Nuggets deliciosos i saludables? Si. Nuggets de brocoli i moniato.

"Admiro a la gente que vive sin problemas,

que mira el mundo con despreocupación.

A diferencia de ellos,

yo sufro más de la cuenta."

(Kurt Cobain)

Actualment, la vida és caòtica, ràpida, estressanat. Tot passa a mil per hora. El ritme de vida és frenètic, per uns més que per altres. Per això és important mantenir el control.

Aquestes presses fan que moltes vegades, no mengem com seria bo que ho féssim; i aquesta alimentació, només va en contra de la nostra salut. Aliments processats, fregits, congelats, excés de sucre...el món pateix un desequilibri, i l'alimentació, també.

I menjar equilibrat no només s'hauria de relacionar amb la pèrdua de pes, sinó amb tots aquells beneficis que ens perdem sinó ho fem així. I és que menjar sa, per començar, estimula les papil·les gustatives i incrementa la percepció dels sabors naturals, que al cap i a la fi, en resulta l'essència. Per no parlar de la vitalitat que genera, doncs es crea menys quantitat d'insulina que amb una alta aportació d'hidrats de carboni. I com no, disminueix el risc de patir malalties greus a llarg termini, com malalties cardiovasculars, per exemple. O un altre motiu per decidir menjar sa: redueix l'estrés. Si, si. Com sentiu. Disminueix els nivells de cortisol, l'anomenada hormona de l'estrés i sembla ser que això millora l'humor.

Per això, i perquè no és que em trobi en una etapa precisament tranquil·la i lliure de preocupacions, quan va caure a les meves mans el llibre de la Chloé Sucrée, Being Biotiful, em va enamorar. Tant, que em vaig proposar provar totes les receptes. I la d'avui, és la primera que vaig provar. I és una meravella.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 moniatos mitjans 
• 1 brocoli gran (aprox. 500 ml de brocoli cuit)
• 2 ous 
• 100 gr de formatge ratllat tipus Fontina
• sal i pebre
• 2 cullerades de parmesà ratllat
• 185 gr de quinoa cuita
• 50 gr de flocs de civada
• un pessic de xili mòlt
• avocat
• all
• llima
• oli d'oliva
• sal i pebre
• coriandre

En primer lloc, s'han de coure els moniatos, així que mentre prescalfem el forn a 200ºC, s'han de pelar, tallar-los a trossos i coure'ls uns 15 minuts, aproximadament, en aigua bullint, fins que siguin cuits. Després, s'han de colar, aixafar fins que sigui un puré i deixar refredar.

A part, s'ha de coure el broquil, també amb aigua bullint, durant 6 minuts, colar i deixar refredar.

Quan sigui una mica més fred, s'ha de picar amb el robot de cuina uns minuts, per aconseguir un puré, però que no sigui molt fi, han de quedar trossets.

I a part, en un bol gran, ja podem barrejar el brocoli, el puré de moniatos, els formatges, els ous, la quinoa, els flocs de civada i la sal i el pebre al gust. Jo vaig afegir també una mica de xili mòlt.

S'ha de barrejar tot molt bé i després fer boletes amb forma de nuggets.

No són fregits, així que haurem de preparar la safata del forn o amb paper de forn o amb Silpat -jo el faig servir i és meravellós-, per fornejar uns vint minuts per cada costat, o fins que siguin ben daurats. No només queden més macos, sinó que els dona un sabor caramelitzat deliciós.

I per acompanyar, res millor que un deliciós guacamole del més senzill, del que només porta avocat aixafat amb una forquilla, sal i pebre, llima, coriandre i un raig d'oli d'oliva.

I amb la Chloé he après receptes i he après cançons...

Formidable

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh bébé, oups, mademoiselle

Je vais pas vous draguer,

promis juré

J'suis célibataire

et depuis hier putain

J'peux pas faire d'enfant

mais bon c'est pas

Eh reviens !

5 minutes quoi,

j't'ai pas insulté,

j'suis poli, courtois

Et un peu fort bourré

et pour les mecs comme moi

Vous avez autre chose à faire,

vous m'auriez vu hier

Où j'étais

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Eh tu t'es regardé,

tu t'crois beau

Parce que tu t'es marié

Mais c'est qu'un anneau mec,

t'emballes pas

Elle va t'larguer comme elles

le font chaque fois

Et puis l'autre fille

tu lui en as parlé ?

Si tu veux je lui dis

comme ça c'est réglé

Et au p'tit aussi,

enfin si vous en avez

Attends 3 ans, 7 ans

et là vous verrez si c'est..

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Et petite, oh pardon, petit

Tu sais dans la vie

y'a ni méchant ni gentil

Si maman est chiante

c'est qu'elle a peur d'être mamie

Si papa trompe maman

c'est parce que maman vieillit, tiens

Pourquoi t'es tout rouge?

Ben reviens gamin

Et qu'est-ce que vous avez tous,

à me regarder comme un singe ? Vous

Ah oui vous êtes saint, vous

Bande de macaques !

Donnez moi un bébé singe, il sera

Formidable, formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

Formidable

Tu étais formidable, j'étais fort minable

Nous étions formidables

(Stromae)

Estima, menja, viu, brilla. Nutella 100% saludable.

"Si algo he aprendido en mi camino es que con ganas,

entusiasmo, confianza, foco e ilusión

todos podemos reinventarnos,

dar un giro a nuestra vida y a nuestra salud;

para ello solo tenemos que estar alineados con lo que nos dice

alto y claro nuestro corazón."

(Elka Mocker)

A vegades hi ha llibres que cauen, de manera casual, a les teves mans i modifiquen la teva visió de les coses. Segurament perquè apareixen en el moment just, quan estàs preparat pel canvi, quan el desitges. I amb el meu últim llibre de cuina m'ha passat. És diu Ama, come, vive, brilla i l'ha escrit l'Elka Mocker, a qui cito al principi del post.

Ja el títol va fer que em fixés en ell (i l'edició va ajudar, ja que és veritablement maco) i això que a priori no semblava el moment més adequat per fer-ho, ja que després de bastants dies de viatge pel Marroc, vaig tornar malament de la panxa i portava dies gairebé sense menjar.

El cas és que potser per això, i malgrat la panxa, sentia una necessitat de variar els meus hàbits alimentaris, tot i que, la veritat, és que no estaven gens malament. Però necessitava un afegit. I amb aquest llibre, he obert els ulls en vàries coses.

No es tracta de canviar la meva cuina, que considero sana, sinó de millorar certes coses i afegir altres, ingredients absents i saludables.

I la casualitat va fer que portéssim del Marroc gairebé un quilo de dàtils...element imprescindible per la recepta d'avui.

El dàtil és un fruit d’una sola llavor obtingut de la palmera datilera (Phoenix dactylifera). Tot i que té una consistència i un aspecte similar a la fruita seca, no es deixa assecar després collir, sinó que madura i s’asseca al sol a la planta mateix i després es recol·lecta. 

El seu alt valor energètic i nutricional fan que sigui una opció magnífica per recuperar forces després d’una activitat extenuant o per prendre durant un entrenament intens. Per als nens és una bona font energètica i la millor alternativa quan tenen ganes de dolç. Són ideals per substituir llaminadures i dolços diversos farcits de sucres senzills, tan contraindicats per a la salut, sobretot la dels més menuts. El dàtil conté sucres d’assimilació fàcil que són alliberats de mica en mica, cosa que permet que la sensació de sacietat s’allargui més. Són, per tant, una elecció apta per a diabètics, sempre amb moderació.

És un aliment molt calòric, ja que conté molt de sucre (70%), encara que aquesta circumstància no li impedeix que sigui molt valorat per les seves propietats nutricionals.

Aporta principalment hidrats de carboni en forma de sucres simples (glucosa i fructosa); té un elevat percentatge de fibra, un 6% de la ingesta diària recomanada per tassa. Aquesta fibra és insoluble i s’uneix als greixos i al colesterol, i ens ajuda a eliminar-los de l’organisme. Conté força antioxidants naturals, una bona dosi de vitamines i minerals, com, per exemple, vitamines del grup B, vitamina A, vitamina C, potassi, calci, zinc, magnesi, manganès i seleni, que eviten l’oxidació dels àcids grassos i milloren la combustió dels greixos. Conté fitonutrients amb efectes antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment i, per tant, a mantenir-nos joves més temps.I el contingut en àcids grassos no passa de l’1% i són cardiosaludables: omega-3, 6 i àcid oleic.

Aquest fruit ajuda en la retenció de líquids, controla el colesterol i la pressió arterial, millora l’estat de les vies respiratòries i té un efecte laxant. També li atribueixen bons efectes sobre l’estrès, els nervis i la capacitat de concentració. És depuratiu, combat l'anèmia, la obesitat i ajuda a mantenir l'aparell digestiu i el cor en bones condicions. Millora la visió, la hipertensió i segons la medicina ayurvèdica, el dàtil forma part del grup dels aliments coneguts com a sàtvics, que són frescos, sucosos, untuosos, nutritius i gustosos. Segurament són els més importants dins de la medicina ayurveda, ja que considera que ajuden a incrementar l’energia mental, l’alegria i el bon humor. Són els més recomanats per aconseguir una bona salut i un equilibri energètic en general.

Per tant, podríem dir que el dàtil ens fan estar de “bon rotllo” i, a més a més, afavoreix un estat de serenitat i claredat. És un aliment fresc, aporta energia, està carregat de nutrients i és deliciós al paladar. Ens permet alimentar l’organisme i mantenir-lo en equilibri energètic, sense necessitat de desgastar-lo.

En fi, que aquesta recepta és un bon exemple de que en els ingredients naturals podem trobar tot el que necessitem per satisfer als més llaminers a la vegada que alimentem les nostres cèl·lules. 

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de dàtils tendres
• 80 ml d'aigua
• 1 culleradeta de vainilla en pols
• 17 gr de cacau pur en pols
• 80 gr de mantega d'avellanes 
• 1 pessic de sal

Primer de tot es posen en remull els dàtils durant un parell d'hores i, si no teniu feta la mantega d'avellanes es fa triturant avellanes torrades (millor si són de qualitat i les torreu a casa) fins que quedi una crema fina. Al principi sembla que no queda, ja que fins que els fruits secs, fins que no treuen l'oli sembla que no vagin a quedar fins.

Passades les dues hores de remull, s'han de treure els ossos dels dàtils i afegir tots els ingredients a una trituradora. Així de fàcil. S'ha de triturar tot bé durant uns minuts -amb paciència- fins que quedi una crema.

I cap a la nevera, millor si és en un pot de vidre. 

Es pot guardar durant una setmana a la nevera i aguanta perfectament al congelador.

I com els dàtils els vam portar de Marroc, concretament els vam comprar tornant del desert, res millor per acabar aquest post que una de les cançons que vam escoltar dins del 4x4 camí d'Erg Chigaga.

Imuhar

Matinfa, tenessey

Imuhagh tigraw tikma

Ayitma

Yofa anikir

Nikiss sandade

Wadagh nihane

Matinfa, tenessey

Imuhagh tigraw tikma

Imuhagh tigraw tikma id talghuwene ayishrayane

What good is it to have

Free men who sleep in this world of suffering

Wake up, my people

Straighten up, my people

Confront the difficulties of your current situation

A long road awaits you

What good is it to have

Free men who sleep in this world of suffering

Free men suffering shows us that times have changed

(Bombino)

La terra. Hummus de remolatxa amb menta i "quicos".

"Cuando la sangre de tus venas retorne al mar,

y el polvo en tus huesos vuelva al suelo,

quizás recuerdes que esta tierra no te pertenece a tí,

sinó que tú perteneces a esta tierra."

(Proverbio indígena)

Si heu anat seguint el meu blog sabreu que, de tant en tant, m'agrada recomanar algun llibre o pel·lícula.

I avui, em ve de gust recomanar una pel·lícula que, si bé ja té uns anys, doncs és del 2007, no la vaig veure fins fa uns dies.

Ja avanço que no és fàcil i que, segurament, a molta gent no li ha agradat. A mi sí. Tot i que és d'aquelles pelis sobre les que m'agradaria obrir un debat.

Into the wild -així és el títol original, tot i que aquí se la coneix com "Hacia rutas salvajes"- està dirigida per Sean Penn i basada en el llibre de l'alpinista i escriptor Jon Krakauer que narra la història del jove Christopher McCandless, alies "Alexander Supertramp".

La pel·lícula és un viatge.

Un viatge per reflexionar. Un viatge que realitza el jove protagonista en busca d'ell mateix, de la felicitat, del significat de la seva vida. Fuig de la societat i s'endinsa en la natura.  

Un viatge dual. Molt bonic en certs aspectes i molt egoista en d'altres. En busca d'una llibertat que l'empresona.

Un viatge llarg i lent. Difícil. Inhòspit. Cru. Relatiu. 

En definitiva, una pel·lícula per no quedar-se indiferent. Per pensar. Per qüestionar. 

Una pel·lícula que val la pena només per la imatge, per les fotografies de paisatges infinits i per la banda sonora, preciosa, d'Eddie Vedder, conegut ser el cantant i un dels tres guitarristes del grup Pearl Jam.

Esteu preparats per viatjar?

I amb aquesta recomanació, una proposta. 

Una recepta que ideal per picar mentre mireu una peli i íntimament lligada amb la terra. Un hummus de remolatxa amanit amb menta i "quicos". Una delícia que vaig provar al restaurant La Gilda, c/ Girona 175.

Per fer aquesta saludable i deliciosa recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 400 gr de cigrons cuits
• 200 gr de remolatxa cuita
• suc de llima (opcional)
• oli d'oliva verge extra
• 1-2 cullerades de tahini 
• ceba tendra
• fulles de menta
• "quicos"
• 1 all
• comí
• pebre

La recepta és ben senzilla, i realment, poso les quantitats orientativament, però és d'aquelles receptes en que, al final, es tracta d'anar tastant i amanint.

Per això, es tracta de posar en un got de batedora els cigrons cuits (jo he fet servir els cigrons que vaig utilitzar per fer caldo), unes gotes de llima, un bon raig d'oli d'oliva, el tahini, la remolatxa, l'all, la ceba tendra, un polsim de comí i el pebre i triturar tot fins a obtenir una crema el més fina possible. 

Com he dit, aneu tastant i amanint. Igualment, aneu afegint la remolatxa fins que tingui el color o sabor que volgueu.

Aquest hummus ja és bo així, però si l'amaniu amb un bon raig d'oli, una mica de ceba picada, menta i uns "quicos" picats, us asseguro que és absolutament deliciós.

I per acabar, una de les moltes cançons de la increïble banda sonora de la pel·lícula "Into de Wild", de la que he parlat avui. Society.

Society

It's a mysery to me

we have a greed

with which we have agreed

And you think you have to

want more than you need

Until you have it all

you won't be free

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

When you want more than you have

You think you need

and when you think more than you want

your thoughts begin to bleed

I think I need to find a bigger place

'Cause when you have

more than you think

you need more space

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

There's those thinking more less

Less is more

but if less is more,

How you keeping score?

Means for every point you make

your level drops

Kinda like you're starting from the top

And you can't do that

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

Society

Crazy indeed

Hope you're not lonely

without me

Society

have mercy on me

hope you're not angry

if I disagree

Society

you're a crazy breed

I hope you're not lonely

without me

(Eddie Vedder)

 

Fit Pizza. Perquè és estiu, però no cal que ens estem de res...

"En las profundidades del invierno

finalmente aprendí que en mi interior

habitaba un verano invencible."

(Albert Camus)

Com la majoria de gent ara que ha arribat l'estiu, intento cuidar-me. Però no sempre és fàcil, sobretot pels qui, com jo, adoren menjar. I és que, a més a més, hi ha certs aliments, que curiosament són els que més engreixen, que sempre venen de gust per sopar. Qui es pot resistir a una deliciosa pizza, de massa fina, amb una bona copa de vi, en una terrasseta, amb una mica de brisa d'estiu?

Jo no. Per això busco alternatives que em facin devorar una pizza 100% sana.

Aquesta que porto avui no porta farina ni cap ingredient que engreixi. La base és pura proteïna i està feta a base de tofu i ou. Res més. La salsa de tomàquet és casolana, així que no porta sucres afegits -tot i que pel damunt de la pizza m'agrada afegir un rajolí de mel- i només porta verdura, olives i alfàbrega. Cadascú que li posi el que vulgui...

No és la primera vegada que la faig. No sóc molt amant del tofu; no em desagrada, però la seva textura em resulta estranya, així que aquesta és una manera diferent de preparar-lo i beneficiar-se, així, dels seus beneficis: és perfecte per la salut dels ossos -té un 20% més de calci que la llet-, millora la circulació i ajuda a augmentar les defenses.

La massa no serà la més cruixent del món, però en funció de com la voleu, es deixa més o menys estona al forn. Si la deixeu massa poc, tindrà una textura entre crêpe i truita, però com més temps, més cruixent. Inclús hi ha qui afegeix farina. Jo no, la volia 100% sana. 

Per fer aquesta pizza (mides per una persona), es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 150 gr de tofu
• 1 ou
• sal i pebre

Ingredients per la pizza:

• salsa de tomàquet casolana
• olives negres
• 1/2 ceba tendra
• orenga
• alfàbrega fresca
• mozzarella (opcional)
• mel
• pebre
• chili picat

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 220ºC.

I mentre, s'ha de preparar la base, ja que aquesta es courà mentre preparem la resta d'ingredients. Per això, s'ha de triturar 150gr de tofu i un ou fins a aconseguir una pasta homogènia i sense grumolls. Llavors, s'ha de posar al damunt d'un paper de forn, amb l'ajuda d'una cullera, ja que és com una crema, i amb la forma que volguem donar. Depenent de si la voleu amb més o menys gruix.

I cap al forn fins que estigui al vostre gust. A mi m'agrada torradeta.

A part, s'ha de tallar la ceba ben fina, les olives a rodelles i escollir les fulles d'alfàbrega.

Quan la base estigui llesta, jo la giro amb molt de compte i després s'ha de posar pel damunt la salsa de tomàquet fregit -millor si és casolana-, orenga pel damunt, la mozarella fresca esqueixada i finalment la ceba tendra i les olives, una mica de pebre i una mica de chili picat i cap al forn, fins que el formatge estigui fos.

Com la massa ja està cuita, poseu la safata a dalt de tot del forn i així els toppings es faran ràpid.

I com a mi les petites coses em fan feliç, com ara una pizzeta sana per gaudir de l'estiu, la banda sonora de l'anunci més esperat d'aquesta època de l'any.

Those little things

I remember that first summer.

Settled on the (dark) you said,

open up your heart.

Even good things can leave scars,

don't be afraid

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Life (spreading) on a fire.

Say we'll do it again,

trying to (west) to get it higher,

always with a smile upon my face.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Oh, my darling, let ('em) pray or let ('em) start,

They're breaking song,

Right another way, a falling star,

every time I got your eye,

It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Right another way, a falling star,

every time I got your eye,

It's been a long road (tricky), it takes me to the stars.

To those little things we are.

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

Uh Uh Ah Ah Uh Uh Ah Ah

(Ramón Mirabet)

Pastís d'albergínies. Healthy and tasty.

"Hasta este momento los filósofos se han dedicado a interpretar el mundo:

ahora, sin embargo, se trata de cambiarlo."

(Karl Marx)

Cada mes em passa pràcticament el mateix. Només saber quin és el blog que cal assaltar, escullo, al minut zero, la recepta, normalment faig ja un esboç del post (redacto ja la part del blog assaltat i com sempre intento ser el més fidel possible a la recepta, la transcric -i tradueixo-, escullo la cançó i deixo tot més o menys editat) i m'oblido fins pràcticament el dia abans de publicar. El post gairebé enllestit i només queda elaborar la recepta, fer les fotos i llestos. Així que, cada mes, estic a punt de que em "pilli el toro".

I aquest mes no ha estat diferent. M'ha passat exactament el mateix que sempre. Amb una diferència. El post estava llest, però aquesta vegada no tenia els ingredients necessaris i ja no estava a temps per anar-los a comprar.

Si. Ho heu encertat. Havia de ser el meu sopar de dissabte.

Solució? Aprofitant que l'altre dia vaig fer un pastís d'albergínia vegetarià, precisament inspirat en el pastís d'albergínia de la Mª Ángeles (del blog "Healthy and tasty", que com haureu deduït és el blog que em de "robar"), he modificat una mica el post que tenia mig fet i proposo la meva versió.

Així que m'he inspirat en el seu fabulós blog i aprofitant el nom del mateix, he fet una recepta SANA i SABOROSA.

Enlloc de posar pernil dolç o indiot, he fet servir seitán, enlloc de formatge en rodelles, parmesà i he afegit espècies -que m'encanten-. A veure que us sembla...a mi deliciós.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 2 albergínies
• 2 pastanagues
• 2 cebes tendres
• rajolí de mel
• tomàquet fregit casolà
• romaní fresc
• romaní sec
• Alfàbrega seca
• orenga sec
• pebre i sal
• xili picat
• parmesà
• 200 gr de seitàn
• 1 all

En primer lloc, s'ha de tallar en rodelles les albergínies i posar-les, com a mínim mitja hora, amb sal, perquè perdin la fortor. I passat aquest temps, s'ha d'esbandir la sal i posar-les en una safata de forn, al damunt de paper vegetal i salpebrades i amb un raig d'oli i coure fins que siguin ben tendres a 180ºC.

I mentre, s'ha de preparar el farcit.

En una paella s'ha de començar un sofregit amb la pastanaga tallada a dauets ben petits, la ceba picada, l'all també picat i una branca de romaní fresc.

Quan les verdures comencin a agafar color, s'ha d'afegir el seitàn tallat a daus petits i sofregir bé amb la bresa, i finalment, s'ha d'afegir un raig de mel, el tomàquet fregit -al gust, jo vaig posar un parell de cullerades- i les herbes seques i remenar perquè tots els sabors s'uneixin.

I ja es poden muntar els pastissets d'albergínia. Jo he fet formats individuals.

Com si féssim una lassanya o una moussaka, s'ha d'anar alternant capa d'albergínia, farcit i parmesà ratllat, i així fins que tingui l'alçada que vulguem, tenint en compte que a l'última capa, després de l'albergínia només hem de posar una bona quantitat de parmesà ratllat.

I cap al forn, a 180ºC fins que el parmesà sigui ben desfet i daurat.

I per degustar aquesta deliciosa i sana recepta, avui proposo "The Free Fall Band".

Miqui's two nostalgic punk song

Well, I was walking down the street one day,

when I heard a song.

I goes like this:

Miqui's two nostalgic punk songs play,

in an old abandoned café on my way home.

And by the way, Miqui's two nostalgic punk songs

played in my head all day long.

And then I saw you there, slowly approaching,

I felt like a stranger deported from your side.

How could I forget who I was while singing...

Please don't go.

And if you see she's frightened,

slowly grab her hand, and come on,

you could just tell her how you feel.

But the more we hide our feelings, well,

the more intense they are.

Instead of love we'll sing along to,

Miqui's two nostalgic punk songs play

in an old abandoned café on my way home.

And by the way, Miqui's two nostalgic punk songs

Made me lose my girl.

You should know that Miqui's two nostalgic punk songs,

cover up the remorse of a man who loves you but won't say.

(The free fall band)