La història d'amor entre el salmó i el maracujà. Un ceviche de 10.

"Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndida, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso; el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor; y piensan: Todavía es miércoles en Macondo."

(La Hojarasca, Gabriel García Márquez)

Una vegada vaig llegir que Gabriel García Márquez va veure per primera vegada la paraula Macondo escrita a la porta d'entrada d'una finca d'una zona bananera que es deia així, mentre viatjava en tren. Poc s'imaginava el que acabaria significant.

Macondo acabaria sent aquell nom de la finca, aquella zona, Colombia, i el Caribe sencer, fins a tota Amèrica llatina. El lloc de tot. En un article de Fernando Araújo, escrit en memòria de l'aniversari de la mort de Márquez, molt sàviament deia: "Macondo fue el lugar de lo imposible, el lugar de todas las cosas, de los santos y los demonios, de la condena y la resurrección, del amor y el desamor, de la espera, de la locura, y de ser lugar pasó a ser adjetivo, saltándose de un solo brinco la opción de ser gentilicio. Y fue adjetivo sin calificativos, un poco como su creador. Se decía, se dijo y se dirá macondiano, y esa sola palabra entrañará magia, fulgor, luz, sombra, o en últimas, lo imposible: <Melquíaades terminó de plasmar en sus placas todo lo que era plasmable en Macondo, y abandonó el laboratorio de daguerrotipia a los delirios de José Arcadio Buendía, quien había resuelto utilizarlo para obtener la prueba científica de la existencia de Dios>."

La primera vegada que vaig llegir per primera vegada la paraula Macondo escrita a una porta d'entrada, mentre caminava pel barri dels meus pares, vaig acabar entrant en un restaurant (clica) meravellós. Poc m'imaginava el que acabaria significant.

Vaig menjar un senzill ceviche que em va emocionar. I ara us en deixo una versió.

La recepta és molt senzilla, i per dues persones es necessiten els següents ingredients:

• 280 gr de salmó 
• 180 gr de polpa de maracujà
• 15 gr de mel
• suc de dues llimes
• sal i pebre
• 1/2 ceba vermella
• aji groc (al gust)
• coriandre
• 1 fruita de la passió

Com la recepta és tant senzilla, el més important és que els ingredients siguin de la millor qualitat. Òbviament, el més important és el salmó. Jo aconsello un bon llom, net, sense cap espina i sense pell. Jo acostumo a comprar-lo fresc, al mercat, i després el congelo, sobretot si el menjo cru o mig cru, però si no tinc temps d'anar al mercat, i sense ànim de fer publicitat, a la Sirena venen uns lloms per fer sashimi que són molt i molt bons. Cars, però perfectes per un capritx, com aquest ceviche.

A part, heu d'aconseguir polpa de maracujà, però avui en dia no és gens complicat, ja que està ple de supermercats de productes llatins, allà en trobareu segur.

I la recepta en si, en dues línies us l'explico.

En primer lloc s'ha de tallar el salmó en daus regulars, no gaire petits però que facin un mos còmode, i el reserveu.

En un bol a part, s'han de barrejar bé tots els ingredients (si la polpa és poc fina, la coleu), i l'aneu rectificant segons el vostre gust, sobretot de picant.

I després barregeu el salmó, la ceba vermella tallada a juliana i el coriandre ben picat amb l'amaniment.

A mi m'agrada que el salmó es cogui poc amb la llima, però si us agrada més fet, augmenteu el temps de macerat. Jo ho deixo només deu minuts perquè s'impregni bé del sabor.

I ja podeu emplatar. Queda molt bé amb un tros de fruita de la passió com a decoració. Així és com me'l van servir al Restaurant Macondo i em va semblar molt adequat.

I avui per acabar, una cançó de Macaco, que sempre és un bon final.

Lo quiero todo

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Tu sabor de cada día, el perfume de tu piel con la mía

Los misterios y mapas de tu mirada perdida

Nuestra cama a la deriva

Rescatar tu llamada perdida

Tu pierna atada a la mía formar contigo geometrias

Cuando cargas las palabras

Tu silencio que ametralla

La bandera de paz bajo las sábanas blancas

Cuando las bocas callan

Cuando los besos hablan

Las mañanas en sincronía las patadas que das dormida

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Tus aciertos y tus fallos, vivir contigo sin ensayos

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo (todo)

Apostarle todo al color de tus ojos

Al rojo de tus labios

Los días sin entusiasmo

Las maratones de amor sin descanso

Seguir la huella que va dejando tu tacto

La payasa, la loca, la amiga

Tus luces y tus sombras

Que siempre combinan con las mías

Escalar tu cuerpo boca abajo

Anclarme contigo en el espacio

Los sueños que vienen a visitarnos

Descubrir que el mundo a tu lado

Se hace un poquito menos raro

Lo quiero todo (todo)

Todo contigo

Tus aciertos y tus fallos vivir contigo

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tus luces y tus sombras

Que combinan con las mías

Tan a la medida

Lo quiero todo (todo)

Lo quiero todo (todo)

TODO

(Macaco)

Let me dream again. Tartaleta de lemon curd i tequila amb figues.

"Los que sueñan de día

son conscientes de muchas cosas

que escapan

a los que sueñan sólo de noche."

(Edgar Allan Poe)

La tartaleta que us porto avui, és un somni. Un deliciós, dolç i àcid somni. Sempre he estat fan del lemon curd; de fet, un dels meus pastissos predilectes és el lemon pie, que combina el lemon curd amb un núvol de merenga. 

Però avui volia fer una petita variació. Que aquest petit pastís sigués més lleuger. I tenia unes figues, i qui es pot resistir a la fruita de temporada?

Jo tinc la meva recepta del lemon curd, inclús una meravellosa de curd d'aranja de la Rachel Khoo, però ja que tinc un llibre màgic de pastissos dolços i salats de Richard Bertint, Pastry, volia treure-li una mica de suc...

Així que seguint la costum...això és, fent petits canvis...he versionat unes tartaletes de llimona. A la pasta dolça que fa de base hi he afegit farina d'ametlla (van quedar deliciosament cruixents) i al lemon curd vaig afegir un rajolí de tequila, que tot i donar un sabor sutil, li dóna un toc especial.

I sense més preàmbuls, que la recepta ja és llarga...anem per feina.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de la tartaleta:

• 350 gr de farina
• 125 gr de mantega
• 2 ous + 1 rovell
• 100 gr de farina d'ametlla
• un pessic de sal

Pel lemon curd al tequila:

• el suc i la ratlladura de tres llimones
• 3 ous grans
• 200 gr de sucre
• 125 gr de mantega (jo vaig fer servir salada)
• un rajolí de tequila (jo vaig fer servir "reposado")
• 1 cullerada de Maizena

Jo primer faig el lemon curd, perquè per omplir les tartaletes ha d'estar ben fred. I fer-lo és ben senzill. S'han de posar tots els ingredients en un cassó i deixar coure, sense parar de remenar amb unes barilles, fins que espessi. A foc suau. S'ha de tenir paciència. Si ho deixeu coure amb foc massa fort o deixeu de remenar, podria quallar i us quedarien grumolls. De fet, hi ha qui ho fa al bany Maria. 

Quan tingui la consistència adequada, el retireu del foc i el guardeu en un pot fins que refredi. Llavors, cap a la nevera fins el moment d'omplir les tartaletes. Ha d'estar ben freda, perquè així, també agafarà cos.

Per fer la massa, primer, jo recomano pesar i tenir tots els ingredients preparats, abans de començar. 

La mantega ha de ser ben freda, però manejable, així que el millor és que al treure de la nevera, la poseu entre dos papers de forn i li doneu cops amb un corró, que la farà més manejable.

Després s'ha d'afegir a la farina, que tenim amb el sucre, la farina d'ametlla i el pessic de sal i anar barrejant amb les puntes dels dits per aconseguir com una mena de sorra, o crumble.

I, finalment, s'han d'afegir els ous i barrejar bé fins a obtenir una massa homogènia. Primer s'ha de pastar dins del bol, després s'ha de bolcar al damunt de la taula per acabar de treballar-la.

També poder fer la massa amb una pastadora, però el plaer de treballar-la amb les mans...

I cap a la nevera, al menys una hora.

I quan sigui freda, només cal estriar-la amb el corró, ben fina, posar als motlles que hem untat amb mantega (els meus són desmuntables) i cap a la nevera al menys mitja hora.

Després s'han de coure al forn a 180ºC. Jo vaig posar cigrons perquè la massa no creixés i a mitja cocció els vaig treure i les vaig deixar fins que van estar daurades, aproximadament 15 minuts, depenent del forn.

Quan siguin llestes s'han de deixar refredar bé, al damunt d'una reixeta i quan siguin ben fredes omplir amb el lemon curd de tequila i decorar amb les fruites que volgueu. Jo tenia figues!!

I a gaudir! són tartaletes delicioses!

I per somniar del tot, avui la banda sonora va de la mà de Jain:

Dream

You've got nothing more to lose

And you don't need no excuses

To be the one you wanna be

To feel free from your destiny

And in my dreams

All I see is you, you

All I wanna feel is free with you

Yeah in my dreams

All I see is you, you

Are you real?

Am I living the truth?

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

You've got this light in your eyes

This fire that get me hypnotized

And I can't walk away from you, you

When you're looking after me too

All I want to be is next to you

And in my dreams all I see is you, you

All I want to keep is a proof

That love can be for us too

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

I don't want you to go eh

I'm yearning for you

I don't want you to go

All I think about is you

I don't wanna wake up

Far away from you

I don't wanna grow up

If I'll forget about you

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

Let me

Let me dream again

Let me dream 'till the end of the day

(Jain)

Brioche + melmelada de cireres = felicitat {2x1}

"La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy dificil llegar con la piedrita al Cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar las diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo, lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia al divino cohete, en la especulación de otro Cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato. 

(Rayuela - Julio Cortázar)

De petita, jugar a la xarranca em feia feliç. Ara, de gran, els esmorzars em fan feliç. Sempre he pensat que és un dels millors moments del dia. I perquè negar-ho? És quan més gana tinc.

Diuen que hi ha un estudi de l'Escola d'Enfermeria de la Universitat de Pensilvania (EEUU) que afirma que els nens que no esmorzen de manera habitual obtenen puntuacions més baixes en els tests que medeixen el coeficient intelectual (CI) que aquells nens que sempre comencen el dia amb un esmorzar equilibrat.

En concret, en nens de sis anys d'edat, saltar-se el primer àpat del dia redueix en 5.58 punts l'habilitat verbal, en 2.50 punts el rendiment i en 4.6 punts la puntuació total. No és molt???

Segons Jianghong-Liu, coautor de l'estudi, el més preocupant és que les habilitats cognitives a aquestes edats es desenvolupen ràpidament. I tot apunta a que, després de tota una nit sense menjar, l'esmorzar és imprescindible com a combustible pel bon funcionament i desenvolupament normal del cervell.

I segons els investigadors una nutrició adequada durant la infància no només està relacionada amb millors puntuacions en els tests d'intel.ligència en edat escolar, sinó que també està associada a una carrera professional més satisfactòria i un major èxit econòmic al arribar a edat adulta. 

La revista Muy Interesante, on vaig llegir l'article, cita a l'investigador: "a llarg termini, assegurar-se de prendre l'esmorzar podria aportar beneficis per la salut física i mental, així com una adequada qualitat de vida", qui assegura, a més a més, que amb aquest hàbit es redueix també els trastorns de comportament.

Així que avui, us proposo un esmorzar fàcil i feliç. Mai poso receptes fetes amb la Thermomix, però avui, us en proposo dos. Sé que no tothom en té, però ja que em va facilitar el matí, l'esmorzar i em va evitar haver de netejar molt, jo les poso. Igualment, fent indicacions per qui no en tingui.

Espero que us facin començar bé el dia.

En primer lloc, per fer el brioche, es necessiten els següents ingredients:

• 20 gr de llet sencera
• 20 gr de llevat fresc
• 350 gr de farina de força
• 4 ous
• 100 gr de sucre morè
•  1 culleradeta de sal
• 170 gr de mantega (+ una mica per pintar el motlle)
• 1 rovell d'ou per pintar el brioche 

Si feu la recepta amb la Thermomix s'ha de posar al got la llet, el llevat fresc, la farina, els ous, el sucre i la sal i pastar durant 10 minuts a velocitat espiga. 

Passat aquest temps, només cal afegir la farina i deixar y pastar, de nou a velocitat espiga, durant 4 minuts.

Aquí la única diferència, pels que no feu el brioche amb thermomix, es que haureu de pastar a mà o amb una altra amassadora. I igual que la recepta amb màquina, primer tots els ingredients, menys la farina, i per últim afegir la matèria grassa. La resta ja segueix igual per tothom. 

Després només cal retirar la massa a un bol gran pintat amb una mica d'oli perquè no s'enganxi, ja que la massa serà molt elàstica i enganxosa, i tapar bé amb paper film transparent o amb un drap humit, perquè no s'assequi. Ha de reposar en un lloc ni fresc ni massa calurós durant un parell d'hores i després posar a la nevera un mínim de 3-4 hores. Jo ho vaig deixar tota la nit. 

Al dia següent, o passades les hores mínimes de repòs, s'ha de pintar bé amb mantega un motlle de plumcake i reservar.

Mentre, s'ha de posar la massa sobre la taula de treball, que ha d'estar una mica enfarinada, i amb les mans (enfarinades també) s'ha d'aplanar una mica la massa per formar un rectangle. Finalment, aquest s'ha d'enrotllar amb la llargària aproximada del motlle i posar a dins amb la part de la vora cap avall.

S'ha de deixar reposar, de nou cobert amb paper film o drap humit, fins que dobli el volum, normalment, unes tres horetes. A l'estiu, molt menys.

Quan gairebé estigui, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, pintar el brioche amb una mica de rovell d'ou i coure uns 30 min o fins que daurat, ja coneixereu el vostre forn.

Sobretot, espereu a tallar-lo que sigui ben fred, i si podeu refredar-lo al damunt d'una reixeta, millor.

I per fer la melmelada de cireres, l'èxit està en la seva qualitat:

• 500 gr de cireres (jo vaig fer servir unes del Jerte espectaculars)
• 250 gr de sucre (jo vaig fer servir un sucre que venen a França per melmelades)
• 1 cullerada de suc de llimona  

Amb Thermomix es molt còmode si coneixes un truc que ara us explicaré, i aconsegueixes que no esquitxi, que és el rotllo de fer-ho de la manera tradicional.

S'ha de posar al got tots els ingredients i programar 2 segons a velocitat 5 per triturar i després s'ha de substituir el cubilet pel cistellet i programar 40 minuts a 100ºC i velocitat 3, aquest es el truc perquè no esquitxi, ja que la majoria de receptes et posen velocitat 2.

Si no en teniu, s'han de posar tots els ingredients en un cassó i dur a ebullició a foc fort i després baixar-lo a foc baix i deixar uns 30-40 minuts, això si, sense parar de remenar. 

I després a omplir pots esterilitzats i deixar cap per avall fins que es refredin.

I com sempre, per cada bon àpat, sigui a l'hora que sigui, cal una bona banda sonora:

The gardener

I sense a runner in the garden
Although my judgements known to fail
Once built a steamboat in a meadow
Cos I'd forgotten how to sail
I know the runner's going to tell you
There ain't no cowboy in my hair
So now he's buried by the daisies
So I could stay the tallest man in your eyes, babe
I sense a spy up in the chimney
From all the evidence I've burned
I guess he'll read it in the smoke now
And soon to ashes I'll return
I know the spy is going to tell you
It's not my flag up in the pole
So now he's buried by the lilies
So I could stay forever more in your eyes, babe
I sense a leak inside my phone now
From all the lies I have told
I know he has your private number
And soon he'll make that vicious call
I know the leak is going to tell you
There ain't no puppy in your leash
So now he'll fertilize the roses
So I could stay the king you see
In your eyes, babe
In your eyes, babe
So now we're dancing through the garden
And what a garden I have made
And now that death will grow my jasmine
I find it soothing I'm afraid
Now there is no need for suspicion
There ain't no frog kissing your hand
I won't be lying when I tell you
That I'm a garner I'm a man
In your eyes babe
In your eyes, babe
In your eyes, babe

(Tallest man on earth)

I per combatre el "blue monday"...Tarte au citron meringuée.

"Estaba contemplando tu sonrisa y

me olvidé de respirar.

Minutos después, tu beso me volvió

a la vida."

(Lucas Hugo Guerra, "Mind of Brando")

Diuen que avui, el tercer dilluns de cada mes de gener, és el dia més depriment de l'any, el "blue monday", concepte que va ser publicat, per primera vegada al 2005 com a part d'una campanya publicitària de l'agència de viatges Sky Travel, que deia haver calculat la data fent servir una equació.

La data va ser publicada en un comunicat de premsa sota l'autoria de Cliff Arnall, professor del "Centre for lifelong learning", adjunt a la Universitat de Cardiff, que va dir que la data va ser ideada per ajudar a una empresa de viatges a analitzar quan la gent reserva les seves vacances i va fer servir diferents factors, entre ells les condicions climàtiques, el nivell de deutes (la diferència entre el deute acumulat i la nostra capacitat de pagament), el temps passat des de Nadal, el temps des de que fracassen els nostres propòsits de cap d'any, els baixos nivells de motivació i el sentiment de necessitat de prendre mesures al respecte. L'equació que va fer servir al 2006 va ser:

On Tt = temps de viatge; D = retards; C = temps gastat en activitats culturals; R = temps gastat en temps d'oci; ZZ = temps de son; St = temps gastat en un període de stress; P = temps invertit en fer la maleta; Pr =  temps gastat en la preparació. Sense definir les unitats de mesura.

Posteriorment, al 2009, va fer servir una fórmula diferent: 

On W = temps atmosfèric; D = deute; d = sou mensual; T = temps transcorregut des de Nadal; Q = temps des de que abandonem els propòsits d'any nou; M = baixos nivells de motivació y N_a = sentiment de necessitat de fer alguna cosa. Novament, però, sense definir les unitats de mesura.

Al escriure sobre la fórmula, al 2006, Ben Goldacre va dir que "les equacions fallen inclús per tenir sentit matemàtic en els seus propis termes", assenyalant que "es pot tenir un bon cap de setmana quedant-se a casa i reduint el temps de viatge a zero. Per altra banda, Dean Burnett, un neurocientífic que va treballar al departament de psicologia de la Universitat de Cardiff, va qualificar de farsa tot el plantejament.

Sigui com sigui, i per si de cas, hi ha una sèrie de fets que sigui o no cert això del Blue Monday, faciliten un somriure.

1r.- Has d'escoltar bona música i, a poder ser, amb un volum alt. I és que escoltar la nostra música preferida allibera endorfines, segons va demostrar un equip de la Universitat de Manchester, i és que les endorfines són neurotransmissors que tenen molt a veure amb la sensació de felicitat.

2on.- Rodeja't de gent alegre, ja que el bon humor es contagia i segons un treball publicat a la revista The journal Proceedings of the Royal Society B, va revelar que tenir bona companyia ajuda a evitar caure en una depressió.

3r.- Fes esport. Ja se sap que fer exercici té molts beneficis, no només per estar en forma i per evitar malalties, el cervell també ho agraeix. Les contraccions musculars que es produeixen quan fem esport provoquen canvis neuronals i, entre ells, es troba novament la producció d'endorfines.

4rt.- Riu molt. Sembla evident, però no ho és. Riure, encara que no haguem vist res que ens faci gràcia, ajuda a ser més feliços. Està demostrat que rebaixa els nivells d'estrés i ens ajuda a evitar pensaments negatius.

5è.- Vigila el que menges. Alguns aliments són necessaris per produir neurotransmissors com les endorfines o la serotonina i per millorar el nostre estat d'ànim és necessari incorporar-los a la nostra dieta...

I un dia es un dia...creieu que un pastís com aquest no us farà somriure...certament, us posarà de bon humor. 

Així que la meva proposta d'avui, per passar un blue monday feliç és aquest pastís de llimona i merenga que vaig fer amb tota l'estimació del món, per un sopar molt especial.

Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:

Per la "pâte sablée":

• 240 gr de farina
• 150 gr de mantega
• 90 gr de sucre
• 30 gr de farina d'ametlles
• 1 sobre de sucre avainillat
• 1 rovell d'ou
• 1 pessic de sal

Per la crema de llimona (lemon curd):

• 3 llimones
• 150 gr de sucre
• 4 ous
• 160 gr de mantega

Per la marenga:

• 2 clares d'ou
• 100 gr de sucre
• 40 ml d'aigua

En primer lloc, i per fer la tartaleta que contindrà la crema de llimona, s'han de barrejar els ingredients secs, és a dir, la farina, el sucre, la farina d'ametlles, el sucre avainillat i la sal, i quan siguin ben barrejats, s'ha d'afegir la mantega, a daus i en textura pomada i barrejar bé fins que el conjunt tingui aspecte i consistència de sorra.

Finalment, s'ha d'afegir el rovell d'ou i barrejar fins que tot sigui una massa homogènia, que hem de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora.

Passada l'estona de repòs -mentre jo vaig fer la crema de llimona-, s'ha d'estirar bé la massa. És difícil de treballar, així que us recomano que prèviament a estirar-la amb el corró, la poseu entre dos trossos de paper film. 

Quan sigui ben estirada, s'ha de cobrir un cercle metàl·lic per coure la tartaleta. Si no en teniu, al menys recomano un motlle desmuntable, que us facilitarà la feina. La massa ha de tenir un gruix uniforme i de mig centímetre aproximadament.

Abans de posar al forn s'ha de punxar la base amb una forquilla per evitar que s'infli i cobrir amb paper de forn o d'alumini col·locant alguna cosa de pes al damunt...o bé llegums o algun altre motlle.

S'ha de coure uns 20 minuts a 180ºC, destapar i 10 minuts més. Com depèn del forn, aneu comprovant la cocció.

Llavors s'ha de deixar refredar, desemmotllar i reservar.

Com ja he comentat, mentre cou la massa es pot anar fent la crema de llimona, que també és molt senzilla de fer.

En un cassó s'ha de desfer la mantega amb el suc de les llimones i la ratlladura i, mentre aquesta es desfà, s'ha de batre bé el sucre amb els ous fins que blanquegin.

I una vegada la mantega sigui fosa, s'ha de barrejar amb el sucre i els ous, fora del foc, fins que tot sigui ben integrat i tornar al foc on, sense deixar de remenar en cap moment, hem d'esperar a que espessi.

Quan tingui la textura adequada, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi una mica.

Llavors, ja es pot omplir la tartaleta amb la crema de llimona i deixar a la nevera, tapada amb paper film, com a mínim dues hores. Jo vaig deixar-la tota la nit.

Finalment, s'ha de preparar la merenga que cobrirà el pastís.

Per fer-la, s'ha d'escalfar el sucre i l'aigua fins que arribi a 120ºC i mentre, muntar les clares d'ou a punt de neu. Quan el sucre i l'aigua siguin a la temperatura adequada, s'ha de baixar el batedor on hem muntat les clares a la mínima velocitat i anar afegint el sirope, en forma de fil i a poc a poc, sense deixar de remenar i, quan s'hagi afegit tot, tornar a pujar la velocitat al màxim i no deixar de batre fins que la barreja sigui completament freda.

Llavors, ja es pot treure el pastís de la nevera, cobrir amb la merenga de la manera que més us agradi -jo l'he posat tota i amb una cullera he fet que tingui puntes irregulars- i amb un bufador torrar-la una mica.

I per acabar un pastís tant dolç, una cançó preciosa.

Cuatro vientos

En el primer recuerdo 
que yo tengo vos estas, 
el parque la vereda, 
el helado el delantal, 
el amor de mi vida, 
la suerte en el azhar, 

hoy gira la ruleta 
y sigo en el mismo lugar... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Por vos tengo estos ojos 
esta forma de mirar, 
esta poca paciencia 
y mi voz para cantar, 
un ángel que me cuida 
un hijo que criar, 

la luz que me ilumina 
y también mi oscuridad... 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento 

Te quiero 
y lo voy a gritar a los cuatro vientos, 
ya no voy a ocultar mis sentimientos, 
hoy no pienso esperar que pase 
ni un minuto más 
para que sepas lo que siento

(Bersuit Vergarabat)

 

Canviem l'hora i comença la llum! *Gelat de suc de taronja i alfàbrega*

"Hay tres cosas que no pasan mucho tiempo ocultas,

el sol, la luna y la verdad."

(Buda Gautama)

I altre vegada, diumenge. I altre vegada, final de mes. I altre vegada, i això si que em fa feliç, hem canviat l'hora. I altre vegada, torna la llum. Els dies es fan llargs, surts de treballar i encara és de dia, pugen les temperatures i es comença a respirar el bon temps. Augmenten els somriures, el bon humor i les ganes de que la calor arribi i amb ella les estones a la platja, les converses amb amics al capvespre, en fi, que tot i que en realitat segueixes fent el mateix que abans, tot sembla més bonic. Comença la llum.

I que millor per celebrar-ho que un gelat d'allò més refrescant?



La recepta és de la Marisa, perquè com sempre toca a final de mes: el repte AsaltaBlogs és aquí. Ella és de València -així que tindrà millors taronges segur- i té el fantàstic blog: Thermofan, ben ple de receptes. 

He de dir que en realitat n'he triat unes quantes, que més endavant faré, perquè m'ha estat impossible escollir-ne una de sola.

Ella, per motius de salut, no pot pendre sucre ni sal, així que proposa una alternativa, però es pot fer igualment amb sucre.

El gelat és deliciós, no té massa consistència, ja que només porta una o dues clares o cap i el peculiar sabor que li dóna l'alfàbrega el fa d'allò més especial. Estic segura que serà d'aquells gelats que o t'encanta o no t'agrada gens. 

Això si, no escatimeu amb la qualitat de les taronges, si el suc no és dolç i bo, el gelat no val la pena. Agafeu les millors taronges que trobeu. I a refrescar-se!

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 600 ml de suc de taronja natural
• 120 g de xilitol o sucre de bedoll (abedul) [o sucre, tagatosa...]
• 20 fulles d'alfàbrega fresca
• 1 clara d'ou (opcional, jo no n'he posat)

La recepta no pot ser més fàcil. En primer lloc, s'ha de fer el suc de taronja i colar-lo; pas que podeu obviar si el feu amb la liquadora, ja que surt colat.

Llavors, s'ha d'afegir el sucre de bedoll o el xilitol (també ho podeu fer amb sucre o Tagatosa) i barrejar bé fins que quedi completament dissolt i afegir l'alfàbrega i triturar.

Una vegada estigui ben triturat, s'ha de colar bé perquè no quedin trossos massa grans d'alfàbrega.

I finalment, s'ha de posar en un recipient hermètic i congelar, al menys, unes 12 hores. Si el recipient no és de silicona, es pot posar una mica de paper sulfurat a la base, però si és un recipient especial per a gelats, no caldrà.

Passades les 12 hores, s'ha de treure del congelador i picar el suc de taronja congelat amb l'ajuda d'una forquilla (no queda molt dur, així que no resulta complicat), i llavors, s'ha de posar els trossos en un robot de cuina, i si voleu, s'ha d'afegir la clara d'ou i batre fins que quedi una pasta homogènia i tornar a posar al congelador. Jo he obviat aquest pas.

Altra opció, jo també l'he provat, és directament a la geladera.

I llestos. Ja teniu un gelat sa, ple de vitamines, apte per a qui estigui fent dieta i el més important, deliciós. Per cert, si algú no menja ous, la clara es pot obviar.

I per acompanyar aquest deliciós gelat, que és el meu esmorzar de diumenge: "Sunday morning", de "The Velvet Underground".

Sunday morning, praise the dawning

It's just a restless feeling by my side

Early dawning, Sunday morning

It's just the wasted years so close behind

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Sunday morning and I'm falling

I've got a feeling I don't want to know

Early dawning, Sunday morning

It's all the streets you crossed, not so long ago

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Watch out, the world's behind you

There's always someone around you who will call it's nothing at all

Sunday morning

Sunday morning

Sunday morning

(The Velvet Underground)