Un aperitiu? Bastonets de parmesà i llavors de roselles. I de regal...dips de pebrots i ceba.

“El hambre,

no encuentra ningún fallo en la cocina.”

(Dita popular)

Després d’uns dies de receptes elaborades i de llargues estones a la cuina, avui penjo una recepta fàcil i ràpida, ideal per l’aperitiu, per exemple, de la nit de cap d’any.

Queden també moltes receptes pendents de penjar, fruit de sopars a casa amb mil i un plats, i aquesta, és la primera que penjo. Un dels aperitius del sopar de Nit Bona. Em vaig proposar no posar a taula, res que no hagués fet jo, i ja puc dir que, prova superada.

Fa molt de temps que a casa em demanaven palets d’aperitiu i, al organitzar el sopar de Nit Bona, sabia que havia arribat el moment. I encara més quan em van regalar un fantàstic motlle de Lekué, precisament, per fer palets.

El Nadal es caracteritza per plats exquisits com el caldo, l’escudella i la carn d’olla, llagostins, xai, marisc...però també per interminables aperitius, complerts i originals, que gairebé ja et deixen satisfet abans de començar amb els plats principals. Així que, casi es pot dir que és més difícil pensar en els aperitius que en els plats, que són clàssics de cada any.

El primer que vaig pensar va ser en uns dips de formatge, amb palets de pa. I és que, a qui no li agraden uns palets?

Els bastonets de pa, fa molts anys que existeixen com a aperitiu i diuen que són originaris dels grissini italians, on sempre es servien, als restaurants, abans dels àpats. Actualment, hi ha de molts sabors, des de ceba, orenga, olives, formatge...a tot tipus d’espècies i fruits secs. A Espanya, hi ha els colins –una mica més gruixuts i curts-, o picos –anomenats així al Sud. Una curiositat, a Venezuela es diuen señoritas.

Sembla ser que aquests bastonets –els grisines-, tenen un origen aristocràtic. Al 1668, a Itàlia, el metge del duc Vittorio Amadeo II de Saboya, anomenat Teobaldo Pecchio, li va demanar al forner de la cort –Antonio Brunero-, que elaborés un pa que fos delicat i fàcil de digerir, ja que el monarca tenia l’estómac delicat. I va fer aquests bastonets, secs i cruixents.

Diuen també que Napoleó era un gran consumidor d’aquests bastonets, als que anomenava “les petits porras”, i que feia porta a París, des de Turín.

Eren tant famosos, que inclús Nikolai Gogol –gran escriptor rus -, els menciona varies vegades a la seva correspondència.

 

El d’avui no és, evidentment, un grissini tradicional, ja que aquests arriben a fer de 40 a 80 cm de llarg, però també són deliciosos. Si voleu quedar con uns reis, i a més a més, no perdre massa temps fent-los, aquest és el vostre aperitiu ideal. En menys de vint minuts està fet i és deliciós.

Per fer 60 bastonets (2 motlles), es necessiten els següents ingredients:

 

Pels bastonets:

• 40 gr de iogurt natural 
• 40 gr d’oli d’oliva (jo vaig posar un picant que macero amb alls, pebre negre, farigola i guindilles) 
• 5 gr de sucre 
• 1 pessic de sal 
• 65 gr de farina 
• 5 gr de llevat tipus Royal 
• 1 ou 
• Llavors de rosella (opcional) 
• Parmesà (opcional)

 

Pels dips:

De pebrot:

• 200 gr formatge crema (tipus Philadephia) 
• Pebrots del piquillo al gust 
• All en pols 
• Un rajolí de mel 
• Pebre negre

De ceba:

• 200 gr de formatge crema (tipus Philadelphia) 
• 2-3 cullerades de ceba en pols 
• Un rajolí de mel 
• Pebre negre 
• Farigola 
• Romaní 
• Orenga

Els bastonets de pa són molt fàcils de fer.

Primer de tot, s’ha de prescalfar el forn a 200º mentre es prepara la massa, que no té més secret que barrejar, en un bol, amb una cullera de fusta, tots els ingredients fins a obtenir una massa fina i homogènia. És una massa bastant líquida, i com els foradets del motlle són petits, el millor és posar la pasta en una màniga pastissera i anar repartint-la, fins a la línia que marca el límit.

Jo vaig fer, de cada motlle, la meitat amb llavors de rosella i la meitat amb parmesà. Només cal que al damunt afegiu una cosa o altre. O tot els que us vingui de gust, olives, herbes, llavors de pipes, etc...

I cap al forn, durant aproximadament uns 18 minuts. Aquest és el temps que indica la recepta que acompanya al motlle, però la veritat és que jo els he deixat una estona més perquè quedin ben cruixents.

Al sortir del forn, amb compte, s’han d’anar traient del motlle i deixar refredar al damunt d’una reixeta.

I mentre es refreden, a fer els dips.

Pel de pebrots només cal posar tots els ingredients en un bol i amb una batedora, triturar fins a obtenir una crema.

Pel de ceba, només barrejar bé el formatge crema amb la resta d’ingredients.

Es fan amb un moment i són deliciosos.

 

I per acabar, una original cançó en homenatge als formatges.

No pots jutjar el formatge per la seva olor

No pots jutjar la llet per com és la vaca.

No pots jutjar la poma per com és el seu arbre.

No pots jutjar la mel per com és l'abella.

No pots jutjar un llibre per la seva coberta. 

Oh, ja veuràs.

Oh, nena, fliparàs.

Semblo un pagès, però sóc un seductor.

No pots jutjar el formatge per la seva olor. 

No pots jutjar el foie per com canta l'oca.

No pots jutjar una noia pel número de copa.

No pots jutjar un mort per com és la caixa.

No pots jutjar un llibre per la seva portada. 

Oh, ja veuràs.

Oh, nena, fliparàs.

Semblo un pagès, però sóc un seductor.

No pots jutjar el formatge per la seva olor. 

No pots jutjar el taxista per la ràdio que escolta.

No pots jutjar una dona per com és el seu home.

No pots jutjar el polític per les sabates que porta.

No pots jutjar un llibre per la seva tapa.

Oh! ja veuràs.

Oh! nena, fliparàs.

Semblo un pagès, però sóc un seductor.

No pots jutjar el formatge per la seva olor. 

(Le petit Ramon)