Exòtic i sorprenent. Pa de llimona i gingebre.

“Todo lo bueno,

se encuentra en el jengibre.”

(Dita popular india)

Ara feia ja un temps que no feia pans del llibre Panes Creativos de Daniel Jordà. Un llibre, que en honor a la dedicatòria que el Daniel em va fer, està ben fullejat i brut de farina, més aprofitat impossible. Només em quedaven per fer dos dels pans del llibre i, un d’ells, és el que us presento avui. El pa de llimona i gingebre.

La primera vegada que el vaig provar va ser en un dels tallers que he fet al forn del Daniel Jordà, i la veritat és que em va sorprendre. No m’agrada el gingebre. Si m’agraden les galetes, i el gingebre en pols en moltes salses i rostits, però així a trossets, no sabia si m’agradaria. I vaig al·lucinar.

Així que avui, quan he anat a comprar pell de taronja assecada per fer, d’una vegada, el “pa de la illa de Gotland” -espero fer-lo ben aviat-, he vist gingebre confitat, i no m’he pogut resistir.

El gingebre és originari de l’est d’Àsia, però tot i que és una planta originaria de les zones tropicals del sud est asiàtic, avui en dia es cultiva mundialment i no és gens difícil trobar-ne, al menys en els últims anys.

El nom original sringavera, prové del sànscrit i significa, literalment “en forma de cuerno”, per les formes d’aquesta arrel. Aquest mot, va passar al persa com a dzungebir, que a la vegada, va derivar al grec com dziggibris, convertint-se a zingiber al passar al llatí.

Aquesta arrel, que té un càlid aroma amb notes fresques a fusta, un fons dolç i un sabor picant i lleugerament amarg, es cultiva des de fa 3.000 anys.

Diuen que les ambaixades comercials del rei persa Dario (Segle V a.C) van ser la causa de la difusió d’aquesta espècia tant utilitzada pels hindús.

Les primeres referències escrites que es té del gingebre, estan recollides per Confuci i es sap, que va ser duta fins al Mediterrani al segle I, pels fenicis, tot i ser ja coneguda a Egipte, Grècia i Roma. Al segle II apareix el gingebre en una relació d’importacions fetes a Alexandria, procedent del Mar Roig, i que estaven subjectes a drets d’aduana per Roma. I és que, després del pebre, el gingebre va ser la segona espècia preferent pels romans.

Mireu si tenia importància: en el Jardí de les Delícies, els musulmans justos, que per estar morts, no són esperits purs, trobaran gingebre per honrar a les huries “una barreja de vins exquisits i aigua pura de Zangebir es la seva beguda” -Coràn, Sura LXXVI-17-.

I fent un salt en el temps, arribem a la cuina medieval europea, on el gingebre va tenir una gran importància.

A França, va ser on més s’apreciava. Diuen que Enric VIII era un gran amant del gingebre i va enviar una recepta a l’alcalde de Londres com a remei contra la pesta. Com segueix la història, l’explico al post sobre les galetes de gingebre.

I a través dels àrabs, va arribar a Europa el gingembrat o gingebre confitat, que s’elaborava, i es segueix elaborant, als països asiàtics, on es ven en característics pots de porcelana.

Però el millor són les seves propietats.

Sabíeu que existeixen estudis que diuen que el gingebre és més efectiu que la majoria de medicaments que es recepten?

El gingebre és conegut per estimular els sucs gàstrics, pal·liar els símptomes de nàusees i flatulències i per protegir d’úlceres digestives. Per la indigestió, la febre, les infeccions, la grip i la tos, i per promoure la longevitat i la vitalitat.

Va bé per prevenir atacs de cor, càncer de pell i pèrdua de pes.

Un estudi danès va descobrir que el consum de gingebre disminueix el dolor associat a la artritis reumàtica, la osteoporosis i els produïts per desordres musculars.

Conté propietats antioxidants i s’utilitza per tractar les migranyes; diuen que és més eficaç que els tractaments que hi ha pels mal de caps. He llegit que si fas una pasta amb pols de gingebre i aigua i l’apliques al front, la disminueix. Jo, que sóc propensa a les migranyes, ho provaré segur.

I finalment, s’ha descobert que, igual que la cúrcuma, té una capacitat sorprenent per reduir els tumors; estudis demostren que són també més eficaços, com passa amb la migranya, que molts dels fàrmacs existents.

 

Aquest és un pa que en Daniel Jordà, juntament amb el xef Xavi Franco, va idear per menjar com a acompanyament a les ostres i que va molt bé com a acompanyament de peixos, mariscs i plats en els que un toc de frescos, els va bé.

Marida a la perfecció amb begudes ben fredes, com el vi blanc, rosat, cava i cervesa gelada. Que dir del ginger ale o de la cervesa de gingebre –l’edició especial 1714 és ideal-, segur que arrodoneixen un aperitiu ideal. I pels més llançats, amb un gin tònic va de perles.

Els ingredients que es necessiten, són:

• 500 gr de farina 
• 60 gr de sucre
•  10 gr de sal 
• 30 gr de llevat fresc 
• 150 gr de llet 
• 110 gr d’aigua 
• 100 gr de mantega 
• Pell de 2 llimones 
• 120 gr de gingebre (confitat amb sucre)

 

En primer lloc s’ha de tallar, a trossets ben petits, el gingebre, que és confitat amb sucre, i reservar.

Després, s’ha de ratllar la pell de dues llimones i reservar.

I ja podem preparar la massa. En primer lloc, s’han de pastar tots els ingredients, menys la mantega, la llimona i el gingebre. S’ha de pastar fins a obtenir una pasta llisa i elàstica.

Quan sigui a aquest punt, s’ha d’afegir la mantega, en consistència pomada i seguir pastant fins que s’integri bé amb la resta d’elements i la massa sigui llisa i brillant. Això portarà uns minuts.

A l’últim moment, ja es pot afegir el gingebre a dauets i la pell de llimona ratllada, i pastar fins que quedin ben repartits.

Una vegada feta la massa, s’ha de deixar reposar 30 minuts abans de donar forma.

Hi ha diverses opcions, o formar panets de 50 gr, aproximadament o motlles d’uns 300 gr. Jo en aquest cas, simplement he dividit la massa en dos i l’he posat a fermentar en dos banettons, tot i que en lloc d’enfarinar-los bé, els he cobert amb paper film untat amb oli.

S’han de deixar fermentar fins que doblin el seu volum.

Una vegada passada la segona fermentació, ja es poden coure a forn prescalfat a 220ºC.

Si heu fet panets de 50 gr, amb uns 8-10 minuts a 220ºC serà suficient; si heu fet peces d’uns 300ºC, s’han de coure uns 20-30 minuts, segons la potència del forn, a 200ºC.

I llestos. A refredar al damunt d'una reixeta.

És un pa sorprenent i diferent. Us atreviu? Pels que s'atreveixin, una cançó diferent.

 

El cicle

La cançó que ara escoltes

se'n va de mi
I es desfà a dins de l'aire

que ara ha entrat dins teu

I dins teu

ell es transforma en el que sents
I el que sents

se'n va dins un altre quan li fas petons.

I els petons

faran que creixi un nen.

I el nen es farà home.

L'home es farà vell.
I es desfarà a dins la terra

 on serà arbre de nou.

Arbres

que després

fan tot l'aire que ara entra dins meu.

Aire

que surt de mi

transformat en aquesta cançó.

(La iaia)