltaBlogs" del 2016. I la cuina a assaltar, no podia estar més plena. La veritat és que no sabia quina recepta triar d'entre les tantes que la Blanca té al blog "Las recetas de blinky".

Finalment, m'he decantat per un plat clàssic, calòric i ideal pels dies de fred. Perquè em van semblar irresistibles.

Blanca, ha estat un plaer passejar-me pel teu blog durant aquest mes. Gràcies per deixar-me endur aquesta meravellosa recepta, que he adaptat afegint els tocs apresos de la meva mare.



Les "migas", "migas ruleras" o "migas de pastor" són un plat típic dels pastors amb el que aprofitaven les sobres de pa dur, el que es coneix com a "pan sentao", i és que com va dir Manuel Antonio Almodóvar: "El hambre está en la base de la gastronomía española desde Atapuerca a la segunda mitad del siglo XX".

Tot i així, estudis recents aporten un orígen diferent i menys humil. Francisco Abad, autor del llibre Migas, un clásico popular de remoto orígen árabe, explica com la invasió àrab va introduir a la península el tharid, que eren uns plats de pa espès i cuit o saltejat amb greix animal i, opcionalment, amb carn.

Aquest plat era un obsequi pels visitants distingits quan visitaven palaus i cases de gent pudent; un regal molt apreciat a les classes altes musulmanes. Així que estaríem, segons aquest estudiós, davant d'un origen aristocràtic.

Després, la misèria hauria anat convertint aquest plat en les "migas", tal i com les coneixem.

Un exemple de les clàssiques, recollides al llibre La cocina española antigua, de Pardo Bazán:

"Las migas son un plato enteramente primitivo, ibérico. Seguramente las comieron los que anduvieron a la greña con romanos y cartagineses (...) Cortado el pan de hogaza, en cubos de medio centímetro próximamente, se le humedece en agua con sal y pimentón, la víspera del día que quieras comerlas, y así se tienen hasta el momento de pasarlas por la sartén con poco aceite, agitándolas constantemente con una paleta. Deben echarse pedazos de ajo en la sartén."

I dit això, que no pot ser més il·lustratiu, passo a la recepta.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • pa dur
  • aigua
  • alls
  • botifarra negra
  • panxeta
  • ceba tendra
  • ous
  • pebre vermell
  • sal i pebre
  • oli


Per fer la recepta, primer s'ha de preparar el pa, o bé el dia abans o bé una bona estona abans. Per això, s'ha d'agafar el pa dur i tallar-lo a bocins amb l'ajuda d'un ganivet i remullar.

A part, en una paella, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i l'all picats i quan ja siguin ben daurats, s'ha d'afegir la botifarra negra i la panxeta a daus ben petits.

Finalment, i quan la carn sigui ja daurada, s'han d'afegir el pa i deixar coure fins que perdin tota la humitat i el pa sigui daurat i cruixent. Rectificar de sal i pebre, una mica de pebre vermell i un ou ferrat pel damunt.

Un plat econòmic, senzill i deliciós ideal pels dies freds de l'hivern.



I per acompanyar aquestes delicioses "migas", que millor que "Las Migas"?


Caricias de sal

Le tembló la voz,
le tembló la voz
le cambió el compás 
de su corazón.

Y aunque lo negó
éste se rió sin pestañear
lágrimas tragó,
lágrimas tragó.

Mentiras que son
una brizna pena
sal de hierba que
por sus labios va.

Mentiras que son
finas como arena
que sin intención
levanta al pisar.

De la flor la raíz
del mar la sal
del cielo azul una nube gris
del principio al final

De la flor la raíz
del tal el cual
de la pasión tan sólo un desliz
de la pared la cal.

Como espuma son
con las olas juegan
caricias de sal
rasguños sin más.

Como espuma son
y rebolotean
hasta que al final
se las traga el mar,
se las traga el mar.

(Las Migas)






TEXTO O DESCRIPCION

dimecres, 16 de desembre del 2015

"La cenicienta que no quería comer perdices" hizo un brioche con la calabaza.







"Él sabía que los príncipes azules no existían,
pero estaba dispuesto a bañarse en pintura azul por hacerla feliz..."




"Y fueron felices y comieron perdices", així és com acaben la majoria de contes. Però alguna vegada algú s'ha preguntat si el príncep i la princesa van ser feliços de veritat? Si el príncep era tant perfecte com tothom imagina que són els prínceps? Si la princesa va ser feliç? I si ni tant sols els agradaven les perdius?

Avui, per variar una mica, recomano el conte, per adults, "La cenicienta que no quería comer perdices", un llibre que va néixer a proposta d'un grup de dones maltractades a les que aquest final de conte va fer més mal, que bé.

Així que Nunila López i Myriam Camareros, a partir d'aquesta idea van reinventar el clàssic conte de la Ventafocs, convertint a la protagonista en una vegetariana rebel, que es nega a cuinar perdius, que no fa servir sabates de taló i que està disposada a descobrir la vida en soledat. 

I aquest personatge, que es troba amb la rateta presumida que comença a engreixar i lliga més, la Bella durment i la Blancaneus que estan desintoxicant-se del prozac, la Caputxeta vermella que té problemes amb un caçador violent i un Pinotxo que està fart de les seves pròpies mentides, aprèn, finalment que quan et quedes buit, només pots omplir-te de coses boniques.

I va aconseguir fer realitat el seu somni.

I el conte acaba.

"Érase unas mujeres que no estaban solas, y unas perdices que volaban perdices".

Si voleu llegir-lo, és molt curtet i a mi em va fer somriure: El conte.



Sort que els que m'explicaven a mi, acabàven: "i vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...i vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte, s'ha acabat".

Per això, com mai he sigut una ventafocs en busca del príncep blau i no ncessito una carrossa, amb les carbasses en faig brioixos.

La recepta és de la Dolors una crack amb el forn, i com va de contes, a més a més, res millor que una visita al seu blog: Hi ha bruixes a la cuina.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 500 gr de farina de força
  • 1 bona cullerada de mel
  • 15 de llevat fresc
  • 150 gr d'aigua
  • 15 gr de llet en pols
  • 200 gr de puré de carabassa
  • 70 gr de mantega freda
  • 10 gr de gingebre fresc ratllat
  • 1 polsim de sal
  • 1 rovell d'ou
  • 2 culleradetes de llet
  • sucre blanc



En primer lloc, s'ha de tamisar la farina dins d'un bol o del recipient de la pastadora i fer un forat al mig, en el que s'ha d'afegir la mel, el llevat esmicolat, l'aigua, la llet en pols i el puré de carabassa. Aquests ingredients s'han de barrejar bé i deixar que reposin uns 6 minuts.

Passat aquest temps, s'ha de pastar dues vegades, durant uns dos minuts, i alternant els pastats amb dos descansos d'uns 6 minuts. Ja veureu el canvi de textura de la massa, doncs al final del segon pastat ja ha de tenir cos.

Llavors, s'ha d'afegir la mantega i tornar a repetir els pastats amb descansos anteriors.

Finalment, s'ha d'afegir la sal i el gingebre i pastar fins que la massa sigui lluent i gairebé no s'enganxi. 

Arribats a aquest punt, s'ha de fer una bola amb la massa, posar-la dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, tapar amb film transparent i deixar que faci la primera fermentació fins que dobli el seu volum. Segons la temperatura de la cuina pot trigar entre 60 i 90 minuts. O, com vaig fer jo, deixar dins la nevera tota la nit.

Una vegada feta la primera fermentació, s'han de formar els brioixos. 

Es poden fer amb 12 motlles de brioix ben untats amb mantega o, si no en teniu, es pot fer un brioix gran o fer servir motlles de cupcakes.




Per formar-los, primer s'ha de buidar la massa fermentada al damunt de la superfície de treball i colpejar-la una mica amb la ma per desgasificar la massa i tallar peces de pes variable segons el motlle que feu servir. Jo he fet servir un motlle gran.

Llavors, abans de formar, s'han de deixar reposar uns 5 minuts sobre la superfície i posar dins del motlle una vegada formades les boles.

A part, s'ha de barrejar el rovell d'ou amb les dues cullerades de llet i pintar les boles.

I a fermentar per segona vegada. No cal tapar, ja que el rovell evita que la massa s'assequi, sempre que estigui ben pintada, és clar.

Quan ja quedi poca estona perquè acabin de fermentar (el temps depèn de la temperatura de l'habitació on els tingueu fermentant i de la mida dels brioixos), s'ha de posar el forn a prescalfar a 190ºC.

Abans d'enfornar, s'han de pintar de nou amb el rovell i, si voleu, decorar amb sucre granulat.

I cap al forn, baixant la temperatura a 180ºC.

S'han de coure uns 25 minuts si son petits i uns 40-50 si és un brioix gran.




És un brioix molt esponjós i delicat, que us alegrarà els matins si n'esmorzeu unes llesques.





Acabo amb una cançó amb una lletra deliciosa, lluny dels prínceps i de les princeses.


Matemática de la carne

Fuimos a hacer el amor
Y parece que volvimos de la guerra
Me sentí astronauta cuando me abriste la puerta 
Perdida en tus lunares diciendo adiós a la tierra
Borrando en el felpudo el camino de migas
Para que nadie siga el rumbo que entreven tus piernas
Cuando caminas punto a punto formando una línea
Una recta entre mis curvas y tus indirectas, con puntería

Volaron los minutos teniéndote cerca
Ocuktos y jugando mudos juntos a ese "truco o prenda"
Con el lenguaje de las manos
Leyendo en braille cada surco de piel
Pero también tus labios

Vivimos sin horarios, lejos de calendarios
Versos de pasión y no de aniversario
Todo lo que no te dije lo hice
Cicatrices que aún recuerdo, sueños
Cuando despertamos vecindarios.

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Estás en mi lista de sueños cumplidos
Y en el de pecados compartidos
Rompamos juntos la barrera del sonido
Cuando el gemido se coma a el ruido y

Hagamos juntos todas las maldades
La dieta de los caníbales
Soy de los que siempre creyó en las señales
Por eso pégame, muérdeme, déjame cardenales

Oh, oh, oh, oh

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname
Ayudame a deshacer la cama
Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras
Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo
Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo
Que he visto enamorados ojos de legañas
Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Que he visto arrejuntarse el hambre con las ganas
Pero no hay mejor skyline que verte tumbada

Oh, oh

Bésame, bésame
Besayúname

(versión Bely Basarte)






TEXTO O DESCRIPCION