INSTA-COOK: Coques

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coques. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de novembre del 2015

Mangue Tarte Tatin. C'est magnifique.

"El hacha del leñador
le pidió al arbol el mango,
y el árbol se lo dió."

(Tagore)

Coneixeu l'origen de la Tarte Tatin? Diuen que cap al 1888 dues dones franceses regentaven un petit hostal que tenia el seu pare a la zona de Sologne, Stephany i Caroline Tatin. La història explica que un dia Stephany estava fent unes pomes amb sucre per cobrir un pastís, però es va despistar i les pomes es van coure massa, quedant el sucre fosc, caramel. Llavors, va pensar que si posava aquelles pomes al damunt del pastís que havia de coure, acabaria cremant-se, així que va pensar que si primer omplia el motlle amb les pomes i posava al damunt la pasta de full, les protegiria del forn i així no es cremarien. I en acabat, quan la pasta de full fos ben cuita, ja giraria el pastís. I així ho va fer.

Diuen també que un famós pastisser que per casualitat estava a l'hostal va descobrir aquest pastís i se'l va endur a París, on es va fer famós i va mantenir el nom de les germanes que l'havien cuinat.

Aquesta és la història més romàntica.

La història més pràctica explica que els pastissos invertits ja existien abans de la Tarte Tatin perquè en aquells temps, no era comú que la gent a casa seva tingués forn per coure els pastissos i molts es feien en una paella. Això explicaria que primer es saltegessin les pomes amb la mantega i el sucre i després es cobrís la mateixa paella.

Sigui com sigui que va néixer, el que està clar és que és una de les receptes més populars de la pastisseria i que és deliciosa.

Però per ser una mica més original, tot i que tinc pendent penjar la recepta de la tatin més clàssica, us proposo una Tarte Tatin de mango.

Si us agradava la original, aquesta us robarà el cor! A mi ni tan sols m'agrada el mango i ja estic pensant quan la torno a fer...

Per fer 4 coques petites, es necessiten els següents ingredients:

pasta de full [per si algú la vol fer, es necessiten 500 gr de farina de mitja força (250 gr de força i 250 gr de panificable), 250-275 ml d'aigua freda de la nevera, 10 gr de sal i 375 gr de mantega]
6 cullerades de sucre blanc
4 culleradetes de mantega
1 mango al punt
crème fraîche
ratlladura de llima

La pasta de full que venen feta és fantàstica, així que aquestes postres es poden fer en un moment.

Si la voleu fer, però, i seguint la recepta del Xavier Barriga, s'ha de pastar la farina amb la sal i l'aigua freda fins a obtenir una massa fina i deixar que reposi uns 30 minuts. Llavors, s'ha d'estirar la massa amb el corró al damunt d'una safata enfarinada i tapar amb paper film. S'ha de deixar a la nevera durant 30 minuts. Mentre, s'ha d'estirar la mantega, entre paper vegetal, fins a obtenir una mida equivalent a la meitat de la massa, i deixar a la nevera. El pas següent és treure la massa de la nevera, col·locar la mantega al mig de la superfície i doblegar els extrems cobrint la mantega. Estirar amb el corró i fer el primer plec senzill, tapar i cap a la nevera uns altres 30 minuts. En total s'han de fer 5 plecs d'aquesta manera. Finalment, després de fer l'últim plec, s'ha de deixar reposar a la nevera, com a mínim, una hora, i ja estarà llesta per fer servir. Les mides són per fer una quantitat gran. Congela molt bé.

Abans de començar, s'ha de posar el forn a prescalfar a 180ºC.

Per fer les tatin, en primer lloc, s'ha de tallar el mango a làmines ni molt fines, ni molt gruixudes. A diferència de la tatin de poma, la fruita es cou directament al forn.

Mentre, s'ha de fer el caramel amb el sucre i la mantega, fins que tingui color marronós, però sense arribar a estar fet del tot, ja que al seguir coent al forn es podria cremar i amargaria.

I ja es poden muntar les tatin. Jo, aquesta vegada, he fet tatins individuals, però es pot fer una seguint el mateix sistema.

A la base dels motlles s'ha de posar el mango, de manera que quedi maco, després, s'ha de repartir el caramel (que és com un toffe) ben calent pel damunt de la fruita de cada motlle i, finalment, cobrir amb pasta de full.

I cap al forn, uns 25-30 minuts, fins que la pasta de full sigui ben daurada i cuita.

S'ha de desemmotllar només sortir del forn, ja que si el caramel es refreda, la fruita queda enganxada al motlle.

Són unes tatins increïblement bones. Personalment, a partir d'ara, les prefereixo a les de poma i tot.

Per servir, una canelle de crème fraîche i ratlladura de llima pel damunt. Tot junt és per plorar. Boníssim.

I tot i que he donat el toc exòtic, el plat és típic de França, res millor per acompanyar-la que la personal veu d'Edith Piaf.

Non...Rien de rien...

Non...Je ne regrette rien

Ni le bien qu'on m'a fait

Ni le mal - tout ça m'est bien égal!

Non...Rien de rien...

Non...Je ne regrette rien

C'est payé, balayé, oublié

Je m'en fous du passé!

Avec mes souvenirs

J'ai allumé le feu,

Mes chagrins, mes plaisirs,

Je n'ai plus besoin d'eux!

Balayé les amous

Avec leurs trémolos

Balayés pour toujours

Je repars à zéro...

Non...Rien de rien...

Non...Je ne regrette rien

Ni le bien qu'on m'a fait

Ni le mal - tout ça m'est bien égal!

Non...Rien de rien...

Non...Je ne regrette rien

Car ma vie, car mes joies,

Aujourd'hui ça commence avec toi!

(Edith Piaf)

dijous, 10 de setembre del 2015

Skolebrød. I tornem a l'escola.

"En la escuela de la experiencia,

las lecciones cuestan caras,

pero solamente en ellas

se corrigen los insensatos."

(Benjamin Franklin)

Aquest mes se m'ha escapat l'avió i arribo amb una mica de retard al meu destí: Noruega, on les resbosteres per Europa, ja fa unes hores que han arribat amb les seves dolces receptes.

Però finalment, maleta en mà, he arribat i per aquest viatge a Noruega he triat els "skolebrød", que ara que comença la tornada a l'escola són més que adequats. També se'ls coneix com a "Skoleboller" que ve a ser "pa dolç d'escola".

Mireu si aquests brioixos són típics que al 2009 es va convocar un concurs a nivell nacional, a Noruega, en el que es va fer partícips als alumnes d'escoles de tot el país amb el propòsit d'incitar als joves a crear noves receptes i escollir-ne la millor; es va reunir unes 80 receptes.

A la massa, es fa servir, com en moltes de les receptes nòrdiques, cardamom, que dona un increïble aroma. A part, es farceix amb crema pastissera i es cobreix amb un dens glassejat ven empolsinat amb coco.

Us asseguro que és una pasta deliciosa, irresistible. I és que quan un dolç agrada tant als petits de la casa, per alguna cosa és.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

163 gr de llet sencera
25 gr de mantega sense sal
295 gr de farina de blat
37,5 gr de sucre glas
3/4 de culleradeta de cardamom mòlt
1/4 de culleradeta de sal
3,5 gr de llevat sec instantani (de pa)
1/2 ou batut

Per la crema pastissera:

250 gr de llet sencera
1 beina de vainilla
60 gr de sucre
2 rovells d'ou L
1 1/2 cullerades de farina
1 1/2 cullerades de Maizena

Per decorar:

105 gr de sucre glas
1 1/2 cullerades d'aigua
coco ratllat

En primer lloc s'ha d'elaborar la massa del brioixos.

Per això, s'ha d'incorporar la llet en un cassó i escalfar una mica fins que sigui tèbia, no ha de bullir ni agafar una temperatura massa alta, ja que llavors mataria el llevat.

Mentre, en un bol s'ha de posar la farina, el cardamom, la sal (en un racó) i el llevat, que no ha d'entrar en contacte amb la sal, i reservar.

Una vegada tenim la llet tèbia, s'ha d'apartar del foc i afegir la mantega a daus, el sucre i el 1/2 ou batut i remenar fins a que tot quedi ben integrat.

Llavors, s'ha d'incorporar els ingredients líquids als secs i barrejar bé amb una espàtula.

S'ha de pastar fins a obtenir una massa suau, elàstica i brillant.

Aquesta massa s'ha de deixar reposar dins d'un bol enfarinat i tapada amb paper film fins que dobli el volum, aproximadament un parell d'hores, tot i que depèn de la temperatura de l'ambient.

I mentre lleva la massa, s'ha de fer la crema pastissera.

Per fer-la, s'ha de fer bullir la llet amb la beina de vainilla i a part, barrejar bé el sucre amb els ous i la maizena i la farina fins que no quedi cap grumoll i hagi blanquejat bé. Afegir la llet calenta sense deixar de remenar i cap al foc altre vegada fins que espessi.

Per refredar la crema, s'ha de posar el paper film en contacte directe.

Quan la massa hagi llevat, s'han de formar els brioixos, aproximadament d'uns 65 gr; en surten uns vuit, que s'han d'anar col·locant al damunt de paper de forn, deixant espai entre ells, ja que gairebé doblaran el volum.

S'ha de deixar llevar fins que doblin el volum, entre 45 i 60 minuts.

Llavors, s'ha de fer un espai al mig sense arribar a foradar (amb un got de xarrup, per exemple) i farcir amb crema i cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 190ºC amb calor a dalt i a baix.

Una vegada prescalfat el forn, s'ha de baixar a 180ª i només deixar calor a la part d'abaix. Ha de coure uns 15 minuts, i els últims dos amb calor a dalt i abaix perquè es dauri una mica.

Quan siguin ben freds, s'ha de fer el glassejat i cobrir-ne bé els laterals.

Per últim, espolsar bé amb coco ratllat.

I cap a l'escola, per acabar, amb Supertram.

School

I can see you in the morning when you go to school

Don't forget your books, you know you've got to learn the golden rule,

Teacher tells you stop your play and get on with your work

And be like Johnnie -too- good, well don't you know he never shirks

-he's coming along!

After School is over you're playing in the park

Don't be out too late, don't let it get too dark

They tell you not to hang around and learn what life's about

And grow up just like them -won't you let it work it out

-and you're full of doubt

Don't do this and don't do that

What are they trying to do? - Make a good boy of you

Do they know where it's at?

Don't criticize, they're old and wise

Do as they tell you to

Don't want the devil to

Come out and put your eyes

Maybe I'm mistaken expecting you to fight
Or maybe I'm just crazy. I don't know wrong from right
But while I am still living, I've just got this to say
It's always up to you want to be that
want to see that way
-you're coming along!

(Supertram)

dissabte, 15 d’agost del 2015

Un antull: Coca {Bamba menorquina}

"...pero tuvo el antojo de jugar

hacer conmigo una excepción

y primero nos fuimos a bailar

y en mitad de un te quiero me olvidó..."

(Joaquín Sabina)

Des de que vaig anar per primera vegada a Menorca i vaig tastar la "Coca Bamba" a Cas Sucrer, que tenia ganes de fer aquesta recepta.

La Coca Bamba, també coneguda com ensaïmada menorquina, és típica de les festes de Sant Joan. És rodona, alta i enroscada, de textura molt compacte, però a l'hora suau i gustosa.

Tot i que també rep el nom d'ensaïmada menorquina, la veritat és que l'únic que té en comú amb la mallorquina és que la massa s'enrosca, però ni la textura ni el seu sabor s'assemblen.

Diuen que el nom prové de la seva forma "abombada", però no està gens clar l'origen etimològic real.

A moltes receptes, apareix com a ingredient de la Coca Bamba, la mantega cuita, que no és res més que mantega clarificada: una mantega depurada, una vegada és desfeta, per dividir els seus tres components, l'aigua, que es convertirà en sèrum, les proteïnes, que apareixeran en forma d'impureses a la superfície i la matèria grassa, que és la part més pura de la mantega.

Originàriament, la recepta és feia amb aquesta mantega, que proporciona més sabor, però a l'hora més greix.

Jo l'he volgut fer com es feia antigament, així que us en deixo també la recepta.

Després de consultar vàries receptes, finalment m'he quedat amb la de la Marga (menorquina) del fantàstic blog: Per Anar Fent Gana. (però posant la meitat del llevat que ella indica a la seva recepta).

Per fer la Coca Bamba es necessiten els següents ingredients:

80 gr de patata bullida
3 ous
40 gr de llard
40 gr de mantega cuita*
180 gr de sucre
25 gr de llevat fresc
500 gr de farina de força
sucre glas

*[Abans de començar amb la recepta, us explico com fer la mantega cuita. És ben senzill.

Simplement s'ha de posar la mantega (jo n'he posar 250 gr i n'ha sobrat) en un cassó al bany maria a foc mínim fins que es desfaci completament, sense remenar.

Una vegada fosa, s'ha de posar en un recipient de vidre i deixar que reposi una mica fins que es formin tres capes.

Llavors, amb una cullera, s'ha d'anar traient l'escuma que va quedant al damunt de tot (les impureses) i passar la mantega pura en un altre recipient, amb molt de compte de deixar el sèrum en el primer recipient, ja que no el farem servir.

S'ha de deixar reposar abans de fer servir perquè es solidifiqui.

Es conserva durant dies a la nevera.

És important que sigui mantega, ja que si ho proveu amb margarina no us sortirà.]

Abans de posar-nos a fer la coca, s'ha de bullir la patata i deixar que es refredi una mica per no cremar-nos, pelar i aixafar, mentre encara està tèbia, amb el sucre, fins aconseguir una pasta fina i sense grumolls.

En un bol, s'ha de fondre el llevat amb dues cullerades d'aigua tèbia i afegir una mica del sucre, un ou i una mica de la farina, barrejar bé i cobrir amb paper film. S'ha de deixar reposar uns 10-15 minuts perquè pugi i comenci a fermentar.

Una vegada hagi passat aquest petit repòs i la barreja comenci a fer bombolles, s'ha de barrejar amb al resta d'ingredients, menys la mantega i el llard i pastar fins aconseguir una massa homogènia i fina. I, en aquest moment, s'ha de barrejar els greixos i tornar a pastar fins a obtenir, novament, una massa brillant i homogènia. Pasteu, paciència.

Llavors s'ha de deixar que fermenti fins que gairebé dobli el volum. Això pot ser entre dues i quatre hores depenent de la temperatura. A mi no em va tardar massa perquè a la cuina feia força calor.

Podeu dividir la massa en porcions i fer coques Bamba individuals o una de grossa, com jo he fet.

Passada la primera fermentació, s'ha de desgasificar i donar a la massa forma de serp, deixant que sigui gruixuda però a l'hora, el més llarga possible. Després, s'ha d'enroscar, però sobre ella mateixa, donant volum, no com les ensaïmades mallorquines que es va enroscant i cada part de la serp de massa toca la superfície on està. Mireu la foto, com un caragol de mar.

I novament, a fermentar, durant 3 o 4 hores, aproximadament, fins que dobli el seu volum.

Per últim, s'ha de pinzellar la massa amb mantega cuita que estigui a temperatura ambient i cap el forn, a 160ºC durant uns 25-30 minuts o depenent del forn, fins que al punxar surti l'escuradents net.

Quan sigui freda, s'ha de cobrir bé amb sucre glas.

I acabo amb una cançó de "The Libertines": Can't Stand Me Now.

An ending fitting for the start

You twist and tore our love apart

Your light fingers through the dark

Shattered the lamp and into darkness it cast us

No, you've got it the wrong way round

You shut me up and blamed it on te brown

Cornered the boy, kicked out at the world

The world kicked back

A lot fuckin' harder

If you wanna try, if you wanna try

There's no worse you could do

Oh I know you lie, I know you lie

I'ms still in love with you

Can't take me anywhere

I'll take you anywhere

Can't take me anywhere

I can't take you anywhere

I'll take you anywhere you wanna go

No, you can't stand me now

Have we enough to keep it together?

Or do we just keep on pretending

And hope our luck is never ending

You tried to pull the wool, I wasn't feeling too clever

And you take all that they're lending

Until you needed mending

If you wanna try

There's no worse you could do

I know you lie

All you do is make me cry

All those words they ain't true

Can't take me anywhere

I'll take you anywhere

Can't take me anywhere

I can't take you anywhere

I'll take you anywhere you wanna go

No, you can't stand me now

(The Libertines)

dimarts, 23 de juny del 2015

Per un Sant Joan diferent, una coca original. Coca Mojito.

"La vida es una serie de cambios naturales y espontáneos.

No te resistas a ellos, que sólo crea dolor.

Deja que la realidad sea la realidad.

Deja que las cosas fluyan naturalmente hacia adelante

en la forma que deseen."

(Lao Tzu)

Com diu la cançó que posa música a aquesta original coca de Sant Joan: "...sin carbón no hay Reyes Magos, al igual que sin borrón no hay trato."

Així que serà veritat que toca tornar a definir el traç, reagrupar trossets, per molt petits que siguin i començar de zero, amb tota la gent fantàstica que puc presumir de tenir al costat.

Toca reinventar-se i, per això, que millor que començar per la coca de Sant Joan.

Vaig veure que el mestre Daniel Jordà feia una coca Mojito y vaig pensar que la idea era increïblement bona. Així que he dissenyat la meva pròpia recepta i he afegit una deliciosa crema al rom amb un sutil i elegant toc de llima i menta.

El resultat? Una coca fresca, dolça i deliciosa que anima a qualsevol.

Feliç revetlla a tots.

El dia abans, s'han de confitar les llimes, per fer-ho, es necessiten els següents ingredients:

6 llimes
1 kg de sucre
aigua

En primer lloc, s'ha de tallar les llimes a rodanxes i posar-les en un cassó cobertes amb aigua i dur a ebullició. Quan arrenqui el bull, s'han de retirar del foc i colar.

Llavors s'han de coure durant 15 minuts en un litre d'aigua amb 250 gr de sucre. Passat aquest temps, s'ha de retirar el cassó del foc i deixar les llimes durant una hora en remull amb l'almívar.

Aquest pas s'ha de fer quatre vegades.

Després s'han de colar i deixar a la nevera fins a fer-les servir.

Per a fer la massa de la coca es necessita:

300 g de farina de reposteria
50 g de mantega
60 g de sucre
35 g de llevat fresc
2 ous
5 g de sal
75 ml de llet
100 g de farina d'ametlla
pell de llima ratllada
menta

Primer s'ha de desfer el llevat amb la llet tèbia, és molt important que sigui tèbia, i ho reservem.

En un bol a s'han de batre els ous amb el sucre fins que quedi una massa blanca i esponjosa, així després la coca no ens quedarà seca, afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega que haurem deixat fora de la nevera fins que tingui una consistència de pomada.

Els ingredients s'han de pastar molt bé. Una vegada ben pastats, s'ha d'incorporar seguidament el llevat que teniem desfet amb la llet, la farina d'ametlla i, poc a poc, la farina tamisada perquè no se'ns facin grumolls, així la coca quedarà flonja.

La farina s'ha d'anar incorporant, a poc a poc, fins que la massa no se'ns enganxi als dits, i hem de treballar bé la massa amb les mans. Un cop sigui ben homogènia, fem una bola i la deixem reposar, tapada amb un drap, fins que dobli el volum.

A part hem de fer la crema pastissera amb els ingredients següents:

5 rovells d'ou
130 g de sucre morè
50 g de maizena
625 ml de llet
la pell d'una llima
2 fulles de menta
elixir de rom

Per fer la crema pastissera de rom, s'ha de posar a bullir la llet amb la pell de llima i la dues fulles de menta -les fulles les traiem al cap de dos minuts-.

Mentre la llet es va escalfant, s'han de batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegin i anar afegint, poc a poc, la maizena.

Quan la llet hagi arrencat el bull, s'ha de treure del foc, colar-la i deixar que refredi, per evitar que els ous quallin i deixin grumolls, quan els afegim la llet.

Així doncs, quan la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s'ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar a colar i posar de nou al foc.

S'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi.

Al treure del foc, s'ha d'afegir un raig d'elixir de rom.

Abans de posar la crema a la coca, aquesta ha de ser ben freda, així que el millor és agafar una safata, posar la crema i tapar-la amb film transparent (procurant que el film toqui la crema perquè no es formi un tel) i deixar refredar. Quan hagi perdut l'escalfor inicial, poseu-la a la nevera.

Un cop tinguem la crema freda i la massa de la coca estirada, s'ha de repartir la crema pel damunt de la massa.

La coca perquè fermenti, s'ha de deixar reposar durant al menys una hora tapada amb un drap humit.

Passat aquest temps, s'ha de pintar bé amb ou batut i decorar amb la llima confitada, pinyons i la crema que havíem guardat, fent unes tires pel damunt, i sucre.

Posem la coca al forn, que prèviament haurem escalfat, durant 30 minuts, a una temperatura d'entre 160-170º i la deixem coure fins que estigui ben dauradeta. Depenent del forn i de la mida o gruix de la coca, pot trigar més o menys, així que s'ha d'anar mirant; si es deixa torrar molt, pot quedar massa seca.

Només sortir del forn s'ha de pintar amb rom que hem de tenir amb menta durant mitja hora, i ratllar llima pel damunt. I a l'últim moment, decorar amb unes fulles de menta.

I per acompanyar la coca, Vestusta Morla.

Días raros

Ábrelo, ábrelo despacio.

Di, ¿qué ves? Dime, ¿qué ves?...¿si hay algo?

un manantial breve y fugaz entre las manos.

Toca afinar, definir de un trazo...

sintonizar, reagrupar pedazos...

en mi colección de medallas y de arañazos.

Ya está aquí...

¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?

¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Aún quedan vicios por perfeccionar en los días raros,

los destaparemos en la intimidad con la punta del zapato.

Ya está aquí...

¿Quién lo vio bailar como un lazo en un ventilador...?

¿Quién iba a decir que sin borrón no hay trato...?

El futuro se vistió con el traje nuevo del emperador.

¿Quién iba a decir que sin carbón no hay reyes magos...?

Nos quedan muchos más regalos por abrir,

monedas que al girar, descubrar un perfil.

Ya empieza el celofán...y acaba en eco!!!

(Vestusta Morla)

diumenge, 10 de maig del 2015

Ens quedem a casa. Coca de codonys.

"Si tens una poma i jo tinc una poma

i les intercanviem,

llavors, seguirem tenint una poma cadascú.

Però si tens una idea i jo tinc una idea

i intercanviem aquestes idees,

llavors, cadascú de nosaltres tindrà dues idees."

(George Bernard Shaw)

Aquest mes estem de celebració! I casi no arribo, però aquí havia d'estar, com fos per celebrar que el repte #reposterasporeuropa ja fa un any que ens endolça el dia 10 de cada mes.

Per celebrar-ho, la Pili ens va animar a quedar-nos a casa i fer una recepta típica de la nostra terra. La meva, Catalunya.

Resulta, però, que les més típiques ja les tinc al blog, i alguna que altre que volia fer, no arribava, així que només em quedava una solució. Buscar ajuda. On? Doncs al Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Aquest llibre és un inventari de receptes de la cuina catalana tradicional més complert que existeix. De fet, compta amb 1136 entrades i ha comptat amb la participació d'experts de prestigi internacional, cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot catalunya i després de 8 anys d'investigació, va sortir a la llum.

Tenia un parell de codonys a la nevera (si, no és la època, però estaven perfectes), així que la decisió va ser ràpida. I vaig tenir sort.

Així que us deixo amb la recepta que en cinc minuts, he de publicar. Avui, al límit.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

2 codonys mitjans
100 gr d'oli d'oliva verge suau
un bon raig d'oli d'anís estrellat d'Aromàtiks (o normal)
10 cl de cervesa
farina (la que admeti)
un pessic de sal
sucre

Aquesta recepta és ben senzilla, només s'ha de barrejar bé l'oli, la cervesa, la sal i la farina que admeti, fins que quedi una massa elàstica i que no s'enganxi als dits.

Després, només s'ha d'estirar la massa amb la forma que més us agradi -jo l'he fet quadrada- i reservar.

A part s'han de pelar amb paciència els codonys, ja que tenen la pell molt dura i costa una mica, tallar en quarts, treure una mica el cor i tallar a làmines ben fines. Jo vaig fer servir una mandolina.

Aquestes làmines de codony, en cru, s'han de posar al damunt de la massa que havíem reservat, després pintar-los amb una mica d'oli d'anís estrellat (o normal) i cobrir els codonys amb sucre (la quantitat de sucre al gust).