"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,
y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,
quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,
sinó que tú perteneces a esta tierra."
(Proverbio indígena)
Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.
I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.
Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.
Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".
La pel·lícula és un viatge.
Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.
Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.
Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu.
En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar.
Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.
Esteu preparats per viatjar?
I amb aquesta recomanació, una proposta.
Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.
Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:
- 400 gr de cigrons cuits
- 200 gr de remolatxa cuita
- suc de llima (opcional)
- oli d'oliva verge extra
- 1-2 cullerades de tahini
- ceba tendra
- fulles de menta
- "quicos"
- 1 all
- comí
- pebre
La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.
Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible.
Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.
Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.
I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.
Society
It's a mysery to me
we have a greed
with which we have agreed
And you think you have to
want more than you need
Until you have it all
you won't be free
Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me
When you want more than you have
You think you need
and when you think more than you want
your thoughts begin to bleed
I think I need to find a bigger place
'Cause when you have
more than you think
you need more space
Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me
There's those thinking more less
Less is more
but if less is more,
How you keeping score?
Means for every point you make
your level drops
Kinda like you're starting from the top
And you can't do that
Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me
Society
Crazy indeed
Hope you're not lonely
without me
Society
have mercy on me
hope you're not angry
if I disagree
Society
you're a crazy breed
I hope you're not lonely
without me
(Eddie Vedder)
