Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patates. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patates. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de gener del 2017

Gnocchi di patate dolci con pesto di rucola. Buono, bello e a buon mercato.





L'infinito

Sempre caro mi fu quest'ermo colle,
E questa siepe, che da tanta parte
De l'ultimo orizzonte il guardo esclude.
Ma sedento e mirando, interminati
Spazi di là da quella, e sovrumani
Silenzi, e profondissima quiete
lo nel pensier mi fingo, ove per poco
Il cor non si spaura. E come il vento
Odo stormir tra queste piante, io quello
Infinito silenzio a questa voce
Vo comparando: e mi sovvien l'eterno,
E le morte stagioni, e la presente
E viva, e 'l suon di lei. Così tra questa
Infinità s'annega il pensier mio:
E 'l naufragar m'è dolce in questo mare

(Giacomo Leopardi)

Sempre he amat aquest solitari turó,
I el setge, que m'impedeix veure
De l'últim horitzó m'exclou.
Assegut i mirant, il·limitat
Espai més enllà, i el sobrehumà
Silenci, i la profunda quietud,
Em trobo amb el meu pensament, on gairebé
El cor no s'espanta. I com el vent
Sento cruixir els arbres, jo sóc
L'infinit silenci la meva veu
Comparant: em subjuga l'etern
I l'estació morta, i la present
I viva, i tots els seus sons. En aquesta
immensitat s'ofega el pensament meu:
I naufrago dolçament en aquest mar.



I com sempre començo els posts de receptes de l'AsaltaBlogs...altre vegada és final de mes! I com cada final de mes, toca robar una recepta. Aquest mes la que es queda amb la cuina ben buida és la Bea, del blog Sweet Cookies by Bea, que si no coneixeu, us recomano que hi feu una volta, ja que és ple de bones receptes. No us enganyo si us dic que m'ha constat força escollir la recepta per "robar"...

Però finalment m'he decantat per uns Gnocchis, tot i que no he pogut evitar versionar-los una mica. Enlloc de fer-los de la manera tradicional, que és com els proposa la Bea i acompanyar-los d'un pesto tradicional, com també proposa ella, he fet una versió una mica més colorida i amb un punt original.

I de què parlar-vos en relació als Gnocchis? Si voleu saber una mica més sobre ells, us convido a que visiteu el post de la recepta de Gnocchis amb salsa de ceps i trufa que anys enllà vaig publicar...només cal que cliqueu AQUÍ i veureu la història d'aquesta pseudo pasta tant original. 

Avui us parlaré una mica dels moniatos, ja que enlloc de patata, he fet servir la seva versió més dolça, que combina d'allò més bé amb un pesto de ruca.

I és que no fa gaire vaig llegir que el moment idoni per menjar moniato és per la nit -casualment vaig fer els gnocchis per sopar amb la meva amiga Olatz, a qui li encanta fer de conillet d'indies-, fet que em va sorprendre positivament, ja que em semblava un plat bèstia per sopar. Em vaig quedar més tranquil·la.

Per una banda, perquè tot i ser un tubercle ric en hidrats de carboni i sucres, el contingut calòric no és molt elevat. Per cada 100 gr de moniato, només hi ha 100 kcal. I per altra banda, segons la medicina tradicional xinesa, el moniato és un tipus de vegetal de energia Yang i, per tant, afavoreix la relaxació i el bon descans. Les verdures de temporada, igual que les hortalisses d'arrel -entre elles el moniato-, són d'energia calenta i ajuden a aïllar el cos del fred, per això és ideal per l'hivern. I els estils de cocció també influeixen en l'energia dels plats, per això, com per fer aquesta recepta es cou el moniato bullit, al forn o al microones, és una manera de cuinar Yang per afavorir el son després d'un dia intens de feina i buscar el confort físic, emocional i mental.

A més a mes, el moniato és ric en vitamines A, C, E i àcid fòlic -més que la patata- i pel seu sabor més dolç i pel seu alt contingut en fibra sacia més i amb menys quantitat en tenim suficient.

Però encara hi ha més. El moniato té altres propietats molt interessants: ajuda a desintoxicar el fetge, té un efecte preventiu sobre el càncer gràcies als betacarotens que conté i que es veuen gràcies al seu bonic color taronja, és un aliat de la salut ocular i de la pell, reforça el sistema digestiu i, gràcies altre vegada al seu sabor dolç i que és un hidrat de carboni, ajuda a reduir o eliminar el desig de dolços, carbohidrats refinats i a saciar la gana emocional.

Així que ja sabeu...per combatre la gula...Gnocchis!!

Ah! I el pesto, de ruca, per donar un to una mica més exòtic al normal!


Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Pels gnocchis de moniato:

  • 500 gr de moniatos
  • 200 gr de farina
  • 1 rovell d'ou
  • sal i pebre
  • nou moscada

Pel pesto de ruca i nous:
  • 150 gr de ruca
  • 50 gr de nous
  • 50 gr de parmesà
  • oli d'oliva verge
  • unes fulles d'alfàbrega
  • sal i pebre
  • 1 all
  • uns pinyons (per posar sencers)


En primer lloc s'han de coure els moniatos, sencers o bé bullint-los o al forn embolicats amb paper d'alumini. En qualsevol cas, una vegada cuits, s'han de pelar i passar pel passapurés, si en teniu, o aixafar amb una forquilla.

Llavors, afegim el rovell d'ou, la sal, el pebre i la nou moscada i amb l'ajuda d'una cullera remenem bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

Finalment, s'ha d'anar afegint la farina mica en mica i amb les mans pastar fins que quedi ben integrada. La quantitat de farina de la recepta és orientativa, ja que segons el tipus de patata -si els feu amb patata-, el moniato, o la manera de coure'l (aigua o forn), poden fer que quedi un puré d'una consistència o d'un altre que requereixi més o menys farina.

Una vegada la tinguem llesta, s'ha de fer una bola i deixar reposar, ben tapada amb paper film, durant uns 10 minuts com a mínim.

I ja podem fer els gnocchis, fent una espècie de xurros amb la pasta que hem d'anar tallant a trossets i amb l'ajuda d'una forquilla anar marcant per donar la forma típica. 




(Adjunto fotografia trobada per internet)




I ja es poden coure. Per això, s'ha de posar una olla amb aigua i sal i quan comenci a bullir, amb compte, s'han d'anar afegint el gnocchis, aproximadament de deu en deu, no de cop. Estaran llestos quan comencin a surar. És en aquest moment que s'han de treure i deixar escórrer mentre seguim coent la resta.

Per fer el pesto, s'han de triturar tots els ingredients, menys els pinyons que aniran al damunt per decorar. 

A mi m'agrada saltejar els gnocchis amb una mica de mantega abans d'afegir la salsa.



I per acabar, com sempre, una bona cançó per gaudir d'una bona recepta.

Nueva vida

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Mirada dulce que acuna con calma 
oye y susurra cuentos sin fantasmas
quien me iba a decir
que un amor tan profundo me iba a mi a latir en lo más hondo de mi corazón
trae misterio el perfume que amanece de nuevo

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

Con tu mano huelo la felicidad
y vuelo ese instante sin pensar
canción de amor que llena mi habitación
repleta de porque nos y sensaciones nuevas

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

viene y va
aunque se paren los cuatro vientos

Nueva vida 
rayo de luz por mi ventana avisa de otro día
ternura y caricia, como  angelico de la guardia velas cada esquina
no imaginé que algo tan bello y tan auténtico me iba a pasar,
me desperté oliendo a menta sobre arena mojada en sal
run run, que alegra mi canto y una vida que viene y va

Viene y va
pero este amor que siento por dentro siempre permanecerá
viene y va
aunque se paren los cuatro vientos o se dejen de calmar
viene y va
aunque este mundo se vuelva loco te quiero contar que
viene y va

(Ojos de Brujo feat Bebe)






TEXTO O DESCRIPCION



dimecres, 30 de setembre del 2015

Com estimo la cuina catalana, la de casa. Suquet de peix, a la meva manera.





"Los pescadores saben que el mar es peligroso
y la tormenta terrible,
pero nunca han encontrado estos peligros
razón suficiente para permanecer en tierra."

(Vincent Van Gogh)



Qui no ha tastat mai aquest espectacular guisat tradicional mariner, humil però gegant, d'aprofitament, en el seu origen, perquè els pescadors no podien vendre els peixos trencats, però ara, gairebé de festa?

Jo l'adoro, l'estimo, el venero. A ell i a totes les seves variants, és un plat d'aquells que cadascú fa a la seva manera.

Diuen que el seu nom prové del suc que, després de preparar aquest guisat, es pot menjar a cullerades. Gustós i enriquit amb una perfecte picada, una barreja molt comú a la cuina catalana que aconsegueix salses gruixudes i delicioses, sobretot com la d'avui que porta un fetge de rap, que, per mi, n'és el secret.

A més, he tingut la sort de trobar una peixatera a qui li encanta xerrar i preparar els millors ingredients, i vaig sortir del Mercat de Lesseps amb una barreja excel·lent d'espines i caps de peix variat, un fetge "saníssim" -com ella mateixa em va explicar (per cert, diu que és perfecte per fer arrebossat als petits de la casa per les vitamines que conté)-, un parell de cues de rap i uns preciosos rogers que no necessitava, però que va aconseguir que m'endugués.

A veure si us agrada, és la meva versió del suquet de rap que la Rosario, la peixatera de la meva mare, li va explicar i que agrada molt a casa. Jo no m'he pogut estar de fer-la meva en més d'un pas.



Per fer aquest suquet es necessiten els següents ingredients:


Pel fumet:

  • Caps i espines de rap i peix variat
  • 1-2 porros
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 1 xili fresc
  • aigua de mar (1 mida per cada 2 d'aigua dolça)


Per suquet:

  • 2 cues de rap o lluerna (si en trobeu)
  • 7 patates
  • 2 cebes grans
  • 2 pebrots verds
  • 2 cullerades tomàquet fregit casolà
  • vi blanc
  • 1 fetge de rap
  • ametlles
  • 1 cabeça d'alls
  • julivert
  • xili picat
  • pebre negre 
  • xerès dolç
  • 4 llesques de pa


En primer lloc, s'ha de fer el fumet de peix. Per això, s'ha de posar en una olla els caps i espines de rap i peix variat -sense ulls ni vísceres que sinó el fumet quedaria amargant- (jo vaig posar de rap, bruixes, daurada, morralla, escórpora...un bon pack que em va preparar la peixatera) i sofregir amb una mica d'oli. Quan siguin daurats, s'ha d'afegir el porro tallat a trossos grans, una cullerada de tomàquet fregit casolà, un xili fresc (sense les llavors) i sofregir una mica més.

Una vegada tot sofregit, s'ha de cobrir amb aigua. Jo he fet servir aigua de mar, en la següent proporció: 1 got d'aigua de mar per cada 2 gots d'aigua dolça. S'ha de cobrir només un dit pel damunt dels caps i espines, sinó quedaria massa aigualit.




El brou ha de bullir uns 30 minuts i després ja es pot colar i reservar. Si es cou mes estona, pot arribar a ser amargant.

A part, i ja a l'olla que farem servir per fer el suquet, s'ha de sofregir una cabeça d'alls i les llesques de pa fins que siguin daurats i enretirar.




Una vegada daurats, en el mateix oli s'ha de sofregir el fetge de rap, i reservar.




En el mateix oli, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i el pebrot verd picats a trossos petits i quan ja comenci a ser ben daurat, s'ha d'afegir un bon raig de vi blanc i una cullerada de tomàquet fregit casolà.




Llavors, s'han de pelar i escapçar les patates (fer un tall amb el ganivet i acabar trencant-les perquè treguin el midó), afegir al sofregit i deixar que coguin una mica abans d'afegir el fumet.




Passats uns minuts, s'ha de cobrir bé amb el fumet.

Mentre, s'ha de tallar a rodantxes la cua de rap -traient les espines- i fer la picada amb les ametlles, el pa torrat, els alls daurats, el fetge de rap i un bon raig de xerès dolç.




I quan les patates siguin cuites, s'ha d'afegir el rap i la picada, una mica de julivert i deixar fer xup-xup dos minuts. I enretirar del foc.

Si el mengeu d'un dia per l'altre és increïble.



I què millor per gaudir d'un suquet de rap que un peix sense espines...?


Amb una escaleta tisora pujaré ben a poc a poc a dalt d'un garrofer
per saber que quan sóc a dalt el cor batega més.

Inspirant ben fort, 
em menjo un núvol blanc.
Tinc tot el pulmó ple d'electricitat.
Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

I a dalt d'un cigró viatjaré a Plutó,
creuaré la galàxia,
no em preguntis "com?".

Per saber que quan tu ets lluny
tot sembla més fosc.

I amb un telescopi et miro des de dalt,
mentre prens el sol,
mentre prens el bany.

Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Fàcil, fàcil, fàcil, fer l'amor amb tu és tan fàcil
que em fa feliç.
Fàcil de cuinar, fàcil de menjar, fàcil de pair.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

La vida que jo havia somniat.

(Joan Rovira)







  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 29 de març del 2015

Vaig a una cuina i m'emporto...marshmallows!!!






"Jo sé que els núvols duren només un moment,
i que el sol és per tots els dies."

(Rabindranath Tagore)




Els dies volen. Passen a un ritme frenètic. Recordo quan era petita, que m'agradava estirar-me al terra -sobretot damunt de la gespa- i mirar com de ràpid passaven els núvols. Ara, gairebé no tinc temps de fer-ho, i, en canvi, sóc més conscient que mai de com passa el temps.

Aquest mes de març ha estat frenètic, plens de canvis, i acaba, per sort, bé, i amb la primavera. Just avui, el dia es fa més llarg i aquest augment de llum em fa feliç, tot es veu una mica més lluminós.



I com cada final de mes, toca entrar a una cuina i "robar" una recepta. Aquesta vegada, he de reconèixer que em venia de gust endur-me una recepta ben dolça, per gaudir durant aquests dies que ja comencen a fer fora el fred. I he tingut sort, perquè el blog assaltat, Gallecookies, no pot ser més dolç.

I la responsable d'aquest munt de receptes delicioses i dolces és la Iratxe, que com jo, és del club dels trenta (encara que a mi no em queda tant per ser-ho), sent verdadera passió per la cuina, és tossuda i té la mania d'acumular llibres de cuina. I és de Vitoria, ciutat que adoro per tenir una de les millors persones que conec, el meu amic Javi.



I fent honor a la introducció i un petit homenatge a la meva infància, he triat com a recepta els núvols de sucre o marshmallows, com es coneixen als Estats Units.

Sembla ser que la Iratxe, després de llegir moltes receptes de com fer-los, es va quedar per la "més americana" de totes i a mi ja m'està bé, perquè fa temps que vaig comprar corn syrup, i estava esperant una recepta per estrenar-lo.




La recepta és la base pels núvols de sucre blancs i es pot donar el sabor que vulgueu, jo he seguit la recepta al peu de la lletra i només he afegit una mica de colorant en pasta de color rosa, perquè s'assemblessin com les "nubes" de tota la vida. 

Us he de dir que m'he quedat al·lucinada amb el resultat. Tenen el mateix sabor i textura que les comprades. Una consistència que sempre m'havia preguntat com s'aconseguia, i mireu, aquí teniu la recepta.

[Per cert, un apunt, jo he fet servir "Gelly", de les textures dels germans Adrià, però la recepta de la Iratxe és amb gelatina en pols, normal]





Per fer aquests núvols de sucre, es necessiten els següents ingredients:

  • 20 gr de Gelly texturas (o gelatina en pols)
  • 90 ml d'aigua + 60 ml d'aigua
  • 320 gr de sucre
  • 200 gr de corn syrup (o glucosa)
  • una culleradeta de vainilla en pasta
  • mitja culleradeta de sal
  • colorant rosa en pasta
  • sucre glas


Sorprenentment, la recepta no pot ser més fàcil.

En primer lloc, s'ha de posar a hidratar la gelatina en pols o el Gelly amb 90 ml d'aigua. Ja veureu que ràpidament queda com bastant consistent, però no patiu, és normal.




A part, en un cassó, s'ha d'escalfar la resta d'aigua (60 ml), juntament amb el sucre i el corn syrup i deixar que s'escalfi, a foc mig, fins que comenci a bullir. Ha d'arribar a 115ºC i evitar que passi d'aquesta temperatura, ja que si ho fa, us caramel·litzarà. Així que si no teniu un termòmetre de cuina o de sucre, una vegada comenci a bullir, no ho deixeu més de dos minuts.




Mentre, posem la gelatina solidificada al bol de la batedora i batem uns segons perque és separi, com si fos sorra de gelatina.




Llavors, quan tinguem la barreja de sucre i corn syrup a 115ºC, s'ha de batre a velocitat baixa la gelatina i anar afegint mica en mica aquesta mena de xarop que acabem de treure del foc. 




I amb compte, pugem la velocitat de la batedora a mitja-alta i batem durant 10-15 minuts.

A meitat del procés, quan porteu uns 7-8 minuts, s'ha d'afegir el pessic de sal i la pasta de vainilla i, si voleu, una mica de colorant rosa en pasta.

Ja veureu que el resultat és una barreja molt consistent, similar a l'aparença d'un merenga dur i molt, molt enganxosa.




S'ha de deixar reposar durant un mínim de 12 hores. Jo he fet servir un tupper gran perquè els núvols tinguessin un gruix determinat. No oblideu untar bé amb una mica d'oli neutre, per evitar que se us enganxi.




Passada l'estona de repòs, s'ha de cobrir bé la zona on desemmotllareu la pasta amb sucre glas per evitar que s'enganxi i anar tallant amb la forma que vulgueu. Jo he fet quadrats, però també es poden fer servir motlles o talladors de galetes.




A mida que aneu tallant els núvols, s'han d'anar arrebossant amb sucre glas, per evitar que s'enganxin entre si, i retirant l'excés de sucre.




Al·lucinareu amb la textura.




Us prometo, que volaran, com els dies.



Espero que us hagi agradat la recepta i que faci més dolços aquests nouvinguts dies plens de llum.


Els dies s'allarguen

Els dies s'allarguen
per tenir temps,
per poder acomiadar.me
del que em cuida des de l'hivern.

Ara no sé quan ens veurem.

El paisatge es mereix
que el mirem més.

Em mal acostumes
i després se'm fa etern
desaprofitar-te a l'entretemps.

Els dies s'allarguen per poder
no fer res més.

De la boca et cau
el que em tens guardat...


De la boca et cau
el que em tens guardat...

De la boca et cau
el que em tens guardat...

De la boca et cau
el que em tens guardat...

De la boca et cau
el que em tens guardat...

De la boca et cau
el que em tens guardat...

(Renaldo & Clara)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 15 de novembre del 2014

Oh-my-God! Roasted sweet potato and coconut soup.






"El que recibe a sus amigos y 
no presta ningún cuidado personal 
a la comida que ha sido preparada, 
no merece tener amigos."

(Jean Anthelme Brillat-Savarin)




Hi ha persones que tenen coses en comú amb mi, moltes, però hi ha vegades que allò que es té en comú, t'uneix tant, que sembla que aquestes persones sempre hagin format part de la teva vida. 

Per si no us n'heu adonat, el que més m'agrada és la cuina i gràcies a ella, i al blog, he conegut gent fantàstica, que estima cuinar, igual que ho faig jo. I creieu-me, que quan ens ajuntem és un espectacle gastronòmic. Aquests som nosaltres:





L'última trobada va ser el passat 1 de novembre, per celebrar la castanyada.

La consigna: cadascú havia de portar un plat de tardor i un vi per maridar-lo.

El resultat: un sopar espectacular, de llagrimeta.

Us deixo una foto perquè veieu el menú:





El primer plat, de la Laura (Coure Coulants), va ser una meravellosa amanida de quinoa negra, poma, castanyes, tomàquets cherry, magrana i bolets confitats, vestida amb una deliciosa vinagreta de castanyes, que anava regada amb un vi molt adequat, l'Aloers del Celler Credo.

Jo, vaig portar el següent a la llista, una crema de batata rostida amb llet de coco i harissa -que ara us explicaré d'on vaig treure-, i maridada amb un deliciós vi, el Louro, un godello de Rafael Palacios.

Després va venir l'exquisit plat de la Sandra (Els Fogons de la Bordeta), la canelle de patata i ceps amb cansalada ibèrica, que anava al damunt d'una deliciosa salseta de vermut. I el vi? Un original vi rosat de garnatxa negra que em va agradar molt, el Bine.

Per continuar, el plat de la Nuni (Cuinetes), una sublim Parmigiana di melanzane amb un vi que va portar del seu viatge a França, "Les Terrasses du Clos Caffin".

I per acabar els plats salats, els deliciosos canelons de la Bet, de carabassa i bolets, boníssims, maridats amb un vi sorprenent i cremós que em va agradar molt, un Clos dels Fòssils 2007.

I la traca final, els inigualables panellets del Xavi -de llimona, de maduixa, d'speculoos, de xocolata i taronja, de rom i cafè, de pinyons i de crocant d'ametlla- (l'altre meitat de Els Fogons de la Bordeta) que anaven acompanyats del deliciós Vi del Vent, sens dubte un gran descobriment.



La recepta que jo vaig escollir la vaig treure d'un programa que vaig veure al Canal Cocina, Cocinando con Sarah Graham; només veure la recepta, me'n vaig enamorar. I no m'ha defraudat, me la guardo.



Per fer aquesta crema, es necessiten els següents ingredients:


  • 1 kg de batates (moniatos)
  • oli d'oliva verge
  • 2 cebes violetes
  • una culleradeta de gingebre fresc ratllat
  • 1 cullerada de suc de llimona
  • pasta d'harissa (La recepta original diu 2 cullerades. Jo en vaig posar una i era massa picant -per mi no, però per la majoria. Al vostre gust, jo posaria 1/2)
  • 400 ml de llet de coco (+una mica per servir)
  • 750 ml de caldo de verdures
  • sal i pebre
  • coriandre
  • ametlles crues o torrades


En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 200ºC.

Mentre, s'ha de pelar la batata i tallar a daus, més o menys, de la mateixa mida.




Una vegada tallades, s'ha de posar a la safata amb la que les courem al forn, amanir bé amb oli d'oliva, sal i pebre i coure al forn fins que siguin daurades i ben cuites, aproximadament uns 30 minuts, tot i que depèn de cada forn. Per comprovar si ho són, amb una forquilla, s'ha d'intentar xafar la batata.




Per anar avançant feina, i mentre es couen les batates, s'ha de sofregir la ceba picada i el gingebre ratllat, fins que la ceba sigui ben tova i transparent.




Llavors, s'ha d'afegir la pasta d'Harissa. Si no l'heu tastat mai, us recomano que la tasteu abans d'afegir-la i valoreu el grau de picant que voleu. A mi m'encanta i amb una estava al meu punt, però per a la majoria, segurament, estarà massa picant.




S'ha de deixar coure uns minuts a foc lent perquè l'harissa deixi anar tots els seus aromes i afegir la llet de coco, les batates cuites i el caldo de verdures.

S'ha de coure a foc lent durant cinc o deu minuts, el suficient perquè tots els sabors s'uneixin.




Passat aquest temps, s'ha de deixar refredar, i una vegada fred, triturar fins aconseguir la consistència que vulgueu.

Per servir s'ha de rectificar de sal i pebre, afegir el suc de llimona i escalfar de nou -a temperatura ambient o freda, també està molt bona, però. 

I per rematar, una mica de coriandre fresc, un bon grapadet d'ametlla que hem tallat a bastonets (jo prefereixo crua) i unes rodanxes de chili per donar color.




I en ple novembre, aquesta cançó...


'Gone till november

I dedicate this record, "The Carnival" to all you brothers takin' long
Trips down south, Virginia, Baltimore, all around the world, and your
Girl gets this message that you ain't comin' back. She's sittin' back
In the room, the lights are off, she's cryin', and then my voice comes in
POW!, in the middle of the night, and this is what I told her for you

Every time I make a run, girl, you turn around and cry
I ask myself why, oh why
See, you must understand, I can't work a 9 to 5
So I'll be gone 'til November
Said I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
January, February, March, April, May
I see you cryin', but girl, I can't stay
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
And give a kiss to my mother

When I come back, there'll be no need to clock
I'll have enough money to buy out blocks
Tell my brothe, 'Go to school in September'
So he won't mess up un summer school in the summer
Tell my cousin, Jerry, wear his condom
If you don't wear condom, you'll see a red lump
Woh oh oh oh
You sucker MC's, you got no flow
I heard your style, you're s-o s-o


Every time I make a run, girl, you turn around and cry
I ask myself why, oh why
See, you must understand, I can't work a 9 to 5
So I'll be gone 'til November
Said I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
January, February, March, April, May
I see you cryin', but girl, I can't stay
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
And give a kiss to my mother

I had to flip nuttin' and turn it into somethin'
Hip-hop turns to the future rock when I smash a punk (BING!)
Commit treason, then I'll have a reason to hunt you down
It's only right, it's rappin' season
Yeah, you with the loud voice, posin' like you're top choice
Your voice, I'll make a hearse out of your Rolls Royce
Besides, I got my girl to remember
And I'll commit it that I'll be back in November


Every time I make a run, girl, you turn around and cry
I ask myself why, oh why
See, you must understand, I can't work a 9 to 5
So I'll be gone 'til November
Said I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
Yo, tell my girl, yo, I'll be gone 'til November
January, February, March, April, May
I see you cryin', but girl, I can't stay
I'll be gone 'til November, I'll be gone 'til November
And give a kiss to my mother

(Wyclef Jean)






TEXTO O DESCRIPCION