Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Cargol treu banya, que la salseta és picant!

"Tinc banyes que no fereixen,

menjo tant de verd com puc

i, com una joia viva,

porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes

i peus feixucs o ferrats

que sabrien esclafar-me

damunt la pols o l'herbam.

I quan sento criatures

que a la voreta o de lluny

canten un: <<Cargol, treu banya!>>

mig em moro de poruc.

(Josep Carner)

 

L'altre dia vaig preparar cargols per primera vegada a la vida. Feia temps que ho tenia pendent, i no perque m'agradin especialment. De fet, més aviat poc. Només sóc fan de la salseta picant que a vegades els banyen. Ni tant sols era concient de la feina que porta fer-los si segueixes tot el procés.

Si bé és cert que a la majoria de mercats els venen purgats, si els colliu pel vostre compte els haureu de purgar durant una setmana, aproximadament, perquè, segons he llegit, eliminin qualsevol resta de herbes que poden ser indigestes per una persona. Per això, se'ls ha d'alimentar només amb farina; volem que eliminin residus, però no que perdin pes. He de reconèixer que la primera vegada que vaig llegir-ho, vaig riure i tot.

Una vegada purgats, o si els he comprat amb la feina feta abans de començar a cuinar-los, s'han de rentar bé, desbabar-los, rentant-los amb aigua freda i deixant en remull unes quantes vegades, fins que l'aigua surti clareta.

Durant aquest procés, comprovareu un parell de coses: la primera, la quantitat de vegades que defequen i, la segona, que lents, lents no sembla que ho siguin.

La lentitud del cargol tothom la coneix. La fama la té. I, de fet, bastant merescuda, ja que camina a una velocitat que oscila entre els 2,8 i els 13 mil.límetres per segon, el que suposa que camina mil vegades més lentament que l'home.

Aquest animal es mou gràcies a una sèrie de contraccions musculars ondulatòries que recorren la cara inferior del peu. El peu, que és la seva única part visible, es mou d'una manera molt complexa i continua que el permet avançar. I, per això, d'una manera lenta però segura, pot inclús desafiar la llei de la gravetat.

Però, no és l'home mil vegades més gran? I dic mil per comparar amb les vegades que la velocitat del cargol és menor que la de l'home...comproveu-ho vosaltres mateixos...jo havia d'estar molt atenta de que no s'escapés ningún.

En fi, que fer cargols és entretingut. Però jo vaig deixar-me dur per la recepta, anar tastant, anar afegint, i el resultat va ser excel.lent...una salsa deliciosa que al dia següent va permetre un arròs espectacular.


Per fer aquests cargols es necessiten els següents ingredients: 

• 300 gr de cargols bovers (i per coure'ls: 1 ceba tendre, 4 alls, pebre en gra, llorer, romaní i sal)
• 2 tomàquets madurs  
• 1 ceba tendre
• 1 pastanaga 
• 3 bitxos
• 3 alls + 2 per la picada
• xerès dolç
• cacau pur
• 5 ametlles
• 5 avellanes
• anís estrellat
• pasta seca de tomàquet (marroquí)
• aigua de la cocció dels cargols
• un polsim de comí
• sucre moscovat
• pebre d'espelette
• romaní      
• oli d'oliva verge
• sal i pebre 

Primer de tot, una vegada ben nets i tots fora de la closca, s'ha de començar a coure els cargols. S'ha d'aconseguir que quedin tots ben sortits perquè la carn es cogui bé i després sigui fàcil de treure i per fer-ho se'ls ha d'enganyar. Per fer-ho, s'han de posar en una olla amb força aigua freda, amb la ceba tendra tallada a trossos, el llorer, els alls, el pebre i una bona branca de romaní i posar-los a foc ben suau, al mínim. El procés de cocció no és ràpid -bé, ja he dit que la rapidesa/lentitud és força subjectiva-, ja que ells han de creure que no els estem bullint, sinó s'amaguen.

Quan bulli l'aigua han de coure uns 45min o 1 hora, més o menys. 

I mentre, podem fer el sofregit. Primer s'ha de sofregir la ceba i la pastanaga tallada el més petit que pogueu, els alls picats i els bitxos sencers (per poder apartar-los després). Aquesta vegada si que és important que ho talleu tot ben petit, ja que si fessim trossos massa grans, no podria entrar bé la salsa dins la closca dels cargols. Mentre es sofregeix s'ha d'afegir la branca de romaní.

Quan sigui tot ben enrossit, s'ha d'afegir el xerès, una cullerada de sucre moscovat i el tomàquet tallat a dauets (sense les pepites) i deixar que cogui. S'ha de posar també l'anís estrellat, al gust, el polsim de comí, el pebre d'espelette, la sal i el pebre i deixer que redueixi una mica. Finalment, s'han d'afegir els cargols que hem colat i cobrir amb aigua de la cocció dels cargols i deixar que espessi la salsa mentre es prepara la picada.

Per fer la picada, s'han de posar els alls pelats, les ametlles, les avellanes, una cullaradeta de cacau pur en pols i picar bé. Quan sigui ben picat tot, s'ha d'afegir una miqueta d'aigua de la cocció i dissoldre bé per afegir a la salseta.

Uns minuts més i ja es poden servir.

Prepareu una bona quantitat de pa...la salsa és irresistible. Com aquesta cançó...

Qué bien que en mi pupilas siga entrando luz del sol,
Qué bien que en mi cerebro se
Produzcan intercambios de información,
Qué a tiempo te pusiste en medio
Qué bien que con mis dedos note el frío y tu calor,
Qué bien que por mis nervios corran impulsos
Que me cuentan que estás en mi habitación
Que no te has ido y que te tengo cerca

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

Y qué genial, qué astuto, qué indecente,
Qué maravillosamente oportuno
El soplo de viento que ha unido, atrevido,
Tu olor con el mío.
Y qué manera de perder las formas
Y qué forma de perder las maneras,
Ya nada importa, el mundo ya se acaba,
No quedará nada,
Disfrutemos de la última cena

No sería lo mismo imaginarte
Que poder estudiarte con detalle.
Usaré cada segundo que pase
Para poner a prueba nuestras capacidades corporales
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos
Sólo quedaré sin probar un sentido,
El del ridículo por sentirnos libres y vivos

(Izal) 

 

 

New post. New life. New sweet home. Sopa freda d'enciam amb anxoves de l'Escala, tomàquets i alfàbrega.

"Lo que pienses, lo serás.

Lo que sientas, lo atraerás.

Lo que imagines, lo creerás."

(Buda)

Fa masses mesos que no publicava res. No és que no en tingués ganes, només que la meva vida estava canviant tant, que tot i cuinar més que mai, no tenia temps per compartir-ho. I és que, si bé sé que no sóc dels blogs de cuina que més temps dedica a fer les fotos, editar-les i crear l'escenari perfecte de posada en escena dels plats, temps al darrere n'hi ha, i molt.

Durant aquests mesos he canviat de feina, de casa, de ciutat i de rutines. I per tant, de cuina. I la meva manera de veure la vida, també ho ha fet. Ara, la cuina que tinc, no pot anar millor. És blava, plena de vida, amb una finestra a la terrassa plena de menta, alfàbrega, orènga, plena de llum, espai...i amb fogons!...i tenim un hort urbà a la terrassa que tot just comença a créixer exultant. 

Així que espero començar una nova etapa del blog. Més fresca, amb receptes més sanes, i que reflexi tota la felicitat que tinc la sort d'estar vivint.

I és que quan tens al costat algú que et fa veure la vida d'un color meravellós, tens ganes altre vegada ganes de compartir noves receptes i noves cançons. 

El post d'avui és curt i senzill, per això la recepta és fresca i fàcil. Potser no seria massa adequada per a finals d'octubre, però el temps acompanya i aprofito per treure-la del calaix.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 enciams romans
• 2-3 alls
• vinagre de poma
• 1 ceba tendre
• 2 iogurts grecs
• sal i pebre
• aigua
• anxoves de l'Escala
• tomàquet rosa
• alfàbrega fresca

La recepta és tant senzilla, que gairebé no faria falta que expliqués res, però si no ho fes, que seria del blog?

Com a gairebé tots els "gazpachos" o sopes fredes d'aliments crus -la Vichyssoise, per exemple, es menja freda, però en canvi és d'ingredients cuits- només cal netejar bé els aliments, amb l'ajuda d'un raspatllet i aigua, pelar els ingredients que ho requereixin, tallar a trossos més o menys grans i triturar. I aquesta sopa freda no canvia el procés. 

En primer lloc s'ha de netejar l'enciam i triturar junt amb els alls, un bon raig de vinagre de poma al gust (podeu fer servir qualsevol tipus de vinagre, jo he fet servir de poma perquè és suau i va molt bé amb el iogurt), la ceba tendre, els iogurts, sal i pebre.

L'enciam és tot aigua, pràcticament, així que l'aigua s'ha d'afegir al final i en funció de com voleu que sigui d'espessa.

A mi normalment no m'agrada massa colar les sopes. El gazpacho, per exemple, el prefereixo sense colar. Però en aquest cas, i com l'enciam és força fibrós, prefereixo passar-la per un colador. Queda més fina.

I com a banda sonora per aquesta sopeta freda, una cançó que escalfa el cor...

Francés limón

Todo tiene el color

de tus ojos, como ves...

todo cambia, no así...

...tu voz,

cuando me hablas en francés limón.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

Me encanta tu actitud,

Dios conserve tu salud

solo con mirarte comprendí

para qué yo vine aquí.

En un barco de papel

yo volveré

por ti, mi amor

francés limón.

Las luces de la ciudad

se apagaran,

te besaré,

me besaras.

(Los Enanitos Verdes)

La terra. Hummus de remolatxa amb menta i "quicos".

"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,

y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,

quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,

sinó que tú perteneces a esta tierra."

(Proverbio indígena)

Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.

I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.

Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.

Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".

La pel·lícula és un viatge.

Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.  

Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.

Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu. 

En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar. 

Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.

Esteu preparats per viatjar?

I amb aquesta recomanació, una proposta. 

Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.

Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 400 gr de cigrons cuits
• 200 gr de remolatxa cuita
• suc de llima (opcional)
• oli d'oliva verge extra
• 1-2 cullerades de tahini 
• ceba tendra
• fulles de menta
• "quicos"
• 1 all
• comí
• pebre

La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.

Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible. 

Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.

Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.

I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.

Society

It's a mysery to me

we have a greed

with which we have agreed

And you think you have to

want more than you need

Until you have it all

you won't be free

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

When you want more than you have

You think you need

and when you think more than you want

your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place

'Cause when you have

more than you think

you need more space

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

There's those thinking more less

Less is more

but if less is more,

How you keeping score?

Means for every point you make

your level drops

Kinda like you're starting from the top

And you can't do that

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

Society

have mercy on me

hope you're not angry

if I disagree

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

(Eddie Vedder)